{"id":2167,"date":"2012-08-28T16:54:09","date_gmt":"2012-08-28T14:54:09","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/armina-tigrinaarmina-tigrinaarmina-tigrina"},"modified":"2021-08-06T10:12:46","modified_gmt":"2021-08-06T08:12:46","slug":"armina-tigrina","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/cladobranchia\/arminoidea\/armina-tigrina\/","title":{"rendered":"Armina tigrina"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Armina tigrina<\/em> (Rafinesque, 1814)<\/h3>\n

\"Armina<\/div>
Armina tigrina<\/em> per Jo\u00e3o Pedro Silva<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Armina tigrina<\/em> Rafinesque, 1814<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Cladobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Arminoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Arminidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Armina<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Armina tigrina<\/em> Rafinesque, 1814<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [138807<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n

    \n
  • Diphyllidia lineata<\/em> Otto, 1820<\/li>\n
  • Pleurophyllidia cuvieri<\/em> Meckel, 1823 (synonym)<\/li>\n
  • Pleurophyllidia undulata<\/em> Meckel, 1816<\/li>\n<\/ul>\n

    Descripci\u00f3<\/b>
    \nEs tracta d’una esp\u00e8cie gran d\u2019arminiaci, que pot arribar a aconseguir m\u00e9s de 10 cm de longitud. Com altres esp\u00e8cies del mateix g\u00e8nere el cos \u00e9s de contorn triangular i afilat per la cua. El dors de l’animal \u00e9s gris fosc de fons per\u00f2 posseeix de 30 a 40 estries longitudinals blanquinoses que corresponen a elevacions del mantell de trajecte alguna cosa irregular. La vora del mantell sol ser de color blanc. El cap es protegeix per un escut cef\u00e0lic de color rosat la vora superior del qual \u00e9s negre i que es perllonga a banda i banda per dues estructures a manera de palps. Els rin\u00f2fors s\u00f3n petits, de color fosc excepte l’extrem superior que \u00e9s blanc, i surten justs de la base, posseint, com en les altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere, en la seva porci\u00f3 distal laminetes verticals. Al llarg dels marges del mantell es poden apreciar alineats nombrosos orificis que possiblement es deguin a gl\u00e0ndules que segreguen subst\u00e0ncies defensives. En la cara inferior del mantell es troben les br\u00e0nquies, situades a la zona anterior, i en forma de laminetes molt atape\u00efdes disposades en sentit longitudinal, fines i de color blanquin\u00f3s; darrere d’elles es troben les laminetes laterals, entre 45 i 55, s\u00f3n m\u00e9s gruixudes, de color marr\u00f3 i segueixen una adre\u00e7a alguna cosa obliqua respecte a l’eix longitudinal del cos, arribant fins a gaireb\u00e9 la zona cabal del mantell. L’orifici genital es troba en l’extrem d’una papil\u00b7la molt protuberant en la paret lateral dreta del cos, just a la zona entre les laminetes branquials i el comen\u00e7ament de les l\u00e0mines laterals. La papil\u00b7la anal \u00e9s menys aparent que la genital, trobant-se en la paret dreta del cos, aproximadament a l’inici del ter\u00e7 posterior. El peu \u00e9s ample i de color rosat encara que la seva zona dorsal \u00e9s grisa fosc, tenint la vora de color blanquin\u00f3s, com la vora del mantell. A la regi\u00f3 m\u00e9s posterior el peu es pot apreciar un solc allargat que correspon a la gl\u00e0ndula pedia.<\/p>\n

    Biologia<\/b>
    \nMolt poc se sap de la biologia de Armina tigrina<\/i>, que com altres esp\u00e8cies del mateix g\u00e8nere viu en fons sorrencs o fangosos, a partir d’uns 10 m de profunditat, on pot enterrar-se amb ajuda de l’escut cef\u00e0lic. T\u00e9 activitat principalment nocturna, estant durant les hores de llum enterrada en el sediment. Possiblement s’alimenti de pennatulacis (veure una altra esp\u00e8cie del Pac\u00edfic molt similar, Armina californica<\/i>, fotografiada alimentant-se d’un pennatulaci\u00a0Ptilosarcus gurneyi<\/i>,     http:\/\/www.seaslugforum.net\/find\/14913<\/a>), i aquest video, nominat per als\u00a0Emmy, filmat al Puget Sound aprop d’Anacortes, WA, per Champ Williams<\/span>:<\/p>\n