<\/p>\n
<\/div>Felimida clenchi @ Lake Worth Lagoon, West Palm Beach, Florida, USA 6-08-2007<\/em> per Anne DuPont<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Felimida clenchi<\/em> (H. D. Russell, 1935)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Doridina<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Chromodoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Chromodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Chromodoridinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Felimida<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Felimida clenchi<\/em> (H. D. Russell, 1935)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597396<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Felimida clenchi<\/em> va ser descrita originalment per Henry D. Russell l\u2019any 1935 amb el nom Glossodoris clenchi<\/em>, a partir d\u2019un \u00fanic exemplar de 9 mm recol\u00b7lectat a Ferry Beach, Bermudes. La descripci\u00f3 original va ser publicada a The Nautilus<\/em> i inclo\u00efa il\u00b7lustracions de l\u2019animal en vista dorsal i ventral, a m\u00e9s de detalls dels rin\u00f2fors i de les br\u00e0nquies. Russell no va descriure les estructures internes ni va realitzar un estudi de la r\u00e0dula.<\/p>\nLa hist\u00f2ria posterior de l\u2019esp\u00e8cie va estar marcada per una notable confusi\u00f3 amb altres cromodor\u00eddids de coloraci\u00f3 semblant. L\u2019any 1955, Eveline Marcus va descriure Glossodoris neona<\/em> a partir d\u2019exemplars de S\u00e3o Paulo (Brasil), i posteriorment aquest nom va ser tractat per diferents autors com a esp\u00e8cie independent o com a sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>. L\u2019any 1963, Eveline i Ernst Marcus van descriure Chromodoris binza<\/em> de Cura\u00e7ao, mentre que Ortea i P\u00e9rez van descriure l\u2019any 1983 Chromodoris britoi<\/em> de les illes Can\u00e0ries. Aquestes esp\u00e8cies van passar a formar un complex d\u2019esp\u00e8cies caracteritzat per patrons crom\u00e0tics semblants.<\/p>\nLa revisi\u00f3 d\u2019Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) va recon\u00e8ixer quatre esp\u00e8cies dins de l\u2019anomenat grup crom\u00e0tic Chromodoris clenchi<\/em>: C. clenchi<\/em>, C. neona<\/em>, C. binza<\/em> i C. britoi<\/em>. En aquesta interpretaci\u00f3, C. clenchi<\/em> era considerada una esp\u00e8cie principalment caribenya, mentre que C. britoi<\/em> era la forma pr\u00f2pia de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\nPosteriorment, les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques de Johnson i Gosliner (2012) van demostrar que el g\u00e8nere tradicional Chromodoris<\/em> no constitu\u00efa un grup monofil\u00e8tic que inclogu\u00e9s les esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques, i van situar C. clenchi<\/em> i altres esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques i del Pac\u00edfic oriental dins de Felimida<\/em> Marcus, 1971.<\/p>\nLa situaci\u00f3 es va aclarir considerablement amb l\u2019estudi molecular de Padula et al.<\/em> (2016), que va combinar dades d\u2019ADN mitocondrial, an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies i car\u00e0cters de l\u2019anatomia reproductora. Els resultats no van donar suport a la separaci\u00f3 tradicional de les quatre esp\u00e8cies nominals i van recon\u00e8ixer tres llinatges: una F. clenchi<\/em> redefinida, una F. binza<\/em> redefinida i una esp\u00e8cie brasilera que encara no havia estat descrita en aquell moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, F. neona<\/em> va passar a considerar-se sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>, mentre que F. britoi<\/em> va ser inclosa en la sinon\u00edmia de F. binza<\/em>. L\u2019estudi va demostrar, a m\u00e9s, que F. clenchi<\/em> presenta un grau considerable de polimorfisme crom\u00e0tic.<\/p>\nLa classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597396<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Felimida clenchi<\/em> va ser descrita originalment per Henry D. Russell l\u2019any 1935 amb el nom Glossodoris clenchi<\/em>, a partir d\u2019un \u00fanic exemplar de 9 mm recol\u00b7lectat a Ferry Beach, Bermudes. La descripci\u00f3 original va ser publicada a The Nautilus<\/em> i inclo\u00efa il\u00b7lustracions de l\u2019animal en vista dorsal i ventral, a m\u00e9s de detalls dels rin\u00f2fors i de les br\u00e0nquies. Russell no va descriure les estructures internes ni va realitzar un estudi de la r\u00e0dula.<\/p>\nLa hist\u00f2ria posterior de l\u2019esp\u00e8cie va estar marcada per una notable confusi\u00f3 amb altres cromodor\u00eddids de coloraci\u00f3 semblant. L\u2019any 1955, Eveline Marcus va descriure Glossodoris neona<\/em> a partir d\u2019exemplars de S\u00e3o Paulo (Brasil), i posteriorment aquest nom va ser tractat per diferents autors com a esp\u00e8cie independent o com a sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>. L\u2019any 1963, Eveline i Ernst Marcus van descriure Chromodoris binza<\/em> de Cura\u00e7ao, mentre que Ortea i P\u00e9rez van descriure l\u2019any 1983 Chromodoris britoi<\/em> de les illes Can\u00e0ries. Aquestes esp\u00e8cies van passar a formar un complex d\u2019esp\u00e8cies caracteritzat per patrons crom\u00e0tics semblants.<\/p>\nLa revisi\u00f3 d\u2019Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) va recon\u00e8ixer quatre esp\u00e8cies dins de l\u2019anomenat grup crom\u00e0tic Chromodoris clenchi<\/em>: C. clenchi<\/em>, C. neona<\/em>, C. binza<\/em> i C. britoi<\/em>. En aquesta interpretaci\u00f3, C. clenchi<\/em> era considerada una esp\u00e8cie principalment caribenya, mentre que C. britoi<\/em> era la forma pr\u00f2pia de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\nPosteriorment, les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques de Johnson i Gosliner (2012) van demostrar que el g\u00e8nere tradicional Chromodoris<\/em> no constitu\u00efa un grup monofil\u00e8tic que inclogu\u00e9s les esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques, i van situar C. clenchi<\/em> i altres esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques i del Pac\u00edfic oriental dins de Felimida<\/em> Marcus, 1971.<\/p>\nLa situaci\u00f3 es va aclarir considerablement amb l\u2019estudi molecular de Padula et al.<\/em> (2016), que va combinar dades d\u2019ADN mitocondrial, an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies i car\u00e0cters de l\u2019anatomia reproductora. Els resultats no van donar suport a la separaci\u00f3 tradicional de les quatre esp\u00e8cies nominals i van recon\u00e8ixer tres llinatges: una F. clenchi<\/em> redefinida, una F. binza<\/em> redefinida i una esp\u00e8cie brasilera que encara no havia estat descrita en aquell moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, F. neona<\/em> va passar a considerar-se sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>, mentre que F. britoi<\/em> va ser inclosa en la sinon\u00edmia de F. binza<\/em>. L\u2019estudi va demostrar, a m\u00e9s, que F. clenchi<\/em> presenta un grau considerable de polimorfisme crom\u00e0tic.<\/p>\nLa classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Felimida clenchi<\/em> va ser descrita originalment per Henry D. Russell l\u2019any 1935 amb el nom Glossodoris clenchi<\/em>, a partir d\u2019un \u00fanic exemplar de 9 mm recol\u00b7lectat a Ferry Beach, Bermudes. La descripci\u00f3 original va ser publicada a The Nautilus<\/em> i inclo\u00efa il\u00b7lustracions de l\u2019animal en vista dorsal i ventral, a m\u00e9s de detalls dels rin\u00f2fors i de les br\u00e0nquies. Russell no va descriure les estructures internes ni va realitzar un estudi de la r\u00e0dula.<\/p>\nLa hist\u00f2ria posterior de l\u2019esp\u00e8cie va estar marcada per una notable confusi\u00f3 amb altres cromodor\u00eddids de coloraci\u00f3 semblant. L\u2019any 1955, Eveline Marcus va descriure Glossodoris neona<\/em> a partir d\u2019exemplars de S\u00e3o Paulo (Brasil), i posteriorment aquest nom va ser tractat per diferents autors com a esp\u00e8cie independent o com a sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>. L\u2019any 1963, Eveline i Ernst Marcus van descriure Chromodoris binza<\/em> de Cura\u00e7ao, mentre que Ortea i P\u00e9rez van descriure l\u2019any 1983 Chromodoris britoi<\/em> de les illes Can\u00e0ries. Aquestes esp\u00e8cies van passar a formar un complex d\u2019esp\u00e8cies caracteritzat per patrons crom\u00e0tics semblants.<\/p>\nLa revisi\u00f3 d\u2019Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) va recon\u00e8ixer quatre esp\u00e8cies dins de l\u2019anomenat grup crom\u00e0tic Chromodoris clenchi<\/em>: C. clenchi<\/em>, C. neona<\/em>, C. binza<\/em> i C. britoi<\/em>. En aquesta interpretaci\u00f3, C. clenchi<\/em> era considerada una esp\u00e8cie principalment caribenya, mentre que C. britoi<\/em> era la forma pr\u00f2pia de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\nPosteriorment, les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques de Johnson i Gosliner (2012) van demostrar que el g\u00e8nere tradicional Chromodoris<\/em> no constitu\u00efa un grup monofil\u00e8tic que inclogu\u00e9s les esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques, i van situar C. clenchi<\/em> i altres esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques i del Pac\u00edfic oriental dins de Felimida<\/em> Marcus, 1971.<\/p>\nLa situaci\u00f3 es va aclarir considerablement amb l\u2019estudi molecular de Padula et al.<\/em> (2016), que va combinar dades d\u2019ADN mitocondrial, an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies i car\u00e0cters de l\u2019anatomia reproductora. Els resultats no van donar suport a la separaci\u00f3 tradicional de les quatre esp\u00e8cies nominals i van recon\u00e8ixer tres llinatges: una F. clenchi<\/em> redefinida, una F. binza<\/em> redefinida i una esp\u00e8cie brasilera que encara no havia estat descrita en aquell moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, F. neona<\/em> va passar a considerar-se sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>, mentre que F. britoi<\/em> va ser inclosa en la sinon\u00edmia de F. binza<\/em>. L\u2019estudi va demostrar, a m\u00e9s, que F. clenchi<\/em> presenta un grau considerable de polimorfisme crom\u00e0tic.<\/p>\nLa classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
La hist\u00f2ria posterior de l\u2019esp\u00e8cie va estar marcada per una notable confusi\u00f3 amb altres cromodor\u00eddids de coloraci\u00f3 semblant. L\u2019any 1955, Eveline Marcus va descriure Glossodoris neona<\/em> a partir d\u2019exemplars de S\u00e3o Paulo (Brasil), i posteriorment aquest nom va ser tractat per diferents autors com a esp\u00e8cie independent o com a sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>. L\u2019any 1963, Eveline i Ernst Marcus van descriure Chromodoris binza<\/em> de Cura\u00e7ao, mentre que Ortea i P\u00e9rez van descriure l\u2019any 1983 Chromodoris britoi<\/em> de les illes Can\u00e0ries. Aquestes esp\u00e8cies van passar a formar un complex d\u2019esp\u00e8cies caracteritzat per patrons crom\u00e0tics semblants.<\/p>\nLa revisi\u00f3 d\u2019Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) va recon\u00e8ixer quatre esp\u00e8cies dins de l\u2019anomenat grup crom\u00e0tic Chromodoris clenchi<\/em>: C. clenchi<\/em>, C. neona<\/em>, C. binza<\/em> i C. britoi<\/em>. En aquesta interpretaci\u00f3, C. clenchi<\/em> era considerada una esp\u00e8cie principalment caribenya, mentre que C. britoi<\/em> era la forma pr\u00f2pia de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\nPosteriorment, les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques de Johnson i Gosliner (2012) van demostrar que el g\u00e8nere tradicional Chromodoris<\/em> no constitu\u00efa un grup monofil\u00e8tic que inclogu\u00e9s les esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques, i van situar C. clenchi<\/em> i altres esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques i del Pac\u00edfic oriental dins de Felimida<\/em> Marcus, 1971.<\/p>\nLa situaci\u00f3 es va aclarir considerablement amb l\u2019estudi molecular de Padula et al.<\/em> (2016), que va combinar dades d\u2019ADN mitocondrial, an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies i car\u00e0cters de l\u2019anatomia reproductora. Els resultats no van donar suport a la separaci\u00f3 tradicional de les quatre esp\u00e8cies nominals i van recon\u00e8ixer tres llinatges: una F. clenchi<\/em> redefinida, una F. binza<\/em> redefinida i una esp\u00e8cie brasilera que encara no havia estat descrita en aquell moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, F. neona<\/em> va passar a considerar-se sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>, mentre que F. britoi<\/em> va ser inclosa en la sinon\u00edmia de F. binza<\/em>. L\u2019estudi va demostrar, a m\u00e9s, que F. clenchi<\/em> presenta un grau considerable de polimorfisme crom\u00e0tic.<\/p>\nLa classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
La revisi\u00f3 d\u2019Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) va recon\u00e8ixer quatre esp\u00e8cies dins de l\u2019anomenat grup crom\u00e0tic Chromodoris clenchi<\/em>: C. clenchi<\/em>, C. neona<\/em>, C. binza<\/em> i C. britoi<\/em>. En aquesta interpretaci\u00f3, C. clenchi<\/em> era considerada una esp\u00e8cie principalment caribenya, mentre que C. britoi<\/em> era la forma pr\u00f2pia de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\nPosteriorment, les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques de Johnson i Gosliner (2012) van demostrar que el g\u00e8nere tradicional Chromodoris<\/em> no constitu\u00efa un grup monofil\u00e8tic que inclogu\u00e9s les esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques, i van situar C. clenchi<\/em> i altres esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques i del Pac\u00edfic oriental dins de Felimida<\/em> Marcus, 1971.<\/p>\nLa situaci\u00f3 es va aclarir considerablement amb l\u2019estudi molecular de Padula et al.<\/em> (2016), que va combinar dades d\u2019ADN mitocondrial, an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies i car\u00e0cters de l\u2019anatomia reproductora. Els resultats no van donar suport a la separaci\u00f3 tradicional de les quatre esp\u00e8cies nominals i van recon\u00e8ixer tres llinatges: una F. clenchi<\/em> redefinida, una F. binza<\/em> redefinida i una esp\u00e8cie brasilera que encara no havia estat descrita en aquell moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, F. neona<\/em> va passar a considerar-se sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>, mentre que F. britoi<\/em> va ser inclosa en la sinon\u00edmia de F. binza<\/em>. L\u2019estudi va demostrar, a m\u00e9s, que F. clenchi<\/em> presenta un grau considerable de polimorfisme crom\u00e0tic.<\/p>\nLa classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Posteriorment, les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques de Johnson i Gosliner (2012) van demostrar que el g\u00e8nere tradicional Chromodoris<\/em> no constitu\u00efa un grup monofil\u00e8tic que inclogu\u00e9s les esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques, i van situar C. clenchi<\/em> i altres esp\u00e8cies atl\u00e0ntiques i del Pac\u00edfic oriental dins de Felimida<\/em> Marcus, 1971.<\/p>\nLa situaci\u00f3 es va aclarir considerablement amb l\u2019estudi molecular de Padula et al.<\/em> (2016), que va combinar dades d\u2019ADN mitocondrial, an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies i car\u00e0cters de l\u2019anatomia reproductora. Els resultats no van donar suport a la separaci\u00f3 tradicional de les quatre esp\u00e8cies nominals i van recon\u00e8ixer tres llinatges: una F. clenchi<\/em> redefinida, una F. binza<\/em> redefinida i una esp\u00e8cie brasilera que encara no havia estat descrita en aquell moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, F. neona<\/em> va passar a considerar-se sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>, mentre que F. britoi<\/em> va ser inclosa en la sinon\u00edmia de F. binza<\/em>. L\u2019estudi va demostrar, a m\u00e9s, que F. clenchi<\/em> presenta un grau considerable de polimorfisme crom\u00e0tic.<\/p>\nLa classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
La situaci\u00f3 es va aclarir considerablement amb l\u2019estudi molecular de Padula et al.<\/em> (2016), que va combinar dades d\u2019ADN mitocondrial, an\u00e0lisis de delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies i car\u00e0cters de l\u2019anatomia reproductora. Els resultats no van donar suport a la separaci\u00f3 tradicional de les quatre esp\u00e8cies nominals i van recon\u00e8ixer tres llinatges: una F. clenchi<\/em> redefinida, una F. binza<\/em> redefinida i una esp\u00e8cie brasilera que encara no havia estat descrita en aquell moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, F. neona<\/em> va passar a considerar-se sin\u00f2nim de F. clenchi<\/em>, mentre que F. britoi<\/em> va ser inclosa en la sinon\u00edmia de F. binza<\/em>. L\u2019estudi va demostrar, a m\u00e9s, que F. clenchi<\/em> presenta un grau considerable de polimorfisme crom\u00e0tic.<\/p>\nLa classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
La classificaci\u00f3 seguida actualment per WoRMS\/MolluscaBase accepta Felimida clenchi<\/em> (Russell, 1935) i mant\u00e9 Glossodoris clenchi<\/em> com a basionim i Chromodoris clenchi<\/em> com a combinaci\u00f3 anterior; Felimida neona<\/em> hi figura com a sin\u00f2nim.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris clenchi<\/i> (Russell, 1935)<\/span><\/li>\nGlossodoris clenchi<\/i> Russell, 1935<\/span><\/li>\nFelimida neona<\/em> (Marcus, 1955)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Aquest doridaci t\u00e9 el cos ovalat, amb el dors relativament llis i el mantell ben desenvolupat. Pot assolir aproximadament 30 mm de longitud, tot i que l\u2019esp\u00e8cie va ser descrita originalment a partir d\u2019un exemplar de nom\u00e9s 9 mm. La coloraci\u00f3 externa \u00e9s molt variable, una caracter\u00edstica que constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de l\u2019esp\u00e8cie. En els exemplars inclosos en el concepte actualment acceptat de F. clenchi<\/em>, el cos pot presentar tonalitats vermelloses, rosades o blanquinoses, sobre les quals destaquen taques opaques blanques o blavoses que formen dibuixos complexos. Les taques clares poden estar delimitades per fines l\u00ednies grogues, mentre que la vora del mantell presenta una l\u00ednia vermella i, cap a l\u2019interior, una banda submarginal blanca relativament ampla, amb prolongacions arrodonides cap a la zona interna del mantell. Els rin\u00f2fors i les fulles branquials presenten tonalitats blavoses a viol\u00e0cies. Una altra descripci\u00f3 d\u2019exemplars caribenys caracteritza el fons com de color blau p\u00e0l\u00b7lid, cobert per un patr\u00f3 vermell dens que deixa petites \u00e0rees circulars del color de fons; cap als rin\u00f2fors i el plomall branquial, el vermell pot adquirir tonalitats groguenques. El marge del mantell presenta una banda blanca submarginal vorejada per una l\u00ednia vermella, mentre que els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies s\u00f3n blancs, amb el raquis de color porpra. Aquesta variabilitat crom\u00e0tica no s\u2019ha d\u2019interpretar autom\u00e0ticament com a indicativa d\u2019esp\u00e8cies diferents. Precisament, les an\u00e0lisis moleculars de Padula et al.<\/em> (2016) van demostrar que exemplars amb patrons de coloraci\u00f3 notablement diferents poden pert\u00e0nyer al mateix llinatge, i que el complex F. clenchi<\/em> presenta un polimorfisme crom\u00e0tic extrem. Aquesta constataci\u00f3 va ser especialment important perqu\u00e8 bona part de la hist\u00f2ria taxon\u00f2mica del grup s\u2019havia basat en difer\u00e8ncies de coloraci\u00f3 externa.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Felimida clenchi<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Els registres disponibles la situen generalment en ambients somers, sobre fons durs i associada a esponges. A Bocas del Toro (Panam\u00e0) es van trobar exemplars sota pedres i sobre esponges, en un interval d\u2019aproximadament 0-30 m de profunditat. Com altres membres de la fam\u00edlia Chromodorididae, F. clenchi<\/em> \u00e9s un nudibranqui espong\u00edvor. Existeix, a m\u00e9s, una observaci\u00f3 directa d\u2019exemplars alimentant-se sobre una esponja de color porpra a West Palm Beach (Florida), a uns 4,5 m de profunditat; la identificaci\u00f3 de l\u2019esponja va ser considerada per Rudman com a probablement pertanyent al g\u00e8nere Chelonaplysilla<\/em>, tot i que no es va confirmar espec\u00edficament. La reproducci\u00f3 de F. clenchi<\/em> est\u00e0 documentada mitjan\u00e7ant observacions de les postes. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van descriure la posta com una cinta d\u2019ous enrotllada en espiral. Els ous es disposen en fileres irregulars entre les dues vores longitudinals de la cinta; en els exemplars estudiats, cada filera vertical podia contenir fins a uns 12 ous. Els ous presentaven una longitud d\u2019entre 92,6 i 108,3 \u03bcm i una amplada d\u2019entre 86,1 i 93,5 \u03bcm, mentre que les c\u00e0psules mesuraven aproximadament entre 105 i 119 \u03bcm.\u00a0El marcat polimorfisme crom\u00e0tic de l\u2019esp\u00e8cie ha estat relacionat per Padula et al.<\/em> (2016) amb possibles fen\u00f2mens de mimetisme regional dins del complex, tot i que aquesta interpretaci\u00f3 es refereix a l\u2019evoluci\u00f3 de la coloraci\u00f3 i no implica un comportament de mimetisme actiu per part de l\u2019animal.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nFelimida. <\/em>El origen exacto del nombre gen\u00e9rico Felimida<\/em> no fue explicado por Eveline Marcus cuando estableci\u00f3 el g\u00e9nero en 1971. Johnson y Gosliner (2012) utilizan el nombre Felimida<\/em> para el linaje de especies atl\u00e1nticas y del Pac\u00edfico oriental que anteriormente se inclu\u00edan en Chromodoris<\/em>, pero no proporcionan una etimolog\u00eda del g\u00e9nero. Algunas fuentes posteriores han sugerido una posible relaci\u00f3n con “Felis”, en referencia a la conocida afici\u00f3n de Eveline Marcus por los gatos, pero esta interpretaci\u00f3n no est\u00e1 documentada como explicaci\u00f3n original de Marcus.<\/li>\nClenchi<\/em>. Dedicada al Dr. William James Clench, (1897-1984), conservador de mol\u00b7luscs entre 1926 i 1966 al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard, EUA. Va fundar (el 1941) i va editar la revista “Johnsonia” (anomenada aix\u00ed en honor de Charles Willison Johnson). Tot i que el propi Clench estava principalment interessat en els mol\u00b7luscs d’aigua dol\u00e7a i terrestres, tamb\u00e9 va publicar for\u00e7a\u00a0treballs sobre mol\u00b7luscs marins i va tenir diversos estudiants molt coneguts que van treballar en fauna marina (Rehder, Tucker Abbott, Ruth Turner, Rosewater, Robert Robertson, etc.).<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>La distribuci\u00f3 que actualment es pot atribuir amb m\u00e9s seguretat a Felimida clenchi<\/em> se centra a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental tropical i subtropical. Inclou el golf de M\u00e8xic, el mar Carib, les Bahames, Florida, les Bermudes, les Antilles i diversos sectors de la costa continental de l\u2019Atl\u00e0ntic occidental, amb registres que s\u2019estenen des de l\u2019Am\u00e8rica Central i el nord de Sud-am\u00e8rica fins al Brasil. Entre les localitats publicades es troben Costa Rica, Panam\u00e0, Col\u00f2mbia, Vene\u00e7uela, Cuba, Jamaica, Cura\u00e7ao, les illes Caiman, Santa Lucia, Sant Vicen\u00e7 i les Grenadines, aix\u00ed com Florida i les Bermudes.<\/p>\nAlguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Alguns registres hist\u00f2rics s\u2019han de tractar amb cautela. Abans de la revisi\u00f3 molecular de Padula et al.<\/em> (2016), els l\u00edmits entre F. clenchi<\/em>, F. binza<\/em>, F. neona<\/em> i F. britoi<\/em> s\u2019establien en bona mesura a partir de patrons de coloraci\u00f3 externa, que posteriorment van demostrar ser molt variables i poc fiables per a la delimitaci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies. Per aix\u00f2, les cites antigues atribu\u00efdes a C. clenchi<\/em> s\u2019han de reavaluar a la llum de les evid\u00e8ncies taxon\u00f2miques i moleculars aportades per Padula et al.<\/em> (2016).<\/p>\nActualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Actualment, <\/strong>Felimida clenchi<\/strong><\/em> no s\u2019ha de considerar part de la fauna mediterr\u00e0nia.<\/strong> No obstant aix\u00f2, existeixen registres hist\u00f2rics mediterranis que expliquen per qu\u00e8 l\u2019esp\u00e8cie ha estat citada ocasionalment a la regi\u00f3. Un cas particularment ben documentat \u00e9s el d\u2019Ashqelon, Israel, on Mienis (1983) va publicar un exemplar de la costa mediterr\u00e0nia sota el nom Chromodoris clenchi<\/em>. Ortea, Vald\u00e9s i Espinosa (1994) van reexaminar posteriorment aquest exemplar i van considerar que els seus car\u00e0cters externs corresponien a C. britoi<\/em>, tot i que van assenyalar que caldria un estudi anat\u00f2mic per obtenir-ne una confirmaci\u00f3 definitiva. En la mateixa revisi\u00f3, van assignar les poblacions mediterr\u00e0nies i de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental a C. britoi<\/em>, mentre que van restringir C. clenchi<\/em> a l\u2019Atl\u00e0ntic occidental. Aquesta interpretaci\u00f3 es va mantenir posteriorment en la literatura, i l\u2019atles de la CIESM sobre mol\u00b7luscs ex\u00f2tics va considerar expl\u00edcitament que el registre mediterrani publicat com Chromodoris clenchi<\/em> corresponia a Chromodoris britoi<\/em> Ortea & P\u00e9rez, 1983.<\/p>\nEls registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
Els registres hist\u00f2rics de les A\u00e7ores presenten un problema taxon\u00f2mic similar. Gosliner (1990) va identificar com a Chromodoris clenchi<\/em> exemplars procedents de S\u00e3o Miguel, amb registres a Mosteiros, Ponta da Pir\u00e0mide i l\u2019Ilh\u00e9u de Vila Franca. Posteriorment, Cervera et al.<\/em> (2004) van incloure les A\u00e7ores dins de l\u2019\u00e0rea de distribuci\u00f3 de C. britoi<\/em>, citant expl\u00edcitament Gosliner (1990) com a font original. Tanmateix, estudis morfol\u00f2gics i moleculars posteriors van demostrar que la forma de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental denominada C. britoi<\/em> pertany al mateix llinatge que F. binza<\/em>. Per aquest motiu, Padula et al.<\/em> (2016) van tractar F. britoi<\/em> com a sin\u00f2nim posterior de F. binza<\/em>.<\/p>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, ni els registres hist\u00f2rics mediterranis ni els registres de les A\u00e7ores identificats originalment com a C. clenchi<\/em> no s\u2019han de considerar evid\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia actual de Felimida clenchi<\/em> en aquestes regions. M\u00e9s aviat, reflecteixen la confusi\u00f3 taxon\u00f2mica hist\u00f2rica que ha afectat el complex d\u2019esp\u00e8cies de F. clenchi<\/em> i, d\u2019acord amb la interpretaci\u00f3 actual, s\u00f3n atribu\u00efbles a Felimida binza<\/em>.\u00a0\u00a0 \n <\/div>\n Carregant observacions\u2026<\/div>\n \n <\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/div>\n <\/div>\n
![\"Felimida](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/Felimida-clenchi-%40-Lake-Worth-Lagoon-West-Palm-Beach-Florida-USA-6-08-2007-by-Anne-DuPont.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>