![\"Philinopsis](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Fotografia-A-Philinopsis-miqueli.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/p><\/p>\n
Els Cephalaspidea habiten principalment ambients bent\u00f2nics, des de les zones litorals poc profundes fins a h\u00e0bitats m\u00e9s profunds. Es poden trobar en fons sorrencs i fangosos, entre les algues, sota pedres o associats a praderies de faner\u00f2games marines. Moltes esp\u00e8cies viuen parcialment enterrades en el sediment, on la forma del cap els facilita despla\u00e7ar-se i explorar el substrat. La seva mida acostuma a ser redu\u00efda, de manera que sovint passen desapercebuts malgrat que poden ser relativament freq\u00fcents en determinats h\u00e0bitats.<\/p>\n
Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s representatives del grup \u00e9s l’estructura del cap, que presenta un escut cef\u00e0lic muscul\u00f3s utilitzat per remoure el sediment i facilitar el despla\u00e7ament entre els grans de sorra. En moltes esp\u00e8cies, aquesta regi\u00f3 anterior es complementa amb parapodis, expansions laterals del peu que poden recobrir parcialment el cos. La conquilla, quan \u00e9s present, varia considerablement en forma i dimensions: en alguns casos \u00e9s globosa i recorda una bombolla, mentre que en altres \u00e9s allargada, aplanada o molt redu\u00efda. Aquestes difer\u00e8ncies constitueixen car\u00e0cters importants per a la identificaci\u00f3 i la classificaci\u00f3.<\/p>\n
La diversitat dels Cephalaspidea tamb\u00e9 es reflecteix en els seus h\u00e0bits alimentaris. Moltes esp\u00e8cies s\u00f3n depredadores i s’alimenten de petits invertebrats, com ara poliquets, altres mol\u00b7luscs o organismes que viuen entre els sediments. Algunes presenten adaptacions especialitzades per localitzar i capturar les preses, mentre que d’altres poden aprofitar recursos alimentaris diferents segons l’esp\u00e8cie i l’h\u00e0bitat. Aquesta diversitat tr\u00f2fica contribueix al funcionament de les comunitats bent\u00f2niques i a les complexes relacions ecol\u00f2giques que s’estableixen als fons marins.<\/p>\n
Tot i que algunes esp\u00e8cies presenten una conquilla externa ben desenvolupada, altres han experimentat una reducci\u00f3 important d’aquesta estructura. Aquesta variabilitat, juntament amb les difer\u00e8ncies anat\u00f2miques i les dades moleculars, ha contribu\u00eft a revisar les relacions evolutives dins del grup. La classificaci\u00f3 dels Cephalaspidea ha experimentat canvis importants a mesura que els estudis filogen\u00e8tics han perm\u00e8s comprendre millor la diversificaci\u00f3 dels heterobranquis i les relacions entre els diferents llinatges.<\/p>\n
Malgrat que sovint s\u00f3n menys coneguts que els nudibranquis, els Cephalaspidea constitueixen un component important de la biodiversitat marina. La seva diversitat morfol\u00f2gica, els seus h\u00e0bits sovint discrets i les seves adaptacions a la vida sobre o dins dels sediments els converteixen en un grup especialment interessant per explorar la fauna bent\u00f2nica i comprendre l’evoluci\u00f3 dels gastr\u00f2podes marins.<\/p>\n
La taxonomia actual dels Cephalaspidea segons WoRMS, \u00e9s:<\/p>\n