{"id":2229,"date":"2012-08-29T17:17:04","date_gmt":"2012-08-29T15:17:04","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/taringa-fabataringa-fabataringa-faba"},"modified":"2019-07-16T12:40:44","modified_gmt":"2019-07-16T10:40:44","slug":"taringa-faba","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/doridida\/doridoidei\/doridoidea\/taringa-faba\/","title":{"rendered":"Taringa faba"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Taringa faba<\/em>\u00a0Ballesteros, Llera & Ortea, 1985<\/h3>\n

\"Taringa<\/div>
Taringa faba<\/em> per Manuel Ballesteros<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Taringa faba<\/em> Ballesteros, Llera & Ortea, 1985<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Doridoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Discodorididae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Taringa<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Taringa faba<\/em> Ballesteros, Llera & Ortea, 1985<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140800<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Els exemplars d’aquesta esp\u00e8cie poden arribar als 37 mm de longitud. El cos \u00e9s bastant aplanat, de color marr\u00f3 amb diferents tonalitats segons els exemplars i amb taques fosques de disposici\u00f3 irregular, tamb\u00e9 amb algunes taques blanques disperses. Les diferents tonalitats dels exemplars es deuen a la diferent densitat de les puntuacions marrons que proporcionen el color del cos. El mantell \u00e9s molt ampli i tota la seva superf\u00edcie est\u00e0 cobert de tubercles cariofilideus disposats molt atape\u00efdament; aquests s\u00f3n m\u00e9s petits a les vores del mantell i de forma cil\u00edndrica, alguns amb l’extrem en punta. Els tubercles cariofilideus grans es troben el centre del mantell i s\u00f3n una mica pedunculats a la base. Tots ells tenen una corona de nombroses esp\u00edcules que sobresurten lleugerament del seu extrem superior. Els rin\u00f2fors s\u00f3n groguencs i tenen una fina pigmentaci\u00f3 bruna tant a les laminetes com a la base sense l\u00e0mines. L’\u00e0pex dels rin\u00f2fors t\u00e9 forma de ma\u00e7a. La beina rinof\u00f2rica \u00e9s una mica elevada i la seva vora superior t\u00e9 de 8 a 10 lobulacions que tamb\u00e9 presenten tubercles cariofilideus. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per 6 fulles tripinnades de color groguenc per\u00f2 amb fines puntuacions marrons i el raquis blanquin\u00f3s. Les fulles branquials, quan estan esteses, es mantenen verticals i una mica estretes entre si; s\u00f3n completament retr\u00e0ctils. La papil\u00b7la anal, ubicada al centre de les fulles branquials, \u00e9s del mateix color que aquestes, t\u00e9 forma cil\u00edndrica i la seva vora superior \u00e9s lobulada (amb 9-10 l\u00f2buls arrodonits). La beina branquial t\u00e9 la seva vora superior amb 18-20 l\u00f2buls prove\u00efts tamb\u00e9 de tubercles carofilideus. El peu \u00e9s relativament estret en comparaci\u00f3 amb el mantell, \u00e9s de color groguenc amb petites taques marrons i la seva vora anterior est\u00e0 solcat i enfonsat. La cara inferior del mantell (hiponotus) i els flancs del peu presenten taques marrons de major grand\u00e0ria i en l’hiponotus tamb\u00e9 s’observen nombroses esp\u00edcules per transpar\u00e8ncia. La boca t\u00e9 un parell de palps curts de color groc i amb algunes taquetes marrons, que tamb\u00e9 es poden presentar al voltant de l’orifici bucal. Quan l’animal es despla\u00e7a, la part posterior del peu sobresurt lleugerament per darrere del mantell.<\/p>\n

Nota anat\u00f2mica:\u00a0<\/strong>Les esp\u00e8cies del g\u00e8nere\u00a0Taringa<\/strong> d’aig\u00fces europees (T. armata, T. faba, T. millegrana, T. pinoi<\/em>\u00a0i\u00a0T. oleica<\/em>) son molt semblants morfol\u00f2gicament i nom\u00e9s l’estudi de la seva anatomia interna, inclosa la r\u00e0dula, permet diferenciar-les.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Es coneixen molt poques dades de la biologia d’aquesta esp\u00e8cie a causa de l’escassetat de dades de la seva pres\u00e8ncia. No es coneixen els seus h\u00e0bits alimentaris. S’ha localitzat vivint sota pedres amb esponges des de molt poca profunditat (Ballesteros et al. 1984). Els animals s\u00f3n de moviments molt lents i adquireixen una forma gaireb\u00e9 circular quan estan en rep\u00f2s. S’han observat postes al mes de juny, en forma d’una cinta blanca enrotllada en espiral i una mica ondulosa, de dues voltes i mitja, uns 20 mm de di\u00e0metre i de 4 mm d’amplada de la cinta. Els ous s\u00f3n blancs, estan col\u00b7locats molt atape\u00efdament en diverses capes i tenen un di\u00e0metre d’unes 100 micres.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n