<\/p>\n
<\/div>Elysia manriquei @ Taliarte, Gran Canaria 27-05-2014 in 6m<\/em> per Pablo Samper M\u00e9ndez<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Elysia manriquei<\/em> Ortea & Moro, 2009<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Sacoglossa<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Plakobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Plakobranchidae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Elysia<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Elysia manriquei<\/em> Ortea & Moro, 2009<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [555589<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3\n<\/strong>Cos de fins a 30mm de longitud, de color verd oliva (tamb\u00e9 en exemplars juvenils), recobert de petites papil\u00b7les c\u00f2niques associades a uns punts blancs, i de punts negres de dos tipus, uns simples i altres en forma d’anells al voltant dels orificis glandulars. La densitat dels punts varia d’un exemplar a un altre. Els parapodis tenen el costat interior de color verd groguenc, sense punts negres (excepte a la zona peric\u00e0rdica, que \u00e9s de color verd oliva amb punts negres), i formen tres l\u00f2buls a cada costat de l’animal, el primer just darrere del cap, el segon al mig del cos i el tercer a mitja dist\u00e0ncia entre el segon i la cua. Tots els exemplars estudiats, tant juvenils com adults, tenen el mateix nombre de l\u00f2buls parapodials. El peu \u00e9s curt (aproximadament una cinquena part de la longitud de l’animal) i est\u00e0 ben definit, quedant separat de la base dels parapodis per un solc transversal, els flancs s\u00f3n paral\u00b7lels i la vora davantera est\u00e0\u00a0una mica\u00a0enfonsada cap al mig, mentre que la cua \u00e9s curta i apuntada. Els rin\u00f2fors estan situats al ter\u00e7 anterior del cap, estan solcats lateralment i molt enrotllats, de manera que el seu aspecte \u00e9s gaireb\u00e9 cil\u00edndric. S\u00f3n relativament petits i tenen papil\u00b7les blanques i punts negres similars als de la resta del cos. Els ulls, que consisteixen en un punt de color negre situat dins d’una esfera cristal\u00b7lina, tenen la mateixa mida que els punts negres que decoren el cos i estan situats just darrere de cada rin\u00f2for. La papil\u00b7la anal est\u00e0 situada al costat dret del cos, just al comen\u00e7ament del parapodi, on pot haver-hi una taca negra per sota de la pell.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Se suposa que s’alimenta de les algues Caulerpa racemosa<\/em> var. peltata<\/em> i Caulerpa webbiana<\/em> (sobre la qual \u00e9s una esp\u00e8cie cr\u00edptica). La posta, dipositada sobre l’alga de la que s’alimenta, \u00e9s un cord\u00f3 de color groguenc format per c\u00e0psules de 85 micres de di\u00e0metre dins de les quals s’observa un ou groguenc petit (d’unes 55 micres de di\u00e0metre) juntament amb aliment extracapsular de color taronja. L’animal sol dirigir la cua cap amunt, per la qual cosa aquesta sembla un l\u00f2bul parapodial m\u00e9s. Quan l’animal est\u00e0 sobre l’alga que s’alimenta, de vegades desenrotlla els l\u00f2buls parapodials i els aixafa contra l’alga, amb la qual cosa\u00a0es converteix en pr\u00e0cticament indetectable. Els animals emeten un n\u00favol d’una subst\u00e0ncia blanc blavosa quan s\u00f3n molestats, presumiblement com a autodefensa.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElysia <\/em>\u00e9s un nom que prov\u00e9 del llat\u00ed Elyseum<\/em>: elisi, una \u201cmena de parad\u00eds\u201d on, segons les cre\u00e8ncies del paganisme, havien d\u2019anar les \u00e0nimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi\u201d. Frieder Sauer comenta que Elysia<\/em> significa\u00a0celestial<\/em>.<\/li>\nManriquei<\/em>, en honor de C\u00e9sar Manrique Cabrera (1919-1992), pintor, escultor, arquitecte i artista espanyol originari de l’illa de Lanzarote, que va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Illes Can\u00e0ries, buscant l’harmonia entre el art i la natura com a espai creatiu.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Elysia manriquei<\/em> \u00e9s relativament com\u00fa en les localitats on ha estat mostrejada: Orzola i Arrecife (Lanzarote, Illes Can\u00e0ries) i Gando i Taliarte (Gran Can\u00e0ria, Illes Can\u00e0ries), havent estat trobada en diferents \u00e8poques al llarg de l’any.\n<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [555589<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3\n<\/strong>Cos de fins a 30mm de longitud, de color verd oliva (tamb\u00e9 en exemplars juvenils), recobert de petites papil\u00b7les c\u00f2niques associades a uns punts blancs, i de punts negres de dos tipus, uns simples i altres en forma d’anells al voltant dels orificis glandulars. La densitat dels punts varia d’un exemplar a un altre. Els parapodis tenen el costat interior de color verd groguenc, sense punts negres (excepte a la zona peric\u00e0rdica, que \u00e9s de color verd oliva amb punts negres), i formen tres l\u00f2buls a cada costat de l’animal, el primer just darrere del cap, el segon al mig del cos i el tercer a mitja dist\u00e0ncia entre el segon i la cua. Tots els exemplars estudiats, tant juvenils com adults, tenen el mateix nombre de l\u00f2buls parapodials. El peu \u00e9s curt (aproximadament una cinquena part de la longitud de l’animal) i est\u00e0 ben definit, quedant separat de la base dels parapodis per un solc transversal, els flancs s\u00f3n paral\u00b7lels i la vora davantera est\u00e0\u00a0una mica\u00a0enfonsada cap al mig, mentre que la cua \u00e9s curta i apuntada. Els rin\u00f2fors estan situats al ter\u00e7 anterior del cap, estan solcats lateralment i molt enrotllats, de manera que el seu aspecte \u00e9s gaireb\u00e9 cil\u00edndric. S\u00f3n relativament petits i tenen papil\u00b7les blanques i punts negres similars als de la resta del cos. Els ulls, que consisteixen en un punt de color negre situat dins d’una esfera cristal\u00b7lina, tenen la mateixa mida que els punts negres que decoren el cos i estan situats just darrere de cada rin\u00f2for. La papil\u00b7la anal est\u00e0 situada al costat dret del cos, just al comen\u00e7ament del parapodi, on pot haver-hi una taca negra per sota de la pell.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Se suposa que s’alimenta de les algues Caulerpa racemosa<\/em> var. peltata<\/em> i Caulerpa webbiana<\/em> (sobre la qual \u00e9s una esp\u00e8cie cr\u00edptica). La posta, dipositada sobre l’alga de la que s’alimenta, \u00e9s un cord\u00f3 de color groguenc format per c\u00e0psules de 85 micres de di\u00e0metre dins de les quals s’observa un ou groguenc petit (d’unes 55 micres de di\u00e0metre) juntament amb aliment extracapsular de color taronja. L’animal sol dirigir la cua cap amunt, per la qual cosa aquesta sembla un l\u00f2bul parapodial m\u00e9s. Quan l’animal est\u00e0 sobre l’alga que s’alimenta, de vegades desenrotlla els l\u00f2buls parapodials i els aixafa contra l’alga, amb la qual cosa\u00a0es converteix en pr\u00e0cticament indetectable. Els animals emeten un n\u00favol d’una subst\u00e0ncia blanc blavosa quan s\u00f3n molestats, presumiblement com a autodefensa.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElysia <\/em>\u00e9s un nom que prov\u00e9 del llat\u00ed Elyseum<\/em>: elisi, una \u201cmena de parad\u00eds\u201d on, segons les cre\u00e8ncies del paganisme, havien d\u2019anar les \u00e0nimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi\u201d. Frieder Sauer comenta que Elysia<\/em> significa\u00a0celestial<\/em>.<\/li>\nManriquei<\/em>, en honor de C\u00e9sar Manrique Cabrera (1919-1992), pintor, escultor, arquitecte i artista espanyol originari de l’illa de Lanzarote, que va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Illes Can\u00e0ries, buscant l’harmonia entre el art i la natura com a espai creatiu.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Elysia manriquei<\/em> \u00e9s relativament com\u00fa en les localitats on ha estat mostrejada: Orzola i Arrecife (Lanzarote, Illes Can\u00e0ries) i Gando i Taliarte (Gran Can\u00e0ria, Illes Can\u00e0ries), havent estat trobada en diferents \u00e8poques al llarg de l’any.\n<\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Se suposa que s’alimenta de les algues Caulerpa racemosa<\/em> var. peltata<\/em> i Caulerpa webbiana<\/em> (sobre la qual \u00e9s una esp\u00e8cie cr\u00edptica). La posta, dipositada sobre l’alga de la que s’alimenta, \u00e9s un cord\u00f3 de color groguenc format per c\u00e0psules de 85 micres de di\u00e0metre dins de les quals s’observa un ou groguenc petit (d’unes 55 micres de di\u00e0metre) juntament amb aliment extracapsular de color taronja. L’animal sol dirigir la cua cap amunt, per la qual cosa aquesta sembla un l\u00f2bul parapodial m\u00e9s. Quan l’animal est\u00e0 sobre l’alga que s’alimenta, de vegades desenrotlla els l\u00f2buls parapodials i els aixafa contra l’alga, amb la qual cosa\u00a0es converteix en pr\u00e0cticament indetectable. Els animals emeten un n\u00favol d’una subst\u00e0ncia blanc blavosa quan s\u00f3n molestats, presumiblement com a autodefensa.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nElysia <\/em>\u00e9s un nom que prov\u00e9 del llat\u00ed Elyseum<\/em>: elisi, una \u201cmena de parad\u00eds\u201d on, segons les cre\u00e8ncies del paganisme, havien d\u2019anar les \u00e0nimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi\u201d. Frieder Sauer comenta que Elysia<\/em> significa\u00a0celestial<\/em>.<\/li>\nManriquei<\/em>, en honor de C\u00e9sar Manrique Cabrera (1919-1992), pintor, escultor, arquitecte i artista espanyol originari de l’illa de Lanzarote, que va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Illes Can\u00e0ries, buscant l’harmonia entre el art i la natura com a espai creatiu.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Elysia manriquei<\/em> \u00e9s relativament com\u00fa en les localitats on ha estat mostrejada: Orzola i Arrecife (Lanzarote, Illes Can\u00e0ries) i Gando i Taliarte (Gran Can\u00e0ria, Illes Can\u00e0ries), havent estat trobada en diferents \u00e8poques al llarg de l’any.\n<\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nElysia <\/em>\u00e9s un nom que prov\u00e9 del llat\u00ed Elyseum<\/em>: elisi, una \u201cmena de parad\u00eds\u201d on, segons les cre\u00e8ncies del paganisme, havien d\u2019anar les \u00e0nimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi\u201d. Frieder Sauer comenta que Elysia<\/em> significa\u00a0celestial<\/em>.<\/li>\nManriquei<\/em>, en honor de C\u00e9sar Manrique Cabrera (1919-1992), pintor, escultor, arquitecte i artista espanyol originari de l’illa de Lanzarote, que va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Illes Can\u00e0ries, buscant l’harmonia entre el art i la natura com a espai creatiu.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Elysia manriquei<\/em> \u00e9s relativament com\u00fa en les localitats on ha estat mostrejada: Orzola i Arrecife (Lanzarote, Illes Can\u00e0ries) i Gando i Taliarte (Gran Can\u00e0ria, Illes Can\u00e0ries), havent estat trobada en diferents \u00e8poques al llarg de l’any.\n<\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Elysia manriquei<\/em> \u00e9s relativament com\u00fa en les localitats on ha estat mostrejada: Orzola i Arrecife (Lanzarote, Illes Can\u00e0ries) i Gando i Taliarte (Gran Can\u00e0ria, Illes Can\u00e0ries), havent estat trobada en diferents \u00e8poques al llarg de l’any.\n<\/div>\n
![\"Elysia](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/Elysia-manriquei-%40-Taliarte-Gran-Canaria-27-05-2014-in-6m-by-Pablo-Samper-M%C3%A9ndez.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>