{"id":22466,"date":"2016-09-25T10:38:59","date_gmt":"2016-09-25T08:38:59","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=22466"},"modified":"2025-03-07T09:32:45","modified_gmt":"2025-03-07T08:32:45","slug":"glaucus-atlanticus","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/aeolidioidea\/glaucus-atlanticus\/","title":{"rendered":"Glaucus atlanticus"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Glaucus atlanticus<\/em> Forster, 1777<\/h3>\n

\"Glaucus<\/div>
Glaucus atlanticus @ Boynton Beach, Florida, USA 28-01-2018<\/em> per Ariane Dimitris<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Glaucus atlanticus<\/em> Forster, 1777<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Aeolidioidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Glaucidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Glaucus<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Glaucus atlanticus<\/em> Forster, 1777<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [140022<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: El g\u00e8nere Glaucus<\/em> va ser establert el 1777 pel naturalista brit\u00e0nic Johann Reinhold Forster. Va descriure el g\u00e8nere a partir d’una s\u00e8rie d’individus de Glaucus atlanticus<\/em> recol\u00b7lectats durant el segon viatge de James Cook a bord de l’HMS Resolution. En 1848, el naturalista alemany Johannes Gistel va proposar el nom Dadone<\/em> per Glaucus<\/em>, per\u00f2 posteriorment es va considerar innecessari i avui dia es considera inv\u00e0lid. Tradicionalment es considerava que el g\u00e8nere Glaucus<\/em> tenia \u00fanicament dues esp\u00e8cies, Glaucus atlanticus<\/em> i Glaucus marginatus<\/em>, per\u00f2 al treball\u00a0de Churchill et al. (2014) es va realitzar un estudi anat\u00f2mic i molecular de les diferents esp\u00e8cies del g\u00e8nere Glaucus<\/em> que va revelar -inesperadamente- la pres\u00e8ncia d’un complex d’esp\u00e8cies. Glaucus atlanticus<\/em> va ser l’\u00fanica esp\u00e8cie trobada a l’Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic, encara que tamb\u00e9 est\u00e0 present per tot l’Indo-Pac\u00edfic, per\u00f2 sota el nom de Glaucus marginatus<\/em> es van descobrir quatre esp\u00e8cies separades (l’anomenat informalment com el clado ‘marginatus’). Hi ha tres esp\u00e8cies (Glaucus marginatus, Glaucus thompsoni<\/em> i Glaucus mcfarlanei<\/em>) esmentades al Gir del Pac\u00edfic Nord mentre que hi ha una sola esp\u00e8cie (Glaucus marginatus<\/em>) esmentada al Gir del Pac\u00edfic Sud i a\u00a0l’oce\u00e0 \u00cdndic. A m\u00e9s, al Pac\u00edfic Sud hi ha una altra esp\u00e8cie Glaucus bennettae<\/em>. Els exemplars de Glaucus atlanticus<\/em> mostren algunes difer\u00e8ncies gen\u00e8tiques en les seves diferents \u00e0rees de distribuci\u00f3, per\u00f2 s\u00f3n petites, de manera que es considera que \u00e9s una sola esp\u00e8cie.<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n