<\/p>\n
<\/div>Caloria militaris @ Hoi Ha Wan Marine Park, Hong Kong (6m) 20\u00b0C, 17-04-2016<\/em> per Markus Rummel<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Caloria militaris<\/em> (Alder & Hancock, 1864)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Aeolidioidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Facelinidae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Caloria<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Caloria militaris<\/em> (Alder & Hancock, 1864)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [872548<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Gosliner (1980), en la seva revisi\u00f3 sistem\u00e0tica dels Aeolidiacea, va reclasificar Phidiana militaris<\/em> com a Caloria militaris<\/em> basant-se en an\u00e0lisis morfol\u00f2giques detallades que van revelar una major afinitat entre P. militaris<\/em> i les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Caloria<\/em>, com l’estructura rinoforal, la disposici\u00f3 dels cerata en files i la morfologia radular. Malgrat aquesta publicaci\u00f3 de 1980, aquesta esp\u00e8cie es va considerar dins del g\u00e8nere Phidiana<\/em> fins al recent llibre de Gosliner et al. (2023) sobre els llimacs de mar de Sud\u00e0frica, on es reafirma la reclasificaci\u00f3 com a Caloria<\/em>, essent aquest l’\u00faltim g\u00e8nere el proposat per a l’esp\u00e8cie.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nPhidiana militaris<\/i> (Alder & Hancock, 1864)<\/span><\/li>\nEolis militaris<\/i> Alder & Hancock, 1864 (original)<\/span><\/strong><\/li>\nHervia dangeri<\/i> Risbec, 1953<\/span><\/li>\nLearchis howensis<\/i> Burn, 1966<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Amb una longitud m\u00e0xima de 30 mm (Debelius, 2001), t\u00e9 el cos de color p\u00e0l\u00b7lid o blanc, de forma allargada, acabat en una cua llarga\u00a0i apuntada, bastant per darrere de les cerata. Una l\u00ednia mitjana de color taronja brillant es bifurca en la part anterior del cap, amb sengles branques recorrent la vora frontal de cada tentacle oral. Una altra l\u00ednia de color taronja s’est\u00e9n al llarg de la vora posterior de cada tentacle oral, recorrent cada costat del cos per sota de les cerata. Les cerata s\u00f3n llargues i llises, lleugerament inflades al centre, i creixen en sis grups a banda i banda del cos, de forma que els \u00faltims grups gaireb\u00e9 es troben a la part posterior. Els cerata s\u00f3n de color marr\u00f3 amb una l\u00ednia de color taronja o vermell longitudinal, amb els extrems distals de color groc, tamb\u00e9 tenen una l\u00ednia blavosa i acaben en una punta terminal de color blanc. Els tentacles orals s\u00f3n grans, s\u00f2lids i s’estrenyen cap a l’extrem, compartint l’esquema de color de les cerata. Els rin\u00f2fors tenen una banda ampla de color vermell o taronja, i l’extrem groc. Els extrems dels tentacles propodials tamb\u00e9 s\u00f3n grocs. L’anus es troba al costat dret del cos.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>S’alimenta de hidroides (George, J. D., 2012). Molt similar a Caloria indica<\/em>, es diferencien\u00a0per la l\u00ednia que passa entre els rin\u00f2fors: Caloria indica<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia blanca, mentre que Caloria <\/em>militaris<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia de color taronja o vermell.\u00a0D’aquesta esp\u00e8cie s’han obtingut lligands del receptor opioide com les “phidianidines” (Baker, 2016) que tenen un \u00fas m\u00e8dic, tot i que m\u00e9s tard s’ha observat que aquestos compostos es poden obtenir de forma sint\u00e8tica.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nCaloria,\u00a0<\/em>\u00a0en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Bol\u00f2nia (Italia).<\/li>\nMilitaris<\/em>, del Llat\u00ed, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Principalment distribuida per l’Indo-Pac\u00edfic. Descrita originalment a l’\u00cdndia, tamb\u00e9 s’ha citat\u00a0als Emirats \u00c0rabs Units, Sri Lanka, Brunei, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Hong Kong i el nord d’Austr\u00e0lia. Una cita al delericte del submar\u00ed Scir\u00e8<\/a>, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 \u00e9s probablement la primera cita per a la Mediterr\u00e0nia, on \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica. <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [872548<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Gosliner (1980), en la seva revisi\u00f3 sistem\u00e0tica dels Aeolidiacea, va reclasificar Phidiana militaris<\/em> com a Caloria militaris<\/em> basant-se en an\u00e0lisis morfol\u00f2giques detallades que van revelar una major afinitat entre P. militaris<\/em> i les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Caloria<\/em>, com l’estructura rinoforal, la disposici\u00f3 dels cerata en files i la morfologia radular. Malgrat aquesta publicaci\u00f3 de 1980, aquesta esp\u00e8cie es va considerar dins del g\u00e8nere Phidiana<\/em> fins al recent llibre de Gosliner et al. (2023) sobre els llimacs de mar de Sud\u00e0frica, on es reafirma la reclasificaci\u00f3 com a Caloria<\/em>, essent aquest l’\u00faltim g\u00e8nere el proposat per a l’esp\u00e8cie.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nPhidiana militaris<\/i> (Alder & Hancock, 1864)<\/span><\/li>\nEolis militaris<\/i> Alder & Hancock, 1864 (original)<\/span><\/strong><\/li>\nHervia dangeri<\/i> Risbec, 1953<\/span><\/li>\nLearchis howensis<\/i> Burn, 1966<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Amb una longitud m\u00e0xima de 30 mm (Debelius, 2001), t\u00e9 el cos de color p\u00e0l\u00b7lid o blanc, de forma allargada, acabat en una cua llarga\u00a0i apuntada, bastant per darrere de les cerata. Una l\u00ednia mitjana de color taronja brillant es bifurca en la part anterior del cap, amb sengles branques recorrent la vora frontal de cada tentacle oral. Una altra l\u00ednia de color taronja s’est\u00e9n al llarg de la vora posterior de cada tentacle oral, recorrent cada costat del cos per sota de les cerata. Les cerata s\u00f3n llargues i llises, lleugerament inflades al centre, i creixen en sis grups a banda i banda del cos, de forma que els \u00faltims grups gaireb\u00e9 es troben a la part posterior. Els cerata s\u00f3n de color marr\u00f3 amb una l\u00ednia de color taronja o vermell longitudinal, amb els extrems distals de color groc, tamb\u00e9 tenen una l\u00ednia blavosa i acaben en una punta terminal de color blanc. Els tentacles orals s\u00f3n grans, s\u00f2lids i s’estrenyen cap a l’extrem, compartint l’esquema de color de les cerata. Els rin\u00f2fors tenen una banda ampla de color vermell o taronja, i l’extrem groc. Els extrems dels tentacles propodials tamb\u00e9 s\u00f3n grocs. L’anus es troba al costat dret del cos.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>S’alimenta de hidroides (George, J. D., 2012). Molt similar a Caloria indica<\/em>, es diferencien\u00a0per la l\u00ednia que passa entre els rin\u00f2fors: Caloria indica<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia blanca, mentre que Caloria <\/em>militaris<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia de color taronja o vermell.\u00a0D’aquesta esp\u00e8cie s’han obtingut lligands del receptor opioide com les “phidianidines” (Baker, 2016) que tenen un \u00fas m\u00e8dic, tot i que m\u00e9s tard s’ha observat que aquestos compostos es poden obtenir de forma sint\u00e8tica.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nCaloria,\u00a0<\/em>\u00a0en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Bol\u00f2nia (Italia).<\/li>\nMilitaris<\/em>, del Llat\u00ed, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Principalment distribuida per l’Indo-Pac\u00edfic. Descrita originalment a l’\u00cdndia, tamb\u00e9 s’ha citat\u00a0als Emirats \u00c0rabs Units, Sri Lanka, Brunei, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Hong Kong i el nord d’Austr\u00e0lia. Una cita al delericte del submar\u00ed Scir\u00e8<\/a>, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 \u00e9s probablement la primera cita per a la Mediterr\u00e0nia, on \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica. <\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nPhidiana militaris<\/i> (Alder & Hancock, 1864)<\/span><\/li>\nEolis militaris<\/i> Alder & Hancock, 1864 (original)<\/span><\/strong><\/li>\nHervia dangeri<\/i> Risbec, 1953<\/span><\/li>\nLearchis howensis<\/i> Burn, 1966<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Amb una longitud m\u00e0xima de 30 mm (Debelius, 2001), t\u00e9 el cos de color p\u00e0l\u00b7lid o blanc, de forma allargada, acabat en una cua llarga\u00a0i apuntada, bastant per darrere de les cerata. Una l\u00ednia mitjana de color taronja brillant es bifurca en la part anterior del cap, amb sengles branques recorrent la vora frontal de cada tentacle oral. Una altra l\u00ednia de color taronja s’est\u00e9n al llarg de la vora posterior de cada tentacle oral, recorrent cada costat del cos per sota de les cerata. Les cerata s\u00f3n llargues i llises, lleugerament inflades al centre, i creixen en sis grups a banda i banda del cos, de forma que els \u00faltims grups gaireb\u00e9 es troben a la part posterior. Els cerata s\u00f3n de color marr\u00f3 amb una l\u00ednia de color taronja o vermell longitudinal, amb els extrems distals de color groc, tamb\u00e9 tenen una l\u00ednia blavosa i acaben en una punta terminal de color blanc. Els tentacles orals s\u00f3n grans, s\u00f2lids i s’estrenyen cap a l’extrem, compartint l’esquema de color de les cerata. Els rin\u00f2fors tenen una banda ampla de color vermell o taronja, i l’extrem groc. Els extrems dels tentacles propodials tamb\u00e9 s\u00f3n grocs. L’anus es troba al costat dret del cos.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>S’alimenta de hidroides (George, J. D., 2012). Molt similar a Caloria indica<\/em>, es diferencien\u00a0per la l\u00ednia que passa entre els rin\u00f2fors: Caloria indica<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia blanca, mentre que Caloria <\/em>militaris<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia de color taronja o vermell.\u00a0D’aquesta esp\u00e8cie s’han obtingut lligands del receptor opioide com les “phidianidines” (Baker, 2016) que tenen un \u00fas m\u00e8dic, tot i que m\u00e9s tard s’ha observat que aquestos compostos es poden obtenir de forma sint\u00e8tica.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nCaloria,\u00a0<\/em>\u00a0en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Bol\u00f2nia (Italia).<\/li>\nMilitaris<\/em>, del Llat\u00ed, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Principalment distribuida per l’Indo-Pac\u00edfic. Descrita originalment a l’\u00cdndia, tamb\u00e9 s’ha citat\u00a0als Emirats \u00c0rabs Units, Sri Lanka, Brunei, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Hong Kong i el nord d’Austr\u00e0lia. Una cita al delericte del submar\u00ed Scir\u00e8<\/a>, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 \u00e9s probablement la primera cita per a la Mediterr\u00e0nia, on \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica. <\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Amb una longitud m\u00e0xima de 30 mm (Debelius, 2001), t\u00e9 el cos de color p\u00e0l\u00b7lid o blanc, de forma allargada, acabat en una cua llarga\u00a0i apuntada, bastant per darrere de les cerata. Una l\u00ednia mitjana de color taronja brillant es bifurca en la part anterior del cap, amb sengles branques recorrent la vora frontal de cada tentacle oral. Una altra l\u00ednia de color taronja s’est\u00e9n al llarg de la vora posterior de cada tentacle oral, recorrent cada costat del cos per sota de les cerata. Les cerata s\u00f3n llargues i llises, lleugerament inflades al centre, i creixen en sis grups a banda i banda del cos, de forma que els \u00faltims grups gaireb\u00e9 es troben a la part posterior. Els cerata s\u00f3n de color marr\u00f3 amb una l\u00ednia de color taronja o vermell longitudinal, amb els extrems distals de color groc, tamb\u00e9 tenen una l\u00ednia blavosa i acaben en una punta terminal de color blanc. Els tentacles orals s\u00f3n grans, s\u00f2lids i s’estrenyen cap a l’extrem, compartint l’esquema de color de les cerata. Els rin\u00f2fors tenen una banda ampla de color vermell o taronja, i l’extrem groc. Els extrems dels tentacles propodials tamb\u00e9 s\u00f3n grocs. L’anus es troba al costat dret del cos.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>S’alimenta de hidroides (George, J. D., 2012). Molt similar a Caloria indica<\/em>, es diferencien\u00a0per la l\u00ednia que passa entre els rin\u00f2fors: Caloria indica<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia blanca, mentre que Caloria <\/em>militaris<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia de color taronja o vermell.\u00a0D’aquesta esp\u00e8cie s’han obtingut lligands del receptor opioide com les “phidianidines” (Baker, 2016) que tenen un \u00fas m\u00e8dic, tot i que m\u00e9s tard s’ha observat que aquestos compostos es poden obtenir de forma sint\u00e8tica.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nCaloria,\u00a0<\/em>\u00a0en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Bol\u00f2nia (Italia).<\/li>\nMilitaris<\/em>, del Llat\u00ed, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Principalment distribuida per l’Indo-Pac\u00edfic. Descrita originalment a l’\u00cdndia, tamb\u00e9 s’ha citat\u00a0als Emirats \u00c0rabs Units, Sri Lanka, Brunei, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Hong Kong i el nord d’Austr\u00e0lia. Una cita al delericte del submar\u00ed Scir\u00e8<\/a>, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 \u00e9s probablement la primera cita per a la Mediterr\u00e0nia, on \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica. <\/div>\n
Biologia\n<\/strong>S’alimenta de hidroides (George, J. D., 2012). Molt similar a Caloria indica<\/em>, es diferencien\u00a0per la l\u00ednia que passa entre els rin\u00f2fors: Caloria indica<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia blanca, mentre que Caloria <\/em>militaris<\/em> t\u00e9 una l\u00ednia de color taronja o vermell.\u00a0D’aquesta esp\u00e8cie s’han obtingut lligands del receptor opioide com les “phidianidines” (Baker, 2016) que tenen un \u00fas m\u00e8dic, tot i que m\u00e9s tard s’ha observat que aquestos compostos es poden obtenir de forma sint\u00e8tica.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nCaloria,\u00a0<\/em>\u00a0en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Bol\u00f2nia (Italia).<\/li>\nMilitaris<\/em>, del Llat\u00ed, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Principalment distribuida per l’Indo-Pac\u00edfic. Descrita originalment a l’\u00cdndia, tamb\u00e9 s’ha citat\u00a0als Emirats \u00c0rabs Units, Sri Lanka, Brunei, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Hong Kong i el nord d’Austr\u00e0lia. Una cita al delericte del submar\u00ed Scir\u00e8<\/a>, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 \u00e9s probablement la primera cita per a la Mediterr\u00e0nia, on \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica. <\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nCaloria,\u00a0<\/em>\u00a0en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Bol\u00f2nia (Italia).<\/li>\nMilitaris<\/em>, del Llat\u00ed, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Principalment distribuida per l’Indo-Pac\u00edfic. Descrita originalment a l’\u00cdndia, tamb\u00e9 s’ha citat\u00a0als Emirats \u00c0rabs Units, Sri Lanka, Brunei, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Hong Kong i el nord d’Austr\u00e0lia. Una cita al delericte del submar\u00ed Scir\u00e8<\/a>, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 \u00e9s probablement la primera cita per a la Mediterr\u00e0nia, on \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica. <\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Principalment distribuida per l’Indo-Pac\u00edfic. Descrita originalment a l’\u00cdndia, tamb\u00e9 s’ha citat\u00a0als Emirats \u00c0rabs Units, Sri Lanka, Brunei, Mal\u00e0isia, Tail\u00e0ndia, Hong Kong i el nord d’Austr\u00e0lia. Una cita al delericte del submar\u00ed Scir\u00e8<\/a>, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 \u00e9s probablement la primera cita per a la Mediterr\u00e0nia, on \u00e9s una esp\u00e8cie ex\u00f2tica. <\/div>\n
![\"Caloria](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Phidiana-militaris-%40-Hoi-Ha-Wan-Marine-Park-Hong-Kong-6m-20%C2%B0C-17-04-2016-by-Markus-Rummel_XXX0859.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>