<\/p>\n
<\/div>Hypselodoris pulchella @ Sharm-El-Sheikh, Egypt (Red Sea) 27\/09\/1996<\/em> per Erwin K\u00f6hler<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Hypselodoris pulchella<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Chromodoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Chromodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Miamirinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Hypselodoris<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Hypselodoris pulchella<\/em> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597870<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris pulchella<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/span><\/li>\nDoris pulchella<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nRisbecia pulchella<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Cos amb una longitud m\u00e0xima registrada de 110mm. El mantell \u00e9s de color blanc o blanc groguenc, amb nombroses taques petites de color groc ataronjat. La vora del mantell t\u00e9 una fina banda de color porpra amb una s\u00e8rie de pegats irregulars del mateix color que creixen des de la vora cap a l’interior del cos, molt variables d’un esp\u00e8cimen a un altre i molt petits en els juvenils, que en els exemplars madurs acaben formant un reticulat de color porpra clar per tot el mantell. La part inferior del mantell \u00e9s blanca amb taques de color groc ataronjat i hi ha una banda de color porpra clar una mica m\u00e9s ampla que la del marge dorsal de la part superior. La part anterior del mantell forma un gran vel que ondula cont\u00ednuament quan l’animal est\u00e0 en moviment. Els costats del cos i del peu s\u00f3n blancs amb taques groc-ataronjades i l’extrem apuntat del peu t\u00e9 rastres del mateix patr\u00f3 reticulat de color porpra clar del dors, aix\u00ed com una vora porpra clar. Els rin\u00f2fors s\u00f3n blancs amb la part distal de color porpra amb 15-16 laminetes i una l\u00ednia mitjana de color blanc en els costats anterior i posterior. Les br\u00e0nquies s\u00f3n de color blanc transl\u00facid, vorejades de color porpra, sovint ramificades, i bastant nombroses (de 20 a 30) en els exemplars madurs.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Se sap molt poc sobre la seva dieta. L’estudi del contingut intestinal d’aquesta esp\u00e8cie va revelar la pres\u00e8ncia de petits fragments de cucs poliquets, cop\u00e8podes i alguns filaments d’algues, juntament amb una quantitat considerable d’esp\u00edcules d’esponja calc\u00e0ria, per la qual cosa sembla probable que s’alimenti d’esponges i ingereixi accidentalment els altres organismes (Aboul-Ela, 1959). La posta consisteix en una cinta d’ous de color taronja vermell\u00f3s que es fixa al substrat al llarg d’una de les vores formant una espiral, la vora lliure de la qual apareix lleugerament ondulada. La part anterior del mantell ondula cap amunt i cap avall quan l’animal s’est\u00e0 movent. Les br\u00e0nquies sovint s’agiten r\u00edtmicament d’un costat a un altre. Hi ha un comportament t\u00edpic en aquesta esp\u00e8cie, en qu\u00e8 els animals es segueixen els uns als altres per parelles, el segon animal de cada parella toca la cua del que va davant. Hi ha altres dues esp\u00e8cies de d\u00f2rids que, en part, tenen el mateix rang de distribuci\u00f3 i que podrien ser f\u00e0cilment confosos amb Hypselodoris pulchella<\/em>:\u00a0Hypselodoris ghardaqana <\/em>i\u00a0Goniobranchus annulatus<\/em>. Gohar & Aboul-Ela (1957) donen unes claus per diferenciar-les que sintetitzem en el quadre comparatiu:<\/p>\n\n\n\n\n\t<\/td>Hypselodoris pulchella<\/th>Goniobranchus annulatus<\/th>Hypselodoris ghardaqana<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n\n\n\tColor dorsal<\/b><\/td>blanc groguenc amb taques grogues, reticulat dif\u00f3s porpra<\/td>blanc transl\u00facid amb taques grogues, cercles porpra<\/td>blanc amb taques grogues, sense m\u00e9s taques<\/td>\n<\/tr>\n\n\tMida m\u00e0xima<\/b><\/td>\t110 x 30 mm<\/td>64 x 20 mm<\/td>55 x 13 mm<\/td>\n<\/tr>\n\n\tRin\u00f3fors<\/b><\/td>llargs, porpra blav\u00f3s amb eix blanc<\/td>llargs, c\u00f2nics, porpra<\/td>curts, porpra vermell\u00f3s, amb eix rosat<\/td>\n<\/tr>\n\n\tBr\u00e0nquies<\/b><\/td>20-30, bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-12, no bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-11, no bifurcades, posici\u00f3 horitzontal, no-vibr\u00e0tils<\/td>\n<\/tr>\n\n\tPosta<\/b><\/td>taronja vermell\u00f3s, vora lliure bastant ondulada<\/td>blanc groguenc, vora lliure no ondulada<\/td>blanc, vora lliure una mica ondulada, una capa d\u2019ous<\/td>\n<\/tr>\n\n\tFoto<\/b><\/td>Hypselodoris pulchella<\/p><\/div><\/td>Goniobranchus annulatus<\/p><\/div><\/td>Hypselodoris ghardaqana<\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n\n\tAutor de la foto<\/b><\/td>Erwin K\u00f6hler \u00a9<\/td>Miquel Pontes \u00a9<\/td>Brian Mayes \u00a9<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec \u201chypsos\u201d, altura, alt + “Doris”, una nimfa marina a la mitologia grega, esposa de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPulchella<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “pulchellus”, bonic, encantador.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 molt estesa a l’Indopac\u00edfic (s’ha citat a Filipines, Tail\u00e0ndia, Myanmar, Mal\u00e0isia, Indon\u00e8sia, \u00cdndia, Sri Lanka, Seychelles, Kenya, Mo\u00e7ambic, Reuni\u00f3, Sud-\u00e0frica, Emirats \u00c0rabs Units, Oman, i l’Iran) i \u00e9s com\u00fa al Mar Roig. Un informe de Calkidiki, Gr\u00e8cia (Savvidis, L., 2\/11\/2016), encara sense publicar, \u00e9s el primer registre per a la Mediterr\u00e0nia, probablement relacionat amb un succ\u00e9s de dispersi\u00f3 lessepsiana.\n<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597870<\/a>]<\/p><\/div>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris pulchella<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/span><\/li>\nDoris pulchella<\/i> R\u00fcppell & Leuckart, 1830 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nRisbecia pulchella<\/i> (R\u00fcppell & Leuckart, 1830)<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Cos amb una longitud m\u00e0xima registrada de 110mm. El mantell \u00e9s de color blanc o blanc groguenc, amb nombroses taques petites de color groc ataronjat. La vora del mantell t\u00e9 una fina banda de color porpra amb una s\u00e8rie de pegats irregulars del mateix color que creixen des de la vora cap a l’interior del cos, molt variables d’un esp\u00e8cimen a un altre i molt petits en els juvenils, que en els exemplars madurs acaben formant un reticulat de color porpra clar per tot el mantell. La part inferior del mantell \u00e9s blanca amb taques de color groc ataronjat i hi ha una banda de color porpra clar una mica m\u00e9s ampla que la del marge dorsal de la part superior. La part anterior del mantell forma un gran vel que ondula cont\u00ednuament quan l’animal est\u00e0 en moviment. Els costats del cos i del peu s\u00f3n blancs amb taques groc-ataronjades i l’extrem apuntat del peu t\u00e9 rastres del mateix patr\u00f3 reticulat de color porpra clar del dors, aix\u00ed com una vora porpra clar. Els rin\u00f2fors s\u00f3n blancs amb la part distal de color porpra amb 15-16 laminetes i una l\u00ednia mitjana de color blanc en els costats anterior i posterior. Les br\u00e0nquies s\u00f3n de color blanc transl\u00facid, vorejades de color porpra, sovint ramificades, i bastant nombroses (de 20 a 30) en els exemplars madurs.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Se sap molt poc sobre la seva dieta. L’estudi del contingut intestinal d’aquesta esp\u00e8cie va revelar la pres\u00e8ncia de petits fragments de cucs poliquets, cop\u00e8podes i alguns filaments d’algues, juntament amb una quantitat considerable d’esp\u00edcules d’esponja calc\u00e0ria, per la qual cosa sembla probable que s’alimenti d’esponges i ingereixi accidentalment els altres organismes (Aboul-Ela, 1959). La posta consisteix en una cinta d’ous de color taronja vermell\u00f3s que es fixa al substrat al llarg d’una de les vores formant una espiral, la vora lliure de la qual apareix lleugerament ondulada. La part anterior del mantell ondula cap amunt i cap avall quan l’animal s’est\u00e0 movent. Les br\u00e0nquies sovint s’agiten r\u00edtmicament d’un costat a un altre. Hi ha un comportament t\u00edpic en aquesta esp\u00e8cie, en qu\u00e8 els animals es segueixen els uns als altres per parelles, el segon animal de cada parella toca la cua del que va davant. Hi ha altres dues esp\u00e8cies de d\u00f2rids que, en part, tenen el mateix rang de distribuci\u00f3 i que podrien ser f\u00e0cilment confosos amb Hypselodoris pulchella<\/em>:\u00a0Hypselodoris ghardaqana <\/em>i\u00a0Goniobranchus annulatus<\/em>. Gohar & Aboul-Ela (1957) donen unes claus per diferenciar-les que sintetitzem en el quadre comparatiu:<\/p>\n\n\n\n\n\t<\/td>Hypselodoris pulchella<\/th>Goniobranchus annulatus<\/th>Hypselodoris ghardaqana<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n\n\n\tColor dorsal<\/b><\/td>blanc groguenc amb taques grogues, reticulat dif\u00f3s porpra<\/td>blanc transl\u00facid amb taques grogues, cercles porpra<\/td>blanc amb taques grogues, sense m\u00e9s taques<\/td>\n<\/tr>\n\n\tMida m\u00e0xima<\/b><\/td>\t110 x 30 mm<\/td>64 x 20 mm<\/td>55 x 13 mm<\/td>\n<\/tr>\n\n\tRin\u00f3fors<\/b><\/td>llargs, porpra blav\u00f3s amb eix blanc<\/td>llargs, c\u00f2nics, porpra<\/td>curts, porpra vermell\u00f3s, amb eix rosat<\/td>\n<\/tr>\n\n\tBr\u00e0nquies<\/b><\/td>20-30, bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-12, no bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-11, no bifurcades, posici\u00f3 horitzontal, no-vibr\u00e0tils<\/td>\n<\/tr>\n\n\tPosta<\/b><\/td>taronja vermell\u00f3s, vora lliure bastant ondulada<\/td>blanc groguenc, vora lliure no ondulada<\/td>blanc, vora lliure una mica ondulada, una capa d\u2019ous<\/td>\n<\/tr>\n\n\tFoto<\/b><\/td>Hypselodoris pulchella<\/p><\/div><\/td>Goniobranchus annulatus<\/p><\/div><\/td>Hypselodoris ghardaqana<\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n\n\tAutor de la foto<\/b><\/td>Erwin K\u00f6hler \u00a9<\/td>Miquel Pontes \u00a9<\/td>Brian Mayes \u00a9<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec \u201chypsos\u201d, altura, alt + “Doris”, una nimfa marina a la mitologia grega, esposa de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPulchella<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “pulchellus”, bonic, encantador.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 molt estesa a l’Indopac\u00edfic (s’ha citat a Filipines, Tail\u00e0ndia, Myanmar, Mal\u00e0isia, Indon\u00e8sia, \u00cdndia, Sri Lanka, Seychelles, Kenya, Mo\u00e7ambic, Reuni\u00f3, Sud-\u00e0frica, Emirats \u00c0rabs Units, Oman, i l’Iran) i \u00e9s com\u00fa al Mar Roig. Un informe de Calkidiki, Gr\u00e8cia (Savvidis, L., 2\/11\/2016), encara sense publicar, \u00e9s el primer registre per a la Mediterr\u00e0nia, probablement relacionat amb un succ\u00e9s de dispersi\u00f3 lessepsiana.\n<\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Cos amb una longitud m\u00e0xima registrada de 110mm. El mantell \u00e9s de color blanc o blanc groguenc, amb nombroses taques petites de color groc ataronjat. La vora del mantell t\u00e9 una fina banda de color porpra amb una s\u00e8rie de pegats irregulars del mateix color que creixen des de la vora cap a l’interior del cos, molt variables d’un esp\u00e8cimen a un altre i molt petits en els juvenils, que en els exemplars madurs acaben formant un reticulat de color porpra clar per tot el mantell. La part inferior del mantell \u00e9s blanca amb taques de color groc ataronjat i hi ha una banda de color porpra clar una mica m\u00e9s ampla que la del marge dorsal de la part superior. La part anterior del mantell forma un gran vel que ondula cont\u00ednuament quan l’animal est\u00e0 en moviment. Els costats del cos i del peu s\u00f3n blancs amb taques groc-ataronjades i l’extrem apuntat del peu t\u00e9 rastres del mateix patr\u00f3 reticulat de color porpra clar del dors, aix\u00ed com una vora porpra clar. Els rin\u00f2fors s\u00f3n blancs amb la part distal de color porpra amb 15-16 laminetes i una l\u00ednia mitjana de color blanc en els costats anterior i posterior. Les br\u00e0nquies s\u00f3n de color blanc transl\u00facid, vorejades de color porpra, sovint ramificades, i bastant nombroses (de 20 a 30) en els exemplars madurs.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Se sap molt poc sobre la seva dieta. L’estudi del contingut intestinal d’aquesta esp\u00e8cie va revelar la pres\u00e8ncia de petits fragments de cucs poliquets, cop\u00e8podes i alguns filaments d’algues, juntament amb una quantitat considerable d’esp\u00edcules d’esponja calc\u00e0ria, per la qual cosa sembla probable que s’alimenti d’esponges i ingereixi accidentalment els altres organismes (Aboul-Ela, 1959). La posta consisteix en una cinta d’ous de color taronja vermell\u00f3s que es fixa al substrat al llarg d’una de les vores formant una espiral, la vora lliure de la qual apareix lleugerament ondulada. La part anterior del mantell ondula cap amunt i cap avall quan l’animal s’est\u00e0 movent. Les br\u00e0nquies sovint s’agiten r\u00edtmicament d’un costat a un altre. Hi ha un comportament t\u00edpic en aquesta esp\u00e8cie, en qu\u00e8 els animals es segueixen els uns als altres per parelles, el segon animal de cada parella toca la cua del que va davant. Hi ha altres dues esp\u00e8cies de d\u00f2rids que, en part, tenen el mateix rang de distribuci\u00f3 i que podrien ser f\u00e0cilment confosos amb Hypselodoris pulchella<\/em>:\u00a0Hypselodoris ghardaqana <\/em>i\u00a0Goniobranchus annulatus<\/em>. Gohar & Aboul-Ela (1957) donen unes claus per diferenciar-les que sintetitzem en el quadre comparatiu:<\/p>\n\n\n\n\n\t<\/td>Hypselodoris pulchella<\/th>Goniobranchus annulatus<\/th>Hypselodoris ghardaqana<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n\n\n\tColor dorsal<\/b><\/td>blanc groguenc amb taques grogues, reticulat dif\u00f3s porpra<\/td>blanc transl\u00facid amb taques grogues, cercles porpra<\/td>blanc amb taques grogues, sense m\u00e9s taques<\/td>\n<\/tr>\n\n\tMida m\u00e0xima<\/b><\/td>\t110 x 30 mm<\/td>64 x 20 mm<\/td>55 x 13 mm<\/td>\n<\/tr>\n\n\tRin\u00f3fors<\/b><\/td>llargs, porpra blav\u00f3s amb eix blanc<\/td>llargs, c\u00f2nics, porpra<\/td>curts, porpra vermell\u00f3s, amb eix rosat<\/td>\n<\/tr>\n\n\tBr\u00e0nquies<\/b><\/td>20-30, bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-12, no bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-11, no bifurcades, posici\u00f3 horitzontal, no-vibr\u00e0tils<\/td>\n<\/tr>\n\n\tPosta<\/b><\/td>taronja vermell\u00f3s, vora lliure bastant ondulada<\/td>blanc groguenc, vora lliure no ondulada<\/td>blanc, vora lliure una mica ondulada, una capa d\u2019ous<\/td>\n<\/tr>\n\n\tFoto<\/b><\/td>Hypselodoris pulchella<\/p><\/div><\/td>Goniobranchus annulatus<\/p><\/div><\/td>Hypselodoris ghardaqana<\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n\n\tAutor de la foto<\/b><\/td>Erwin K\u00f6hler \u00a9<\/td>Miquel Pontes \u00a9<\/td>Brian Mayes \u00a9<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec \u201chypsos\u201d, altura, alt + “Doris”, una nimfa marina a la mitologia grega, esposa de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPulchella<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “pulchellus”, bonic, encantador.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 molt estesa a l’Indopac\u00edfic (s’ha citat a Filipines, Tail\u00e0ndia, Myanmar, Mal\u00e0isia, Indon\u00e8sia, \u00cdndia, Sri Lanka, Seychelles, Kenya, Mo\u00e7ambic, Reuni\u00f3, Sud-\u00e0frica, Emirats \u00c0rabs Units, Oman, i l’Iran) i \u00e9s com\u00fa al Mar Roig. Un informe de Calkidiki, Gr\u00e8cia (Savvidis, L., 2\/11\/2016), encara sense publicar, \u00e9s el primer registre per a la Mediterr\u00e0nia, probablement relacionat amb un succ\u00e9s de dispersi\u00f3 lessepsiana.\n<\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Se sap molt poc sobre la seva dieta. L’estudi del contingut intestinal d’aquesta esp\u00e8cie va revelar la pres\u00e8ncia de petits fragments de cucs poliquets, cop\u00e8podes i alguns filaments d’algues, juntament amb una quantitat considerable d’esp\u00edcules d’esponja calc\u00e0ria, per la qual cosa sembla probable que s’alimenti d’esponges i ingereixi accidentalment els altres organismes (Aboul-Ela, 1959). La posta consisteix en una cinta d’ous de color taronja vermell\u00f3s que es fixa al substrat al llarg d’una de les vores formant una espiral, la vora lliure de la qual apareix lleugerament ondulada. La part anterior del mantell ondula cap amunt i cap avall quan l’animal s’est\u00e0 movent. Les br\u00e0nquies sovint s’agiten r\u00edtmicament d’un costat a un altre. Hi ha un comportament t\u00edpic en aquesta esp\u00e8cie, en qu\u00e8 els animals es segueixen els uns als altres per parelles, el segon animal de cada parella toca la cua del que va davant. Hi ha altres dues esp\u00e8cies de d\u00f2rids que, en part, tenen el mateix rang de distribuci\u00f3 i que podrien ser f\u00e0cilment confosos amb Hypselodoris pulchella<\/em>:\u00a0Hypselodoris ghardaqana <\/em>i\u00a0Goniobranchus annulatus<\/em>. Gohar & Aboul-Ela (1957) donen unes claus per diferenciar-les que sintetitzem en el quadre comparatiu:<\/p>\n\n\n\n\n\t<\/td>Hypselodoris pulchella<\/th>Goniobranchus annulatus<\/th>Hypselodoris ghardaqana<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n\n\n\tColor dorsal<\/b><\/td>blanc groguenc amb taques grogues, reticulat dif\u00f3s porpra<\/td>blanc transl\u00facid amb taques grogues, cercles porpra<\/td>blanc amb taques grogues, sense m\u00e9s taques<\/td>\n<\/tr>\n\n\tMida m\u00e0xima<\/b><\/td>\t110 x 30 mm<\/td>64 x 20 mm<\/td>55 x 13 mm<\/td>\n<\/tr>\n\n\tRin\u00f3fors<\/b><\/td>llargs, porpra blav\u00f3s amb eix blanc<\/td>llargs, c\u00f2nics, porpra<\/td>curts, porpra vermell\u00f3s, amb eix rosat<\/td>\n<\/tr>\n\n\tBr\u00e0nquies<\/b><\/td>20-30, bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-12, no bifurcades, posici\u00f3 vertical, vibr\u00e0tils<\/td>9-11, no bifurcades, posici\u00f3 horitzontal, no-vibr\u00e0tils<\/td>\n<\/tr>\n\n\tPosta<\/b><\/td>taronja vermell\u00f3s, vora lliure bastant ondulada<\/td>blanc groguenc, vora lliure no ondulada<\/td>blanc, vora lliure una mica ondulada, una capa d\u2019ous<\/td>\n<\/tr>\n\n\tFoto<\/b><\/td>Hypselodoris pulchella<\/p><\/div><\/td>Goniobranchus annulatus<\/p><\/div><\/td>Hypselodoris ghardaqana<\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n\n\tAutor de la foto<\/b><\/td>Erwin K\u00f6hler \u00a9<\/td>Miquel Pontes \u00a9<\/td>Brian Mayes \u00a9<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec \u201chypsos\u201d, altura, alt + “Doris”, una nimfa marina a la mitologia grega, esposa de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPulchella<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “pulchellus”, bonic, encantador.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 molt estesa a l’Indopac\u00edfic (s’ha citat a Filipines, Tail\u00e0ndia, Myanmar, Mal\u00e0isia, Indon\u00e8sia, \u00cdndia, Sri Lanka, Seychelles, Kenya, Mo\u00e7ambic, Reuni\u00f3, Sud-\u00e0frica, Emirats \u00c0rabs Units, Oman, i l’Iran) i \u00e9s com\u00fa al Mar Roig. Un informe de Calkidiki, Gr\u00e8cia (Savvidis, L., 2\/11\/2016), encara sense publicar, \u00e9s el primer registre per a la Mediterr\u00e0nia, probablement relacionat amb un succ\u00e9s de dispersi\u00f3 lessepsiana.\n<\/div>\n
\n
Hypselodoris pulchella<\/p><\/div><\/td>
Goniobranchus annulatus<\/p><\/div><\/td>
Hypselodoris ghardaqana<\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nHypselodoris<\/em>. Del Grec \u201chypsos\u201d, altura, alt + “Doris”, una nimfa marina a la mitologia grega, esposa de Nereu, nimfa de les aig\u00fces i mare de les Nereides.<\/li>\nPulchella<\/em>. Del\u00a0Llat\u00ed “pulchellus”, bonic, encantador.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 molt estesa a l’Indopac\u00edfic (s’ha citat a Filipines, Tail\u00e0ndia, Myanmar, Mal\u00e0isia, Indon\u00e8sia, \u00cdndia, Sri Lanka, Seychelles, Kenya, Mo\u00e7ambic, Reuni\u00f3, Sud-\u00e0frica, Emirats \u00c0rabs Units, Oman, i l’Iran) i \u00e9s com\u00fa al Mar Roig. Un informe de Calkidiki, Gr\u00e8cia (Savvidis, L., 2\/11\/2016), encara sense publicar, \u00e9s el primer registre per a la Mediterr\u00e0nia, probablement relacionat amb un succ\u00e9s de dispersi\u00f3 lessepsiana.\n<\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie est\u00e0 molt estesa a l’Indopac\u00edfic (s’ha citat a Filipines, Tail\u00e0ndia, Myanmar, Mal\u00e0isia, Indon\u00e8sia, \u00cdndia, Sri Lanka, Seychelles, Kenya, Mo\u00e7ambic, Reuni\u00f3, Sud-\u00e0frica, Emirats \u00c0rabs Units, Oman, i l’Iran) i \u00e9s com\u00fa al Mar Roig. Un informe de Calkidiki, Gr\u00e8cia (Savvidis, L., 2\/11\/2016), encara sense publicar, \u00e9s el primer registre per a la Mediterr\u00e0nia, probablement relacionat amb un succ\u00e9s de dispersi\u00f3 lessepsiana.\n<\/div>\n
![\"Hypselodoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/Hypselodoris-pulchella-%40-Egypt-Red-Sea-1996-by-Erwin-K%C3%B6hler.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>![\"Hypselodoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/Hypselodoris_pulchella_20-by-erwin.jpg?resize=150%2C112&ssl=1\")
![\"Goniobranchus](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/th_P2210668-Goniobranchis-annulatus-Red-Sea-by-Miquel-Pontes.jpg?resize=150%2C113&ssl=1\")
![\"Hypselodoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/3067178362_86255601f6_z.jpg?resize=150%2C113&ssl=1\")