{"id":22967,"date":"2016-12-05T14:27:07","date_gmt":"2016-12-05T13:27:07","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=22967"},"modified":"2026-10-18T18:01:47","modified_gmt":"2026-10-18T16:01:47","slug":"que-es-un-opistobranqui","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/introduccio\/que-es-un-opistobranqui\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s un llimac de mar?"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<p data-pm-slice=\"1 1 []\">Els llimacs de mar s\u00f3n mol\u00b7luscs gastr\u00f2podes marins, majorit\u00e0riament heterobranquis, que es caracteritzen per tenir el cos tou i presentar, en la fase adulta, una closca absent, molt redu\u00efda o internalitzada. El terme &#8220;llimac de mar&#8221; \u00e9s una denominaci\u00f3 comuna de car\u00e0cter morfol\u00f2gic i divulgatiu, no un t\u00e0xon formal, i engloba diversos llinatges evolutius que presenten una gran diversitat de formes, anatomia i modes de vida.<\/p>\n<p>Hi ha diversos grups que es coneixen habitualment com a llimacs de mar. Els m\u00e9s coneguts s\u00f3n els <strong>nudibranquis<\/strong>, que inclouen tant els nudibranquis d\u00f2rids, sovint amb un cos ample i aplanat, com els nudibranquis e\u00f2lids, molts dels quals tenen nombroses prolongacions en forma de dit al llarg del dors. Els <strong>sacoglossos<\/strong> constitueixen un altre grup fascinant, amb esp\u00e8cies que recorden petites fulles verdes. Les <strong>llebres de mar<\/strong> s\u00f3n animals generalment m\u00e9s grans, amb un cos tou i ample. Els <strong>cefalaspideus<\/strong> inclouen llimacs amb escut cef\u00e0lic i cargols bombolla, mentre que els <strong>pleurobranquis<\/strong>, tamb\u00e9 coneguts com a llimacs de br\u00e0nquia lateral, formen un altre grup ben diferenciat. Grups menys coneguts, com els <strong>runc\u00ednids<\/strong>, tamb\u00e9 contribueixen a aquesta diversitat. Tot i que aquests animals comparteixen, en general, un aspecte de llimac, presenten difer\u00e8ncies considerables en la seva anatomia, ecologia i hist\u00f2ria evolutiva.<\/p>\n<p>En molts llinatges de llimacs de mar, el desenvolupament comen\u00e7a amb una larva diminuta que t\u00e9 una petita closca. Durant la metamorfosi, quan la larva es transforma en un juvenil, aquesta closca es perd o es redueix, segons el grup. En altres llinatges, la closca pot persistir com una estructura interna o molt redu\u00efda. Aquestes difer\u00e8ncies reflecteixen els diversos camins evolutius pels quals els gastr\u00f2podes marins s&#8217;han adaptat a viure amb una closca externa redu\u00efda o absent.<\/p>\n<div id=\"attachment_48869\" style=\"width: 910px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-48869\" data-attachment-id=\"48869\" data-permalink=\"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/introduccio\/que-es-un-opistobranqui\/cicle_vital_catala\/\" data-orig-file=\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?fit=1620%2C1140&amp;ssl=1\" data-orig-size=\"1620,1140\" data-comments-opened=\"0\" data-image-title=\"Cicle vital t\u00edpic d&amp;#8217;un llimac de mar\" data-image-description=\"&lt;p&gt;Cicle vital t\u00edpic d&amp;#8217;un llimac de mar&lt;\/p&gt;\n\" data-image-caption=\"&lt;p&gt;Cicle vital t\u00edpic d&amp;#8217;un llimac de mar&lt;\/p&gt;\n\" data-large-file=\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?fit=900%2C634&amp;ssl=1\" class=\"wp-image-48869 size-large\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?resize=900%2C634&#038;ssl=1\" alt=\"Cicle vital t\u00edpic d'un llimac de mar\" width=\"900\" height=\"634\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?resize=1024%2C721&amp;ssl=1 1024w, https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?resize=300%2C211&amp;ssl=1 300w, https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?resize=150%2C106&amp;ssl=1 150w, https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?resize=1536%2C1081&amp;ssl=1 1536w, https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cicle_vital_catala.jpg?w=1620&amp;ssl=1 1620w\" sizes=\"auto, (max-width: 900px) 100vw, 900px\" \/><p id=\"caption-attachment-48869\" class=\"wp-caption-text\">Cicle vital t\u00edpic d&#8217;un llimac de mar, per Nadia Stoker CC BY-NC-SA 4.0<\/p><\/div>\n<p>Una de les caracter\u00edstiques que m\u00e9s criden l&#8217;atenci\u00f3 dels llimacs de mar \u00e9s la seva extraordin\u00e0ria varietat de colors i formes. N&#8217;hi ha que presenten tonalitats intenses, combinacions de colors sorprenents o siluetes que recorden petites branques, fulles o plomes. D&#8217;altres, en canvi, passen gaireb\u00e9 desapercebuts perqu\u00e8 es confonen amb les algues, les esponges o altres organismes sobre els quals viuen. Algunes esp\u00e8cies estan tan ben camuflades que trobar-les requereix una mirada atenta, fins i tot quan les tenim just davant dels ulls. Aquesta diversitat fa que observar els llimacs de mar sigui especialment gratificant, per\u00f2 tamb\u00e9 implica que moltes esp\u00e8cies siguin dif\u00edcils de localitzar malgrat les seves dimensions.<\/p>\n<p>La seva alimentaci\u00f3 \u00e9s igualment variada. Segons l&#8217;esp\u00e8cie, els llimacs de mar poden alimentar-se d&#8217;algues o d&#8217;altres organismes marins, com ara esponges, hidro\u00efdeus, briozous, ascidis i anemones. Molts tenen dietes molt especialitzades i depenen d&#8217;organismes concrets per alimentar-se. Per exemple, molts nudibranquis d\u00f2rids s&#8217;alimenten d&#8217;esponges, nombrosos nudibranquis e\u00f2lids depreden cnidaris com els hidrozous, els sacoglossos mengen algues i les llebres de mar generalment tamb\u00e9 s&#8217;alimenten d&#8217;algues. Per tant, con\u00e8ixer els organismes que viuen en un indret determinat ens pot ajudar a descobrir quins llimacs de mar hi podr\u00edem trobar.<\/p>\n<p>Els llimacs de mar es poden trobar en mars de tot el m\u00f3n, des de les regions polars fins a les aig\u00fces tropicals. Ocupen una gran varietat d&#8217;h\u00e0bitats, incloent-hi les zones costaneres i intermareals, els fons rocosos, les comunitats d&#8217;algues, les praderies de faner\u00f2games marines i els fons sorrencs o fangosos. Algunes esp\u00e8cies viuen entre esponges o altres invertebrats, mentre que d&#8217;altres estan associades a algues o plantes marines concretes. Tamb\u00e9 hi ha esp\u00e8cies que habiten en ambients de mar profund, molt m\u00e9s enll\u00e0 de les fond\u00e0ries que s&#8217;exploren habitualment durant les immersions recreatives. A m\u00e9s, alguns gastr\u00f2podes emparentats amb els llimacs de mar viuen a mar obert i es desplacen suspesos a la columna d&#8217;aigua, en lloc de reptar pel fons mar\u00ed.<\/p>\n<p>Les seves dimensions tamb\u00e9 varien considerablement. Algunes esp\u00e8cies nom\u00e9s fan uns pocs mil\u00b7l\u00edmetres i poden passar f\u00e0cilment inadvertides, mentre que d&#8217;altres, com les llebres de mar, poden assolir mides molt m\u00e9s grans. L&#8217;observaci\u00f3 de les esp\u00e8cies m\u00e9s petites sovint requereix paci\u00e8ncia, una cerca acurada i l&#8217;ajuda de la fotografia macro. Fins i tot un petit fragment d&#8217;alga o una sola esponja poden allotjar diverses esp\u00e8cies diferents.<\/p>\n<p>La seva biologia tamb\u00e9 inclou fen\u00f2mens sorprenents. Per exemple, alguns sacoglossos poden retenir dins de les seves c\u00e8l\u00b7lules cloroplasts obtinguts de les algues de qu\u00e8 s&#8217;alimenten. Aquest fenomen, conegut com a <em>cleptopl\u00e0stia<\/em>, permet que aquests cloroplasts continu\u00efn funcionant durant un cert per\u00edode i, en algunes esp\u00e8cies, contribueixin al metabolisme de l&#8217;animal. \u00c9s un dels exemples m\u00e9s remarcables de les relacions ins\u00f2lites que els llimacs de mar poden establir amb el seu aliment i amb el medi que els envolta.<\/p>\n<p>L&#8217;estudi dels llimacs de mar ens permet descobrir una part fascinant de la biodiversitat marina, sovint desconeguda fins i tot per a les persones que freq\u00fcenten el litoral. Observar-los amb atenci\u00f3 ens ajuda a comprendre millor la riquesa dels ecosistemes marins i a valorar l&#8217;extraordin\u00e0ria diversitat d&#8217;organismes que s&#8217;amaga entre les algues, les roques i els altres habitants del fons mar\u00ed.<\/p>\n<h4><strong>Refer\u00e8ncies<\/strong><\/h4>\n<ul>\n<li data-pm-slice=\"1 1 []\">Ballesteros, M., Hopkins, A., Salicr\u00fa, M., &amp; Nimbs, M. J. (2025). Heterobranch sea slugs s.l. (Mollusca, Gastropoda) from the Southern Ocean: Biodiversity and taxonomy. <em>Diversity, 17<\/em>(5), Article 330. <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.3390\/d17050330\" data-rich-text-autolink=\"\">https:\/\/doi.org\/10.3390\/d17050330<\/a><\/li>\n<li>Cruz, S., &amp; Cartaxana, P. (2022). Kleptoplasty: Getting away with stolen chloroplasts. <em>PLOS Biology, 20<\/em>(11), e3001857. <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1371\/journal.pbio.3001857\" data-rich-text-autolink=\"\">https:\/\/doi.org\/10.1371\/journal.pbio.3001857<\/a><\/li>\n<li>Krug, P. J., Vendetti, J. E., Ellingson, R. A., Trowbridge, C. D., Hirano, Y. M., Trathen, D. Y., Rodriguez, A. K., Swennen, C., Wilson, N. G., &amp; Vald\u00e9s, \u00c1. A. (2015). Species selection favors dispersive life histories in sea slugs, but higher per-offspring investment drives shifts to short-lived larvae. <em>Systematic Biology, 64<\/em>(6), 983\u2013999. <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1093\/sysbio\/syv046\" data-rich-text-autolink=\"\">https:\/\/doi.org\/10.1093\/sysbio\/syv046<\/a><\/li>\n<li>W\u00e4gele, H., &amp; Klussmann-Kolb, A. (2005). Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda)\u2014more than just slimy slugs. Shell reduction and its implications on defence and foraging. <em>Frontiers in Zoology, 2<\/em>, Article 3. <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1186\/1742-9994-2-3\" data-rich-text-autolink=\"\">https:\/\/doi.org\/10.1186\/1742-9994-2-3<\/a><\/li>\n<li>W\u00e4gele, H., Klussmann-Kolb, A., Verbeek, E., &amp; Schr\u00f6dl, M. (2014). Flashback and foreshadowing\u2014a review of the taxon Opisthobranchia. <em>Organisms Diversity &amp; Evolution, 14<\/em>, 133\u2013149. <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1007\/s13127-013-0151-5\" data-rich-text-autolink=\"\">https:\/\/doi.org\/10.1007\/s13127-013-0151-5<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><p><strong>Citeu aquest article com: <\/strong><\/p><div style=\"display: block; background: #444444; padding: 10px 30px 10px 10px; border-radius: 5px; line-height: 18px;\"><p class=\"citacio\"><b>Pontes, Miquel<\/b> (2025) <em>\"Qu\u00e8 \u00e9s un llimac de mar?\"<\/em> a <em>OPK-Opistobranquis<\/em>. Publicat: 05\/12\/2016. Accedit: 21\/10\/2026. Disponible a (<a href=https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/?p=22967>https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/?p=22967<\/a>)<\/p><p><\/p><\/div><p><\/p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els llimacs de mar s\u00f3n mol\u00b7luscs gastr\u00f2podes marins, majorit\u00e0riament heterobranquis, que es caracteritzen per tenir el cos tou i presentar, en la fase adulta, una closca absent, molt redu\u00efda o internalitzada. El terme &#8220;llimac de mar&#8221; \u00e9s una denominaci\u00f3 comuna de car\u00e0cter morfol\u00f2gic i divulgatiu, no un t\u00e0xon formal, i engloba diversos llinatges evolutius que presenten una gran diversitat de formes, anatomia i modes de vida. Hi ha diversos grups\u2026<\/p>\n<p class=\"continue-reading-button\"> <a class=\"continue-reading-link\" href=\"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/introduccio\/que-es-un-opistobranqui\/\">Continua llegint<i class=\"crycon-right-dir\"><\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":48827,"parent":5771,"menu_order":35,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-22967","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22967"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22967\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48871,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22967\/revisions\/48871"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5771"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/48827"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}