{"id":23034,"date":"2016-12-12T19:37:13","date_gmt":"2016-12-12T18:37:13","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=23034"},"modified":"2018-02-13T08:10:21","modified_gmt":"2018-02-13T07:10:21","slug":"quijote-cervantesi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/pleurobranchida\/quijote-cervantesi\/","title":{"rendered":"Quijote cervantesi"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Quijote cervantesi<\/em> \u00a0\u00a0Ortea, Moro & Bacallado, 2016<\/h3>\n

\"Quijote<\/div>
Quijote cervantesi @ Taliarte, Gran Canaria, 7-08-2014<\/em> per Pablo Samper M\u00e9ndez<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Quijote cervantesi<\/em> Ortea, Moro & Bacallado, 2016<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Pleurobranchida<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Pleurobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Quijotidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Quijote<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Quijote cervantesi<\/em> Ortea, Moro & Bacallado, 2016<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [932598<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Pleurobrancaci de mida petita (la longitud dels exemplars trobats fins al moment \u00e9s d’uns 10 mm), amb un mantell sense esp\u00edcules, de color blanc transl\u00facid i decorat amb taques de color marr\u00f3 vermell\u00f3s que poden recobrir-lo de forma for\u00e7a\u00a0uniforme a la part central , aix\u00ed com algunes taques de color blanc brillant esquitxades prop de la vora del mantell, absents en alguns exemplars. El mantell, que \u00e9s molt prim,\u00a0sol permetre observar per transpar\u00e8ncia una fr\u00e0gil conquilla interna de color marr\u00f3 groguenc amb una forma semblant a una orella. T\u00e9 dos plecs en el mantell, de vegades vorejats de color taronja: el primer \u00e9s for\u00e7a\u00a0ample i est\u00e0 situat a la part anterior, envoltant el naixement dels rin\u00f2fors, mentre que el segon, de menor entitat, est\u00e0 ubicat a la part posterior del mantell, podent al\u00e7ar-se formant una esp\u00e8cie de sif\u00f3. El peu, de color blanc transl\u00facid, pot tenir algunes taques dorsals de color marr\u00f3 vermell\u00f3s, no disposa de gl\u00e0ndula metapodial i sobresurt \u00e0mpliament per darrere del mantell, amb la vora posterior incisa i la vora\u00a0anterior solcada i partida per la meitat. Els tentacles orals s\u00f3n de color blanc i estan formats a partir dels extrems del vel cef\u00e0lic. Els rin\u00f2fors, situats verticalment a la part dorsal del cap, s\u00f3n de color blanc, auriculats i amb a l’extrem acabat en punta, com les orelles d’un conill, encara que estan soldats entre si per la base (aquesta uni\u00f3 apareix tenyida de color marr\u00f3-vermell\u00f3s). Dos ulls negres, disposats molt junts, es troben just darrere de la base dels rin\u00f2fors. La br\u00e0nquia bipinnada \u00e9s de color blanc, neix a un ter\u00e7 de la longitud del cos, just per darrere d’una promin\u00e8ncia genital situada en el seu costat dret, i arriba fins a la vora posterior del cos. La br\u00e0nquia t\u00e9 el raquis llis i 20 parells de pinnes amb un tubercle situat a la base de cadascuna. L’anus s’obre sota un plec de cos situat just per sobre de l’extrem posterior de la br\u00e0nquia, proper a l’obertura posterior del mantell. No t\u00e9 r\u00e0dula, el que \u00e9s una de les caracter\u00edstiques de la nova fam\u00edlia Quijotidae proposada per a aquesta esp\u00e8cie.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Poc se sap de la seva biologia perqu\u00e8 aquest animal ha estat trobat molt poques vegades. Sembla viure en fons tous coberts d’algues i principalment \u00e9s actiu de nit. Quan se’l molesta infla la sola del peu com un globus i es deixa portar pel corrent (Ortea et al. 2016). A causa de les obertures anterior i posterior del mantell, que l’animal sembla utilitzar per facilitar l’oxigenaci\u00f3 de la br\u00e0nquia fent circular l’aigua, aquesta esp\u00e8cie es pot confondre amb un esp\u00e8cimen juvenil de Pleurobranchus membranaceus<\/em> (Montagu, 1816) per\u00f2 es diferencia perqu\u00e8 t\u00e9 una estructura branquial diferent, no t\u00e9 r\u00e0dula, els rin\u00f2fors s’assemblen a orelles de conill, t\u00e9 els ulls molt junts darrera dels rin\u00f2fors, i altres detalls anat\u00f2mics diferenciadors, sense oblidar que Pleurobranchus membranaceus<\/em> no ha estat citat per a Can\u00e0ries.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n