{"id":231,"date":"2012-05-14T21:11:16","date_gmt":"2012-05-14T19:11:16","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/sacoglossos-sacoglossasacoglosos-sacoglossasacoglossans-sacoglossa"},"modified":"2025-10-29T16:33:25","modified_gmt":"2025-10-29T15:33:25","slug":"sacoglossa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/sacoglossa\/","title":{"rendered":"Sacoglossa"},"content":{"rendered":"

Aquest grup d\u2019opistobranquis compr\u00e8n prop d’unes 300 esp\u00e8cies caracteritzades, entre d\u2019altres coses, per la seva alimentaci\u00f3 estrictament herb\u00edvora (\u00fanicament 2 o 3 esp\u00e8cies se sap que s’alimenten d’ous d’altres opistobranquis) i la pres\u00e8ncia d’una r\u00e0dula amb una sola filera de dents (uniseriada). Les dents radulars s\u00f3n del tipus punxegut i estan especialitzades a perforar c\u00e8l\u00b7lules vegetals de les algues de les quals es nodreixen aquests animals. Una vegada usats, aquestes dents no s\u00f3n eliminades a l’exterior com en d\u2019altres opistobranquis, sin\u00f3 que es mantenen en un sac ventral del bulb bucal, l\u2019asca (d’aqu\u00ed el nom usat per a aquest grup Sacoglosos o Ascoglosos, la qual cosa significa literalment borsa o sac en la llengua); dins d’aquest sac o asca <\/strong>les dents usades s\u00f3n reabsorbides. La faringe dels sacoglosos \u00e9s del tipus suctor, podent succionar amb la seva musculatura els sucs cel\u00b7lulars de les c\u00e8l\u00b7lules de les algues perforades per les dents radulars.<\/p>\n

\"Elysia<\/div>
Elysia timida<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p><\/p>\n

A nivell morfol\u00f2gic, hi ha sacoglosos que disposen de conquilla externa o sacoglosos testacis<\/strong> com Oxynoe<\/i> i els que manquen d’ella o sacoglosos nus<\/strong> com Bosellia<\/i>. Els sacoglosos nus poden ser confosos amb els veritables llimacs de mar o nudibranquis. Els sacoglosos solen estar ben cefalitzats, destacant en el cap els rin\u00f2fors, que estan freq\u00fcentment enrotllats, tenen un peu reptant i el mantell pot tenir papil\u00b7les o cerata com en els g\u00e8neres Hermaea<\/i> i Plaguda<\/i>, i mancats d’expansions com en Limapontia<\/i> o ben estar modificat en un parell de parapodis com en Elysia<\/i> i Thuridilla<\/i>.<\/p>\n

Biologia<\/b>
\nMoltes esp\u00e8cies de sacoglosos, especialment les que manquen de conquilla, tenen capacitat per retenir en els seus teixits els plastidis (cloroplasts, rodoplastos o altres) de les c\u00e8l\u00b7lules algals de les quals s’alimenten i les mantenen funcionals efectuant la fotos\u00edntesi durant hores, dies, setmanes i fins i tot mesos. A aquesta capacitat es denomina cleptoplastia <\/strong>(literalment \u201crobar plastidis\u201d) i es considera un tipus peculiar de simbiosi entre el sacogloso i el plastidi de l’alga. No es coneix encara el mecanisme pel qual els plastidis algals ingerits pels sacoglosos no s\u00f3n digerits en el seu tub digestiu. Per explicar el funcionament dels plastidis (que necessiten l’expressi\u00f3 d’alguns gens nuclears de l’alga) en el cos dels sacoglosos, s’ha postulat que la llarga coevoluci\u00f3 sacogloso-alga va originar una transfer\u00e8ncia horitzontal de gens de l’alga cap al sacoglos, de manera que en aquest els plastidis s\u00f3n \u201creconeguts\u201d i mantinguts funcionals. Aquesta capacitat de retenci\u00f3 de plastidis en els teixits dels sacoglosos t\u00e9 dos efectes beneficiosos pel sacoglos. D’una banda, els teixits del sacoglos on s’acumulen els plastidis adquireixen el color del plastidi, verd si s\u00f3n cloroplasts, vermell si s\u00f3n rodoplastos, de manera que el sacoglos aconsegueix una homocromia i una cripsis gaireb\u00e9 perfectes sobre l’alga de la qual s’alimenta. D’altra banda, els plastidis simbi\u00f2ntics, gr\u00e0cies a l’aigua, CO2<\/sub> i altres bioelements subministrats pel sacoglos, efectuen la fotos\u00edntesi i subministren d’aquesta manera mat\u00e8ria org\u00e0nica a l’animal, la qual li serveix d’aliment. Moltes esp\u00e8cies de sacoglosos, davant l’escassetat d’aliment en el medi, s\u00f3n capa\u00e7os de sobreviure nom\u00e9s amb el subministrament de mat\u00e8ria org\u00e0nica fotosintetitzada pels seus plastidis simbionts. Per aquesta circumst\u00e0ncia, els sacoglosos s\u00f3n denominats tamb\u00e9 bavoses de mar amb plaques solars o \u201csolar-powered sea slugs\u201d (Rudman, W.B., 1998 Solar-powered sea slugs<\/a>. [In] Sea Slug Forum. Australian Museum, Sydney). Els mecanismes defensius dels sacoglosos van des de la homocromia sobre el substrat algal, la cripsi sobre ell a causa de les seves formes corporals, l\u2019autotomia o despreniment de parts del cos, la pres\u00e8ncia d’una conquilla o b\u00e9 la defensa qu\u00edmica mitjan\u00e7ant metab\u00f2lits secundaris. En aquest \u00faltim cas hi ha sacoglosos que incorporen aquests metab\u00f2lits de l’alga, els acumulen en els seus teixits sense modificar i els alliberen a l’exterior quan s\u00f3n molestats; altres esp\u00e8cies tamb\u00e9 obtenen els metab\u00f2lits de l’alga per\u00f2 els transformen lleugerament abans d’alliberar-los. Finalment hi ha sacoglosos que s\u00f3n capa\u00e7os de biosintetitzar les seves pr\u00f2pies mol\u00e8cules defensives sense necessitat d’incorporar-les de la dieta. Els sacoglosos s\u00f3n hermafrodites, tenen fecundaci\u00f3 interna mitjan\u00e7ant c\u00f2pules rec\u00edproques i despr\u00e9s efectuen postes en forma de cord\u00f3 enrotllat, de cinta o d’una altra forma. Les larves vel\u00edgeres que eclosionen poden, segons les esp\u00e8cies, alimentar-se de pl\u00e0ncton (larves planctotr\u00f2fiques) o b\u00e9 de les pr\u00f2pies reserves de l’ou (larves lecitotr\u00f2fiques).<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong>
\nLa majoria de les esp\u00e8cies de sacoglosos es distribueixen en aig\u00fces tropicals o subtropicals de l\u2019Indopac\u00edfic, del Carib o de l\u2019Atl\u00e0ntic, tenint una estreta relaci\u00f3 amb la distribuci\u00f3 de les esp\u00e8cies algals que els serveixen d’aliment. En les aig\u00fces europees s’han catalogat unes 50 esp\u00e8cies de sacoglosos, la majoria d’elles presents tamb\u00e9 en les costes de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. En les costes catalanes s’han citat una vintena d\u2019esp\u00e8cies<\/p>\n

Classificaci\u00f3<\/b>
\nEls Sacoglossa ara son un Superordre (anteriorment un Ordre) dins de la Subterclasse Tectipleura. Cont\u00e9 tres Superfamilies: Oxynooidea, que inclou els sac\u00f2gossos amb conquilla que s’alimenten gaireb\u00e9 exclusivament de les algues del grup caulerpal i no retenen els cloroplasts de les algues, els Plakobranchoidea que integra les esp\u00e8cies “sac\u00f2closses nues”, que tenen una dieta m\u00e9s variada, tot i que la majoria d’esp\u00e8cies conserven els plasts de les algues, i els Platyhedyloidea.<\/p>\n

La taxonomia dels Sacoglossa segons Bouchet et al. (2017) i reflectida a WoRMS \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

Sacoglossa<\/strong><\/p>\n