{"id":24451,"date":"2017-12-27T20:55:37","date_gmt":"2017-12-27T19:55:37","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=24451"},"modified":"2019-01-09T06:53:06","modified_gmt":"2019-01-09T05:53:06","slug":"fjordia-chriskaugei","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/fionoidea\/fjordia-chriskaugei\/","title":{"rendered":"Fjordia chriskaugei"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Fjordia chriskaugei <\/em>Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, Saito, Lundin, Schr\u00f6dl & Picton, 2017 <\/span><\/h3>\n

\"Fjordia<\/div>
Fjordia chriskaugei @ V\u00e4der\u00f6arna, Sweden 21\/04\/2012 <\/em> per Klas Malmberg<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
El nom consultat Fjordia chriskaugei no est\u00e0 actualment acceptat (superseded combination).
Nom acceptat actual: Coryphella chriskaugei<\/em> Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, H. Saito, Lundin, Schr\u00f6dl & Picton, 2017<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Fionoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Flabellinidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Coryphella<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Coryphella chriskaugei<\/em> Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, H. Saito, Lundin, Schr\u00f6dl & Picton, 2017<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1572548<\/a>]<\/p><\/div>

Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: La classificaci\u00f3 dels Flabellinidae semblava for\u00e7a estable fins que el 2017 van apar\u00e8ixer una s\u00e8rie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l\u00b4estatus de la fam\u00edlia Flabellinidae. L\u00b4objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les esp\u00e8cies mediterr\u00e0nies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogen\u00e8tiques entre diversos membres de la fam\u00edlia Flabellinidae i les altres fam\u00edlies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinaci\u00f3 de t\u00e8cniques moleculars i morfol\u00f2giques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, per\u00f2 s\u00ed difereixen en la mida i proced\u00e8ncia de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretaci\u00f3 d\u00b4aquests resultats. Despr\u00e9s de l\u00b4aparici\u00f3 del treball de Furfaro et al., moltes esp\u00e8cies Mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Calmella<\/i>, Flabellina<\/i> i Piseinotecus<\/i> es van agrupar sota el g\u00e8nere com\u00fa Flabellina<\/i>, per\u00f2 van tenir determinats problemes amb algunes esp\u00e8cies que no encaixaven b\u00e9 amb la classificaci\u00f3 proposada (per exemple Flabellina babai<\/i>), van descobrir que les poblacions mediterr\u00e0nia i atl\u00e0ntica de Flabellina ischitana<\/i> corresponen a dues esp\u00e8cies cr\u00edptiques diferents, i van constatar els problemes del grup cr\u00edptic Calmella cavolini<\/i> \/ Flabellina confusa<\/i> \/ Piseinotecus gaditanus<\/i> per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s\u00b4estaven duent a terme pr\u00e0cticament en paral\u00b7lel pel grup de Korshunova et al. per\u00f2 sobre una mostra d\u00b4esp\u00e8cies molt m\u00e9s \u00e0mplia i que comprenia exemplars de l\u00b4\u00c0rtic, Atl\u00e0ntic nord, oce\u00e0 Pac\u00edfic i \u00cdndic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la fam\u00edlia Flabellinidae, per\u00f2 la seva forma d\u00b4interpretar els resultats representa una veritable revoluci\u00f3 per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la fam\u00edlia Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata<\/i> i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis<\/i> i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les esp\u00e8cies de tots dos clades pertanyents al g\u00e8nere Flabellina<\/i> dins de la fam\u00edlia Flabellinidae, Korshunova et al. difer\u00e8ncia dues fam\u00edlies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a m\u00e9s multitud de g\u00e8neres diferents en aquestes fam\u00edlies per incloure a les esp\u00e8cies que estudien. La seva proposta taxon\u00f2mica, curiosament, d\u00f3na resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si b\u00e9 en el treball de Korshunova et al. s\u00b4evidencia la manca d\u00b4estudis sobre les esp\u00e8cies de flabellinids tropicals i del sud d\u00b4Am\u00e8rica i \u00c0frica, de manera que encara no s\u00b4ha dit l\u00b4\u00faltima paraula. La proposta de creaci\u00f3 de nous g\u00e8neres per reunir petits grups d\u00b4esp\u00e8cies, en comptes de g\u00e8neres multiespec\u00edfics, sembla ser la tend\u00e8ncia en alguns dels treballs filogen\u00e8tics dels \u00faltims anys. Es pot consultar una discussi\u00f3 detallada d\u00b4aquesta apassionant controv\u00e8rsia a (https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/flabellinidae\/<\/a>).<\/p>Fjordia chriskaugei<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie descrita recentment basant-se exemplars recol\u00b7lectats a les costes de Noruega i d’Irlanda del Nord i que pertany a complex d’esp\u00e8cies cr\u00edptiques observat al voltant de l’esp\u00e8cie Flabellina lineata<\/em>. Korshunova et al. (2017) troben unes dist\u00e0ncies gen\u00e8tiques del 6,1% entre F.lineata<\/em> i F.chriskaugei<\/em>, suficients en principi per considerar-les esp\u00e8cies diferents, per\u00f2 molt properes. Les dues esp\u00e8cies tenen l\u00ednies blanques al dors i parets laterals del cos per\u00f2 F. chriskaugei<\/em>\u00a0a m\u00e9s t\u00e9 l\u00ednies blanques, de vegades discont\u00ednues, al llarg de la superf\u00edcie dels cerates; la punta dels cerates \u00e9s blanca en F.lineata<\/em> mentre que \u00e9s semitransparent en F.chriskaugei<\/em>.<\/p>\n

Descripci\u00f3
\n<\/strong>Els exemplars m\u00e9s grans d’aquesta esp\u00e8cie poden arribar a 45 mm de longitud. El color del cos \u00e9s blanc i transl\u00facid, veient-se per transpar\u00e8ncia les principals v\u00edsceres de color rosat o crema. Recorrent la zona mitjana de dors i una mica en zig-zag hi ha una fina l\u00ednia banca, tamb\u00e9 una l\u00ednia blanca a banda i banda del cos per sota de la inserci\u00f3 dels cerates. La l\u00ednia migdorsal i les laterals s’uneixen a la cua. Els palps orals i rin\u00f2fors s\u00f3n del mateix color que el cos, tenint tots dos una l\u00ednia blanca opaca que recorre la seva zona dorsal, unint-se la dels dos palps al cap i fusionant-se amb la del dors a l’altura de la base dels rin\u00f2fors, que s\u00f3n llisos. Hi ha 8-10 grups de cerates en els exemplars m\u00e9s grans, nom\u00e9s el primer grup es veu clarament diferenciat dels altres. Cada grup de cerates surt d’una zona del cos lleugerament expandida (marge notal). El primer grup t\u00e9 m\u00e9s de 20 cerates, la grand\u00e0ria dels quals va augmentant des dels m\u00e9s anteriors i laterals fins als m\u00e9s posteriors i dorsals. El segon grup (postcard\u00edac) tamb\u00e9 t\u00e9 nombrosos cerates, disminuint clarament el nombre en els altres grups. Les cerates m\u00e9s desenvolupades s\u00f3n llargues, primes i semitransparents, i mostren dins seu la gl\u00e0ndula digestiva vermella, vermella, marr\u00f3, groga o taronja; hi ha moltes taques blanques que formen l\u00ednies puntejades al llarg de la cerata, per\u00f2 que mai arriben a l’\u00e0pex de la cerata. L’\u00e0pex de les cerates \u00e9s semitransparent i t\u00e9 un cnidosac aparent. El peu \u00e9s relativament estret i semitransparent i posseeix un parell de palps propodials triangulars i ben desenvolupats que tenen una l\u00ednia blanc opaca al llarg de la seva cara superior.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Es tracta d’una esp\u00e8cie que viu entre 20-40 m de profunditat, on es troba el seu aliment, l’hidrozou atecat Tubularia indivisa<\/em>, encara que possiblement els juvenils es puguin alimentar de Eudendrium<\/em> o altres hidrozous atecats (Korshunova et al., 2017). La posta \u00e9s en forma d’un cord\u00f3 estret disposat irregularment amb ous blancs o lleugerament rosats.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n