{"id":24885,"date":"2018-02-04T09:59:12","date_gmt":"2018-02-04T08:59:12","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=24885"},"modified":"2025-03-02T12:39:47","modified_gmt":"2025-03-02T11:39:47","slug":"thordisa-azmanii","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/doridina\/doridoidei\/doridoidea\/thordisa-azmanii\/","title":{"rendered":"Thordisa azmanii"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Thordisa azmanii<\/em> Cervera & Garc\u00eda-G\u00f3mez, 1989<\/h3>\n

\"Thordisa<\/div>
Thordisa azmanii @ L'Escala<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Thordisa azmanii<\/em> Cervera & Garc\u00eda-G\u00f3mez, 1989<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Doridina<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Doridoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Discodorididae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Thordisa<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Thordisa azmanii<\/em> Cervera & Garc\u00eda-G\u00f3mez, 1989<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139590<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:\u00a0<\/strong>Ortea & Mart\u00ednez (1991) consideren que aquesta esp\u00e8cie \u00e9s la mateixa que Thordisa diuda<\/em> Marcus, 1955 per\u00f2 aquesta proposta ha estat contradita per Cervera et al (2004) i per Alvim & Diaz Pimenta (2013).<\/p>\n

Descripci\u00f3
\n<\/strong>El cos t\u00e9 forma ovalada i pot arribar a una longitud m\u00e0xima de 15mm. \u00c9s de color taronja a marr\u00f3 fosc, amb el dors convex i de textura espiculosa. El mantell, les vores del qual tenen petits punts blancs, est\u00e0 cobert de tubercles espiculats de forma c\u00f2nica de diferents mides, els majors estan tacats de color blanc a l’extrem, i els de menor grand\u00e0ria apareixen alineats en les vores del mantell i de les beines rinof\u00f2riques i branquials, el que els d\u00f3na una aparen\u00e7a irregular. La part inferior del mantell permet observar la disposici\u00f3 radial de les esp\u00edcules en el teixit, aix\u00ed com agrupacions ramificades. El peu, de color groc clar, \u00e9s bilabiat i espicul\u00f3s, i ocasionalment s’est\u00e9n per darrere del mantell quan l’animal est\u00e0 en moviment. La vora posterior del peu t\u00e9 min\u00fascules taques blanques. Els tentacles orals s\u00f3n curts i tenen forma cil\u00edndrica. Els rin\u00f2fors, de color marr\u00f3 fosc, tenen entre 9 i 11 l\u00e0mines, les puntes de les 3 o 4 m\u00e9s distals estan tacades de blanc. La ploma branquial t\u00e9 de 5 a 7 fulles bipinnades, de color marr\u00f3 fosc en la seva part basal i color blanc a la part distal, tot envoltant la papil\u00b7la anal.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Els exemplars trobats a Gal\u00edcia (Almon et al. 2011) vivien sobre esponges del g\u00e8nere Raspailia<\/em>: en concret Raspailia hispida<\/em> (Montagu, 1818), Raspailia (Raspailia) ramosa<\/em> (Montagu, 1818) i Raspailia (Raspailia) cf. viminalis<\/em> (Schmidt, 1862) i se suposa que s’alimenten d’elles, per\u00f2 aquest fet no s’ha pogut comprovar. La posta consisteix en una cinta de color groc clar, fixada per un dels seus costats al substrat -generalment a l’esmentada esponja-, enrotllada en una espiral d’entre una i dues voltes, amb ous d’unes 100 micres de di\u00e0metre, disposats transversalment en files d’uns 25 en dues capes superposades (Ortea et Mart\u00ednez, 1990). Observada a una certa dist\u00e0ncia l’aspecte general d’aquest nudibranqui \u00e9s similar a la de l’briozou Cellepora pumicosa<\/em>, el que podria entendre com una forma de camuflatge en qu\u00e8 l’animal adopta l’aspecte d’una esp\u00e8cie poc atractiva per als depredadors.\u00a0 El notus espicul\u00f3s facilita la retenci\u00f3 de part\u00edcules de detritus en la mateixa forma que les esponges Raspailia<\/em>, de forma que poden passar inadvertits als predadors.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n