{"id":2503,"date":"2012-11-20T20:26:20","date_gmt":"2012-11-20T19:26:20","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/tecosomats-thecosomatatecosomados-thecosomatathecosomata"},"modified":"2026-11-03T16:47:50","modified_gmt":"2026-11-03T15:47:50","slug":"euthecosomata","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/pteropoda\/euthecosomata\/","title":{"rendered":"Euthecosomata"},"content":{"rendered":"

Els Euthecosomata s\u00f3n un grup de mol\u00b7luscs gaster\u00f2podes heterobranquis marins que formen part dels pter\u00f2podes, coneguts habitualment com a papallones de mar. Estan adaptats a la vida a la columna d’aigua i destaquen per les seves conquilles petites, sovint transparents, i per les expansions del peu en forma d’ales, anomenades parapodis, que utilitzen per nedar. El seu nom fa refer\u00e8ncia a la seva pertinen\u00e7a als pter\u00f2podes tecosomats, un grup tradicionalment caracteritzat per la pres\u00e8ncia d’una conquilla. A difer\u00e8ncia de la majoria dels gaster\u00f2podes, que s’arrosseguen pel fons mar\u00ed, els eutecosomats viuen suspesos a l’aigua i formen part de les comunitats planct\u00f2niques oce\u00e0niques.<\/p>\n

\"Styliola<\/div>Styliola subula<\/em>,\u00a0un Euthecosomata<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

Els Euthecosomata es troben en ambients marins de tots els oceans del m\u00f3n, des de les aig\u00fces tropicals i subtropicals fins a les regions polars. Moltes esp\u00e8cies habiten a mar obert, on poden ser abundants en les mostres de pl\u00e0ncton. La seva distribuci\u00f3 dep\u00e8n de factors com la temperatura de l’aigua, els corrents oce\u00e0nics, la disponibilitat d’aliment i la profunditat. Algunes esp\u00e8cies romanen principalment a les aig\u00fces superficials, mentre que d’altres fan migracions verticals di\u00e0ries, apropant-se a la superf\u00edcie durant la nit i descendint cap a aig\u00fces m\u00e9s profundes durant el dia. Malgrat la seva mida redu\u00efda, poden apar\u00e8ixer en grans quantitats i contribuir significativament a la biomassa planct\u00f2nica d’alguns ecosistemes marins.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s distintives del grup \u00e9s la seva conquilla delicada, que presenta formes diverses segons l’esp\u00e8cie i pot ser enrotllada, c\u00f2nica o globosa. Generalment est\u00e0 composta d’aragonita, una forma cristal\u00b7lina de carbonat de calci. El cos sol ser transl\u00facid, i els parapodis s’estenen des dels costats del peu per formar dues estructures semblants a ales. Els seus moviments r\u00edtmics impulsen l’animal a trav\u00e9s de l’aigua i li donen l’aspecte caracter\u00edstic d’una petita papallona que neda al mar. Altres trets anat\u00f2mics, com ara la forma de la conquilla, la r\u00e0dula i les parts toves del cos, s\u00f3n importants per distingir les diferents esp\u00e8cies.<\/p>\n

La majoria dels eutecosomats s’alimenten per filtraci\u00f3. Moltes esp\u00e8cies produeixen una xarxa mucosa que captura petites part\u00edcules suspeses a l’aigua, incloent-hi el fitopl\u00e0ncton i altres materials org\u00e0nics. Aquesta xarxa s’ingereix peri\u00f2dicament, fet que permet als animals aprofitar els abundants recursos alimentaris microsc\u00f2pics del medi pel\u00e0gic. Mitjan\u00e7ant la seva activitat aliment\u00e0ria, els eutecosomats participen en les xarxes tr\u00f2fiques marines i contribueixen a transferir mat\u00e8ria org\u00e0nica i energia des del pl\u00e0ncton microsc\u00f2pic fins a organismes m\u00e9s grans. Tamb\u00e9 constitueixen una font important d’aliment per a diversos depredadors, inclosos peixos i altres animals pel\u00e0gics.<\/p>\n

Els Euthecosomata tenen una import\u00e0ncia especial en l’estudi de l’acidificaci\u00f3 oce\u00e0nica. Com que les seves conquilles estan formades principalment per aragonita, s\u00f3n vulnerables als canvis en la qu\u00edmica dels carbonats de l’aigua de mar. Quan l’oce\u00e0 absorbeix di\u00f2xid de carboni de l’atmosfera, el pH disminueix i pot reduir-se la disponibilitat d’ions carbonat, fet que dificulta la formaci\u00f3 de la conquilla i n’incrementa el risc de dissoluci\u00f3 en determinades condicions. Els efectes varien segons l’esp\u00e8cie i l’ambient, per\u00f2 els canvis en l’abund\u00e0ncia, la distribuci\u00f3 o l’estat d’aquests organismes poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s \u00e0mplies per a les xarxes tr\u00f2fiques marines i els cicles biogeoqu\u00edmics.<\/p>\n

Les investigacions que combinen evid\u00e8ncies morfol\u00f2giques i moleculars han millorat el coneixement de la diversitat i les relacions evolutives dels Euthecosomata. Tot i que tradicionalment s’han considerat un grup taxon\u00f2mic diferenciat dins dels pter\u00f2podes, la seva classificaci\u00f3 i les seves relacions de parentiu continuen revisant-se mitjan\u00e7ant estudis filogen\u00e8tics. Les seves estructures especialitzades per nedar, els mecanismes d’alimentaci\u00f3 i les delicades conquilles calc\u00e0ries il\u00b7lustren les adaptacions que han perm\u00e8s als gaster\u00f2podes prosperar a mar obert. Petits i sovint ignorats, els eutecosomats s\u00f3n components importants de la biodiversitat marina i organismes valuosos per investigar els efectes dels canvis ambientals sobre els ecosistemes pel\u00e0gics.<\/p>\n

La taxonomia actual dels Euthecosomata publicada a WoRMS \u00e9s:<\/p>\n