{"id":2503,"date":"2012-11-20T20:26:20","date_gmt":"2012-11-20T19:26:20","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/tecosomats-thecosomatatecosomados-thecosomatathecosomata"},"modified":"2025-10-29T16:26:30","modified_gmt":"2025-10-29T15:26:30","slug":"euthecosomata","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/pteropoda\/euthecosomata\/","title":{"rendered":"Euthecosomata"},"content":{"rendered":"

Els euthecosomata s\u00f3n opistobranquis pel\u00e0gics, nedadors i holoplanct\u00f2nics que passen tota la seva vida en fase planct\u00f2nica. El seu nom es refereix al fet que tenen el cos protegit per una conquilla calcificada o theca (caixa en grec). Com una adaptaci\u00f3 a la vida pel\u00e0gica, els euthecosomata tenen unes expansions del peu que els permeten usar-les com aletes de nataci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3, reben comunament el nom de papallones marines.<\/p>\n

La conquilla calcificada podria ser espiralada com en les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Limacina<\/em> o amb forma de tub c\u00f2nic o piramidal, com en les esp\u00e8cies dels g\u00e8neres Cavolinia<\/em> i Clio<\/em>, per\u00f2 la conquilla \u00e9s sempre fr\u00e0gil, de baixa consist\u00e8ncia, per reduir el pes de l’animal i facilitar la seva suspensi\u00f3 en aigua. Tamb\u00e9 poden tenir un opercle corni, generalment amb espines, utilitzat per tancar completament i protegir a l’animal dins de la conquilla.<\/p>\n

\"Styliola<\/div>Styliola subula<\/em>,\u00a0un Euthecosomata<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

El cap dels euthecosomata t\u00e9 un parell de tentacles amb finalitats olfactives anomenats rin\u00f2fors. La cavitat palial est\u00e0 ben desenvolupada en aquest grup, per\u00f2 generalment no tenen una br\u00e0nquia, sin\u00f3 que respiren a trav\u00e9s de l’epiteli del mantell. La radula t\u00e9 entre 3 i 5 dents per fila i el tracte digestiu t\u00e9 una mena de plaques masticadores per moldre els aliments ingerits.<\/p>\n

Biologia<\/b><\/p>\n

Els euthecosomata s\u00f3n grans nedadors i s’ha calculat que poden nedar a una velocitat de fins a 45 cm per segon. Les migracions verticals di\u00e0ries s\u00f3n comuns en la majoria de les esp\u00e8cies de euthecosomata. Algunes esp\u00e8cies epipel\u00e0giques com Clio pyramidata<\/em> realitzen migracions verticals di\u00e0ries a la columna d’aigua de fins a 1.000 m, per la qual cosa durant el dia viuen aproximadament a aquesta profunditat, mentre que cada nit pugen a nivells m\u00e9s superficials per alimentar-se. En altres esp\u00e8cies s’ha observat que, encara que els adults es troben en aig\u00fces profundes, els juvenils tendeixen a viure en aig\u00fces poc profundes.<\/p>\n

Els euthecosomata s\u00f3n micr\u00f3fags que s’alimenten de pl\u00e0ncton microsc\u00f2pic (dinoflagel\u00b7lats, diatomees, radiolaris, foramin\u00edfers, etc.) que es dirigeixen a la boca amb les aletes natat\u00f2ries i l’epiteli ciliat. L’aliment consisteix en fitopl\u00e0ncton que \u00e9s retingut per la mucositat, formant un cord\u00f3 que s’introdueix a la boca.<\/p>\n

Els euthecosomata s\u00f3n hermafrodites i quan dos individus es troben tots dos es fecunden m\u00fatuament. Despr\u00e9s de la fertilitzaci\u00f3, els ous s’alliberen a l’aigua dins d’una subst\u00e0ncia gelatinosa o mucosa. Les c\u00e0psules ov\u00edgeres poden produir, a l’eclosionar, larves veligeres amb o sense conquilla. L’etapa larval pot durar de 45 a 90 dies i els adults viuen entre 1 i 2 anys.<\/p>\n

L’acidificaci\u00f3 progressiva de les aig\u00fces marines com a resultat de l’augment dels nivells atmosf\u00e8rics de CO2 afecta molt negativament la taxa de superviv\u00e8ncia dels eutecosomats (no poden desenvolupar una conquilla adequada) i hi ha la teoria que, per aquesta ra\u00f3, els mars del sud aviat seran inhabitables per a aquestes esp\u00e8cies de testacis si la tend\u00e8ncia actual continua.<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong>
\nEls euthecosomata, com moltes altres esp\u00e8cies de plancton mar\u00ed, solen tenir una \u00e0mplia distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica que dep\u00e8n en gran mesura dels corrents oce\u00e0nics. Es poden trobar des d’aig\u00fces polars fins a mars tropicals per\u00f2 hi ha canvis freq\u00fcents de grand\u00e0ria i morfologia de moltes esp\u00e8cies, relacionats amb la seva ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica, la qual cosa ha donat lloc a considerar moltes formes o subesp\u00e8cies. Els euthecosomata de la costa catalana es citen principalment a partir de conquilles buides varades a les platges despr\u00e9s de les tempestes o son recollits ocasionalment per vaixells comercials d’arrossegament.<\/p>\n

Classificaci\u00f3
\n<\/b>Es coneixen bastants esp\u00e8cies de euthecosomata a nivell mundial. Es classifiquen principalment per la forma de les conquilles, mentre que altres trets com la forma de les aletes, el mantell o els ap\u00e8ndixs orals s\u00f3n secundaris.<\/p>\n

La taxonomia actual dels Euthecosomata proposada per Bouchet et al. (2017) i publicat a WoRMS \u00e9s:<\/p>\n

Euthecosomata Meisenheimer, 1905<\/strong><\/p>\n