<\/p>\n
<\/div>Tergipes tergipes @ UK<\/em> per Bernard Picton<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Tergipes tergipes<\/em> (Forssk\u00e5l, 1775)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Aeolidina<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Fionoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Tergipedidae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Tergipes<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Tergipes tergipes<\/em> (Forssk\u00e5l, 1775)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [141641<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la fam\u00edlia Tergipedidae tradicional \u00e9s polifil\u00e8tica i pertany a un clade monofil\u00e8tic m\u00e9s gran que inclou membres de les fam\u00edlies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d\u00b4aquests taxons i la seva distinci\u00f3 dels Tergipedidae mai havia estat q\u00fcestionada abans. Es proposa unir les fam\u00edlies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificaci\u00f3, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona<\/i>, Cuthona<\/i> i Trinchesia<\/i> com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filog\u00e8nia resultant. Aquests an\u00e0lisis tamb\u00e9 recuperen un clade (Tenellia<\/i>) que inclou a tots els membres dels g\u00e8neres Tenellia<\/i>, Trinchesia<\/i>, Phestilla<\/i>, Catriona<\/i> i la majoria de les esp\u00e8cies descrites i no descrites de Cuthona<\/i>. Es proposen nous g\u00e8neresRubramoena<\/i>, Abronica<\/i> i Tergiposacca<\/i> per agrupar altres esp\u00e8cies. Tamb\u00e9 suggereixen que Fionidae \u00e9s ric en complexos d\u00b4esp\u00e8cies cr\u00edptiques, dif\u00edcils de separar pels car\u00e0cters taxon\u00f2mics tradicionals, i amb una gran diversitat d\u00b4esp\u00e8cies no detectades pr\u00e8viament.Pocs mesos despr\u00e9s Korshunova et al. (2017) reprenen l\u00b4estudi de la filog\u00e8nia dels Tergipedidae i utilitzant no nom\u00e9s dades moleculars sin\u00f3 tamb\u00e9 morfol\u00f2giques i ontogen\u00e8tiques realitzen una cr\u00edtica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les fam\u00edlies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta \u00faltima la m\u00e9s abundant en taxons espec\u00edfics. Tamb\u00e9 reinstauren els g\u00e8neres Catriona<\/i>, Diaphoreolis<\/i>, Phestilla<\/i> i Trinchesia<\/i> que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del g\u00e8nere Tenellia<\/i>. Korshunova et al. descriuen a m\u00e9s un g\u00e8nere nou, Zelentia<\/i> que inclou a Z. pustulata<\/i> (esp\u00e8cie tipus Eolis pustulata<\/i> Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens<\/i> (MacFarland, 1966) i una nova esp\u00e8cie del mar de Barents, Z. Ninel<\/i>, indicant p-distances importants entre les tres esp\u00e8cies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els g\u00e8neres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la fam\u00edlia Trinchesiidae. Tamb\u00e9 q\u00fcestionen la validesa del g\u00e8nere Rubramoena<\/i> de Cella et al.La posici\u00f3 de WoRMS \u00e9s de tipus conservador, mantenint les fam\u00edlies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfam\u00edlia Fionoidea. Les esp\u00e8cies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona<\/i>, WoRMS les considera dins del g\u00e8nereTrinchesia<\/i>, com T.albopunctata<\/i>, T.caerulea<\/i>, T.foliata<\/i>, T.genovae<\/i>, T.granosa<\/i>, T.ilonae<\/i>, T.miniostriata<\/i> i T.ocellata<\/i>. Rubramoena<\/i> \u00e9s tamb\u00e9 considerat un g\u00e8nere v\u00e0lid a WoRMS. Aquestes opinions s\u00f3n les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades m\u00e9s concloents.<\/p>Sin\u00f2nims\n<\/strong><\/p>\n\nAeolis neglecta<\/i> Lov\u00e9n, 1846<\/span><\/li>\nEolidia despecta<\/i> Johnston, 1835<\/span><\/li>\nLimax tergipes<\/i> Forssk\u00e5l in Niebuhr, 1775 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nPsiloceros claviger <\/i>Menke, 1844<\/span><\/li>\nTergipes despectus<\/i> (Johnston, 1835)<\/span><\/li>\nTergipes lacinulatus<\/i> de Blainville, 1824<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3<\/b>\n\u00c9s una esp\u00e8cie de eolid\u00e0ci molt petit que no sol sobrepassar els 5 mm de longitud i t\u00e9 un cos estret i allargat. La coloraci\u00f3 general \u00e9s blanc-groguenca per\u00f2 el tegument \u00e9s transparent i aix\u00f2 permet observar la majoria de les v\u00edsceres, de color crema, des del segon cerata dret fins a gaireb\u00e9 la cua, i tamb\u00e9 la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc, en forma de cord\u00f3 sinu\u00f3s que recorre gaireb\u00e9 tot el cos i les ramificacions del qual s’introdueixen dins de cada cerata. Els palps orals s\u00f3n curts i transl\u00facids mentre que els rin\u00f2fors s\u00f3n molt llargs i fins i estan pigmentats de color marr\u00f3 molt suau en la seva meitat basal. El dors i els costats del cap tamb\u00e9 t\u00e9 una fina pigmentaci\u00f3 marr\u00f3 i s\u00f3n aparents a m\u00e9s dues taques marrons allargades que van en sentit oblic des de la base posterior dels rin\u00f2fors fins a la zona d’inserci\u00f3 dels primers cerata; en aquestes taques marrons es localitzen els ulls. La forma i disposici\u00f3 dels cerata \u00e9s molt caracter\u00edstica en aquesta esp\u00e8cie: nom\u00e9s hi ha una s\u00e8rie de cerata a cada costat del cos, sim\u00e8triques les dues primeres i alternades a un costat i a l’un altre les altres, estant les de la dreta una mica m\u00e9s avan\u00e7ades que les del costat esquerre. Els cerata s\u00f3n allargats i fins, m\u00e9s estrets a la base, dins d’ells s’aprecia la ramificaci\u00f3 de la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc. L’orifici genital s troba sota i alguna cosa per davant del primer cerata dret. El peu \u00e9s semitransparent, no forma tentacles propodials a la seva zona anterior i la cua \u00e9s llarga.<\/p>\nBiologia<\/b>\nAquest petit eolid\u00e0ci ha estat observat vivint damunt de diverses esp\u00e8cies de hidrozous tals com Aglaophenia ploma, Bougainvillia ssp., Campanularia sp., Clava multicornis, Gonothyraea loveni, Laomedea flexuosa, L. gelatinosa, L. loveni, Obelia dichotoma, O. longissima, Sertularia sp<\/i>. i els p\u00f2lips de Sarsia eximia<\/i>. Algunes d’aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n epibionts de mol\u00b7luscs bivalves com el musclo Mytilus galloprovinialis<\/i> i podrien constituir el seu aliment. Encara que \u00e9s una esp\u00e8cie que no s’observa freq\u00fcentment, possiblement a causa de la seva petita grand\u00e0ria i al seu mimetisme amb les col\u00f2nies de hidraris sobre les quals viu, en ocasions s’ha citat com greg\u00e0ria. La posta t\u00e9 forma d’una c\u00e0psula transparent d’aspecte reniforme i de 2 mm de longitud que cont\u00e9 uns 150 ous blancs de 80-100 micres de di\u00e0metre.<\/p>\nDistribuci\u00f3<\/strong>\nEs tracta d’una esp\u00e8cie que t\u00e9 una \u00e0mplia repartici\u00f3 geogr\u00e0fica a banda i banda de l\u2019Atl\u00e0ntic i tamb\u00e9 en el Mediterrani. En l’Atl\u00e0ntic occidental ha estat citada des de l’\u00c0rtic, illa de Terranova i fins a les costes de New Jersei (USA) i les costes de Brasil. En l’Atl\u00e0ntic oriental en les costes daneses, holandeses i belgues, a les Illes Brit\u00e0niques i Irlanda. En la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat citada a la zona cant\u00e0brica, en la costa portuguesa, en les costes andaluses i llevantines i a Catalunya (\u00fanica cita a Sitges sobre el hidrari Obelia dichotoma<\/i> epibiont de petxines de musclos). Tamb\u00e9 ha estat citada en les costes ucra\u00efneses del Mar Negre.\n<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [141641<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la fam\u00edlia Tergipedidae tradicional \u00e9s polifil\u00e8tica i pertany a un clade monofil\u00e8tic m\u00e9s gran que inclou membres de les fam\u00edlies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d\u00b4aquests taxons i la seva distinci\u00f3 dels Tergipedidae mai havia estat q\u00fcestionada abans. Es proposa unir les fam\u00edlies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificaci\u00f3, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona<\/i>, Cuthona<\/i> i Trinchesia<\/i> com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filog\u00e8nia resultant. Aquests an\u00e0lisis tamb\u00e9 recuperen un clade (Tenellia<\/i>) que inclou a tots els membres dels g\u00e8neres Tenellia<\/i>, Trinchesia<\/i>, Phestilla<\/i>, Catriona<\/i> i la majoria de les esp\u00e8cies descrites i no descrites de Cuthona<\/i>. Es proposen nous g\u00e8neresRubramoena<\/i>, Abronica<\/i> i Tergiposacca<\/i> per agrupar altres esp\u00e8cies. Tamb\u00e9 suggereixen que Fionidae \u00e9s ric en complexos d\u00b4esp\u00e8cies cr\u00edptiques, dif\u00edcils de separar pels car\u00e0cters taxon\u00f2mics tradicionals, i amb una gran diversitat d\u00b4esp\u00e8cies no detectades pr\u00e8viament.Pocs mesos despr\u00e9s Korshunova et al. (2017) reprenen l\u00b4estudi de la filog\u00e8nia dels Tergipedidae i utilitzant no nom\u00e9s dades moleculars sin\u00f3 tamb\u00e9 morfol\u00f2giques i ontogen\u00e8tiques realitzen una cr\u00edtica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les fam\u00edlies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta \u00faltima la m\u00e9s abundant en taxons espec\u00edfics. Tamb\u00e9 reinstauren els g\u00e8neres Catriona<\/i>, Diaphoreolis<\/i>, Phestilla<\/i> i Trinchesia<\/i> que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del g\u00e8nere Tenellia<\/i>. Korshunova et al. descriuen a m\u00e9s un g\u00e8nere nou, Zelentia<\/i> que inclou a Z. pustulata<\/i> (esp\u00e8cie tipus Eolis pustulata<\/i> Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens<\/i> (MacFarland, 1966) i una nova esp\u00e8cie del mar de Barents, Z. Ninel<\/i>, indicant p-distances importants entre les tres esp\u00e8cies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els g\u00e8neres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la fam\u00edlia Trinchesiidae. Tamb\u00e9 q\u00fcestionen la validesa del g\u00e8nere Rubramoena<\/i> de Cella et al.La posici\u00f3 de WoRMS \u00e9s de tipus conservador, mantenint les fam\u00edlies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfam\u00edlia Fionoidea. Les esp\u00e8cies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona<\/i>, WoRMS les considera dins del g\u00e8nereTrinchesia<\/i>, com T.albopunctata<\/i>, T.caerulea<\/i>, T.foliata<\/i>, T.genovae<\/i>, T.granosa<\/i>, T.ilonae<\/i>, T.miniostriata<\/i> i T.ocellata<\/i>. Rubramoena<\/i> \u00e9s tamb\u00e9 considerat un g\u00e8nere v\u00e0lid a WoRMS. Aquestes opinions s\u00f3n les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades m\u00e9s concloents.<\/p>Sin\u00f2nims\n<\/strong><\/p>\n\nAeolis neglecta<\/i> Lov\u00e9n, 1846<\/span><\/li>\nEolidia despecta<\/i> Johnston, 1835<\/span><\/li>\nLimax tergipes<\/i> Forssk\u00e5l in Niebuhr, 1775 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nPsiloceros claviger <\/i>Menke, 1844<\/span><\/li>\nTergipes despectus<\/i> (Johnston, 1835)<\/span><\/li>\nTergipes lacinulatus<\/i> de Blainville, 1824<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3<\/b>\n\u00c9s una esp\u00e8cie de eolid\u00e0ci molt petit que no sol sobrepassar els 5 mm de longitud i t\u00e9 un cos estret i allargat. La coloraci\u00f3 general \u00e9s blanc-groguenca per\u00f2 el tegument \u00e9s transparent i aix\u00f2 permet observar la majoria de les v\u00edsceres, de color crema, des del segon cerata dret fins a gaireb\u00e9 la cua, i tamb\u00e9 la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc, en forma de cord\u00f3 sinu\u00f3s que recorre gaireb\u00e9 tot el cos i les ramificacions del qual s’introdueixen dins de cada cerata. Els palps orals s\u00f3n curts i transl\u00facids mentre que els rin\u00f2fors s\u00f3n molt llargs i fins i estan pigmentats de color marr\u00f3 molt suau en la seva meitat basal. El dors i els costats del cap tamb\u00e9 t\u00e9 una fina pigmentaci\u00f3 marr\u00f3 i s\u00f3n aparents a m\u00e9s dues taques marrons allargades que van en sentit oblic des de la base posterior dels rin\u00f2fors fins a la zona d’inserci\u00f3 dels primers cerata; en aquestes taques marrons es localitzen els ulls. La forma i disposici\u00f3 dels cerata \u00e9s molt caracter\u00edstica en aquesta esp\u00e8cie: nom\u00e9s hi ha una s\u00e8rie de cerata a cada costat del cos, sim\u00e8triques les dues primeres i alternades a un costat i a l’un altre les altres, estant les de la dreta una mica m\u00e9s avan\u00e7ades que les del costat esquerre. Els cerata s\u00f3n allargats i fins, m\u00e9s estrets a la base, dins d’ells s’aprecia la ramificaci\u00f3 de la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc. L’orifici genital s troba sota i alguna cosa per davant del primer cerata dret. El peu \u00e9s semitransparent, no forma tentacles propodials a la seva zona anterior i la cua \u00e9s llarga.<\/p>\nBiologia<\/b>\nAquest petit eolid\u00e0ci ha estat observat vivint damunt de diverses esp\u00e8cies de hidrozous tals com Aglaophenia ploma, Bougainvillia ssp., Campanularia sp., Clava multicornis, Gonothyraea loveni, Laomedea flexuosa, L. gelatinosa, L. loveni, Obelia dichotoma, O. longissima, Sertularia sp<\/i>. i els p\u00f2lips de Sarsia eximia<\/i>. Algunes d’aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n epibionts de mol\u00b7luscs bivalves com el musclo Mytilus galloprovinialis<\/i> i podrien constituir el seu aliment. Encara que \u00e9s una esp\u00e8cie que no s’observa freq\u00fcentment, possiblement a causa de la seva petita grand\u00e0ria i al seu mimetisme amb les col\u00f2nies de hidraris sobre les quals viu, en ocasions s’ha citat com greg\u00e0ria. La posta t\u00e9 forma d’una c\u00e0psula transparent d’aspecte reniforme i de 2 mm de longitud que cont\u00e9 uns 150 ous blancs de 80-100 micres de di\u00e0metre.<\/p>\nDistribuci\u00f3<\/strong>\nEs tracta d’una esp\u00e8cie que t\u00e9 una \u00e0mplia repartici\u00f3 geogr\u00e0fica a banda i banda de l\u2019Atl\u00e0ntic i tamb\u00e9 en el Mediterrani. En l’Atl\u00e0ntic occidental ha estat citada des de l’\u00c0rtic, illa de Terranova i fins a les costes de New Jersei (USA) i les costes de Brasil. En l’Atl\u00e0ntic oriental en les costes daneses, holandeses i belgues, a les Illes Brit\u00e0niques i Irlanda. En la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat citada a la zona cant\u00e0brica, en la costa portuguesa, en les costes andaluses i llevantines i a Catalunya (\u00fanica cita a Sitges sobre el hidrari Obelia dichotoma<\/i> epibiont de petxines de musclos). Tamb\u00e9 ha estat citada en les costes ucra\u00efneses del Mar Negre.\n<\/div>\n
Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: Les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la fam\u00edlia Tergipedidae tradicional \u00e9s polifil\u00e8tica i pertany a un clade monofil\u00e8tic m\u00e9s gran que inclou membres de les fam\u00edlies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d\u00b4aquests taxons i la seva distinci\u00f3 dels Tergipedidae mai havia estat q\u00fcestionada abans. Es proposa unir les fam\u00edlies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificaci\u00f3, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona<\/i>, Cuthona<\/i> i Trinchesia<\/i> com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filog\u00e8nia resultant. Aquests an\u00e0lisis tamb\u00e9 recuperen un clade (Tenellia<\/i>) que inclou a tots els membres dels g\u00e8neres Tenellia<\/i>, Trinchesia<\/i>, Phestilla<\/i>, Catriona<\/i> i la majoria de les esp\u00e8cies descrites i no descrites de Cuthona<\/i>. Es proposen nous g\u00e8neresRubramoena<\/i>, Abronica<\/i> i Tergiposacca<\/i> per agrupar altres esp\u00e8cies. Tamb\u00e9 suggereixen que Fionidae \u00e9s ric en complexos d\u00b4esp\u00e8cies cr\u00edptiques, dif\u00edcils de separar pels car\u00e0cters taxon\u00f2mics tradicionals, i amb una gran diversitat d\u00b4esp\u00e8cies no detectades pr\u00e8viament.Pocs mesos despr\u00e9s Korshunova et al. (2017) reprenen l\u00b4estudi de la filog\u00e8nia dels Tergipedidae i utilitzant no nom\u00e9s dades moleculars sin\u00f3 tamb\u00e9 morfol\u00f2giques i ontogen\u00e8tiques realitzen una cr\u00edtica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les fam\u00edlies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta \u00faltima la m\u00e9s abundant en taxons espec\u00edfics. Tamb\u00e9 reinstauren els g\u00e8neres Catriona<\/i>, Diaphoreolis<\/i>, Phestilla<\/i> i Trinchesia<\/i> que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del g\u00e8nere Tenellia<\/i>. Korshunova et al. descriuen a m\u00e9s un g\u00e8nere nou, Zelentia<\/i> que inclou a Z. pustulata<\/i> (esp\u00e8cie tipus Eolis pustulata<\/i> Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens<\/i> (MacFarland, 1966) i una nova esp\u00e8cie del mar de Barents, Z. Ninel<\/i>, indicant p-distances importants entre les tres esp\u00e8cies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els g\u00e8neres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la fam\u00edlia Trinchesiidae. Tamb\u00e9 q\u00fcestionen la validesa del g\u00e8nere Rubramoena<\/i> de Cella et al.La posici\u00f3 de WoRMS \u00e9s de tipus conservador, mantenint les fam\u00edlies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfam\u00edlia Fionoidea. Les esp\u00e8cies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona<\/i>, WoRMS les considera dins del g\u00e8nereTrinchesia<\/i>, com T.albopunctata<\/i>, T.caerulea<\/i>, T.foliata<\/i>, T.genovae<\/i>, T.granosa<\/i>, T.ilonae<\/i>, T.miniostriata<\/i> i T.ocellata<\/i>. Rubramoena<\/i> \u00e9s tamb\u00e9 considerat un g\u00e8nere v\u00e0lid a WoRMS. Aquestes opinions s\u00f3n les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades m\u00e9s concloents.<\/p>Sin\u00f2nims\n<\/strong><\/p>\n\nAeolis neglecta<\/i> Lov\u00e9n, 1846<\/span><\/li>\nEolidia despecta<\/i> Johnston, 1835<\/span><\/li>\nLimax tergipes<\/i> Forssk\u00e5l in Niebuhr, 1775 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nPsiloceros claviger <\/i>Menke, 1844<\/span><\/li>\nTergipes despectus<\/i> (Johnston, 1835)<\/span><\/li>\nTergipes lacinulatus<\/i> de Blainville, 1824<\/span><\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3<\/b>\n\u00c9s una esp\u00e8cie de eolid\u00e0ci molt petit que no sol sobrepassar els 5 mm de longitud i t\u00e9 un cos estret i allargat. La coloraci\u00f3 general \u00e9s blanc-groguenca per\u00f2 el tegument \u00e9s transparent i aix\u00f2 permet observar la majoria de les v\u00edsceres, de color crema, des del segon cerata dret fins a gaireb\u00e9 la cua, i tamb\u00e9 la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc, en forma de cord\u00f3 sinu\u00f3s que recorre gaireb\u00e9 tot el cos i les ramificacions del qual s’introdueixen dins de cada cerata. Els palps orals s\u00f3n curts i transl\u00facids mentre que els rin\u00f2fors s\u00f3n molt llargs i fins i estan pigmentats de color marr\u00f3 molt suau en la seva meitat basal. El dors i els costats del cap tamb\u00e9 t\u00e9 una fina pigmentaci\u00f3 marr\u00f3 i s\u00f3n aparents a m\u00e9s dues taques marrons allargades que van en sentit oblic des de la base posterior dels rin\u00f2fors fins a la zona d’inserci\u00f3 dels primers cerata; en aquestes taques marrons es localitzen els ulls. La forma i disposici\u00f3 dels cerata \u00e9s molt caracter\u00edstica en aquesta esp\u00e8cie: nom\u00e9s hi ha una s\u00e8rie de cerata a cada costat del cos, sim\u00e8triques les dues primeres i alternades a un costat i a l’un altre les altres, estant les de la dreta una mica m\u00e9s avan\u00e7ades que les del costat esquerre. Els cerata s\u00f3n allargats i fins, m\u00e9s estrets a la base, dins d’ells s’aprecia la ramificaci\u00f3 de la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc. L’orifici genital s troba sota i alguna cosa per davant del primer cerata dret. El peu \u00e9s semitransparent, no forma tentacles propodials a la seva zona anterior i la cua \u00e9s llarga.<\/p>\nBiologia<\/b>\nAquest petit eolid\u00e0ci ha estat observat vivint damunt de diverses esp\u00e8cies de hidrozous tals com Aglaophenia ploma, Bougainvillia ssp., Campanularia sp., Clava multicornis, Gonothyraea loveni, Laomedea flexuosa, L. gelatinosa, L. loveni, Obelia dichotoma, O. longissima, Sertularia sp<\/i>. i els p\u00f2lips de Sarsia eximia<\/i>. Algunes d’aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n epibionts de mol\u00b7luscs bivalves com el musclo Mytilus galloprovinialis<\/i> i podrien constituir el seu aliment. Encara que \u00e9s una esp\u00e8cie que no s’observa freq\u00fcentment, possiblement a causa de la seva petita grand\u00e0ria i al seu mimetisme amb les col\u00f2nies de hidraris sobre les quals viu, en ocasions s’ha citat com greg\u00e0ria. La posta t\u00e9 forma d’una c\u00e0psula transparent d’aspecte reniforme i de 2 mm de longitud que cont\u00e9 uns 150 ous blancs de 80-100 micres de di\u00e0metre.<\/p>\nDistribuci\u00f3<\/strong>\nEs tracta d’una esp\u00e8cie que t\u00e9 una \u00e0mplia repartici\u00f3 geogr\u00e0fica a banda i banda de l\u2019Atl\u00e0ntic i tamb\u00e9 en el Mediterrani. En l’Atl\u00e0ntic occidental ha estat citada des de l’\u00c0rtic, illa de Terranova i fins a les costes de New Jersei (USA) i les costes de Brasil. En l’Atl\u00e0ntic oriental en les costes daneses, holandeses i belgues, a les Illes Brit\u00e0niques i Irlanda. En la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat citada a la zona cant\u00e0brica, en la costa portuguesa, en les costes andaluses i llevantines i a Catalunya (\u00fanica cita a Sitges sobre el hidrari Obelia dichotoma<\/i> epibiont de petxines de musclos). Tamb\u00e9 ha estat citada en les costes ucra\u00efneses del Mar Negre.\n<\/div>\n
Descripci\u00f3<\/b>\n\u00c9s una esp\u00e8cie de eolid\u00e0ci molt petit que no sol sobrepassar els 5 mm de longitud i t\u00e9 un cos estret i allargat. La coloraci\u00f3 general \u00e9s blanc-groguenca per\u00f2 el tegument \u00e9s transparent i aix\u00f2 permet observar la majoria de les v\u00edsceres, de color crema, des del segon cerata dret fins a gaireb\u00e9 la cua, i tamb\u00e9 la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc, en forma de cord\u00f3 sinu\u00f3s que recorre gaireb\u00e9 tot el cos i les ramificacions del qual s’introdueixen dins de cada cerata. Els palps orals s\u00f3n curts i transl\u00facids mentre que els rin\u00f2fors s\u00f3n molt llargs i fins i estan pigmentats de color marr\u00f3 molt suau en la seva meitat basal. El dors i els costats del cap tamb\u00e9 t\u00e9 una fina pigmentaci\u00f3 marr\u00f3 i s\u00f3n aparents a m\u00e9s dues taques marrons allargades que van en sentit oblic des de la base posterior dels rin\u00f2fors fins a la zona d’inserci\u00f3 dels primers cerata; en aquestes taques marrons es localitzen els ulls. La forma i disposici\u00f3 dels cerata \u00e9s molt caracter\u00edstica en aquesta esp\u00e8cie: nom\u00e9s hi ha una s\u00e8rie de cerata a cada costat del cos, sim\u00e8triques les dues primeres i alternades a un costat i a l’un altre les altres, estant les de la dreta una mica m\u00e9s avan\u00e7ades que les del costat esquerre. Els cerata s\u00f3n allargats i fins, m\u00e9s estrets a la base, dins d’ells s’aprecia la ramificaci\u00f3 de la gl\u00e0ndula digestiva de color verd fosc. L’orifici genital s troba sota i alguna cosa per davant del primer cerata dret. El peu \u00e9s semitransparent, no forma tentacles propodials a la seva zona anterior i la cua \u00e9s llarga.<\/p>\n
Biologia<\/b>\nAquest petit eolid\u00e0ci ha estat observat vivint damunt de diverses esp\u00e8cies de hidrozous tals com Aglaophenia ploma, Bougainvillia ssp., Campanularia sp., Clava multicornis, Gonothyraea loveni, Laomedea flexuosa, L. gelatinosa, L. loveni, Obelia dichotoma, O. longissima, Sertularia sp<\/i>. i els p\u00f2lips de Sarsia eximia<\/i>. Algunes d’aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n epibionts de mol\u00b7luscs bivalves com el musclo Mytilus galloprovinialis<\/i> i podrien constituir el seu aliment. Encara que \u00e9s una esp\u00e8cie que no s’observa freq\u00fcentment, possiblement a causa de la seva petita grand\u00e0ria i al seu mimetisme amb les col\u00f2nies de hidraris sobre les quals viu, en ocasions s’ha citat com greg\u00e0ria. La posta t\u00e9 forma d’una c\u00e0psula transparent d’aspecte reniforme i de 2 mm de longitud que cont\u00e9 uns 150 ous blancs de 80-100 micres de di\u00e0metre.<\/p>\n
Distribuci\u00f3<\/strong>\nEs tracta d’una esp\u00e8cie que t\u00e9 una \u00e0mplia repartici\u00f3 geogr\u00e0fica a banda i banda de l\u2019Atl\u00e0ntic i tamb\u00e9 en el Mediterrani. En l’Atl\u00e0ntic occidental ha estat citada des de l’\u00c0rtic, illa de Terranova i fins a les costes de New Jersei (USA) i les costes de Brasil. En l’Atl\u00e0ntic oriental en les costes daneses, holandeses i belgues, a les Illes Brit\u00e0niques i Irlanda. En la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat citada a la zona cant\u00e0brica, en la costa portuguesa, en les costes andaluses i llevantines i a Catalunya (\u00fanica cita a Sitges sobre el hidrari Obelia dichotoma<\/i> epibiont de petxines de musclos). Tamb\u00e9 ha estat citada en les costes ucra\u00efneses del Mar Negre.\n<\/div>\n
![\"Tergipes](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/Tergipes-tergipes-Photograph-%C2%A9Bernard-Picton.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>