{"id":256,"date":"2012-05-14T21:25:56","date_gmt":"2012-05-14T19:25:56","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/elysia-gordanaeelysia-gordanaeelysia-gordanae"},"modified":"2025-04-09T11:20:12","modified_gmt":"2025-04-09T09:20:12","slug":"elysia-gordanae","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/sacoglossa\/plakobranchoidea\/elysia-gordanae\/","title":{"rendered":"Elysia gordanae"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Elysia gordanae<\/em> (Thompson & Jaklin, 1988)<\/h3>\n

\"Elysia<\/div>
Elysia gordanae @ L'Escala, Girona <\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Elysia gordanae<\/em> T. E. Thompson & Jaklin, 1988<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Sacoglossa<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Plakobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Plakobranchidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Elysia<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Elysia gordanae<\/em> T. E. Thompson & Jaklin, 1988<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139680<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong> El g\u00e8nere Elysia<\/em> compr\u00e8n aproximadament un ter\u00e7 de la riquesa d’esp\u00e8cies dins dels Sacoglossa<\/em>. No obstant aix\u00f2, la diversitat d’esp\u00e8cies dins d’aquest g\u00e8nere ha estat poc estudiada en algunes \u00e0rees, com l’Atl\u00e0ntic nord-oriental i la Mediterr\u00e0nia. Per aclarir la sistem\u00e0tica d’aquest g\u00e8nere i caracteritzar la diversitat d’esp\u00e8cies en aquestes regions, Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024) van dur a terme un estudi integrador basat en una revisi\u00f3 exhaustiva de la bibliografia i van realitzar an\u00e0lisis moleculars i morfol\u00f2giques enfocades a la delimitaci\u00f3 d’esp\u00e8cies.\u00a0Per aconseguir aix\u00f2, van fer an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques de seq\u00fc\u00e8ncies parcials de dos gens mitocondrials (COI<\/em> i 16S<\/em>) i dos gens nuclears (H3<\/em> i 28S<\/em>) utilitzant m\u00e8todes d’infer\u00e8ncia bayesiana i m\u00e0xima versemblan\u00e7a, cosa que va confirmar la pres\u00e8ncia de cinc de les esp\u00e8cies europees reconegudes d’Elysia<\/em>: Elysia viridis<\/em>, E. timida<\/em>, E. flava<\/em>, E. margaritae<\/em> i E. rubeni<\/em>.\u00a0Ortea et al. (2017) van proposar la sinon\u00edmia entre E. gordanae<\/em> i E. margaritae<\/em>, la qual era q\u00fcestionable a causa de la gran difer\u00e8ncia de mida entre aquestes esp\u00e8cies: E. margaritae<\/em> va ser descrita a partir d’uns pocs exemplars de 33-44 mm de longitud, mentre que E. gordanae<\/em> \u00e9s molt m\u00e9s petita i sol mesurar menys de 10 mm. Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024) van restablir E. gordanae<\/em> com una esp\u00e8cie diferent.
\nMart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024) van q\u00fcestionar l\u2019estatus de Elysia hetta<\/em> del Mediterrani com a esp\u00e8cie v\u00e0lida. Aquest t\u00e0xon es caracteritzava per presentar parapodis poc desenvolupats i grans papil\u00b7les blanques a la vora dels parapodis i als laterals, amb una regi\u00f3 cef\u00e0lica i un pericardi de color blanquin\u00f3s amb nombrosos gr\u00e0nuls vermells distribu\u00efts a ambd\u00f3s costats, tant a la part interna com externa dels parapodis (Perrone, 1990). Tot i que tots aquests trets coincideixen amb els de E. gordanae<\/em>, Perrone (1990) va descriure E. hetta<\/em> com una esp\u00e8cie diferent a causa del seu peu arrodonit i engruixit, que en E. gordanae<\/em> sembla prim i allargat. No obstant aix\u00f2, aquest no \u00e9s un car\u00e0cter determinant, ja que l\u2019animal pot contreure\u2019s i mostrar aquest aspecte. A m\u00e9s, Perrone (1990) va argumentar que la pres\u00e8ncia de gr\u00e0nuls rosats en E. gordanae<\/em> li donava un aspecte carn\u00f3s, que no era visible en E. hetta<\/em>. En examinar les fotografies de diversos esp\u00e8cimens de E. gordanae<\/em> incloses a l\u2019estudi filogen\u00e8tic de Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024), es va evidenciar un alt grau de variabilitat crom\u00e0tica intraespec\u00edfica. Per tant, el m\u00e9s probable \u00e9s que la descripci\u00f3 de E. hetta<\/em> es bas\u00e9s en un esp\u00e8cimen de E. gordanae<\/em>, i per aix\u00f2 E. hetta<\/em> hauria de considerar-se un sin\u00f2nim junior d\u2019aquesta esp\u00e8cie.\u00a0Basant-se en aquestes observacions, les imatges del suposat E. hetta<\/em> reprodu\u00efdes per Micaroni (2015) i Trainito & Doneddu (2016) a les seves publicacions presumiblement corresponen a E. gordanae<\/em>. La posta d\u2019ous il\u00b7lustrada a Trainito & Doneddu (2016) \u00e9s id\u00e8ntica a una publicada a The Sea Slug Forum<\/em> (Koehler, 2001; http:\/\/www.seaslugforum.net\/find\/4160<\/a>).<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n