{"id":25630,"date":"2018-02-16T16:35:45","date_gmt":"2018-02-16T15:35:45","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=25630"},"modified":"2026-11-05T10:43:28","modified_gmt":"2026-11-05T09:43:28","slug":"fionoidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/cladobranchia\/fionoidea\/","title":{"rendered":"Fionoidea"},"content":{"rendered":"

Els Fionoidea s\u00f3n una superfam\u00edlia de nudibranquis tradicionalment inclosa entre els eolidacis, mol\u00b7luscs gaster\u00f2podes heterobranquis marins de cos tou i sense conquilla externa en l\u2019estat adult. S\u00f3n un grup divers de petits nudibranquis, molts dels quals presenten cerata dorsals que participen en la respiraci\u00f3, la digesti\u00f3 i la defensa. Tanmateix, la forma, la disposici\u00f3 i l\u2019estructura d\u2019aquestes projeccions varien considerablement entre els diferents llinatges, de manera que no es pot aplicar un \u00fanic patr\u00f3 morfol\u00f2gic a tota la superfam\u00edlia.<\/p>\n

\"Amphorina<\/div>
Amphorina farrani with white lined tail @ Galicia by Carlos Fern\u00e1ndez-Cid<\/em> per Carlos Fern\u00e1ndez-Cid<\/center><\/span>

<\/p>\n

Els Fionoidea tenen una distribuci\u00f3 molt \u00e0mplia i es troben en mars i oceans de diferents regions del m\u00f3n, des d\u2019aig\u00fces molt somes fins a profunditats considerables. Moltes esp\u00e8cies s\u00f3n bent\u00f2niques i viuen sobre el substrat o associades estretament als organismes dels quals s\u2019alimenten. Els hidrozoos constitueixen una font d\u2019aliment important en diversos llinatges, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha grups amb dietes molt diferents. La seva petita mida, sovint inferior a uns pocs cent\u00edmetres, i la seva capacitat de passar desapercebuts entre els organismes sobre els quals viuen fan que moltes esp\u00e8cies siguin dif\u00edcils de detectar.<\/p>\n

El cos sol ser allargat i relativament estret, per\u00f2 la seva forma varia considerablement entre els diferents llinatges. Els cerata poden estar disposats en grups, en files cont\u00ednues o en altres configuracions, i poden ser nombrosos o relativament escassos. En moltes esp\u00e8cies s\u00f3n cil\u00edndrics o fusiformes i presenten una coloraci\u00f3 relacionada amb els organismes sobre els quals viuen. Els rin\u00f2fors poden ser llisos, anellats, rugosos o presentar altres modificacions segons el llinatge. La vora del notum tamb\u00e9 pot estar ben desenvolupada, redu\u00efda o pr\u00e0cticament absent, i constitueix un car\u00e0cter \u00fatil en la identificaci\u00f3 de diversos grups.<\/p>\n

Els cerata contenen prolongacions de la gl\u00e0ndula digestiva i tenen funcions relacionades amb la digesti\u00f3 i l\u2019intercanvi gas\u00f3s. En nombrosos eolidacis tamb\u00e9 poden contenir cnidosacs, estructures especialitzades que permeten acumular nematocists obtinguts de les preses cnid\u00e0ries i utilitzar-los posteriorment en la defensa. Tanmateix, aquesta caracter\u00edstica no \u00e9s universal entre els Fionoidea. Alguns llinatges han perdut aquesta capacitat, especialment aquells que han desenvolupat dietes especialitzades diferents dels cnidaris. Per tant, la pres\u00e8ncia de cnidosacs no es pot considerar un car\u00e0cter diagn\u00f2stic de tota la superfam\u00edlia.<\/p>\n

L\u2019aparell bucal conserva una r\u00e0dula funcional, per\u00f2 la seva estructura varia entre els diferents grups. En diversos llinatges la r\u00e0dula \u00e9s uniseriada, amb un \u00fanic denticle central per fila, mentre que en altres presenta configuracions diferents. La forma dels dents radulars, les mand\u00edbules i altres car\u00e0cters de l\u2019aparell bucal han estat importants per delimitar els grups i estudiar les seves relacions evolutives. Per aix\u00f2, la morfologia de la r\u00e0dula no es pot generalitzar a tots els Fionoidea.<\/p>\n

L\u2019alimentaci\u00f3 \u00e9s especialment diversa. Moltes esp\u00e8cies s\u2019alimenten d\u2019hidrozoos i altres cnidaris, per\u00f2 existeixen excepcions importants. Els Calmidae inclouen esp\u00e8cies especialitzades en el consum de postes de peixos, mentre que Fiona<\/em> \u00e9s coneguda per alimentar-se de cirr\u00edpedes pedunculats. Altres llinatges poden especialitzar-se en determinats hidrozoos o en altres cnidaris; per exemple, algunes esp\u00e8cies de Phestilla<\/em> s\u2019alimenten de coralls. Aquesta diversificaci\u00f3 de les dietes \u00e9s un dels aspectes m\u00e9s interessants de la biologia del grup.<\/p>\n

Les relacions amb els organismes alimentaris poden ser molt estretes. Algunes esp\u00e8cies presenten coloracions que els permeten passar desapercebudes entre les col\u00f2nies d\u2019hidrozoos o altres organismes sobre els quals viuen. En els llinatges que conserven cnidosacs funcionals, els nematocists obtinguts de les preses poden proporcionar una defensa addicional contra els depredadors. En altres grups, per\u00f2, aquesta estrat\u00e8gia defensiva s\u2019ha modificat o s\u2019ha perdut en relaci\u00f3 amb els canvis en l\u2019alimentaci\u00f3.<\/p>\n

La reproducci\u00f3 segueix el patr\u00f3 general dels nudibranquis. Els Fionoidea s\u00f3n hermafrodites simultanis i disposen d\u2019un sistema reproductor que permet l\u2019intercanvi d\u2019esperma durant la c\u00f2pula. La morfologia de l\u2019aparell reproductor, incloent-hi caracter\u00edstiques del vas deferent, la pr\u00f2stata, el penis i els receptacles seminals, ha estat utilitzada en la delimitaci\u00f3 dels diferents llinatges. Com passa amb altres grups de nudibranquis, aquests car\u00e0cters s\u00f3n m\u00e9s informatius quan s\u2019analitzen conjuntament amb la morfologia externa i les dades moleculars.<\/p>\n

Des del punt de vista taxon\u00f2mic, els Fionoidea han experimentat nombroses modificacions durant les darreres d\u00e8cades. Les classificacions tradicionals havien agrupat diversos petits eolidacis dins de Fionidae, Tergipedidae, Eubranchidae, Cuthonidae i altres fam\u00edlies, per\u00f2 els estudis moleculars van mostrar que algunes de les agrupacions tradicionals no reflectien adequadament les relacions evolutives. Els treballs de Korshunova i col\u00b7laboradors van proposar una reorganitzaci\u00f3 important dels Aeolidacea i van redefinir diverses superfam\u00edlies i fam\u00edlies.<\/p>\n

En particular, Korshunova et al. (2025) van proposar un concepte m\u00e9s restringit de Fionoidea dins d\u2019una reorganitzaci\u00f3 general dels Aeolidacea. En aquest esquema, Fionoidea inclou Fionidae i diversos altres llinatges que els autors consideren estretament relacionats, mentre que altres grups tradicionalment associats als Fionoidea s\u00f3n transferits a altres superfam\u00edlies. Aquesta proposta forma part d\u2019una revisi\u00f3 molt \u00e0mplia de la taxonomia dels nudibranquis eolidacis i no representa simplement una actualitzaci\u00f3 de la classificaci\u00f3 anterior, sin\u00f3 un canvi important en el concepte dels grups de rang superior.<\/p>\n

Tanmateix, aquesta reorganitzaci\u00f3 ha estat objecte d’una revisi\u00f3 cr\u00edtica. Moles et al. (2026) han assenyalat que les classificacions taxon\u00f2miques no haurien de basar-se \u00fanicament en la recuperaci\u00f3 de clades moleculars, sin\u00f3 que tamb\u00e9 haurien de considerar la diagnosis morfol\u00f2gica, la compatibilitat amb la classificaci\u00f3 existent, l’estabilitat nomenclatural i les conseq\u00fc\u00e8ncies que els canvis poden produir en altres nivells de la classificaci\u00f3. En aquest context, defensen conservar noms hist\u00f2ricament consolidats i monofil\u00e8tics quan la seva substituci\u00f3 no aporta un avantatge filogen\u00e8tic o pr\u00e0ctic clar. Aquesta perspectiva \u00e9s especialment rellevant per interpretar les recents reorganitzacions dels nudibranquis.<\/p>\n

Per tant, el concepte de Fionoidea ha de considerar-se dins d\u2019aquest proc\u00e9s de revisi\u00f3 taxon\u00f2mica i no com un grup amb una delimitaci\u00f3 definitivament establerta. La classificaci\u00f3 de WoRMS i les propostes de diferents autors poden no coincidir exactament, especialment despr\u00e9s de les revisions de 2025 i 2026. Per a la identificaci\u00f3 de les esp\u00e8cies \u00e9s especialment important combinar la morfologia dels cerata i dels rin\u00f2fors amb els car\u00e0cters de la r\u00e0dula i de l\u2019aparell reproductor, l\u2019ecologia i les dades moleculars disponibles.<\/p>\n

Els Fionoidea constitueixen, per tant, un grup molt divers de petits nudibranquis, en qu\u00e8 destaquen la varietat de formes corporals i de cerata, les especialitzacions aliment\u00e0ries i les adaptacions relacionades amb la defensa. Des de les esp\u00e8cies associades a hidrozoos fins als especialistes en postes de peixos, cirr\u00edpedes o coralls, els diferents llinatges mostren una notable diversificaci\u00f3 ecol\u00f2gica. Al mateix temps, la seva classificaci\u00f3 continua evolucionant, i les revisions recents mostren fins a quin punt la taxonomia dels petits eolidacis continua sent un camp actiu de recerca.<\/p>\n

La taxonomia dels Fionoidea segons WoRMS \u00e9s:<\/p>\n