![\"Antiopella](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/Janolus-cristatus-%40-Salpatxot-Illes-Medes-Spain-31-03-2012-by-Miquel-Pontes-_MPG9950.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/p>\n
Els Proctonotoidea tenen una distribuci\u00f3 \u00e0mplia i es troben principalment en ambients marins bent\u00f2nics, sovint associats a substrats durs i a les comunitats d\u2019invertebrats que hi viuen. Moltes esp\u00e8cies s\u00f3n petites i poden passar f\u00e0cilment desapercebudes entre les algues, les col\u00f2nies d\u2019hidrozoos, els briozous o altres organismes del substrat. La seva morfologia pot estar estretament relacionada amb l\u2019ambient i amb els organismes sobre els quals viuen, cosa que afavoreix sovint una coloraci\u00f3 cr\u00edptica.<\/p>\n
La forma del cos \u00e9s molt variable entre els diferents llinatges. En algunes fam\u00edlies el notum \u00e9s ben desenvolupat i forma una superf\u00edcie dorsal relativament cont\u00ednua, mentre que en altres est\u00e0 molt redu\u00eft i deixa exposats nombrosos ap\u00e8ndixs dorsals. Aquests ap\u00e8ndixs poden ser simples, allargats o presentar diferents graus de desenvolupament segons el grup. Els rin\u00f2fors tamb\u00e9 varien en forma i ornamentaci\u00f3, i el vel oral no est\u00e0 connectat de la mateixa manera amb les estructures dorsals en totes les fam\u00edlies. Per tant, no existeix un \u00fanic patr\u00f3 morfol\u00f2gic que permeti caracteritzar tota la superfam\u00edlia.<\/p>\n
Un dels trets que diferencia Proctonotoidea d\u2019altres grups de nudibranquis cladobranquis \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia dels cnidosacs t\u00edpics dels ae\u00f2lids. Les ramificacions de la gl\u00e0ndula digestiva poden penetrar en els ap\u00e8ndixs dorsals i contribuir a la seva funci\u00f3 digestiva i respirat\u00f2ria, per\u00f2 aquests ap\u00e8ndixs no formen els \u00f2rgans especialitzats d\u2019emmagatzematge de nematocists caracter\u00edstics dels Aeolidacea. La gl\u00e0ndula digestiva pot ser poc ramificada externament o presentar una ramificaci\u00f3 molt m\u00e9s desenvolupada, segons el llinatge.<\/p>\n
L\u2019aparell digestiu presenta tamb\u00e9 una diversitat considerable. La r\u00e0dula \u00e9s funcional i pot ser multiseriada o triseriada, amb variacions importants en la forma i disposici\u00f3 de les dents. Les mand\u00edbules poden presentar marges denticulats i altres modificacions relacionades amb el tipus d\u2019alimentaci\u00f3. La combinaci\u00f3 de car\u00e0cters radulars, mandibulars i de la gl\u00e0ndula digestiva ha estat especialment \u00fatil per comparar els diferents llinatges de Proctonotoidea i establir-ne les relacions evolutives.<\/p>\n
L\u2019alimentaci\u00f3 \u00e9s diversa i no es pot atribuir una \u00fanica dieta a tota la superfam\u00edlia. Diferents llinatges poden especialitzar-se en organismes s\u00e8ssils del substrat i mostrar prefer\u00e8ncies tr\u00f2fiques particulars. Els briozous formen part de les preses conegudes d\u2019alguns Proctonotoidea, mentre que altres grups estan associats a diferents invertebrats marins. Aquesta diversitat aliment\u00e0ria va acompanyada de difer\u00e8ncies en la morfologia de l\u2019aparell bucal i del sistema digestiu.<\/p>\n
La relaci\u00f3 amb els organismes dels quals s\u2019alimenten pot ser molt estreta. Algunes esp\u00e8cies viuen directament sobre les seves preses o sobre els organismes que formen part del seu h\u00e0bitat habitual, i poden presentar coloracions que les fan poc visibles en aquest entorn. En els grups amb nombrosos ap\u00e8ndixs dorsals, aquests poden contribuir tamb\u00e9 a trencar el contorn del cos i afavorir el camuflatge. Aquesta combinaci\u00f3 de mida redu\u00efda, morfologia particular i coloraci\u00f3 cr\u00edptica fa que alguns Proctonotoidea siguin dif\u00edcils de localitzar durant les immersions.<\/p>\n
Entre els Proctonotoidea hi ha formes especialment caracter\u00edstiques, com les dels Janolidae. Els g\u00e8neres Janolus i Antiopella presenten nombrosos ap\u00e8ndixs dorsals que donen al cos un aspecte molt ramificat i distintiu. Altres fam\u00edlies, en canvi, presenten una aparen\u00e7a molt diferent, amb un notum m\u00e9s desenvolupat o amb ap\u00e8ndixs menys nombrosos. Aquesta diversitat \u00e9s un bon exemple de la dificultat d\u2019establir una diagnosi basada \u00fanicament en l\u2019aspecte extern de tota la superfam\u00edlia.<\/p>\n
La reproducci\u00f3 segueix el patr\u00f3 general dels nudibranquis. Els Proctonotoidea s\u00f3n hermafrodites simultanis i cada individu disposa d\u2019estructures reproductores masculines i femenines funcionals. Durant la c\u00f2pula es produeix l\u2019intercanvi d\u2019esperma entre individus. L\u2019anatomia de l\u2019aparell reproductor, juntament amb els car\u00e0cters de la r\u00e0dula, les mand\u00edbules i la morfologia externa, ha estat utilitzada per diferenciar els diversos llinatges.<\/p>\n
Des del punt de vista taxon\u00f2mic, els Proctonotoidea han estat objecte de nombroses modificacions. Les classificacions tradicionals els havien relacionat amb els arminacis i amb altres grups de nudibranquis de morfologia semblant, per\u00f2 les dades moleculars han demostrat que moltes d\u2019aquestes semblances no reflecteixen necess\u00e0riament una relaci\u00f3 evolutiva propera. Els estudis filogen\u00e8tics han contribu\u00eft aix\u00ed a separar Proctonotoidea dels Arminacea en sentit restringit i a situar-los dins del llinatge Janolacea.<\/p>\n
La revisi\u00f3 de Korshunova et al. (2025) va reinstaurar Janolacea com a subordre i va situar-hi Proctonotoidea com a superfam\u00edlia. En aquest concepte, Proctonotoidea inclou les fam\u00edlies Curnonidae, Dironidae, Janolidae, Lemindidae, Madrellidae i Proctonotidae, mentre que Goniaeolididae \u00e9s considerada possiblement relacionada amb aquest grup. Els mateixos autors assenyalen que aquesta part de la classificaci\u00f3 encara pot requerir m\u00e9s ajustos a mesura que es disposi de noves dades filogen\u00e8tiques.<\/p>\n
Aquesta reorganitzaci\u00f3 s\u2019ha d\u2019interpretar, per\u00f2, dins del debat m\u00e9s ampli sobre com establir una classificaci\u00f3 estable dels nudibranquis. Moles et al. (2026) han defensat que les classificacions no haurien de basar-se \u00fanicament en la recuperaci\u00f3 de clades moleculars, sin\u00f3 que tamb\u00e9 haurien de considerar la diagnosi morfol\u00f2gica, la compatibilitat amb la classificaci\u00f3 existent, l\u2019estabilitat nomenclatural i les conseq\u00fc\u00e8ncies que els canvis poden produir en altres nivells de la classificaci\u00f3. En aquest context, proposen conservar noms hist\u00f2ricament consolidats i monofil\u00e8tics quan la seva substituci\u00f3 no aporta un avantatge filogen\u00e8tic o pr\u00e0ctic clar. Aquesta perspectiva \u00e9s especialment rellevant per interpretar les reorganitzacions recents dels nudibranquis.<\/p>\n
Els Proctonotoidea constitueixen, per tant, un grup divers en qu\u00e8 la variaci\u00f3 de la forma corporal, el desenvolupament del notum i dels ap\u00e8ndixs dorsals, la morfologia de la r\u00e0dula i les especialitzacions aliment\u00e0ries reflecteixen una hist\u00f2ria evolutiva complexa. Les semblances externes amb altres nudibranquis no sempre indiquen una relaci\u00f3 propera, i la identificaci\u00f3 i classificaci\u00f3 del grup requereixen combinar els car\u00e0cters morfol\u00f2gics i anat\u00f2mics amb les dades moleculars disponibles. La seva posici\u00f3 dins de Janolacea tamb\u00e9 posa de manifest la import\u00e0ncia d\u2019aquest llinatge per entendre l\u2019evoluci\u00f3 de les diferents formes de nudibranquis cladobranquis.<\/p>\n
La taxonomia dels Proctonotoidea segons WoRMS \u00e9s:<\/p>\n