{"id":26109,"date":"2018-02-22T06:57:47","date_gmt":"2018-02-22T05:57:47","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=26109"},"modified":"2026-11-05T09:38:25","modified_gmt":"2026-11-05T08:38:25","slug":"doridoidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/doridina\/doridoidei\/doridoidea\/","title":{"rendered":"Doridoidea"},"content":{"rendered":"

Els Doridoidea s\u00f3n un dels principals grups de nudibranquis, mol\u00b7luscs gastr\u00f2podes heterobranquis marins de cos tou i sense conquilla externa en l\u2019estadi adult. S\u00f3n un grup molt divers, conegut per la gran varietat de formes, colors i patrons que presenten les seves esp\u00e8cies. Molts dels nudibranquis m\u00e9s coneguts pels bussejadors pertanyen a aquest grup, que inclou nombroses esp\u00e8cies presents en aig\u00fces costaneres de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

\"Rostanga<\/div>
Rostanga rubra @ Costa Brava, Spain<\/em> per Pontes, Miquel<\/center><\/span>

<\/p>\n

Els Doridoidea habiten principalment en ambients bent\u00f2nics marins, des de zones molt somes fins a profunditats considerables. Es poden trobar sobre fons rocosos, entre algues, sobre esponges i altres organismes s\u00e8ssils, o directament sobre el sediment. El grup t\u00e9 una distribuci\u00f3 molt \u00e0mplia i \u00e9s present en mars tropicals, subtropicals, temperats i polars. La majoria de les esp\u00e8cies s\u00f3n de vida bent\u00f2nica i passen bona part del seu cicle vital associades al substrat o als organismes sobre els quals viuen.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s distintives dels Doridoidea \u00e9s la pres\u00e8ncia d\u2019un mantell dorsal ben desenvolupat, que pot presentar tubercles, papil\u00b7les, carenes o altres estructures. A la part posterior del cos se situa una corona branquial al voltant de l\u2019anus, formada per br\u00e0nquies que poden ser retr\u00e0ctils. Al cap presenten dos rin\u00f2fors, estructures sensorials especialment importants per detectar est\u00edmuls qu\u00edmics i altres senyals de l\u2019entorn. La combinaci\u00f3 de la forma del cos, les estructures del mantell, els rin\u00f2fors i la corona branquial permet diferenciar moltes de les esp\u00e8cies del grup.<\/p>\n

Els Doridoidea s\u00f3n principalment carn\u00edvors i presenten una gran diversitat d\u2019estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries. Moltes esp\u00e8cies s\u2019alimenten d\u2019esponges, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha que consumeixen briozous, ascidis, cnidaris o altres organismes s\u00e8ssils. La r\u00e0dula est\u00e0 especialitzada per a l\u2019alimentaci\u00f3 i la seva estructura varia entre els diferents llinatges. En moltes esp\u00e8cies existeix una estreta relaci\u00f3 entre el nudibranqui i l\u2019organisme del qual s\u2019alimenta, fins al punt que la pres\u00e8ncia d\u2019una determinada presa pot condicionar la distribuci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n

La coloraci\u00f3 i la morfologia dels Doridoidea s\u00f3n extraordin\u00e0riament diverses. Algunes esp\u00e8cies presenten colors molt vius i patrons contrastats, mentre que d\u2019altres tenen una coloraci\u00f3 cr\u00edptica que les ajuda a passar desapercebudes sobre les esponges, algues o altres substrats. Aquestes coloracions poden tenir funcions de camuflatge o d\u2019aposematisme i, en alguns casos, poden estar relacionades amb compostos qu\u00edmics obtinguts de les preses. La capacitat d\u2019emmagatzemar o utilitzar aquests compostos constitueix una de les formes de defensa que han desenvolupat diferents nudibranquis.<\/p>\n

La reproducci\u00f3 dels Doridoidea tamb\u00e9 presenta caracter\u00edstiques pr\u00f2pies dels nudibranquis. S\u00f3n animals hermafrodites simultanis i, durant la c\u00f2pula, els dos individus poden intercanviar esperma. Despr\u00e9s de la fecundaci\u00f3, les postes consisteixen habitualment en masses d\u2019ous disposades en cintes o estructures gelatinosa adherides al substrat. El desenvolupament larvari varia entre les esp\u00e8cies i pot incloure una fase planct\u00f2nica que contribueix a la dispersi\u00f3 dels animals.<\/p>\n

Des d\u2019un punt de vista evolutiu, els Doridoidea constitueixen un grup especialment important per comprendre la diversificaci\u00f3 dels nudibranquis. Els estudis anat\u00f2mics i moleculars han perm\u00e8s revisar les relacions entre les diferents fam\u00edlies i llinatges i han modificat considerablement algunes classificacions tradicionals. La combinaci\u00f3 de diferents morfologies, dietes, estrat\u00e8gies defensives i associacions amb organismes bent\u00f2nics reflecteix la gran diversificaci\u00f3 evolutiva que ha tingut lloc dins d\u2019aquest grup.<\/p>\n

Els Doridoidea formen, per tant, una part molt important de la diversitat dels llimacs marins i constitueixen un dels grups de nudibranquis m\u00e9s coneguts i estudiats. La seva extraordin\u00e0ria varietat de formes i colors, juntament amb les seves complexes relacions amb les preses i els h\u00e0bitats bent\u00f2nics, els converteix en un grup d\u2019un gran inter\u00e8s taxon\u00f2mic, ecol\u00f2gic i evolutiu. L\u2019observaci\u00f3 detallada durant les immersions continua essent una eina molt valuosa per detectar esp\u00e8cies cr\u00edptiques i ampliar el coneixement sobre la seva distribuci\u00f3 i diversitat.<\/p>\n

La taxonomia dels Doridoidea segons WoRMS \u00e9s:<\/p>\n