{"id":26112,"date":"2018-02-22T07:39:42","date_gmt":"2018-02-22T06:39:42","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=26112"},"modified":"2026-11-05T09:55:06","modified_gmt":"2026-11-05T08:55:06","slug":"phyllidioidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/doridina\/doridoidei\/phyllidioidea\/","title":{"rendered":"Phyllidioidea"},"content":{"rendered":"

Els Phyllidioidea s\u00f3n una superfam\u00edlia de nudibranquis marins, mol\u00b7luscs gastr\u00f2podes heterobranquis de cos tou i sense conquilla externa en l\u2019estadi adult. Inclouen quatre fam\u00edlies actualment reconegudes: Dendrodorididae, Forjacellidae, Mandeliidae i Phyllidiidae. S\u00f3n un grup morfol\u00f2gicament divers, amb esp\u00e8cies de mida petita, mitjana o relativament gran, i amb formes corporals molt diferents entre les seves fam\u00edlies.<\/p>\n

\"Dendrodoris<\/div>
Dendrodoris limbata (adult) @ Costa Brava (Spain)<\/em> per Pontes, Miquel<\/center><\/span>

<\/p>\n

Els Phyllidioidea habiten principalment en ambients marins bent\u00f2nics, des d\u2019aig\u00fces somes fins a profunditats considerables. Es troben sobretot associats a substrats rocosos i a organismes s\u00e8ssils, especialment esponges, que constitueixen un recurs important per a diverses esp\u00e8cies. La seva distribuci\u00f3 \u00e9s \u00e0mplia i inclou principalment mars tropicals i subtropicals, tot i que alguns representants tamb\u00e9 s\u00f3n presents en regions temperades, com la Mediterr\u00e0nia.<\/p>\n

La morfologia dels Phyllidioidea varia considerablement entre les diferents fam\u00edlies. Els Dendrodorididae presenten habitualment un cos ample i aplanat, amb un mantell desenvolupat i una corona branquial dorsal situada al voltant de l\u2019anus. La superf\u00edcie dorsal pot ser llisa o presentar p\u00fastules o altres petites estructures. Els Phyllidiidae, en canvi, tenen un cos m\u00e9s robust i una superf\u00edcie dorsal caracter\u00edstica amb tubercles o carenes dures, i no presenten la corona branquial dorsal t\u00edpica dels altres dorido\u00efdeus. En lloc d\u2019aquesta corona, disposen de nombroses br\u00e0nquies secund\u00e0ries situades ventrolateralment, entre el mantell i el peu. Els rin\u00f2fors s\u00f3n presents en les diferents fam\u00edlies i tenen una funci\u00f3 sensorial important.<\/p>\n

Una caracter\u00edstica anat\u00f2mica especialment interessant dels Phyllidioidea \u00e9s la modificaci\u00f3 del sistema bucal. Els Dendrodorididae no tenen r\u00e0dula ni mand\u00edbules i disposen d\u2019un bulb bucal de tipus suctori. Els Phyllidiidae tamb\u00e9 han perdut la r\u00e0dula i les mand\u00edbules, mentre que aquesta caracter\u00edstica es comparteix amb altres membres del grup, com els Mandeliidae. Aquesta p\u00e8rdua de les estructures bucals habituals dels nudibranquis est\u00e0 relacionada amb les seves estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries especialitzades.<\/p>\n

Els Phyllidioidea s\u00f3n principalment carn\u00edvors i diverses esp\u00e8cies s\u2019alimenten d\u2019esponges. La relaci\u00f3 amb aquests organismes pot ser molt estreta i, en alguns casos, una determinada esp\u00e8cie de nudibranqui pot estar associada a un grup concret d\u2019esponges. En els Dendrodorididae, l\u2019alimentaci\u00f3 es realitza mitjan\u00e7ant el sistema bucal suctori, que permet aspirar el material alimentari. En els Phyllidiidae, l\u2019abs\u00e8ncia de r\u00e0dula i mand\u00edbules tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada amb una forma d\u2019alimentaci\u00f3 especialitzada. Aquestes relacions amb les preses s\u00f3n importants per comprendre l\u2019ecologia i la distribuci\u00f3 de les diferents esp\u00e8cies.<\/p>\n

La coloraci\u00f3 i la morfologia externa dels Phyllidioidea s\u00f3n molt variables. Els Phyllidiidae solen presentar coloracions contrastades, sovint amb combinacions de blanc, negre, groc o taronja, mentre que els Dendrodorididae poden mostrar colors i patrons molt m\u00e9s diversos, incloent-hi tonalitats marronoses, grisenques, verdes o fosques. En algunes esp\u00e8cies, la coloraci\u00f3 pot afavorir el camuflatge, mentre que en altres pot actuar com un senyal d\u2019advert\u00e8ncia. Les subst\u00e0ncies qu\u00edmiques associades a l\u2019alimentaci\u00f3 tamb\u00e9 poden tenir un paper important en les defenses contra els depredadors.<\/p>\n

La reproducci\u00f3 dels Phyllidioidea segueix el patr\u00f3 general dels nudibranquis. S\u00f3n animals hermafrodites simultanis i poden intercanviar esperma durant la c\u00f2pula. Despr\u00e9s de la fecundaci\u00f3, dipositen les postes sobre el substrat, sovint en forma de masses o cintes gelatinoses d\u2019ous. El desenvolupament larvari pot variar entre les diferents esp\u00e8cies i, en alguns casos, inclou una fase planct\u00f2nica abans de l\u2019assentament dels juvenils.<\/p>\n

Des d\u2019un punt de vista evolutiu, els Phyllidioidea s\u00f3n un grup especialment interessant per comprendre la diversificaci\u00f3 dels nudibranquis dorido\u00efdeus. Les seves quatre fam\u00edlies mostren diferents combinacions de car\u00e0cters anat\u00f2mics, estructures respirat\u00f2ries i estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries. Els estudis anat\u00f2mics i moleculars han contribu\u00eft a aclarir les relacions entre aquests llinatges i a revisar classificacions tradicionals. La p\u00e8rdua independent o compartida de les estructures bucals pr\u00f2pies d\u2019altres nudibranquis constitueix tamb\u00e9 un exemple notable d\u2019especialitzaci\u00f3 evolutiva.<\/p>\n

Els Phyllidioidea formen, per tant, un grup divers i particular dins dels nudibranquis. La gran variabilitat de les seves formes corporals, les diferents estructures respirat\u00f2ries, l\u2019abs\u00e8ncia de r\u00e0dula en diversos dels seus llinatges i la seva estreta relaci\u00f3 amb organismes bent\u00f2nics, especialment esponges, els converteixen en un grup d\u2019un gran inter\u00e8s taxon\u00f2mic, ecol\u00f2gic i evolutiu. L\u2019observaci\u00f3 detallada del substrat i dels organismes sobre els quals viuen \u00e9s fonamental per detectar les esp\u00e8cies m\u00e9s discretes i ampliar el coneixement sobre la seva distribuci\u00f3 i diversitat.<\/p>\n

La taxonomia dels Phyllidioidea segons WoRMS \u00e9s:<\/p>\n