{"id":26113,"date":"2018-02-22T07:44:18","date_gmt":"2018-02-22T06:44:18","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=26113"},"modified":"2026-11-05T10:00:42","modified_gmt":"2026-11-05T09:00:42","slug":"polyceroidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/doridina\/doridoidei\/polyceroidea\/","title":{"rendered":"Polyceroidea"},"content":{"rendered":"

Els Polyceroidea s\u00f3n una superfam\u00edlia de nudibranquis marins, mol\u00b7luscs gastr\u00f2podes heterobranquis de cos tou i sense conquilla externa en l\u2019estadi adult. Inclouen diferents llinatges de nudibranquis dorido\u00efdeus, entre els quals es troben les fam\u00edlies Aegiridae i Polyceridae. S\u00f3n animals generalment de mida petita o mitjana, tot i que algunes esp\u00e8cies poden assolir dimensions considerables, i presenten una notable diversitat de formes, colors i estructures dorsals.<\/p>\n

\"Palio<\/div>
Palio nothus @ Loch Sween, Scotland 20160206 <\/em> per Matt Barnes<\/center><\/span>

<\/p>\n

Els Polyceroidea habiten principalment en ambients bent\u00f2nics marins, des d\u2019aig\u00fces molt somes fins a profunditats considerables. Es poden trobar sobre substrats rocosos, entre algues, sobre esponges i altres organismes s\u00e8ssils, o associats a col\u00f2nies de briozous, ascidis i altres organismes que formen part del seu h\u00e0bitat o de la seva alimentaci\u00f3. El grup t\u00e9 una distribuci\u00f3 molt \u00e0mplia i \u00e9s present en mars tropicals, subtropicals, temperats i freds. A la Mediterr\u00e0nia i a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica hi ha diverses esp\u00e8cies de Polyceroidea, especialment de la fam\u00edlia Polyceridae.<\/p>\n

La morfologia dels Polyceroidea varia considerablement entre els diferents llinatges. Els Aegiridae, com Aegires<\/em>, solen tenir el cos relativament compacte i el dors cobert de tubercles, papil\u00b7les o altres estructures, amb els rin\u00f2fors ben desenvolupats i una corona branquial situada a la part posterior. Els Polyceridae presenten una diversitat encara m\u00e9s gran: alguns, com Polycera<\/em>, tenen un cos allargat i ap\u00e8ndixs dorsals caracter\u00edstics; els Nembrothinae, com Nembrotha<\/em>, Tambja<\/em> o Roboastra<\/em>, poden presentar formes m\u00e9s robustes i coloracions molt contrastades; i els Triophinae, com Crimora<\/em>, Limacia<\/em>, Kaloplocamus<\/em> o Plocamopherus<\/em>, tenen sovint ap\u00e8ndixs dorsals ramificats o especialitzats. Aquestes estructures, juntament amb els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies, tenen un paper important en la identificaci\u00f3 dels diferents grups.<\/p>\n

Una caracter\u00edstica especialment variable dins dels Polyceroidea \u00e9s la disposici\u00f3 de les estructures respirat\u00f2ries i sensorials. La corona branquial se situa habitualment a la regi\u00f3 posterior del cos, al voltant de l\u2019anus, per\u00f2 la seva forma, mida i grau de desenvolupament varien entre els diferents llinatges. En alguns Polyceridae, les estructures dorsals poden ser molt desenvolupades i adoptar formes ramificades o foli\u00e0cies, mentre que en altres s\u00f3n m\u00e9s discretes. Els rin\u00f2fors, situats a la part anterior del cos, s\u00f3n \u00f2rgans sensorials importants i poden estar protegits parcialment per beines o envoltats d\u2019altres estructures en alguns grups.<\/p>\n

La majoria dels Polyceroidea s\u00f3n carn\u00edvors i s\u2019alimenten d\u2019altres organismes bent\u00f2nics. Els briozous constitueixen una part important de la dieta de nombroses esp\u00e8cies, especialment entre els Polycerinae i Triophinae. Altres Polyceridae poden alimentar-se d\u2019ascidis, esponges o altres invertebrats s\u00e8ssils, mentre que alguns Nembrothinae s\u00f3n depredadors d\u2019altres organismes colonials. Les relacions entre els nudibranquis i les seves preses poden ser molt estretes i, en alguns casos, la pres\u00e8ncia d\u2019un determinat organisme alimentari pot condicionar fortament la distribuci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n

La coloraci\u00f3 dels Polyceroidea \u00e9s molt variable. Algunes esp\u00e8cies presenten patrons discrets que afavoreixen el camuflatge sobre el substrat o sobre els organismes dels quals s\u2019alimenten, mentre que d\u2019altres mostren colors molt vius i contrastats. En diversos Polyceridae, els patrons de coloraci\u00f3 poden ser importants per al reconeixement entre esp\u00e8cies i, possiblement, tamb\u00e9 poden actuar com a senyals d\u2019advert\u00e8ncia. La pres\u00e8ncia d\u2019ap\u00e8ndixs dorsals, tubercles, carenes i altres estructures pot contribuir igualment a trencar la silueta de l\u2019animal o a facilitar-ne el camuflatge.<\/p>\n

La reproducci\u00f3 dels Polyceroidea segueix el patr\u00f3 general dels nudibranquis. S\u00f3n animals hermafrodites simultanis i poden intercanviar esperma durant la c\u00f2pula. Despr\u00e9s de la fecundaci\u00f3, dipositen les postes sobre el substrat, habitualment en forma de cintes o masses gelatinoses d\u2019ous. El desenvolupament larvari varia segons l\u2019esp\u00e8cie i pot incloure una fase planct\u00f2nica abans de l\u2019assentament dels juvenils. En esp\u00e8cies estretament associades a determinades preses, la proximitat entre les postes i els organismes que serveixen d\u2019aliment pot tenir una import\u00e0ncia ecol\u00f2gica considerable.<\/p>\n

Des d\u2019un punt de vista evolutiu, els Polyceroidea s\u00f3n un grup especialment interessant per comprendre la diversificaci\u00f3 dels nudibranquis dorido\u00efdeus. La gran variabilitat de les estructures dorsals, les diferents formes de les br\u00e0nquies i dels rin\u00f2fors i la diversificaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries mostren l\u2019evoluci\u00f3 de m\u00faltiples adaptacions dins del grup. Els estudis anat\u00f2mics i moleculars han contribu\u00eft a revisar les relacions entre les diferents fam\u00edlies i subfam\u00edlies i han modificat alguns conceptes tradicionals sobre la classificaci\u00f3 dels Polyceroidea.<\/p>\n

Els Polyceroidea formen, per tant, un grup molt divers de nudibranquis, especialment interessant per la varietat de formes corporals, estructures dorsals, coloracions i estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries que presenta. La seva estreta relaci\u00f3 amb briozous, esponges, ascidis i altres organismes s\u00e8ssils fa que l\u2019observaci\u00f3 del substrat i dels organismes associats sigui fonamental per localitzar-los. A la Mediterr\u00e0nia i a les aig\u00fces ib\u00e8riques hi ha una diversitat considerable de Polyceridae i Aegiridae, incloent-hi esp\u00e8cies petites i cr\u00edptiques que poden passar f\u00e0cilment desapercebudes durant les immersions.<\/p>\n

La taxonomia dels Polyceroidea segons WoRMS \u00e9s:<\/p>\n