{"id":262,"date":"2012-05-14T21:27:42","date_gmt":"2012-05-14T19:27:42","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/elysia-traslucenselysia-traslucenselysia-traslucens"},"modified":"2025-04-08T14:30:40","modified_gmt":"2025-04-08T12:30:40","slug":"elysia-translucens","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/sacoglossa\/plakobranchoidea\/elysia-translucens\/","title":{"rendered":"Elysia translucens"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Elysia translucens<\/em> (Pruvot-Fol, 1957)<\/h3>\n

\"Elysia<\/div>
Elysia translucens @ L'Escala<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Elysia translucens<\/em> Pruvot-Fol, 1957<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Sacoglossa<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Plakobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Plakobranchidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Elysia<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Elysia translucens<\/em> Pruvot-Fol, 1957<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139685<\/a>]<\/p><\/div>Estatus taxon\u00f2mic:<\/strong> Taxon inquirendum<\/em> (segons MolluscaBase, 2025)<\/p>\n

Nota taxon\u00f2mica:\u00a0<\/strong>Pel que fa a la validesa de Elysia translucens<\/em>, Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024) han revisat la bibliografia sobre aquesta esp\u00e8cie. La descripci\u00f3 original de Pruvot-Fol (1957) es basava en un esp\u00e8cimen procedent de Banyuls-sur-Mer, Fran\u00e7a (mar Mediterrani), preservat en formalina. Aquest esp\u00e8cimen presentava una aparen\u00e7a completament transl\u00facida, fet que va portar l’autora a proposar-lo provisionalment com una nova esp\u00e8cie, encara que sense plena certesa. No obstant aix\u00f2, l’aparen\u00e7a caracter\u00edstica d’aquest individu, en comparaci\u00f3 amb altres esp\u00e8cimens de E. viridis<\/em> que la mateixa autora tamb\u00e9 havia fixat en formalina, va acabar donant lloc a la designaci\u00f3 de E. translucens<\/em> com una esp\u00e8cie separada.\u00a0Altres estudis han demostrat que els esp\u00e8cimens de E. viridis<\/em> poden mostrar una \u00e0mplia varietat de colors, com ara verd fosc, verd clar, marr\u00f3, groc o gaireb\u00e9 blanc, en funci\u00f3 de la seva dieta m\u00e9s recent i del temps transcorregut des de l’\u00faltima alimentaci\u00f3 (Rauch et al. 2018). \u00c9s possible que l\u2019”esp\u00e8cimen tipus” hagu\u00e9s experimentat un per\u00edode prolongat d’inanici\u00f3 abans de ser recol\u00b7lectat, fet que, combinat amb l’efecte fixador de la formalina, podria explicar la seva aparen\u00e7a transl\u00facida.\u00a0Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024) tamb\u00e9 van examinar il\u00b7lustracions de r\u00e1dules publicades per altres autors (Bouchet 1984; Thompson & Jaklin 1988), per\u00f2 els resultats no van ser concloents, tot i que es van observar certes difer\u00e8ncies radulars. Els autors suggereixen que aquestes variacions en la morfologia radular podrien estar relacionades amb la dieta, com ja s\u2019havia descrit pr\u00e8viament per a E. viridis<\/em> (Jensen 1993; Rauch et al. 2018). A m\u00e9s, externament, l\u2019esp\u00e8cimen de E. translucens<\/em> il\u00b7lustrat per Bouchet (1984) s\u2019assembla molt a E. rubeni<\/em> i E. margaritae<\/em>, i es representa sobre Flabellia petiolata<\/em>, un substrat on tamb\u00e9 s\u2019ha trobat E. rubeni<\/em> (Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. 2020). El dibuix de E. translucens<\/em> en Thompson & Jaklin (1988) no proporciona caracter\u00edstiques diagn\u00f2stiques, ja que \u00e9s id\u00e8ntic al de E. viridis<\/em> en Thompson (1981). A m\u00e9s, basant-se en les descripcions disponibles, els esp\u00e8cimens identificats com E. translucens<\/em> als mars Adri\u00e0tic i Egeu podrien pert\u00e0nyer a gaireb\u00e9 qualsevol esp\u00e8cie d\u2019Elysia<\/em>, i la il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019un esp\u00e8cimen juvenil en Thompson & Jaklin (1988) s\u2019assembla m\u00e9s a E. rubeni<\/em>. Malauradament, no hi ha una descripci\u00f3 de la morfologia externa o radular de l\u2019esp\u00e8cimen identificat com E. translucens<\/em> en l\u2019an\u00e0lisi molecular de Christa et al. (2014), el qual tamb\u00e9 va ser recol\u00b7lectat a Banyuls-sur-Mer. No obstant aix\u00f2, tots els esp\u00e8cimens d\u2019aquesta localitat analitzats per Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024), inclosa la seq\u00fc\u00e8ncia de GenBank, es van agrupar amb esp\u00e8cimens d\u2019E. gordanae<\/em> d\u2019altres localitats del Mediterrani.\u00a0D\u2019acord amb la informaci\u00f3 disponible actualment sobre E. translucens<\/em>, encara no est\u00e0 clar si representa una esp\u00e8cie diferent. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019ha de considerar un taxon inquirendum<\/em>.<\/p>\n

Descripci\u00f3
\n<\/strong>Cos allargat, tou i aplanat dorsoventralment. Totalment incolor i transl\u00facid sota lupa binocular, incloent-hi la zona peric\u00e0rdica, rin\u00f2fors, cua, peu i diverticles digestius. Nom\u00e9s s\u00f3n visibles dues estructures pigmentades: els ulls negres i piriformes, i una l\u00ednia marginal molt fina, de color blanc neu, que recorre el contorn dels parapodis. Els rin\u00f2fors s\u00f3n curts, enrotllats lateralment i no pigmentats. Els parapodis s\u00f3n amples i clars, mostrant nom\u00e9s la vora blanca. El peu \u00e9s ample, llis i completament transparent. La gl\u00e0ndula digestiva, habitualment verdosa en altres esp\u00e8cies d\u2019Elysia<\/em> a causa dels cloroplasts retinguts, no mostra cap mena de pigmentaci\u00f3. Gr\u00e0cies a la transpar\u00e8ncia, algunes estructures internes es poden observar de forma t\u00e8nue: el bulb bucal \u00e9s molt petit (molt m\u00e9s gran en E. viridis<\/em>). La morfologia radular \u00e9s caracter\u00edstica: les dents s\u00f3n m\u00e9s petites i afilades, amb una base diferent, un esper\u00f3 lateral (\u00e9p\u00e9ron<\/em>) m\u00e9s destacat, i una c\u00faspide central amb serraci\u00f3 m\u00e9s gruixuda i marcada, visible fins i tot a pocs augments.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Fins ara no s\u2019han confirmat observacions en viu d\u2019Elysia translucens<\/em>. L\u2019esp\u00e8cie nom\u00e9s es coneix a partir de l\u2019exemplar tipus conservat. A partir del que se sap d\u2019altres esp\u00e8cies properes del g\u00e8nere Elysia<\/em>, es creu que \u00e9s bent\u00f2nica i associada a h\u00e0bitats de macroalgues en aig\u00fces somes. L\u2019alimentaci\u00f3 seria per succi\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules algals; no obstant aix\u00f2, no s\u2019han detectat signes de cleptopl\u00e0stia (retenci\u00f3 de cloroplasts), la qual cosa podria deure\u2019s a caracter\u00edstiques espec\u00edfiques de l\u2019esp\u00e8cie, o b\u00e9 a l\u2019estat de dejuni, o a la conservaci\u00f3. Pruvot-Fol va rebutjar la hip\u00f2tesi de despigmentaci\u00f3 post mortem, observant que altres exemplars d\u2019E. viridis<\/em> del mateix lot havien conservat la coloraci\u00f3, i que l\u2019exemplar d\u2019E. translucens<\/em> semblava totalment desenvolupat. Aix\u00f2 indicaria que l\u2019abs\u00e8ncia de pigmentaci\u00f3 \u00e9s un tret natural i no un artefacte.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n