{"id":27655,"date":"2018-12-21T10:46:11","date_gmt":"2018-12-21T09:46:11","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=27655"},"modified":"2020-04-12T22:23:07","modified_gmt":"2020-04-12T20:23:07","slug":"plocamopherus-tilesii","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/doridida\/doridoidei\/polyceroidea\/plocamopherus-tilesii\/","title":{"rendered":"Plocamopherus tilesii"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Plocamopherus tilesii<\/em>\u00a0 Bergh, 1877<\/h3>\n

\"Plocamopherus<\/div>
Plocamopherus tilesii @ Cambodia 13-10-2016
Reef Dive Resort<\/a> - Save Cambodian Marine Life<\/a>
<\/em> per Jeerapong Prathomsup<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Plocamopherus tilesii<\/em> Bergh, 1877<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Polyceroidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Polyceridae<\/a><\/td><\/tr>
Subfamily<\/th>Triophinae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Plocamopherus<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Plocamopherus tilesii<\/em> Bergh, 1877<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [531069<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Arriba a una longitud m\u00e0xima de 12 cm. El cos t\u00e9 forma ovalada amb la cara anterior arrodonida. El cos \u00e9s de color groguenc transl\u00facid i est\u00e0 esquitxat homog\u00e8niament amb taques blanques i negres regulars, algunes de les quals s\u00f3n ocel\u00b7lades. Hi ha taques grogues de mida irregular distribu\u00efdes per tot el cos, generalment associades amb papil\u00b7les. Tamb\u00e9 hi ha grans taques de color marr\u00f3 per\u00f2 en menor nombre. El vel oral \u00e9s ample i aplanat, amb el marge de color groc o taronja, i t\u00e9 12-15 papil\u00b7les negres, curtes i una mica aplanades, on les m\u00e9s externes s\u00f3n les m\u00e9s grans, i amb una s\u00e8rie de grans taques a la base de cada papil\u00b7la, que semblen ser exclusives d’aquesta esp\u00e8cie. Els rin\u00f2fors s\u00f3n corbats, triangulars, amb l’extrem distal laminat, de color marr\u00f3, i amb el raquis dorsal i les puntes de color blanc. Les beines rinof\u00f2riques s\u00f3n curtes i tenen taques negres, grans i irregulars, al marge. T\u00e9 cinc br\u00e0nquies tripinnades que sobresurten en el centre del dors, de color marr\u00f3 per la seva cara interna i decorades amb punts negres i grocs per la seva cara externa. T\u00e9 tres parells d’ap\u00e8ndixs laterals curts, amb els dos \u00faltims parells, els que flanquegen les br\u00e0nquies, amb una estructura globular prominent de color blanc. La part anterior de la planta del peu \u00e9s marr\u00f3, mentre que la resta \u00e9s de color groguenc. Hi ha petits punts negres al llarg dels costats del peu. La part posterior del peu \u00e9s curta i aplanada, formant una quilla que t\u00e9 una petita cresta amb petites papil\u00b7les marginals. Entre la planta del peu i la paret del cos hi ha una s\u00e8rie de l\u00e0mines transversals molt estretes, m\u00e9s aparents en la part anterior i gaireb\u00e9 indistingibles a la part posterior, que apareixen \u00fanicament en aquesta esp\u00e8cie. La papil\u00b7la anal \u00e9s prominent, i t\u00e9 la punta papil\u00b7losa i de color groc. L’obertura genital, que no \u00e9s prominent, est\u00e0 situada en el ter\u00e7 anterior del cos (prop del vel del cap) est\u00e0 envoltada per tres punts de color negre.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Segons els autors sembla que s’alimenta de briozous (Rudman, 1999) o hidraris ramificats (Behrens, 2006 @ The Slug Site). Tamb\u00e9 t\u00e9 la capacitat de enterrar-se a la sorra, el que suggereix que pot ser un nudibranqui que habita en fons tous, de fet, el gran vel oral probablement l’utilitza per detectar les seves preses. Quan \u00e9s molestat s’allunya nedant: controla l’altitud amb el seu cap pla i ample, inclinant-lo a 45 graus fins que arriba aproximadament mig metre per sobre del fons, despr\u00e9s el col\u00b7loca en una postura m\u00e9s plana i continua nedant per produir moviments laterals vigorosos utilitzant la seva gran cua plana (Holmes, 2002 a Sea Slug Forum). Els ap\u00e8ndixs de la part posterior del cos, rematats en forma de bot\u00f3 poden, almenys en Plocamopherus imperialis<\/em> i P. ceylonicus<\/em>, il\u00b7luminar-se amb una llum brillant quan l’animal \u00e9s molestat. Es desconeix com produeix aquesta llum, si es deu a bacteris que emeten llum o a algun altre proc\u00e9s. Segons Vald\u00e9s i Gosliner (2005) \u00e9s molt possible que aquest efecte no s’hagi observat a la natura perqu\u00e8, si b\u00e9 una estimulaci\u00f3 provoca que l’animal comenci a nedar i emeti llum, quan l’animal est\u00e0 estressat o rep una estimulaci\u00f3 mec\u00e0nica cont\u00ednua, deixa d’emetre llum, el que suggereix que l’animal emmagatzema algun tipus de producte qu\u00edmic que utilitza per a l’emissi\u00f3 de llum i, per tant, amb disponibilitat limitada (Wilbur & Yonge, 1966). \u00c9s possible que, at\u00e8s que aquests animals emeten llum nom\u00e9s quan estan pertorbats i durant un breu lapse de temps, el paper de la llum podria ser distreure temporalment l’atenci\u00f3 de possibles depredadors (Wilbur i Yonge, 1966).<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n