![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/wordle-glossari.png?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/p>\nA<\/a> B<\/a> C<\/a> D<\/a> E<\/a> F<\/a> G<\/a> H<\/a> I<\/a> J<\/a> L<\/a> M<\/a> N<\/a> O<\/a> P<\/a> Q<\/a> R<\/a> S<\/a> T<\/a> U<\/a> V<\/a><\/h3>\nA<\/h1>\n\n- ACLEIOPROCTE<\/strong>. Nudibranquis amb anus situat al costat dret del cos per\u00f2 bastant dorsalment, entre els cerata que emergeixen del costat dret de la gl\u00e0ndula digestiva i aquells de costat esquerre. Contrari: Cleioprocte.<\/li>\n
- ADAPICAL<\/strong>. Proper a l\u2019\u00e0pex.<\/li>\n
- AFF<\/strong>. Abreviatura del llat\u00ed \u201caffinis\u201d que significa “similar, per\u00f2 no id\u00e8ntic”.<\/li>\n
- AL\u00b7L\u00d2CTONA<\/strong>. Esp\u00e8cie que es va originar i va evolucionar en un lloc diferent al que es troba.<\/li>\n
- ANTIDEPREDANT<\/strong>. Que evita la depredaci\u00f3. Es refereix a subst\u00e0ncies defensives.<\/li>\n
- ANUL\u00b7LAT<\/strong> o ANELLAT<\/strong>. Significa “prove\u00eft d\u2019anells”, generalment referit als rin\u00f2fors.<\/li>\n
- AP\u00c8NDIXS BRANQUIALS<\/strong>. Estructures ramificades amb funcions respirat\u00f2ries t\u00edpiques dels dendronotacis.<\/li>\n
- \u00c0PEX<\/strong>. Paraula llatina que indica l\u2019extrem superior d\u2019un \u00f2rgan.<\/li>\n
- APICAL<\/strong>. Relatiu a l\u2019\u00e0pex.<\/li>\n
- ARBORESCENT<\/strong>. Ramificat com un arbre, amb forma d\u2019arbre.<\/li>\n
- ARMADURA LABIAL<\/strong>. Capa quitinosa que recobreix el llavi bucal.<\/li>\n
- ARMINACIS<\/strong>. Membres de la fam\u00edlia Arminidae, caracteritzats per la falta de beines rinof\u00f2riques i per tenir una gl\u00e0ndula hep\u00e0tica ramificada, br\u00e0nquies sota el mantell i anus en posici\u00f3 lateral.<\/li>\n
- AUT\u00d2CTONA<\/strong>. Esp\u00e8cie original del lloc on viu.<\/li>\n
- AUTOTOM\u00cdA<\/strong>. Quan un organisme se separa volunt\u00e0riament d\u2019una part del seu cos per a distreure als depredadors durant un atac.<\/li>\n<\/ul>\n
B<\/h1>\n\n- BASTONETS<\/strong>. Estructures primes de l\u2019armadura labial.<\/li>\n
- BENT\u00d2NIC<\/strong>. Organismes que viuen lligats al fons mar\u00ed.<\/li>\n
- BERRUGOSA<\/strong>. Cobert de papil\u00b7les o tubercles.<\/li>\n
- BIODIVERSITAT<\/strong>. Varietat d\u2019esp\u00e8cies animals i vegetals en el seu medi ambient.<\/li>\n
- BIPECTINAT<\/strong>. Amb dues “BR\u00c0NQUIES”.<\/li>\n
- BIPINNAT<\/strong>. Ramificacions prim\u00e0ries i secund\u00e0ries del raquis.<\/li>\n
- BOCA<\/strong>. Obertura per la qual s\u2019alimenta l\u2019animal.<\/li>\n
- BR\u00c0NQUIA<\/strong>. \u00d2rgan respiratori dels animals aqu\u00e0tics. En els nudibranquis doridacis solen estar disposades dorsalment al voltant de l\u2019anus.<\/li>\n<\/ul>\n
C<\/h1>\n\n- CARIOFILIDEU<\/strong>. Relatiu a tubercles envoltats d\u2019esp\u00edcules, t\u00edpics del dors d\u2019alguns doridacis.<\/li>\n
- CARN\u00cdVOR<\/strong>. Que s’alimenta d’altres animals.<\/li>\n
- CAR\u00daNCULA<\/strong>. CARUNCLE<\/strong>. \u00d2rgan sensorial, similar a la cresta d\u2019un gall, situat entre els rin\u00f2fors de la fam\u00edlia Janolidae.<\/li>\n
- CAVITAT PALEAL<\/strong>. Cavitat situada entre la vora del mantell i el peu dels gaster\u00f2podes en la qual se situen diversos \u00f2rgans, inclosos els respiratoris. Els nudibranquis no en tenen.<\/li>\n
- CERA<\/strong>. Papil\u00b7la allargada amb funci\u00f3 respirat\u00f2ria que cont\u00e9 diverticles de la gl\u00e0ndula hep\u00e0tica i que apareix, en quantitats molt variables, en el dors d\u2019alguns nudibranquis. Tamb\u00e9 solen tenir funci\u00f3 defensiva.<\/li>\n
- CERATA<\/strong>. Forma plural de CERA. Col\u00b7loquialment s\u2019usa \u201ccerata\u201d amb plural \u201ccerates\u201d.<\/li>\n
- CLEIOPROCTE<\/strong>. Nudibranquis en els quals l\u2019anus es troba en posici\u00f3 lateral, rodejat pels cerata que emanen de la part anterior del l\u00f2bul esquerre de la gl\u00e0ndula digestiva. Contrari: Acleioprocte.<\/li>\n
- CLEPTOCN\u00cdDIA<\/strong>. Mecanisme pel qual un nudibranqui ingereix els cnidocists o c\u00e8l\u00b7lules urticants dels cnidaris dels que s’alimenta per portar-los al seus ap\u00e8ndixs de manera que el defensin como si fossin c\u00e8l\u00b7lules urticants pr\u00f2pies.<\/li>\n
- CLEPTOPLASTIA<\/strong>. Endosimbiosi que consisteix en l’assimilaci\u00f3 de plasts (originaris de les algues) per part d’aquells organismes que no els poseeixen, amb l’objectiu d’aprofitar la seva capacitat aut\u00f2trofa. Present en la majoria dels sacoglossos.<\/li>\n
- CNIDOCISTS<\/strong>. C\u00e0psules urticants presents als tentacles dels cnidaris, amb la capacitat de disparar un punx\u00f3 que injecta ver\u00ed com a m\u00e8tode de defensa.<\/li>\n
- CNIDOSACS<\/strong>. Petites cavitats situades en l\u2019extrem dels cerata en les quals s\u2019emmagatzemen els cnidocists sense que es disparin.<\/li>\n
- COMENSALISME<\/strong>. Associaci\u00f3 simbi\u00f2tica en la qual una part es beneficia de l\u2019altra, que no obt\u00e9 avantatges, per\u00f2 tampoc pateix cap mal.<\/li>\n
- CONGEN\u00c8RIC<\/strong>. Relatiu a diverses esp\u00e8cies pertanyents al mateix g\u00e8nere.<\/li>\n
- CONSPEC\u00cdFIC<\/strong>. Relatiu a diversos exemplars pertanyents a la mateixa esp\u00e8cie.<\/li>\n
- CONTR\u00c0CTIL<\/strong>. Que es pot encongir o contreure.<\/li>\n
- CORAL\u00b7LIGEN<\/strong>. Biocenosi de substrat dur caracteritzat per un ambient esci\u00f2fil (amb poca llum) on es troben algues vermelles i coralls capa\u00e7os de fixar el carbonat de calci de l\u2019aigua.<\/li>\n
- CORONA BRANQUIAL<\/strong>. Sin\u00f2nim de \u201cBR\u00c0NQUIA\u201d.<\/li>\n
- COSMOPOLITA<\/strong>. Terme que indica que una esp\u00e8cie t\u00e9 una \u00e0mplia distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/li>\n
- CR\u00cdPTICA<\/strong>. Patrons de coloraci\u00f3 que afavoreixen el camuflatge amb el medi. Tamb\u00e9 es diu d\u2019esp\u00e8cies morfol\u00f2gicament molt semblants, per\u00f2 gen\u00e8ticament diferents.<\/li>\n
- CRIPTOBRANQUI<\/strong>. Nudibranquis doridacis que poden retreure completament les br\u00e0nquies dins del cos.<\/li>\n
- CTENIDI<\/strong>. Sin\u00f2nim de \u201cBR\u00c0NQUIA\u201d.<\/li>\n
- C\u00daSPIDE<\/strong>. Petita indentaci\u00f3 en el marge d\u2019una dent de la r\u00e0dula.<\/li>\n<\/ul>\n
D<\/h1>\n\n- DENDRONOTACI<\/strong>. Nudibranqui membre del parvordre Dendronotida, amb rin\u00f2fors envoltats per una beina, i anus en posici\u00f3 lateral mitjana.<\/li>\n
- DENT RAQU\u00cdDIA<\/strong>. La dent central de la r\u00e0dula.<\/li>\n
- DESCRIPCI\u00d3<\/strong>. Declaraci\u00f3 escrita dels car\u00e0cters taxon\u00f2mics d\u2019un exemplar d\u2019un t\u00e0xon.<\/li>\n
- DESENVOLUPAMENT LECITOTR\u00d2FIC<\/strong>. Larves v\u00e8liger que s\u2019alimenten del vitel embrionari, amb una fase planct\u00f2nica curta, perqu\u00e8 s\u2019assenten en, des de poques hores fins a 2-3 dies. Tenen una capacitat de dispersi\u00f3 limitada.<\/li>\n
- DESENVOLUPAMENT PLANCTOTR\u00d2FIC<\/strong>. Larves v\u00e8liger que s\u2019alimenten de pl\u00e0ncton, amb una fase planct\u00f2nica llarga que pot durar diverses setmanes, per tant tenen gran capacitat de dispersi\u00f3.<\/li>\n
- DIGITACI\u00d3<\/strong>. Projecci\u00f3 del cos en forma de dit.<\/li>\n
- DIMORFISME<\/strong>. Que t\u00e9 dues formes.<\/li>\n
- DISTAL<\/strong>. Relatiu a l\u2019extrem d\u2019algun \u00f2rgan, la part m\u00e9s allunyada del cos.<\/li>\n
- DISTRIBUCI\u00d3<\/strong>. Extensi\u00f3 geogr\u00e0fica de l\u2019h\u00e0bitat d\u2019una esp\u00e8cie.<\/li>\n
- D\u00d2RID<\/strong> o DORIDACI<\/strong>. Nudibranqui pertanyent al subordre Doridina, caracteritzats per un peu ample, un \u201cnotum\u201d o mantell gruixut i carn\u00f3s, amb dues projeccions sensorials anomenades rin\u00f2fors i un plomall branquial retr\u00e0ctil o contr\u00e0ctil col\u00b7locat en la part posterior, al voltant de l\u2019anus.<\/li>\n
- DORS<\/strong>. Part superior del cos d\u2019un nudibranqui.<\/li>\n
- DORSAL<\/strong>. Relatiu a dors. Oposada a la part VENTRAL que \u00e9s on t\u00e9 el peu.<\/li>\n<\/ul>\n
E<\/h1>\n\n- ECOLOGIA<\/strong>. Terme encunyat pel bi\u00f2leg alemany Ernst Haeckel el 1866, referit a la ci\u00e8ncia que estudia les relacions dels \u00e9ssers vius amb el seu entorn. Des dels anys 70 tamb\u00e9 significa \u201cprotecci\u00f3 del medi ambient\u201d.<\/li>\n
- END\u00c8MICA<\/strong>. Esp\u00e8cie propia d\u2019un h\u00e0bitat o \u00e0rea geogr\u00e0fica espec\u00edfica.<\/li>\n
- EOLIDACI<\/strong>. Nudibranqui membre del parvordre Aeolidida, amb cerata en el dors i sense beines rinof\u00f2riques.<\/li>\n
- EPIBIONT<\/strong>. Organisme que viuen adherit sobre un altre organisme viu.<\/li>\n
- EPIDERMIS<\/strong>. Pell.<\/li>\n
- ESCI\u00d2FIL<\/strong>. Entorn protegit de la llum del sol o b\u00e9 un organisme que evita la llum.<\/li>\n
- ESP\u00c8CIE TIPUS<\/strong>. L\u2019esp\u00e8cie que va servir per descriure un g\u00e8nere.<\/li>\n
- ESPICULES<\/strong>. Espines calc\u00e0ries incorporades al teixit del mantell que li donen consist\u00e8ncia i serveixen com a mecanisme de defensa.<\/li>\n
- ESTEL\u00b7LAT<\/strong>. En forma d’estrella.<\/li>\n<\/ul>\n
F<\/h1>\n\n- FAM\u00cdLIA<\/strong>. Rang taxon\u00f2mic; grup de diversos g\u00e8neres que posseeixen gran nombre de car\u00e0cters comuns.<\/li>\n
- FANEROBRANQUI<\/strong>. Nudibranquis doridacis que NO poden retreure completament les br\u00e0nquies dins del cos.<\/li>\n
- FITOPL\u00c0NCTON<\/strong>. Complex d\u2019organismes microsc\u00f2pics vegetals que s\u00f3n l\u2019aliment de molts animals aqu\u00e0tics.<\/li>\n
- FOLIADA<\/strong>. Estructura amb aparen\u00e7a de fulles, s\u2019aplica a alguns nudibranquis.<\/li>\n
- FOT\u00d2FIL<\/strong>. Organisme que necessita o tolera la il\u00b7luminaci\u00f3 total.<\/li>\n
- FOULING<\/strong>. Organismes animals i vegetals que creixen en la superf\u00edcie d\u2019objectes submergits en aigua (molls, vaixells, boies, etc.).<\/li>\n
- FULLA BRANQUIAL<\/strong>. Cadascuna de les unitats que forma la br\u00e0nquia.<\/li>\n<\/ul>\n
G<\/h1>\n\n- G\u00c8NERE<\/strong>. Rang taxon\u00f2mic; grup d\u2019esp\u00e8cies morfol\u00f2gicament similars.<\/li>\n
- GL\u00c0NDULA DIGESTIVA<\/strong>. Sin\u00f2nim de gl\u00e0ndula hep\u00e0tica. Gl\u00e0ndula que produeix i secreta sucs digestius.<\/li>\n
- GL\u00c0NDULA HEP\u00c0TICA<\/strong>. Sin\u00f2nim de gl\u00e0ndula digestiva.<\/li>\n
- G\u00d2NADA<\/strong>. Gl\u00e0ndula genital en la qual es formen els g\u00e0metes masculins o femenins.<\/li>\n
- GRUP MONOFIL\u00c8TIC<\/strong>. Quan tots els organismes inclosos en el grup han evolucionat a partir d\u2019una poblaci\u00f3 ancestral comuna, i tots els descendents d\u2019aquest ancestre estan inclosos en ell.<\/li>\n
- GRUP PARAFIL\u00c8TIC<\/strong>. Quan tots els organismes inclosos en el grup han evolucionat a partir d\u2019una poblaci\u00f3 ancestral comuna, per\u00f2 no tots els descendents d\u2019aquest ancestre estan inclosos en ell.<\/li>\n
- GRUP POLIFIL\u00c8TIC<\/strong>. Grup que no inclou a l\u2019avantpassat com\u00fa m\u00e9s recent de tots els seus membres; est\u00e0 constitu\u00eft per la uni\u00f3 artificial de branques disperses de l\u2019arbre evolutiu i generalment es deu a errors en la interpretaci\u00f3 del parentiu, el criteri que s\u2019empra per a la classificaci\u00f3 dels \u00e9ssers vius.<\/li>\n<\/ul>\n
H<\/h1>\n\n- H\u00c0BITAT<\/strong>. Entorn natural en el qual viuen i es desenvolupen esp\u00e8cies animals i vegetals. El conjunt d\u2019organismes que habiten un h\u00e0bitat pren el nom de \u201ccomunitat\u201d.<\/li>\n
- HEPATOP\u00c0NCREES<\/strong>. Gl\u00e0ndula que secreta sucs digestius i altres subst\u00e0ncies \u00fatils per al metabolisme dels nudibranquis. Sin\u00f2nim de gl\u00e1ndula digestiva.<\/li>\n
- HERMAFRODITA<\/strong>. Organisme que t\u00e9 \u00f2rgans reproductors masculins i femenins simult\u00e0niament. Tots els nudibranquis s\u00f3n hermafrodites.<\/li>\n
- HIPONOTUM<\/strong>. Zona del cos situada sota el mantell o notum, al costat del peu.<\/li>\n
- HOLOTIP<\/strong>. Esp\u00e8cimen original designat com a titular d\u2019una esp\u00e8cie, dipositat en un museu reconegut.<\/li>\n<\/ul>\n
I<\/h1>\n\n- ICTIOT\u00d2XIC<\/strong>. Literalment, t\u00f2xic per als peixos. Alguns nudibranquis segreguen subst\u00e0ncies amb aquestes propietats.<\/li>\n
- ICZN<\/strong>. Acr\u00f2nim de International Commission on Zoological Nomenclature (Comissi\u00f3 Internacional de Nomenclatura Zool\u00f2gica).<\/li>\n
- INCERTAE SEDIS<\/strong>. Expressi\u00f3 llatina utilitzada en taxonomia per a indicar la incapacitat de situar exactament un t\u00e0xon dins d\u2019un esquema de classificaci\u00f3.<\/li>\n
- INFRALITORAL<\/strong>. Zona del fons mar\u00ed per sota del nivell de marees en el qual perviuen les faner\u00f2games marines i algues fot\u00f2files, al Mediterrani arriba fins a uns 40 metres de profunditat.<\/li>\n
- INTERESPEC\u00cdFIC<\/strong>. Relatiu a les relacions entre dues o m\u00e9s esp\u00e8cies.<\/li>\n
- INTERMAREAL<\/strong>. Rang costaner entre el nivell de marea baixa i el nivell de marea alta.<\/li>\n
- INTRAESPEC\u00cdFIC<\/strong>. Relacionat amb la variabilitat morfol\u00f2gica dins d\u2019una mateixa esp\u00e8cie.<\/li>\n<\/ul>\n
J<\/h1>\n\n- JUVENIL<\/strong>. Etapa de desenvolupament entre l\u2019eclosi\u00f3 de l\u2019ou i l\u2019etapa subadulta.<\/li>\n<\/ul>\n
L<\/h1>\n\n- LABIAL<\/strong>. Relacionat amb el llavi, generalment extern.<\/li>\n
- LAMEL\u00b7LES<\/strong> \/ LAMINETES<\/strong>. Capa prima de teixit amb funci\u00f3 sensorial, de vegades tamb\u00e9 amb funci\u00f3 respirat\u00f2ria. Freq\u00fcents en els rin\u00f2fors.<\/li>\n
- LAMEL\u00b7LAT<\/strong>. Amb lamel\u00b7les.<\/li>\n
- LARVA<\/strong>. Estadi que va des de l\u2019eclosi\u00f3 de l\u2019ou fins a l\u2019estadi juvenil. El criteri de separaci\u00f3 entre l\u2019etapa larval i juvenil no est\u00e0 ben definit.<\/li>\n
- LESSEPSIANA<\/strong>. Esp\u00e8cie que ha migrat del Mar Roig al Mediterrani a trav\u00e9s del Canal de Suez. El nom deriva del dissenyador del Canal de Suez, Ferdinand de Lesseps .<\/li>\n
- LLENGUA<\/strong>. Massa muscular situada en la boca dels mol\u00b7luscos, en la majoria est\u00e0 coberta per una l\u00e0mina dentada quitinosa coneguda com a r\u00e0dula.<\/li>\n
- LOBULAT<\/strong>. Indica projeccions prominents i arrodonides; generalment es refereix al marge del mantell dels nudibranquis.<\/li>\n<\/ul>\n
M<\/h1>\n\n- MACARON\u00c8SIA<\/strong>. Regi\u00f3 biogeogr\u00e0fica formada pels arxip\u00e8lags de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental central: A\u00e7ores, Madeira, Salvatges, Can\u00e0ries i Cap Verd.<\/li>\n
- MALACOLOGIA<\/strong>. Branca de la Zoologia que estudia els mol\u00b7luscs.<\/li>\n
- MARGE<\/strong> (del NOTUM<\/strong>). Projecci\u00f3 lateral m\u00e9s o menys evident al voltant del cos d\u2019alguns nudibranquis.<\/li>\n
- MASSA BUCAL<\/strong>. \u00d2rgan muscular dins de la boca que alberga les mand\u00edbules i manipula la r\u00e0dula.<\/li>\n
- METAMORFOSI<\/strong>. Totes les transformacions de forma i estructura que pateixen alguns animals, com la majoria dels nudibranquis.<\/li>\n
- MIMETISME<\/strong>. Capacitat d\u2019una esp\u00e8cie per passar desapercebuda en el seu h\u00e0bitat i enganyar, amb el seu aspecte f\u00edsic, a un possible depredador.<\/li>\n
- MONOPECTINAT<\/strong>. Amb una sola “BR\u00c0NQUIA”.<\/li>\n
- MORF<\/strong>. Sin\u00f2nim de \u201cFORMA\u201d.<\/li>\n
- MORFOLOGIA<\/strong>. Estudi de les formes i estructures dels animals.<\/li>\n
- MUCR\u00d3<\/strong>. \u00c0pex dels rin\u00f2fors d\u2019algunes esp\u00e8cies de nudibranquis.<\/li>\n
- MUTUALISME<\/strong>. Simbiosi en la qual dos organismes es beneficien m\u00fatuament de la situaci\u00f3 de cohabitaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n
N<\/h1>\n\n
- \n
- ACLEIOPROCTE<\/strong>. Nudibranquis amb anus situat al costat dret del cos per\u00f2 bastant dorsalment, entre els cerata que emergeixen del costat dret de la gl\u00e0ndula digestiva i aquells de costat esquerre. Contrari: Cleioprocte.<\/li>\n
- ADAPICAL<\/strong>. Proper a l\u2019\u00e0pex.<\/li>\n
- AFF<\/strong>. Abreviatura del llat\u00ed \u201caffinis\u201d que significa “similar, per\u00f2 no id\u00e8ntic”.<\/li>\n
- AL\u00b7L\u00d2CTONA<\/strong>. Esp\u00e8cie que es va originar i va evolucionar en un lloc diferent al que es troba.<\/li>\n
- ANTIDEPREDANT<\/strong>. Que evita la depredaci\u00f3. Es refereix a subst\u00e0ncies defensives.<\/li>\n
- ANUL\u00b7LAT<\/strong> o ANELLAT<\/strong>. Significa “prove\u00eft d\u2019anells”, generalment referit als rin\u00f2fors.<\/li>\n
- AP\u00c8NDIXS BRANQUIALS<\/strong>. Estructures ramificades amb funcions respirat\u00f2ries t\u00edpiques dels dendronotacis.<\/li>\n
- \u00c0PEX<\/strong>. Paraula llatina que indica l\u2019extrem superior d\u2019un \u00f2rgan.<\/li>\n
- APICAL<\/strong>. Relatiu a l\u2019\u00e0pex.<\/li>\n
- ARBORESCENT<\/strong>. Ramificat com un arbre, amb forma d\u2019arbre.<\/li>\n
- ARMADURA LABIAL<\/strong>. Capa quitinosa que recobreix el llavi bucal.<\/li>\n
- ARMINACIS<\/strong>. Membres de la fam\u00edlia Arminidae, caracteritzats per la falta de beines rinof\u00f2riques i per tenir una gl\u00e0ndula hep\u00e0tica ramificada, br\u00e0nquies sota el mantell i anus en posici\u00f3 lateral.<\/li>\n
- AUT\u00d2CTONA<\/strong>. Esp\u00e8cie original del lloc on viu.<\/li>\n
- AUTOTOM\u00cdA<\/strong>. Quan un organisme se separa volunt\u00e0riament d\u2019una part del seu cos per a distreure als depredadors durant un atac.<\/li>\n<\/ul>\n
B<\/h1>\n
- \n
- BASTONETS<\/strong>. Estructures primes de l\u2019armadura labial.<\/li>\n
- BENT\u00d2NIC<\/strong>. Organismes que viuen lligats al fons mar\u00ed.<\/li>\n
- BERRUGOSA<\/strong>. Cobert de papil\u00b7les o tubercles.<\/li>\n
- BIODIVERSITAT<\/strong>. Varietat d\u2019esp\u00e8cies animals i vegetals en el seu medi ambient.<\/li>\n
- BIPECTINAT<\/strong>. Amb dues “BR\u00c0NQUIES”.<\/li>\n
- BIPINNAT<\/strong>. Ramificacions prim\u00e0ries i secund\u00e0ries del raquis.<\/li>\n
- BOCA<\/strong>. Obertura per la qual s\u2019alimenta l\u2019animal.<\/li>\n
- BR\u00c0NQUIA<\/strong>. \u00d2rgan respiratori dels animals aqu\u00e0tics. En els nudibranquis doridacis solen estar disposades dorsalment al voltant de l\u2019anus.<\/li>\n<\/ul>\n
C<\/h1>\n
- \n
- CARIOFILIDEU<\/strong>. Relatiu a tubercles envoltats d\u2019esp\u00edcules, t\u00edpics del dors d\u2019alguns doridacis.<\/li>\n
- CARN\u00cdVOR<\/strong>. Que s’alimenta d’altres animals.<\/li>\n
- CAR\u00daNCULA<\/strong>. CARUNCLE<\/strong>. \u00d2rgan sensorial, similar a la cresta d\u2019un gall, situat entre els rin\u00f2fors de la fam\u00edlia Janolidae.<\/li>\n
- CAVITAT PALEAL<\/strong>. Cavitat situada entre la vora del mantell i el peu dels gaster\u00f2podes en la qual se situen diversos \u00f2rgans, inclosos els respiratoris. Els nudibranquis no en tenen.<\/li>\n
- CERA<\/strong>. Papil\u00b7la allargada amb funci\u00f3 respirat\u00f2ria que cont\u00e9 diverticles de la gl\u00e0ndula hep\u00e0tica i que apareix, en quantitats molt variables, en el dors d\u2019alguns nudibranquis. Tamb\u00e9 solen tenir funci\u00f3 defensiva.<\/li>\n
- CERATA<\/strong>. Forma plural de CERA. Col\u00b7loquialment s\u2019usa \u201ccerata\u201d amb plural \u201ccerates\u201d.<\/li>\n
- CLEIOPROCTE<\/strong>. Nudibranquis en els quals l\u2019anus es troba en posici\u00f3 lateral, rodejat pels cerata que emanen de la part anterior del l\u00f2bul esquerre de la gl\u00e0ndula digestiva. Contrari: Acleioprocte.<\/li>\n
- CLEPTOCN\u00cdDIA<\/strong>. Mecanisme pel qual un nudibranqui ingereix els cnidocists o c\u00e8l\u00b7lules urticants dels cnidaris dels que s’alimenta per portar-los al seus ap\u00e8ndixs de manera que el defensin como si fossin c\u00e8l\u00b7lules urticants pr\u00f2pies.<\/li>\n
- CLEPTOPLASTIA<\/strong>. Endosimbiosi que consisteix en l’assimilaci\u00f3 de plasts (originaris de les algues) per part d’aquells organismes que no els poseeixen, amb l’objectiu d’aprofitar la seva capacitat aut\u00f2trofa. Present en la majoria dels sacoglossos.<\/li>\n
- CNIDOCISTS<\/strong>. C\u00e0psules urticants presents als tentacles dels cnidaris, amb la capacitat de disparar un punx\u00f3 que injecta ver\u00ed com a m\u00e8tode de defensa.<\/li>\n
- CNIDOSACS<\/strong>. Petites cavitats situades en l\u2019extrem dels cerata en les quals s\u2019emmagatzemen els cnidocists sense que es disparin.<\/li>\n
- COMENSALISME<\/strong>. Associaci\u00f3 simbi\u00f2tica en la qual una part es beneficia de l\u2019altra, que no obt\u00e9 avantatges, per\u00f2 tampoc pateix cap mal.<\/li>\n
- CONGEN\u00c8RIC<\/strong>. Relatiu a diverses esp\u00e8cies pertanyents al mateix g\u00e8nere.<\/li>\n
- CONSPEC\u00cdFIC<\/strong>. Relatiu a diversos exemplars pertanyents a la mateixa esp\u00e8cie.<\/li>\n
- CONTR\u00c0CTIL<\/strong>. Que es pot encongir o contreure.<\/li>\n
- CORAL\u00b7LIGEN<\/strong>. Biocenosi de substrat dur caracteritzat per un ambient esci\u00f2fil (amb poca llum) on es troben algues vermelles i coralls capa\u00e7os de fixar el carbonat de calci de l\u2019aigua.<\/li>\n
- CORONA BRANQUIAL<\/strong>. Sin\u00f2nim de \u201cBR\u00c0NQUIA\u201d.<\/li>\n
- COSMOPOLITA<\/strong>. Terme que indica que una esp\u00e8cie t\u00e9 una \u00e0mplia distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/li>\n
- CR\u00cdPTICA<\/strong>. Patrons de coloraci\u00f3 que afavoreixen el camuflatge amb el medi. Tamb\u00e9 es diu d\u2019esp\u00e8cies morfol\u00f2gicament molt semblants, per\u00f2 gen\u00e8ticament diferents.<\/li>\n
- CRIPTOBRANQUI<\/strong>. Nudibranquis doridacis que poden retreure completament les br\u00e0nquies dins del cos.<\/li>\n
- CTENIDI<\/strong>. Sin\u00f2nim de \u201cBR\u00c0NQUIA\u201d.<\/li>\n
- C\u00daSPIDE<\/strong>. Petita indentaci\u00f3 en el marge d\u2019una dent de la r\u00e0dula.<\/li>\n<\/ul>\n
D<\/h1>\n
- \n
- DENDRONOTACI<\/strong>. Nudibranqui membre del parvordre Dendronotida, amb rin\u00f2fors envoltats per una beina, i anus en posici\u00f3 lateral mitjana.<\/li>\n
- DENT RAQU\u00cdDIA<\/strong>. La dent central de la r\u00e0dula.<\/li>\n
- DESCRIPCI\u00d3<\/strong>. Declaraci\u00f3 escrita dels car\u00e0cters taxon\u00f2mics d\u2019un exemplar d\u2019un t\u00e0xon.<\/li>\n
- DESENVOLUPAMENT LECITOTR\u00d2FIC<\/strong>. Larves v\u00e8liger que s\u2019alimenten del vitel embrionari, amb una fase planct\u00f2nica curta, perqu\u00e8 s\u2019assenten en, des de poques hores fins a 2-3 dies. Tenen una capacitat de dispersi\u00f3 limitada.<\/li>\n
- DESENVOLUPAMENT PLANCTOTR\u00d2FIC<\/strong>. Larves v\u00e8liger que s\u2019alimenten de pl\u00e0ncton, amb una fase planct\u00f2nica llarga que pot durar diverses setmanes, per tant tenen gran capacitat de dispersi\u00f3.<\/li>\n
- DIGITACI\u00d3<\/strong>. Projecci\u00f3 del cos en forma de dit.<\/li>\n
- DIMORFISME<\/strong>. Que t\u00e9 dues formes.<\/li>\n
- DISTAL<\/strong>. Relatiu a l\u2019extrem d\u2019algun \u00f2rgan, la part m\u00e9s allunyada del cos.<\/li>\n
- DISTRIBUCI\u00d3<\/strong>. Extensi\u00f3 geogr\u00e0fica de l\u2019h\u00e0bitat d\u2019una esp\u00e8cie.<\/li>\n
- D\u00d2RID<\/strong> o DORIDACI<\/strong>. Nudibranqui pertanyent al subordre Doridina, caracteritzats per un peu ample, un \u201cnotum\u201d o mantell gruixut i carn\u00f3s, amb dues projeccions sensorials anomenades rin\u00f2fors i un plomall branquial retr\u00e0ctil o contr\u00e0ctil col\u00b7locat en la part posterior, al voltant de l\u2019anus.<\/li>\n
- DORS<\/strong>. Part superior del cos d\u2019un nudibranqui.<\/li>\n
- DORSAL<\/strong>. Relatiu a dors. Oposada a la part VENTRAL que \u00e9s on t\u00e9 el peu.<\/li>\n<\/ul>\n
E<\/h1>\n
- \n
- ECOLOGIA<\/strong>. Terme encunyat pel bi\u00f2leg alemany Ernst Haeckel el 1866, referit a la ci\u00e8ncia que estudia les relacions dels \u00e9ssers vius amb el seu entorn. Des dels anys 70 tamb\u00e9 significa \u201cprotecci\u00f3 del medi ambient\u201d.<\/li>\n
- END\u00c8MICA<\/strong>. Esp\u00e8cie propia d\u2019un h\u00e0bitat o \u00e0rea geogr\u00e0fica espec\u00edfica.<\/li>\n
- EOLIDACI<\/strong>. Nudibranqui membre del parvordre Aeolidida, amb cerata en el dors i sense beines rinof\u00f2riques.<\/li>\n
- EPIBIONT<\/strong>. Organisme que viuen adherit sobre un altre organisme viu.<\/li>\n
- EPIDERMIS<\/strong>. Pell.<\/li>\n
- ESCI\u00d2FIL<\/strong>. Entorn protegit de la llum del sol o b\u00e9 un organisme que evita la llum.<\/li>\n
- ESP\u00c8CIE TIPUS<\/strong>. L\u2019esp\u00e8cie que va servir per descriure un g\u00e8nere.<\/li>\n
- ESPICULES<\/strong>. Espines calc\u00e0ries incorporades al teixit del mantell que li donen consist\u00e8ncia i serveixen com a mecanisme de defensa.<\/li>\n
- ESTEL\u00b7LAT<\/strong>. En forma d’estrella.<\/li>\n<\/ul>\n
F<\/h1>\n
- \n
- FAM\u00cdLIA<\/strong>. Rang taxon\u00f2mic; grup de diversos g\u00e8neres que posseeixen gran nombre de car\u00e0cters comuns.<\/li>\n
- FANEROBRANQUI<\/strong>. Nudibranquis doridacis que NO poden retreure completament les br\u00e0nquies dins del cos.<\/li>\n
- FITOPL\u00c0NCTON<\/strong>. Complex d\u2019organismes microsc\u00f2pics vegetals que s\u00f3n l\u2019aliment de molts animals aqu\u00e0tics.<\/li>\n
- FOLIADA<\/strong>. Estructura amb aparen\u00e7a de fulles, s\u2019aplica a alguns nudibranquis.<\/li>\n
- FOT\u00d2FIL<\/strong>. Organisme que necessita o tolera la il\u00b7luminaci\u00f3 total.<\/li>\n
- FOULING<\/strong>. Organismes animals i vegetals que creixen en la superf\u00edcie d\u2019objectes submergits en aigua (molls, vaixells, boies, etc.).<\/li>\n
- FULLA BRANQUIAL<\/strong>. Cadascuna de les unitats que forma la br\u00e0nquia.<\/li>\n<\/ul>\n
G<\/h1>\n
- \n
- G\u00c8NERE<\/strong>. Rang taxon\u00f2mic; grup d\u2019esp\u00e8cies morfol\u00f2gicament similars.<\/li>\n
- GL\u00c0NDULA DIGESTIVA<\/strong>. Sin\u00f2nim de gl\u00e0ndula hep\u00e0tica. Gl\u00e0ndula que produeix i secreta sucs digestius.<\/li>\n
- GL\u00c0NDULA HEP\u00c0TICA<\/strong>. Sin\u00f2nim de gl\u00e0ndula digestiva.<\/li>\n
- G\u00d2NADA<\/strong>. Gl\u00e0ndula genital en la qual es formen els g\u00e0metes masculins o femenins.<\/li>\n
- GRUP MONOFIL\u00c8TIC<\/strong>. Quan tots els organismes inclosos en el grup han evolucionat a partir d\u2019una poblaci\u00f3 ancestral comuna, i tots els descendents d\u2019aquest ancestre estan inclosos en ell.<\/li>\n
- GRUP PARAFIL\u00c8TIC<\/strong>. Quan tots els organismes inclosos en el grup han evolucionat a partir d\u2019una poblaci\u00f3 ancestral comuna, per\u00f2 no tots els descendents d\u2019aquest ancestre estan inclosos en ell.<\/li>\n
- GRUP POLIFIL\u00c8TIC<\/strong>. Grup que no inclou a l\u2019avantpassat com\u00fa m\u00e9s recent de tots els seus membres; est\u00e0 constitu\u00eft per la uni\u00f3 artificial de branques disperses de l\u2019arbre evolutiu i generalment es deu a errors en la interpretaci\u00f3 del parentiu, el criteri que s\u2019empra per a la classificaci\u00f3 dels \u00e9ssers vius.<\/li>\n<\/ul>\n
H<\/h1>\n
- \n
- H\u00c0BITAT<\/strong>. Entorn natural en el qual viuen i es desenvolupen esp\u00e8cies animals i vegetals. El conjunt d\u2019organismes que habiten un h\u00e0bitat pren el nom de \u201ccomunitat\u201d.<\/li>\n
- HEPATOP\u00c0NCREES<\/strong>. Gl\u00e0ndula que secreta sucs digestius i altres subst\u00e0ncies \u00fatils per al metabolisme dels nudibranquis. Sin\u00f2nim de gl\u00e1ndula digestiva.<\/li>\n
- HERMAFRODITA<\/strong>. Organisme que t\u00e9 \u00f2rgans reproductors masculins i femenins simult\u00e0niament. Tots els nudibranquis s\u00f3n hermafrodites.<\/li>\n
- HIPONOTUM<\/strong>. Zona del cos situada sota el mantell o notum, al costat del peu.<\/li>\n
- HOLOTIP<\/strong>. Esp\u00e8cimen original designat com a titular d\u2019una esp\u00e8cie, dipositat en un museu reconegut.<\/li>\n<\/ul>\n
I<\/h1>\n
- \n
- ICTIOT\u00d2XIC<\/strong>. Literalment, t\u00f2xic per als peixos. Alguns nudibranquis segreguen subst\u00e0ncies amb aquestes propietats.<\/li>\n
- ICZN<\/strong>. Acr\u00f2nim de International Commission on Zoological Nomenclature (Comissi\u00f3 Internacional de Nomenclatura Zool\u00f2gica).<\/li>\n
- INCERTAE SEDIS<\/strong>. Expressi\u00f3 llatina utilitzada en taxonomia per a indicar la incapacitat de situar exactament un t\u00e0xon dins d\u2019un esquema de classificaci\u00f3.<\/li>\n
- INFRALITORAL<\/strong>. Zona del fons mar\u00ed per sota del nivell de marees en el qual perviuen les faner\u00f2games marines i algues fot\u00f2files, al Mediterrani arriba fins a uns 40 metres de profunditat.<\/li>\n
- INTERESPEC\u00cdFIC<\/strong>. Relatiu a les relacions entre dues o m\u00e9s esp\u00e8cies.<\/li>\n
- INTERMAREAL<\/strong>. Rang costaner entre el nivell de marea baixa i el nivell de marea alta.<\/li>\n
- INTRAESPEC\u00cdFIC<\/strong>. Relacionat amb la variabilitat morfol\u00f2gica dins d\u2019una mateixa esp\u00e8cie.<\/li>\n<\/ul>\n
J<\/h1>\n
- \n
- JUVENIL<\/strong>. Etapa de desenvolupament entre l\u2019eclosi\u00f3 de l\u2019ou i l\u2019etapa subadulta.<\/li>\n<\/ul>\n
L<\/h1>\n
- \n
- LABIAL<\/strong>. Relacionat amb el llavi, generalment extern.<\/li>\n
- LAMEL\u00b7LES<\/strong> \/ LAMINETES<\/strong>. Capa prima de teixit amb funci\u00f3 sensorial, de vegades tamb\u00e9 amb funci\u00f3 respirat\u00f2ria. Freq\u00fcents en els rin\u00f2fors.<\/li>\n
- LAMEL\u00b7LAT<\/strong>. Amb lamel\u00b7les.<\/li>\n
- LARVA<\/strong>. Estadi que va des de l\u2019eclosi\u00f3 de l\u2019ou fins a l\u2019estadi juvenil. El criteri de separaci\u00f3 entre l\u2019etapa larval i juvenil no est\u00e0 ben definit.<\/li>\n
- LESSEPSIANA<\/strong>. Esp\u00e8cie que ha migrat del Mar Roig al Mediterrani a trav\u00e9s del Canal de Suez. El nom deriva del dissenyador del Canal de Suez, Ferdinand de Lesseps .<\/li>\n
- LLENGUA<\/strong>. Massa muscular situada en la boca dels mol\u00b7luscos, en la majoria est\u00e0 coberta per una l\u00e0mina dentada quitinosa coneguda com a r\u00e0dula.<\/li>\n
- LOBULAT<\/strong>. Indica projeccions prominents i arrodonides; generalment es refereix al marge del mantell dels nudibranquis.<\/li>\n<\/ul>\n
M<\/h1>\n
- \n
- MACARON\u00c8SIA<\/strong>. Regi\u00f3 biogeogr\u00e0fica formada pels arxip\u00e8lags de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental central: A\u00e7ores, Madeira, Salvatges, Can\u00e0ries i Cap Verd.<\/li>\n
- MALACOLOGIA<\/strong>. Branca de la Zoologia que estudia els mol\u00b7luscs.<\/li>\n
- MARGE<\/strong> (del NOTUM<\/strong>). Projecci\u00f3 lateral m\u00e9s o menys evident al voltant del cos d\u2019alguns nudibranquis.<\/li>\n
- MASSA BUCAL<\/strong>. \u00d2rgan muscular dins de la boca que alberga les mand\u00edbules i manipula la r\u00e0dula.<\/li>\n
- METAMORFOSI<\/strong>. Totes les transformacions de forma i estructura que pateixen alguns animals, com la majoria dels nudibranquis.<\/li>\n
- MIMETISME<\/strong>. Capacitat d\u2019una esp\u00e8cie per passar desapercebuda en el seu h\u00e0bitat i enganyar, amb el seu aspecte f\u00edsic, a un possible depredador.<\/li>\n
- MONOPECTINAT<\/strong>. Amb una sola “BR\u00c0NQUIA”.<\/li>\n
- MORF<\/strong>. Sin\u00f2nim de \u201cFORMA\u201d.<\/li>\n
- MORFOLOGIA<\/strong>. Estudi de les formes i estructures dels animals.<\/li>\n
- MUCR\u00d3<\/strong>. \u00c0pex dels rin\u00f2fors d\u2019algunes esp\u00e8cies de nudibranquis.<\/li>\n
- MUTUALISME<\/strong>. Simbiosi en la qual dos organismes es beneficien m\u00fatuament de la situaci\u00f3 de cohabitaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n
N<\/h1>\n
- \n
- MALACOLOGIA<\/strong>. Branca de la Zoologia que estudia els mol\u00b7luscs.<\/li>\n
- LAMEL\u00b7LES<\/strong> \/ LAMINETES<\/strong>. Capa prima de teixit amb funci\u00f3 sensorial, de vegades tamb\u00e9 amb funci\u00f3 respirat\u00f2ria. Freq\u00fcents en els rin\u00f2fors.<\/li>\n
- LABIAL<\/strong>. Relacionat amb el llavi, generalment extern.<\/li>\n
- ICZN<\/strong>. Acr\u00f2nim de International Commission on Zoological Nomenclature (Comissi\u00f3 Internacional de Nomenclatura Zool\u00f2gica).<\/li>\n
- HEPATOP\u00c0NCREES<\/strong>. Gl\u00e0ndula que secreta sucs digestius i altres subst\u00e0ncies \u00fatils per al metabolisme dels nudibranquis. Sin\u00f2nim de gl\u00e1ndula digestiva.<\/li>\n
- GL\u00c0NDULA DIGESTIVA<\/strong>. Sin\u00f2nim de gl\u00e0ndula hep\u00e0tica. Gl\u00e0ndula que produeix i secreta sucs digestius.<\/li>\n
- FANEROBRANQUI<\/strong>. Nudibranquis doridacis que NO poden retreure completament les br\u00e0nquies dins del cos.<\/li>\n
- END\u00c8MICA<\/strong>. Esp\u00e8cie propia d\u2019un h\u00e0bitat o \u00e0rea geogr\u00e0fica espec\u00edfica.<\/li>\n
- DENT RAQU\u00cdDIA<\/strong>. La dent central de la r\u00e0dula.<\/li>\n
- CARN\u00cdVOR<\/strong>. Que s’alimenta d’altres animals.<\/li>\n
- BENT\u00d2NIC<\/strong>. Organismes que viuen lligats al fons mar\u00ed.<\/li>\n
- ADAPICAL<\/strong>. Proper a l\u2019\u00e0pex.<\/li>\n