{"id":31796,"date":"2021-03-06T10:42:05","date_gmt":"2021-03-06T09:42:05","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=31796"},"modified":"2021-03-06T10:55:50","modified_gmt":"2021-03-06T09:55:50","slug":"doto-pita","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/dendronotoidea\/doto-pita\/","title":{"rendered":"Doto pita"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Doto pita<\/em> Er. Marcus, 1955<\/h3>\n

\"Doto<\/div>
Doto pita on hydroid @ Puerto del Carmen, Lanzarote, Spain<\/em> per Dennis Rabeling<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Doto pita<\/em> Er. Marcus, 1955<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Dendronotina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Dendronotoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Dotidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Doto<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Doto pita<\/em> Er. Marcus, 1955<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [532765<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Cos de fins a 7 mm. de llarg. El color de el cos i dels cerata \u00e9s gris groguenc sota d’una epidermis blanca transl\u00facida, amb taques terroses al dors (absents en alguns exemplars de l’Atl\u00e0ntic oriental) i alguna taca blanca al cap i a l’\u00e0rea card\u00edaca. Les tiges dels rin\u00f2fors s\u00f3n llises, amb la base tenyida de vermell en els exemplars m\u00e9s madurs de l’Atl\u00e0ntic occidental (per\u00f2 no en els de l’Atl\u00e0ntic oriental) i amb taques blanques cap a l’extrem. Les beines rinof\u00f2riques tenen forma de tub, s\u00f3n estretes i curtes, amb el marge uniforme i acolorit de blanc a causa de l’acumulaci\u00f3 de punts blancs, els exemplars de l’Atl\u00e0ntic Oriental tenen l’interior de la beina pigmentat en vermell, continuant la pigmentaci\u00f3 dorsal. Els cerata estan disposats al llarg dels marges de l’dors i es configuren en 3-4 parells de mida similar, amb un altre parell menys desenvolupat cap a la cua. No hi ha engruiximents branquials diferenciats a la base dels cerata. La forma dels cerata \u00e9s una mica irregular, la major amplada es troba per damunt de la part mitjana, i tenen la punta c\u00f2nica. Cada cera t\u00e9 uns petits tubercles c\u00f2nics, dispersos irregularment i amb angles roms, que no formen cercles, amb petites esferes blanques molt caracter\u00edstiques al seu interior. La gl\u00e0ndula digestiva situada dins dels cerata pot variar de color blanc a taronja crema. El peu \u00e9s estret i acaba en una cua apuntada. El vel cef\u00e0lic t\u00e9 uns l\u00f2buls molt redu\u00efts. El gonoporus es troba ubicat sota del primer cera dret, i l’anus est\u00e0 situat just darrere per\u00f2 en posici\u00f3 dorsal, mostrant una papil\u00b7la anal cil\u00edndrica.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Es troba sovint entre les algues marines Padina<\/em> i Galaxaura<\/em> a les costes atl\u00e0ntiques d’Am\u00e8rica, i entre hidraris a les Illes Can\u00e0ries. Aquest animal fa la posta d’ous al llarg dels estolons dels sertularids dels quals s’alimenta, formant un cord\u00f3 prim d’ous blancs dipositat en espiral sobre els hidrozous.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n