{"id":32002,"date":"2021-03-27T00:28:02","date_gmt":"2021-03-26T23:28:02","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=32002"},"modified":"2021-04-18T10:55:26","modified_gmt":"2021-04-18T08:55:26","slug":"doris-adrianae","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/doridina\/doridoidei\/doridoidea\/doris-adrianae\/","title":{"rendered":"Doris adrianae"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Doris adrianae<\/em> Urgorri & Se\u00f1ar\u00eds, 2021<\/h3>\n

\"Doris<\/div>
Doris adrianae<\/em> per Victoriano Urgorri<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Doris adrianae<\/em> Urgorri & Se\u00f1ar\u00eds, 2021<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Doridoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Dorididae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Doris<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Doris adrianae<\/em> Urgorri & Se\u00f1ar\u00eds, 2021<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1495386<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>Cos groc, de vegades de color ataronjat, de forma ovalada, alt i de perfil clarament convex, amb una longitud m\u00e0xima citada de 76 mm (t\u00edpicament 40-55 mm) i una amplada m\u00e0xima citada de 55 mm (t\u00edpicament 30-40 mm) . Tota la superf\u00edcie dorsal est\u00e0 ruixada amb punts negres molt fins, \u00fanicament visibles al microscopi, m\u00e9s densos en les \u00e0rees mig-laterals del notum, formant dues bandes lleugerament m\u00e9s fosques que van des dels rin\u00f2fors fins les br\u00e0nquies. Tot el dors \u00e9s cobert de tubercles arrodonits, lleugerament punxeguts, de superf\u00edcie rugosa, del mateix color que el cos, amb una tija basal petita i ample. Hi ha una densa estructura espicular en els tubercles que es pot veure per transpar\u00e8ncia, on les puntes de les esp\u00edcules no travessen la pell. Els tubercles m\u00e9s grans s\u00f3n m\u00e9s abundants al mig del notum i disminueixen de mida cap als marges laterals. Hi ha tubercles petits dispersos per tot el notum, incloses les beines dels rin\u00f2fors i de les br\u00e0nquies. Els rin\u00f2fors estan lleugerament corbats cap a enrere. Allargats i estrets, tenen 29-34 laminetes grogues en els dos ter\u00e7os distals de la seva longitud. La tija \u00e9s de color blanc i lleugerament c\u00f2nica prop de la base, mentre que el seu extrem \u00e9s un petit cilindre truncat. Els rin\u00f2fors estan protegits per una beina alta (d’aproximadament 1\/3 de la longitud dels rin\u00f2fors) i coberta amb tubercles de mida petita a mitjana. Les br\u00e0nquies estan formades per 6-8 fulles tripinnades que semblen bipinnades, ja que la ramificaci\u00f3 terci\u00e0ria nom\u00e9s \u00e9s visible al microscopi. En alguns esp\u00e8cimens, les dues fulles branquials posteriors de cada costat creixen a partir d’una \u00fanica bifurcaci\u00f3 basal. El color de les br\u00e0nquies \u00e9s for\u00e7a variable, en la majoria d’exemplars t\u00e9 el mateix color que el cos, per\u00f2 en alguns \u00e9s de color blanquin\u00f3s. Tots els fulls branquials mostren diminuts punts negres com els del dors, menys densos en el raquis, per\u00f2 la resta del full t\u00e9 diferents densitats que li donen un color m\u00e9s o menys fosc, especialment visibles en exemplars amb fulles branquials blanquinoses. Les br\u00e0nquies estan protegides per una beina similar a les que protegeixen els rin\u00f2fors, per\u00f2 molt m\u00e9s ample. Quan els rin\u00f2fors i les br\u00e0nquies es retreuen, les seves beines es tanquen completament, com un esf\u00ednter. L’anus groguenc es troba a l’extrem de la papil\u00b7la anal, ubicada al centre de les br\u00e0nquies. Els ulls s\u00f3n petits, situats entre els dos l\u00f2buls de les gl\u00e0ndules sangu\u00ednies, i no s\u00f3n visibles externament. La vora anterior del peu \u00e9s bilaminada i no est\u00e0 dividida. Hi ha dos l\u00f2buls aplanats que flanquegen la boca en comptes de tentacles orals. La part posterior del peu no sobresurt de la vora del mantell, ni tan sols quan l’animal est\u00e0 en moviment. La part inferior del mantell \u00e9s m\u00e9s p\u00e0l\u00b7lida que el dors, amb una densa xarxa d’esp\u00edcules visibles per transpar\u00e8ncia. El peu, el cap i l’epipodi tenen un color m\u00e9s ataronjat que la resta de l’animal, amb molt pocs punts negres.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Els exemplars trobats a la localitat tipus vivien en fons rocosos coberts de gorg\u00f2nies Leptogorgia lusitanica<\/em>, amb poc creixement d’algues i amb una fauna bent\u00f2nica rica i diversa, entre 11 i 20 m de profunditat. Tot el cos (excepte la massa visceral) t\u00e9 una densa estructura esquel\u00e8tica cuirassada formada per nombroses esp\u00edcules calc\u00e0ries que li confereixen una consist\u00e8ncia molt dura al tacte que podria interpretar-se com un sistema defensiu primari per dissuadir potencials depredadors, per\u00f2 que, en aquesta esp\u00e8cie probablement tinguin tamb\u00e9 una funci\u00f3 estructural. La posta \u00e9s una cinta fistonejada de 15 mm d’alt, adherida al substrat per un dels seus costats formant una espiral de 2-2,5 voltes. El costat de la cinta adherit a el substrat \u00e9s de color blanc hial\u00ed, mentre que la resta de la cinta \u00e9s lleugerament grisa i la banda superior \u00e9s de color marron\u00f3s per la pres\u00e8ncia d’esp\u00edcules fusiformes. No hi ha cites pr\u00e8vies a la bibliografia sobre la pres\u00e8ncia d’esp\u00edcules en les postes dels nudibranquis, el que revela un car\u00e0cter molt peculiar de Doris adrianae<\/em>. Les c\u00e0psules ov\u00edgeres generalment contenen 2 ous, per\u00f2 poden contenir entre 1 i 4. Aquesta esp\u00e8cie s’alimenta exclusivament de l’esponja marina Polymastia boletiformis<\/em>, confirmada tant pels residus fecals com pel contingut estomacal, de manera que aquesta esp\u00e8cie \u00fanicament es troba en els indrets on pot viure aquesta esponja.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n