{"id":396,"date":"2012-05-15T20:58:01","date_gmt":"2012-05-15T18:58:01","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/berthella-stellataberthella-stellataberthella-stellata"},"modified":"2025-03-16T12:09:49","modified_gmt":"2025-03-16T11:09:49","slug":"pleurehdera-stellata","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/pleurobranchida\/pleurehdera-stellata\/","title":{"rendered":"Pleurehdera stellata"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Pleurehdera\u00a0 <\/em>stellata<\/em> (Risso, 1826)<\/h3>\n

\"Pleurehdera\u00a0stellata<\/div>
Pleurehdera\u00a0stellata<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Pleurehdera stellata<\/em> (Risso, 1826)<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Pleurobranchida<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Pleurobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Pleurobranchidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Pleurehdera<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Pleurehdera stellata<\/em> (Risso, 1826)<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1736474<\/a>]<\/p><\/div>Nota Taxon\u00f2mica:<\/strong> La sistem\u00e0tica de les llimacs marins de l’ordre Pleurobranchida ha estat dificultada durant molt de temps per incongru\u00e8ncies persistents entre les dades morfol\u00f2giques i moleculars. Tradicionalment, les avaluacions morfol\u00f2giques van dividir l\u2019\u00fanica superfam\u00edlia Pleurobranchoidea<\/em> en dues fam\u00edlies: Pleurobranchaeidae<\/em>, sense conquilla, i Pleurobranchidae<\/em>, amb conquilla interna. Ghanimi et al. (2020) van demostrar que tant l\u2019evid\u00e8ncia morfol\u00f2gica com la molecular donen suport a la idea que l\u2019esp\u00e8cie \u00e0mpliament distribu\u00efda Berthella stellata<\/em> (Risso, 1826) \u00e9s, en realitat, un complex d\u2019esp\u00e8cies que compr\u00e8n no menys de vuit esp\u00e8cies diferents. A m\u00e9s, van trobar que el complex B. stellata<\/em> forma un grup monofil\u00e8tic amb l\u2019esp\u00e8cie del Pac\u00edfic oriental Berthella strongi<\/em> (MacFarland, 1966).\u00a0Una revisi\u00f3 cr\u00edtica de la literatura va portar a la conservaci\u00f3 del nom Berthella stellata<\/em> per a les esp\u00e8cies de l\u2019Atl\u00e0ntic oriental i el Mediterrani, mentre que el nom Berthella pellucida<\/em> (Pease, 1860) va ser recuperat per a l\u2019esp\u00e8cie trobada a les illes Hawaii. No obstant aix\u00f2, l\u2019evid\u00e8ncia molecular fins ara ha donat lloc a hip\u00f2tesis contradict\u00f2ries. Per abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3, Moles et al. (2023) van dur a terme una an\u00e0lisi filogen\u00e8tica multilocus que va incloure les esp\u00e8cies tipus de tots els g\u00e8neres coneguts dins d\u2019aquest grup. Emprant diversos algorismes d’emmascarament per millorar la resoluci\u00f3 filogen\u00e8tica, els seus resultats van donar suport al reconeixement d\u2019una nova superfam\u00edlia, Tomthompsonioidea<\/em>, caracteritzada per l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una gl\u00e0ndula oral \u00e0cida i la pres\u00e8ncia d\u2019una conquilla helico\u00efdal. Es va trobar que aquesta superfam\u00edlia \u00e9s un grup germ\u00e0 de tots els altres Pleurobranchida<\/em>. El seu estudi tamb\u00e9 va demostrar que el g\u00e8nere Berthella<\/em> \u00e9s parafil\u00e8tic i ara compr\u00e8n quatre clades: Berthella sensu stricto<\/em>, Boreoberthella<\/em>, Pleurehdera<\/em> i Tomoberthella<\/em>. Els seus resultats van revelar un clade diferent de Berthella<\/em> que correspon, en gran part, al complex B. stellata<\/em> descrit per Ghanimi et al. (2020), tot i que amb m\u00e9s complexitat. Es va identificar el grup B. stellata<\/em> en aig\u00fces tropicals i temperades del Pac\u00edfic oriental, el Carib i el Mediterrani, incloent esp\u00e8cies com B. andromeda<\/em> Ghanimi et al., 2020, B. strongi<\/em> (MacFarland, 1966), B. nebula<\/em> Ghanimi et al., 2020 i B. vialactea<\/em> Ghanimi et al., 2020. Aquest grup B. stellata<\/em> va resultar ser germ\u00e0 d\u2019un clade del Pac\u00edfic que compr\u00e8n B. pellucida<\/em> (Pease, 1860) de Hawaii, B. cf. postrema<\/em> de Nova Caled\u00f2nia, una B. cf. \u2018stellata\u2019<\/em> recentment seq\u00fcenciada del Jap\u00f3 i Pleurehdera haraldi<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1970 de l\u2019Atol Palmyra al Pac\u00edfic central. At\u00e8s que Pleurehdera haraldi<\/em> era l\u2019esp\u00e8cie tipus i \u00fanica del seu g\u00e8nere, i es troba dins d\u2019aquest clade de Berthella<\/em>, Moles et al. (2023) van proposar transferir totes les esp\u00e8cies abans esmentades a Pleurehdera<\/em>.\u00a0Els membres de Pleurehdera<\/em> comparteixen un mantell reticulat amb una aparen\u00e7a p\u00e0l\u00b7lida i gelatinosa, una conquilla petita, una gl\u00e0ndula bucal mitjana vestigial o absent i plaques mandibulars en forma de pota amb denticles relativament grans i de mida regular a tots dos costats de l\u2019eix de les plaques (Marcus & Marcus, 1970). Es troben en latituds temperades, des del Mediterrani fins a l\u2019oce\u00e0 Atl\u00e0ntic.<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n