{"id":424,"date":"2012-05-15T21:14:28","date_gmt":"2012-05-15T19:14:28","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/crimora-papillatacrimora-papillatacrimora-papillata"},"modified":"2022-12-27T12:39:51","modified_gmt":"2022-12-27T11:39:51","slug":"crimora-papillata","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/doridida\/doridoidei\/polyceroidea\/crimora-papillata\/","title":{"rendered":"Crimora papillata"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Crimora papillata <\/em>(Alder & Hancock, 1862)<\/h3>\n

\"Crimora<\/div>
Crimora papillata @ L'Escala<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Crimora papillata<\/em> Alder & Hancock, 1862<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Polyceroidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Polyceridae<\/a><\/td><\/tr>
Subfamily<\/th>Triophinae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Crimora<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Crimora papillata<\/em> Alder & Hancock, 1862<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [141707<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>\u00c9s una esp\u00e8cie que pot arribar a uns 30 mm de longitud en aig\u00fces atl\u00e0ntiques europees, per\u00f2 que no sol passar dels 10-15 mm a la Mediterr\u00e0nia. El color del cos, segons els exemplars, pot ser blanc (principalment els exemplars d’aig\u00fces atl\u00e0ntiques del nord d’Europa) o amb un tint groguenc m\u00e9s o menys fort, per\u00f2 sempre semitransparent, podent-se observar algunes v\u00edsceres a trav\u00e9s del tegument. El dors no \u00e9s llis sin\u00f3 que est\u00e0 sembrat de petits tubercles de forma desigual que tamb\u00e9 es troben en els marges del mantell. El marge anterior del cap t\u00e9 una s\u00e8rie de tubercles irregulars, bifurcats o trifurcats i acabats en punta. Les parets laterals del cos i el dors de la cua tamb\u00e9 tenen tubercles. Tots aquests tubercles s\u00f3n de color groc o ataronjat. Els rin\u00f2fors tenen una zona superior amb unes 15 laminetes de color groc mentre que la part basal \u00e9s semitransparent; la beina rinof\u00f2rica \u00e9s poc elevada i la seva vora superior \u00e9s llisa. A la part posterior del dors hi ha 3 fulles branquials unides per la seva base i dirigides cap enrere, s\u00f3n semitransparents per\u00f2 tenen l’eix central ataronjat. Les fulles branquials s\u00f3n bipinnades i simplement contr\u00e0ctils. Una mica per davant de la br\u00e0nquia es troba la regi\u00f3 card\u00edaca, podent-se observar a la lupa binocular i per transpar\u00e8ncia les contraccions del cor. El peu \u00e9s relativament estret en la seva zona anterior, on forma dos curts tentacles propodials; tendeix a eixamplar-se pel darrere formant una cua que sobresurt \u00e0mpliament per la part posterior i pels costats del mantell de l’animal. La boca apareix com una esquerda longitudinal enmig d’un vel bucal ampli i semicircular.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie sol trobar-se a la zona infralitoral, des de 5 fins a 50 m de profunditat, gaireb\u00e9 sempre sobre o al voltant de les col\u00f2nies de briozous de les que s’alimenta, com ara Bugula<\/i> sp., Chartella papyracea, Ch.tenella, Flustra foliacea, Securiflustra securifrons<\/i> o Membranipora membranacea<\/i>. A les costes de Catalunya s’han pogut observar postes d’aquesta esp\u00e8cie sobre el briozou Flustra foliacea<\/i>; les postes estan formades per una cinta estreta, d’aproximadament 1.5 mm d’ample, enrotllada formant una espiral irregular de dues voltes i mitja i amb una mida d’uns 9 x 6 mm. Els ous, d’unes 80-90 micres de di\u00e0metre, s\u00f3n grocs, existint uns 12-13 ous a l’ample de la cinta.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n