{"id":452,"date":"2012-05-16T18:48:35","date_gmt":"2012-05-16T16:48:35","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/dendronotacis-dendronotidadendronot%c3%a1ceos-dendronotidadendronotaceans-dendronotida"},"modified":"2025-10-29T16:05:24","modified_gmt":"2025-10-29T15:05:24","slug":"dendronotoidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/dendronotoidea\/","title":{"rendered":"Dendronotoidea"},"content":{"rendered":"

Els dendronotacis tenen el cos llarg i estret i posseeixen una filera de processos ramificats o tuberculats a cada costat del cos, en posici\u00f3 dorsolateral. Els rin\u00f2fors poden ser llisos o tenir laminetes per\u00f2 sempre estan envoltats en la seva base per una beina elevada dins de la qual poden retreure’s. El cap pot diferenciar expansions laterals arrodonides o b\u00e9 un vel frontal amb diverses digitacions. L’anus i els orificis genitals es troben a la dreta del cos.<\/p>\n

\"Doto<\/div>
Doto rosea 3mm<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p><\/h5>\n

S’alimenten principalment de cnidaris, com col\u00f2nies de hidrozous, coralls tous i gorg\u00f2nies.\u00a0Les esp\u00e8cies de la fam\u00edlia Tethydidae en canvi solen menjar petits crustacis com amf\u00edpodes, cop\u00e8podes, is\u00f2podes i ostr\u00e0codes; dins d’aquesta fam\u00edlia, l’esp\u00e8cie de gran talla Tethys fimbria<\/i> t\u00e9 un espectre alimentari m\u00e9s ampli ja que s’ha citat que s’alimenta a m\u00e9s de petits equinoderms, gaster\u00f2podes, poliquets i petits peixos. S\u00f3n la majoria bent\u00f2nics per\u00f2 algunes esp\u00e8cies poden nedar mitjan\u00e7ant moviments ondulants del cos; les esp\u00e8cies de la fam\u00edlia Phylliroidae s\u00f3n pel\u00e0giques \u00a0i s’alimenten de meduses o sifon\u00f2fors.<\/p>\n

Classificaci\u00f3<\/b><\/p>\n

W\u00e4gele & Willan (2000) van concloure que els Dendronotida (inclosos Tritonioidea i Dendronotoidea) s\u00f3n monofil\u00e8tics, per\u00f2 Martin et al. (2009, 2010) i Goodheart (2017) van obtenir resultats diferents. Ja Healy & Willan (1991) van identificar \u00e0mplies variacions en la morfologia dels espermatozoides que van q\u00fcestionar la seva monofilia.<\/p>\n

Tot i que la fam\u00edlia Dotidae ha estat exclosa sistem\u00e0ticament dels Dendronotida en les an\u00e0lisis morfoclad\u00edstiques (W\u00e4gele i Willan, 2000), Doto<\/em> i Hancockia<\/em> s’agrupen amb Dendronotus<\/em> i Scyllaea<\/em> en la filog\u00e8nia molecular de Mahguib & Vald\u00e9s (2015), el que d\u00f3na suport a la restituci\u00f3 de Doto<\/em> com a grup germ\u00e0 de Melibe<\/em> i Dendronotus<\/em> (Goodheart, 2017).<\/p>\n

La relaci\u00f3 de Hancockiidae amb altres Cladobranchia no estava clara en els enfocaments morfoclad\u00edstics (Martin et al., 2009) i multilocus (Pola i Gosliner, 2010). Han estat inclosos en Dendronotoidea per Bouchet et al. (2017) basant-se en l’arbre filogen\u00e8tic de Mahguib & Vald\u00e9s (2015). De manera similar, la relaci\u00f3 de Tethys<\/em> amb els altres Cladobranchia tampoc era clara en la filog\u00e8nia multilocus de Pola i Gosliner (2010), per\u00f2 va resultar ser un grup germ\u00e0 de Dendronotus<\/em> en l’estudi filogen\u00e8tic de Goodheart et al. (2015) i Goodheart (2017).<\/p>\n

La classificaci\u00f3 actual dels Dendronotacis segons el proposat per Bouchet et al. (2017) i acceptat en WoRMS \u00e9s:<\/p>\n

Dendronotoidea Allman, 1845<\/strong><\/p>\n