{"id":45379,"date":"2024-11-22T13:54:27","date_gmt":"2024-11-22T12:54:27","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=45379"},"modified":"2024-11-24T10:34:14","modified_gmt":"2024-11-24T09:34:14","slug":"doto-escatllari","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/dendronotoidea\/doto-escatllari\/","title":{"rendered":"Doto escatllari"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Doto escatllari<\/em> Ortea, Moro & Espinosa, 1998<\/h3>\n

\"Doto<\/div>
Doto escatllari @ Gran Canaria<\/em> per Mario Matute<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Doto escatllari<\/em> Ortea, Moro & Espinosa, 1998<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>
Suborder<\/th>Dendronotina<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Dendronotoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Dotidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Doto<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Doto escatllari<\/em> Ortea, Moro & Espinosa, 1998<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [139636<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3
\n<\/strong>La longitud del cos varia entre els 5 i els 9 mm, i presenta una coloraci\u00f3 groguenca. En els individus m\u00e9s petits (de 2 a 4 mm), la coloraci\u00f3 \u00e9s blanquinosa, i permet observar la gl\u00e0ndula digestiva de color groguenc a trav\u00e9s de la pell. L’animal presenta taques negres distribu\u00efdes al llarg del dors i dels flancs. Les taques dorsals s\u00f3n m\u00e9s grans que les laterals i tendeixen a agrupar-se darrere del cap, formant una gran taca en la part posterior dels rin\u00f2fors. Als flancs, les taques s\u00f3n disperses.\u00a0El peu de l’animal segueix la tonalitat general del cos i no presenta taques negres significatives. La beina rinof\u00f2rica \u00e9s groguenca i est\u00e0 decorada amb un marge de petites taques blanques, un patr\u00f3 que es repeteix al marge del cap i als palps orals. Els rin\u00f2fors estan completament recoberts de petits punts blancs opacs. Els cerata s’organitzen en fins a cinc grups en els exemplars m\u00e9s grans, i s\u00f3n de color groc clar, similar al del cos, amb algunes taques m\u00e9s fosques difuses a l’interior. Els cerata m\u00e9s grans pertanyen al segon grup. Els tubercles ceratals, que s’organitzen en fins a tres grups per cera, s\u00f3n arrodonits i culminen en un \u00e0pex de color blau iridescent. El tubercle apical t\u00e9 una forma similar als del grup immediatament inferior i presenta gr\u00e0nuls blancs sota el pigment blau. Aquest to blau pot ser dif\u00edcil de distingir sota llum directa. Entre els grups de tubercles es poden observar gr\u00e0nuls rosats dispersos. Alguns cerata presenten una taca negra a la base.\u00a0La pseudobr\u00e0nquia \u00e9s un gran tubercle allargat en forma de punx\u00f3, que s’est\u00e9n des de la base del cerata fins al segon grup de tubercles. No est\u00e0 ramificada i t\u00e9 taques blaves a l’extrem. La g\u00f2nada \u00e9s blanca i es pot observar entre el segon i el cinqu\u00e8 grup de cerata. La papil\u00b7la anal \u00e9s cil\u00edndrica, prominent i blanca.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Se’n desconeix la biologia, per\u00f2 tots els exemplars s’han trobat a parets rocoses cobertes d’hidraris, dels quals probablement s’alimenta, com la resta de membres del g\u00e8nere.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n