{"id":456,"date":"2012-05-16T18:49:40","date_gmt":"2012-05-16T16:49:40","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/eolidacis-aeolididaeolid%c3%a1ceos-aeolididaaeolidaceans-aeolidida"},"modified":"2026-11-05T10:09:59","modified_gmt":"2026-11-05T09:09:59","slug":"aeolidioidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/cladobranchia\/aeolidioidea\/","title":{"rendered":"Aeolidioidea"},"content":{"rendered":"

Els Aeolidioidea s\u00f3n una superfam\u00edlia de nudibranquis marins, mol\u00b7luscs gastr\u00f2podes heterobranquis de cos tou i sense conquilla externa en l\u2019estadi adult. S\u00f3n un grup divers dins dels Cladobranchia i inclouen diverses fam\u00edlies, entre les quals Aeolidiidae, Facelinidae, Glaucidae, Babakinidae, Myrrhinidae, Pleurolidiidae i altres llinatges que han estat revisats en les classificacions recents. Les relacions entre aquestes fam\u00edlies han estat objecte de nombrosos estudis morfol\u00f2gics i moleculars, i la composici\u00f3 de la superfam\u00edlia ha canviat respecte de classificacions m\u00e9s antigues.<\/span><\/p>\n

\"Nemesignis<\/div>
Nemesignis banyulensis<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>\n

Els Aeolidioidea habiten principalment en ambients marins bent\u00f2nics, des d\u2019aig\u00fces molt somes fins a profunditats considerables. Es poden trobar sobre substrats rocosos, entre algues, sobre esponges i altres organismes s\u00e8ssils, o associats a les seves preses. La seva distribuci\u00f3 \u00e9s molt \u00e0mplia i inclou mars tropicals, subtropicals, temperats i freds. Algunes esp\u00e8cies tenen una distribuci\u00f3 costanera molt \u00e0mplia, mentre que altres presenten associacions molt espec\u00edfiques amb determinats h\u00e0bitats o organismes alimentaris.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s recognoscibles de molts Aeolidioidea \u00e9s la pres\u00e8ncia de nombrosos cerata disposats sobre el dors i els costats del cos. Aquests ap\u00e8ndixs poden tenir formes, mides i disposicions molt diferents segons el llinatge. En molts Aeolidiidae, per exemple, els cerata formen grups o files ben diferenciats, mentre que en altres fam\u00edlies poden disposar-se en arcs, files o agrupacions m\u00e9s complexes. Els rin\u00f2fors i els tentacles orals tamb\u00e9 presenten una gran diversitat morfol\u00f2gica i poden ser llisos, anellats, laminats o presentar altres modificacions segons l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n

Els cerata tenen funcions importants en la respiraci\u00f3, la defensa i, en alguns casos, l\u2019emmagatzematge de productes procedents de l\u2019alimentaci\u00f3. A l\u2019interior dels cerata penetren ramificacions de la gl\u00e0ndula digestiva, fet que augmenta considerablement la superf\u00edcie disponible per als processos d\u2019intercanvi. En nombrosos llinatges, els cerata tamb\u00e9 contenen cnidosacs, estructures situades habitualment prop de l\u2019extrem que poden emmagatzemar nematocists obtinguts de les preses. Aquest mecanisme permet que alguns Aeolidioidea utilitzin les c\u00e8l\u00b7lules urticants dels cnidaris en la seva pr\u00f2pia defensa. Tanmateix, aquesta capacitat i la seva import\u00e0ncia poden variar entre els diferents llinatges.<\/p>\n

La morfologia dels Aeolidioidea \u00e9s especialment diversa i no tots els grups comparteixen exactament les mateixes caracter\u00edstiques. Els Aeolidiidae solen presentar cossos allargats amb nombrosos cerata disposats en files o grups, i diverses esp\u00e8cies s\u2019alimenten de cnidaris. Els Facelinidae tamb\u00e9 poden presentar cerata molt desenvolupats, per\u00f2 mostren una gran diversitat de formes corporals i d\u2019estructures sensorials. Els Glaucidae, com Glaucus<\/em> i Glaucilla<\/em>, s\u00f3n pel\u00e0gics i presenten adaptacions molt especialitzades per viure a la superf\u00edcie del mar, sovint associats a organismes planct\u00f2nics com sifon\u00f2fors. Altres fam\u00edlies, com Babakinidae, Myrrhinidae o Pleurolidiidae, presenten combinacions pr\u00f2pies de car\u00e0cters morfol\u00f2gics i ecol\u00f2gics.<\/p>\n

Les estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries tamb\u00e9 varien entre els diferents grups. Molts Aeolidiidae s\u2019alimenten de cnidaris i poden incorporar els seus nematocists als cnidosacs dels cerata. Diversos Facelinidae s\u00f3n depredadors d\u2019altres invertebrats s\u00e8ssils i algunes esp\u00e8cies poden estar estretament associades a preses concretes. Els Glaucidae constitueixen un cas especialment singular, ja que Glaucus<\/em> i Glaucilla<\/em> capturen i consumeixen organismes pel\u00e0gics, inclosos sifon\u00f2fors, i poden acumular nematocists procedents de les seves preses. Per tant, no \u00e9s possible atribuir una \u00fanica estrat\u00e8gia aliment\u00e0ria a tots els Aeolidioidea.<\/p>\n

La coloraci\u00f3 dels Aeolidioidea \u00e9s molt variable. Algunes esp\u00e8cies presenten colors discrets que afavoreixen el camuflatge entre les algues o sobre els organismes on viuen, mentre que d\u2019altres mostren patrons molt vistosos. La coloraci\u00f3 dels cerata pot contribuir al camuflatge o a la comunicaci\u00f3 visual i, en determinats casos, pot estar relacionada amb la pres\u00e8ncia de subst\u00e0ncies defensives o amb els organismes dels quals s\u2019alimenten. Els patrons de coloraci\u00f3, la forma dels cerata i les caracter\u00edstiques dels rin\u00f2fors s\u00f3n sovint importants per a la identificaci\u00f3 de les esp\u00e8cies.<\/p>\n

La majoria dels Aeolidioidea presenten una r\u00e0dula funcional, habitualment amb una sola fila de dents, encara que la forma i la dentici\u00f3 poden variar considerablement entre les diferents fam\u00edlies i g\u00e8neres. Tamb\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies en l\u2019anatomia de les mand\u00edbules, del sistema digestiu i de l\u2019aparell reproductor. Aquest conjunt de car\u00e0cters anat\u00f2mics ha estat especialment important per establir les relacions entre els diferents llinatges i per revisar classificacions tradicionals.<\/p>\n

La reproducci\u00f3 dels Aeolidioidea segueix el patr\u00f3 general dels nudibranquis. S\u00f3n animals hermafrodites simultanis i poden intercanviar esperma durant la c\u00f2pula. Despr\u00e9s de la fecundaci\u00f3, dipositen les postes sobre el substrat, sovint en forma de cintes o masses gelatinoses d\u2019ous. El desenvolupament larvari varia entre les esp\u00e8cies i pot incloure una fase planct\u00f2nica abans de l\u2019assentament dels juvenils. En les esp\u00e8cies amb una estreta relaci\u00f3 amb determinades preses, la disponibilitat d\u2019aquestes preses pot ser important per a la superviv\u00e8ncia dels juvenils despr\u00e9s de l\u2019assentament.<\/p>\n

Des d\u2019un punt de vista evolutiu, els Aeolidioidea s\u00f3n especialment interessants perqu\u00e8 mostren una gran diversificaci\u00f3 de formes corporals, estructures sensorials, cerata i estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries. Els estudis moleculars han demostrat que alguns grups que tradicionalment s\u2019inclo\u00efen dins dels \u00abeolidacis\u00bb no formen part del mateix llinatge evolutiu i han contribu\u00eft a redefinir els l\u00edmits de la superfam\u00edlia. Aix\u00f2 fa que la classificaci\u00f3 actual sigui diferent de les concepcions m\u00e9s antigues i que determinats noms familiars o subfamiliars hagin canviat de posici\u00f3 taxon\u00f2mica.<\/p>\n

Els Aeolidioidea formen, per tant, un grup molt divers de nudibranquis, caracteritzat especialment per la gran varietat dels cerata, les adaptacions sensorials i les estrat\u00e8gies d\u2019alimentaci\u00f3 i defensa. Des dels petits nudibranquis bent\u00f2nics que viuen associats a cnidaris o altres invertebrats fins als singulars Glaucidae pel\u00e0gics, el grup mostra diferents maneres d\u2019explotar els ambients marins. L\u2019observaci\u00f3 detallada dels cerata, els rin\u00f2fors, les preses i l\u2019h\u00e0bitat \u00e9s fonamental per identificar les esp\u00e8cies i comprendre les seves relacions ecol\u00f2giques.<\/p>\n

La taxonomia dels Aeolidioidea segons WoRMS \u00e9s:<\/p>\n