{"id":456,"date":"2012-05-16T18:49:40","date_gmt":"2012-05-16T16:49:40","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/eolidacis-aeolididaeolid%c3%a1ceos-aeolididaaeolidaceans-aeolidida"},"modified":"2025-10-29T16:03:10","modified_gmt":"2025-10-29T15:03:10","slug":"aeolidioidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/nudibranchia\/aeolidioidea\/","title":{"rendered":"Aeolidioidea"},"content":{"rendered":"

Els eolidacis es diferencien dels altres nudibranquis pel seu cos estilitzat i per la pres\u00e8ncia de grups de papil\u00b7les, denominades cerata<\/strong>, en el dors i als costats del cos. La coloraci\u00f3 dels eolidacis sol ser molt vistosa, principalment la de les papil\u00b7les dorsals. El cap t\u00e9, en la part frontal, uns tentacles orals<\/strong> llargs i fins, mentre que en el dors t\u00e9 els rin\u00f2fors<\/strong>, que poden ser llisos o disposar de laminetes o berrugues.<\/p>\n

\"Nemesignis<\/div>
Nemesignis banyulensis<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p><\/h6>\n

La gl\u00e0ndula digestiva est\u00e0 molt ramificada i les seves ramificacions, en forma de conducte buit, penetren a l’interior de cada cerata. En moltes esp\u00e8cies l’extrem de la gl\u00e0ndula digestiva de cada cerata es dilata formant un petit sac esf\u00e8ric anomenat cnidosac<\/em> <\/strong>que comunica amb l’exterior a trav\u00e9s d’un porus, el cnidoporus<\/strong>,<\/em> situat a la punta del cerata. Tenen respiraci\u00f3 cut\u00e0nia ja que no tenen br\u00e0nquies definides i utilitzen tamb\u00e9 els cerata per a l’intercanvi de gasos. La r\u00e0dula \u00e9s estreta, i pot tenir nom\u00e9s una filera de dents (r\u00e0dula monoseriada) o tenir 3 dents en cada filera (r\u00e0dula triseriada); generalment hi ha un parell de mand\u00edbules c\u00f2rnies en la part anterior del bulb bucal. Els orificis anal i genital estan situats a la dreta del cos. El peu pot diferenciar, en la seva zona anterior, un parell de palps propodials<\/strong>, curts i de forma triangular. Les preses dels eolidacis s\u00f3n principalment cnidaris: p\u00f2lips de hidrozous, meduses i anemones. Aquesta especialitzaci\u00f3 aliment\u00e0ria proporciona a aquests nudibranquis un mecanisme de defensa de gran inter\u00e8s biol\u00f2gic, ja que s\u00f3n capa\u00e7os d’utilitzar per a la seva pr\u00f2pia defensa les c\u00e0psules urticants o cnidocists<\/em> procedents de les seves preses. Per causes que es desconeixen encara, aquests cnidocists ni es descarreguen ni s\u00f3n digerits pels sucs digestius del nudibranqui i, a m\u00e9s, a trav\u00e9s de les ramificacions de la gl\u00e0ndula digestiva arriben als cnidosacs de la punta dels cerata, on es guarden. Aquests cnidocists poden ser expulsats a l’exterior en contacte amb el possible depredador, on es descarreguen i efectuen la seva acci\u00f3 defensiva. Algunes esp\u00e8cies s’han especialitzat a alimentar-se d’ous de peixos, de crustacis cirr\u00edpedes o fins i tot d’altres esp\u00e8cies de nudibranquis. Els eolidacis solen trobar-se sobre col\u00f2nies d’hidrozous, freq\u00fcentment la mateixa esp\u00e8cie que depreden, i on solen dipositar les seves postes que solen ser en forma de cord\u00f3 enrotllat de variades maneres. En altres ocasions se’ls pot localitzar en la cara inferior de les pedres, prop d’anemones, fins i tot a molt poca profunditat o ben passejant en parets rocoses amb abund\u00e0ncia d’algues i invertebrats.<\/p>\n

Classificaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

La taxonomia dels aeolidacis proposada per Bouchet et al. (2017) i acceptada per WoRMS \u00e9s:<\/p>\n

Aeolidioidea J. E. Gray, 1827<\/strong><\/p>\n