{"id":46319,"date":"2025-03-22T13:30:27","date_gmt":"2025-03-22T12:30:27","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/?page_id=46319"},"modified":"2025-03-22T13:42:24","modified_gmt":"2025-03-22T12:42:24","slug":"elysia-margaritae","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/sacoglossa\/plakobranchoidea\/elysia-margaritae\/","title":{"rendered":"Elysia margaritae"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Elysia margaritae<\/em> De Fez, 1962<\/h3>\n

\"Elysia<\/div>
Elysia margaritae\u00a0Fez, 1962 @ Salento, Italy<\/em> per Fabio Vitale<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Elysia margaritae<\/em> Fez, 1962<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Sacoglossa<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Plakobranchoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Plakobranchidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Elysia<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Elysia margaritae<\/em> Fez, 1962<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [182791<\/a>]<\/p><\/div>Nota Taxon\u00f2mica:<\/strong> Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie rara de sacogl\u00f2s la identitat taxon\u00f2mica de la qual ha estat q\u00fcestionada a causa de la manca d’observacions confirmades des de la seva descripci\u00f3 original. No obstant aix\u00f2, la localitat tipus d’Elysia margaritae<\/em> (port de Val\u00e8ncia, costa est d\u2019Espanya) ha estat fortament modificada per impactes antropog\u00e8nics des que De Fez (1962) va trobar tres esp\u00e8cimens grans d\u2019aquesta esp\u00e8cie. Els tres esp\u00e8cimens d’E. margaritae<\/em> reportats per Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024) van ser recollits a Lecce, al sud-est d’It\u00e0lia, i coincidien amb la descripci\u00f3 original de De Fez (1962), per\u00f2 amb lleugeres difer\u00e8ncies en la morfologia radular: De Fez va identificar dents radulars amb una vora tallant inferior llisa en l’esp\u00e8cimen disseccionat, per\u00f2, en contrast, Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al. (2024) van utilitzar microsc\u00f2pia electr\u00f2nica de rastreig (SEM) i van observar petits denticles fins al llarg de la vora, que probablement van passar desapercebuts en les observacions originals amb lupa binocular. Els esp\u00e8cimens recentment recollits van ser seq\u00fcenciats i es van agrupar filogen\u00e8ticament amb un altre esp\u00e8cimen de GenBank pr\u00e8viament identificat com Elysia translucens<\/em> (voucher #845), recollit a Banyuls-sur-Mer, Fran\u00e7a (Christa et al., 2014). Aquestes an\u00e0lisis recents, tant moleculars com morfol\u00f2giques, confirmen la separaci\u00f3 d’E. margaritae<\/em> respecte a Elysia gordanae<\/em> per una diverg\u00e8ncia del 14,2 % en el gen COI (Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al., 2024), malgrat la sinonimitzaci\u00f3 pr\u00e8via per part d\u2019Ortea et al. (1997; 2017). Les caracter\u00edstiques clau que diferencien E. margaritae<\/em> inclouen vores parapodials llises, un cos de color verd brillant amb petites taques blau clar i difer\u00e8ncies en la morfologia radular.<\/p>\n

Descripci\u00f3
\n<\/strong>Cos relativament llarg i ample, afinant-se lleugerament cap a l\u2019extrem posterior, amb una longitud m\u00e0xima registrada de 15 mm (Mart\u00edn-Herv\u00e1s et al., 2024) i 40 mm (De Fez, 1962). La seva coloraci\u00f3 \u00e9s verdosa, amb petites taques blau clar disposades de manera irregular als costats intern i extern dels parapodis i al cap. Tamb\u00e9 poden estar presents alguns punts blancs dispersos al cap i als costats dels parapodis. Els parapodis s\u00f3n grans, s\u2019estenen fins a l\u2019extrem posterior del cos i presenten vores ondulades. Els rin\u00f2fors s\u00f3n relativament llargs, enrotllats i truncats a l\u2019extrem, i comparteixen la coloraci\u00f3 verda uniforme del cos. Els ulls s\u00f3n petits i estan situats darrere dels rin\u00f2fors. La promin\u00e8ncia renoperic\u00e0rdica dorsal \u00e9s arrodonida, amb dos “vasos” que irradien des de cada costat i es ramifiquen de manera irregular a la cara interna de cada parapodi. La sola del peu \u00e9s lleugerament m\u00e9s estreta que el cos, de coloraci\u00f3 m\u00e9s clara que el dors, i s\u2019estreny fins a un extrem posterior arrodonit.<\/p>\n

Biologia
\n<\/strong>Elysia margaritae<\/em> habita en zones infralitorals a profunditats de fins a 15 metres. Ha estat registrada en diverses localitzacions costaneres d’It\u00e0lia i Fran\u00e7a, tot i que continua sent una esp\u00e8cie extremadament rara. Com a sacogl\u00f2s, es presumeix que E. margaritae<\/em> practica cleptopl\u00e0stia, alimentant-se d\u2019esp\u00e8cies d\u2019algues espec\u00edfiques i retenint els cloroplasts funcionals dins del cos per a la fotos\u00edntesi. No obstant aix\u00f2, encara no s\u2019han documentat les seves prefer\u00e8ncies diet\u00e8tiques exactes. Es coneix poc sobre la seva biologia reproductiva. Com altres esp\u00e8cies d\u2019Elysia<\/em>, \u00e9s hermafrodita, participa en c\u00f2pula rec\u00edproca i diposita masses d\u2019ous en substrats d\u2019algues.<\/p>\n

Esp\u00e8cies Similars<\/strong><\/p>\n