<\/p>\n
<\/div>Felimare villafranca @ L'Escala<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Felimare villafranca<\/em> (Risso, 1818)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Chromodoridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Chromodorididae<\/a><\/td><\/tr>Subfamily<\/th>Miamirinae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Felimare<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Felimare villafranca<\/em> (Risso, 1818)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597536<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris coerulea<\/i> (Risso, 1818)<\/span><\/li>\nChromodoris messinensis<\/i> Ihering, 1880<\/span><\/li>\nDoris caerulea<\/i> Risso, 1826 (synonym)<\/span><\/li>\nDoris coerulea<\/i> Risso, 1818<\/span><\/li>\nDoris gracilis<\/i> Rapp, 1827<\/span><\/li>\nDoris pasini<\/i> V\u00e9rany, 1846<\/span><\/li>\nDoris pulcherrima<\/i> Cantraine, 1835<\/span><\/li>\nDoris schultzii<\/i> Delle Chiaje, 1841<\/span><\/li>\nDoris tenera<\/i> O. G. Costa<\/span><\/li>\nDoris villae<\/i> V\u00e9rany, 1846<\/span><\/li>\nDoris villafranca<\/i> Risso, 1818 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nHypselodoris villafranca<\/i> (Risso, 1818)<\/span><\/li>\nHypselodoris gracilis<\/em> (Rapp, 1827)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie\u00a0de cromod\u00f2rid pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 50 mm. El cos \u00e9s allargat, estilitzat i de color blau fosc, per\u00f2 el m\u00e9s caracter\u00edstic de l’esp\u00e8cie s\u00f3n les l\u00ednies grogues presents al dors i flancs del cos. Entre aquestes l\u00ednies grogues es troben una l\u00ednia submarginal que voreja a tot el dors, una l\u00ednia mig dorsal i 1-2 l\u00ednies laterals a banda i banda d’aquesta que poden ser cont\u00ednues, discont\u00ednues i unir-se o no entre elles. Les l\u00ednies central i laterals s’uneixen per davant dels rin\u00f2fors, envoltant tamb\u00e9 la base dels rin\u00f2fors i de la beina branquial. Ortea et al. (1995) han estudiat la variabilitat crom\u00e0tica d’aquesta esp\u00e8cie i indiquen que, a major talla de l’animal, m\u00e9s complicaci\u00f3 hi ha en el disseny de les l\u00ednies grogues. Alguns exemplars de talla apreciable poden tenir el cos una mica despigmentat i de color blau clar. Al dors tamb\u00e9 sol haver taques allargades alineades de color blau turquesa entre les l\u00ednies grogues submarginal i laterals. Els flancs del cos tenen tamb\u00e9 l\u00ednies longitudinals grogues o blanques i taques blau turquesa allargades, com en el dors. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau fosc i tenen entre 15-18 laminetes els animals m\u00e9s grans. Les l\u00e0mines dels rin\u00f2fors s’uneixen per la seva zona posterior formant una l\u00ednia en ziga-zaga de color blanc. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per 8-10 fulles branquials semitransparents i de color blau fosc per\u00f2 amb el raquis irisat de blanc. El peu \u00e9s estret, de color blau, una mica m\u00e9s clar en la vora anterior. La boca disposa de dos palps labials\u00a0curts.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie relativament freq\u00fcent durant gaireb\u00e9 tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; aix\u00ed mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. Tamb\u00e9 \u00e9s com\u00fa en praderies de Posidonia oceanica<\/em> (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis<\/em>, de la qual obt\u00e9 la longifolina, un furanosesquiterp\u00e8 que \u00e9s la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves gl\u00e0ndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rin\u00f2fors, com a la zona posterior de la br\u00e0nquia (Garc\u00eda-G\u00f3mez et al. 1991; Fontana et al. 1993; \u00c0vila, 1993). La posta est\u00e0 formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que cont\u00e9 uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de di\u00e0metre. El seu desenvolupament \u00e9s directe, sense fase de larva vel\u00edgera lliure (Gant\u00e9s, 1962).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nVillafranca<\/em>. Dedicat a la poblaci\u00f3 de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Mar\u00edtims, a la regi\u00f3 de Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava, seu d’una estaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcci\u00f3 del CNRS \u00e9s la seu de tres laboratoris d’investigacions cient\u00edfiques (oceanografia, geoci\u00e8ncies marines i biologia cel\u00b7lular), en els quals treballen prop de 150 persones.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimare villafranca<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie que es distribueix des de les costes atl\u00e0ntiques de la Bretanya francesa, les costes atl\u00e0ntiques del Marroc i per tota la Mediterr\u00e0nia, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears tamb\u00e9. La seva abs\u00e8ncia de les Can\u00e0ries, Madeira i les A\u00e7ores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larv\u00e0ria que pugui dispersar-se en vida planct\u00f2nica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, tamb\u00e9 a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).<\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [597536<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris coerulea<\/i> (Risso, 1818)<\/span><\/li>\nChromodoris messinensis<\/i> Ihering, 1880<\/span><\/li>\nDoris caerulea<\/i> Risso, 1826 (synonym)<\/span><\/li>\nDoris coerulea<\/i> Risso, 1818<\/span><\/li>\nDoris gracilis<\/i> Rapp, 1827<\/span><\/li>\nDoris pasini<\/i> V\u00e9rany, 1846<\/span><\/li>\nDoris pulcherrima<\/i> Cantraine, 1835<\/span><\/li>\nDoris schultzii<\/i> Delle Chiaje, 1841<\/span><\/li>\nDoris tenera<\/i> O. G. Costa<\/span><\/li>\nDoris villae<\/i> V\u00e9rany, 1846<\/span><\/li>\nDoris villafranca<\/i> Risso, 1818 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nHypselodoris villafranca<\/i> (Risso, 1818)<\/span><\/li>\nHypselodoris gracilis<\/em> (Rapp, 1827)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie\u00a0de cromod\u00f2rid pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 50 mm. El cos \u00e9s allargat, estilitzat i de color blau fosc, per\u00f2 el m\u00e9s caracter\u00edstic de l’esp\u00e8cie s\u00f3n les l\u00ednies grogues presents al dors i flancs del cos. Entre aquestes l\u00ednies grogues es troben una l\u00ednia submarginal que voreja a tot el dors, una l\u00ednia mig dorsal i 1-2 l\u00ednies laterals a banda i banda d’aquesta que poden ser cont\u00ednues, discont\u00ednues i unir-se o no entre elles. Les l\u00ednies central i laterals s’uneixen per davant dels rin\u00f2fors, envoltant tamb\u00e9 la base dels rin\u00f2fors i de la beina branquial. Ortea et al. (1995) han estudiat la variabilitat crom\u00e0tica d’aquesta esp\u00e8cie i indiquen que, a major talla de l’animal, m\u00e9s complicaci\u00f3 hi ha en el disseny de les l\u00ednies grogues. Alguns exemplars de talla apreciable poden tenir el cos una mica despigmentat i de color blau clar. Al dors tamb\u00e9 sol haver taques allargades alineades de color blau turquesa entre les l\u00ednies grogues submarginal i laterals. Els flancs del cos tenen tamb\u00e9 l\u00ednies longitudinals grogues o blanques i taques blau turquesa allargades, com en el dors. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau fosc i tenen entre 15-18 laminetes els animals m\u00e9s grans. Les l\u00e0mines dels rin\u00f2fors s’uneixen per la seva zona posterior formant una l\u00ednia en ziga-zaga de color blanc. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per 8-10 fulles branquials semitransparents i de color blau fosc per\u00f2 amb el raquis irisat de blanc. El peu \u00e9s estret, de color blau, una mica m\u00e9s clar en la vora anterior. La boca disposa de dos palps labials\u00a0curts.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie relativament freq\u00fcent durant gaireb\u00e9 tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; aix\u00ed mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. Tamb\u00e9 \u00e9s com\u00fa en praderies de Posidonia oceanica<\/em> (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis<\/em>, de la qual obt\u00e9 la longifolina, un furanosesquiterp\u00e8 que \u00e9s la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves gl\u00e0ndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rin\u00f2fors, com a la zona posterior de la br\u00e0nquia (Garc\u00eda-G\u00f3mez et al. 1991; Fontana et al. 1993; \u00c0vila, 1993). La posta est\u00e0 formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que cont\u00e9 uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de di\u00e0metre. El seu desenvolupament \u00e9s directe, sense fase de larva vel\u00edgera lliure (Gant\u00e9s, 1962).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nVillafranca<\/em>. Dedicat a la poblaci\u00f3 de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Mar\u00edtims, a la regi\u00f3 de Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava, seu d’una estaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcci\u00f3 del CNRS \u00e9s la seu de tres laboratoris d’investigacions cient\u00edfiques (oceanografia, geoci\u00e8ncies marines i biologia cel\u00b7lular), en els quals treballen prop de 150 persones.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimare villafranca<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie que es distribueix des de les costes atl\u00e0ntiques de la Bretanya francesa, les costes atl\u00e0ntiques del Marroc i per tota la Mediterr\u00e0nia, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears tamb\u00e9. La seva abs\u00e8ncia de les Can\u00e0ries, Madeira i les A\u00e7ores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larv\u00e0ria que pugui dispersar-se en vida planct\u00f2nica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, tamb\u00e9 a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).<\/div>\n
Nota taxon\u00f2mica: <\/strong>Les esp\u00e8cies europees atl\u00e0ntiques i mediterr\u00e0nies dels g\u00e8neres Hypselodoris<\/em> i Chromodoris<\/em>, despr\u00e9s de l\u00b4an\u00e0lisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs<\/a>. PLoS ONE 7 (4): 33479) s\u00b4han incl\u00f2s en els g\u00e8neres Felimare<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les esp\u00e8cies d\u00b4Hypselodoris<\/em>) i Felimida<\/em> Ev. Marcus, 1971 (les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Chromodoris<\/em>).<\/p>Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nChromodoris coerulea<\/i> (Risso, 1818)<\/span><\/li>\nChromodoris messinensis<\/i> Ihering, 1880<\/span><\/li>\nDoris caerulea<\/i> Risso, 1826 (synonym)<\/span><\/li>\nDoris coerulea<\/i> Risso, 1818<\/span><\/li>\nDoris gracilis<\/i> Rapp, 1827<\/span><\/li>\nDoris pasini<\/i> V\u00e9rany, 1846<\/span><\/li>\nDoris pulcherrima<\/i> Cantraine, 1835<\/span><\/li>\nDoris schultzii<\/i> Delle Chiaje, 1841<\/span><\/li>\nDoris tenera<\/i> O. G. Costa<\/span><\/li>\nDoris villae<\/i> V\u00e9rany, 1846<\/span><\/li>\nDoris villafranca<\/i> Risso, 1818 (original)<\/strong><\/span><\/li>\nHypselodoris villafranca<\/i> (Risso, 1818)<\/span><\/li>\nHypselodoris gracilis<\/em> (Rapp, 1827)<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie\u00a0de cromod\u00f2rid pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 50 mm. El cos \u00e9s allargat, estilitzat i de color blau fosc, per\u00f2 el m\u00e9s caracter\u00edstic de l’esp\u00e8cie s\u00f3n les l\u00ednies grogues presents al dors i flancs del cos. Entre aquestes l\u00ednies grogues es troben una l\u00ednia submarginal que voreja a tot el dors, una l\u00ednia mig dorsal i 1-2 l\u00ednies laterals a banda i banda d’aquesta que poden ser cont\u00ednues, discont\u00ednues i unir-se o no entre elles. Les l\u00ednies central i laterals s’uneixen per davant dels rin\u00f2fors, envoltant tamb\u00e9 la base dels rin\u00f2fors i de la beina branquial. Ortea et al. (1995) han estudiat la variabilitat crom\u00e0tica d’aquesta esp\u00e8cie i indiquen que, a major talla de l’animal, m\u00e9s complicaci\u00f3 hi ha en el disseny de les l\u00ednies grogues. Alguns exemplars de talla apreciable poden tenir el cos una mica despigmentat i de color blau clar. Al dors tamb\u00e9 sol haver taques allargades alineades de color blau turquesa entre les l\u00ednies grogues submarginal i laterals. Els flancs del cos tenen tamb\u00e9 l\u00ednies longitudinals grogues o blanques i taques blau turquesa allargades, com en el dors. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau fosc i tenen entre 15-18 laminetes els animals m\u00e9s grans. Les l\u00e0mines dels rin\u00f2fors s’uneixen per la seva zona posterior formant una l\u00ednia en ziga-zaga de color blanc. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per 8-10 fulles branquials semitransparents i de color blau fosc per\u00f2 amb el raquis irisat de blanc. El peu \u00e9s estret, de color blau, una mica m\u00e9s clar en la vora anterior. La boca disposa de dos palps labials\u00a0curts.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie relativament freq\u00fcent durant gaireb\u00e9 tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; aix\u00ed mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. Tamb\u00e9 \u00e9s com\u00fa en praderies de Posidonia oceanica<\/em> (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis<\/em>, de la qual obt\u00e9 la longifolina, un furanosesquiterp\u00e8 que \u00e9s la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves gl\u00e0ndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rin\u00f2fors, com a la zona posterior de la br\u00e0nquia (Garc\u00eda-G\u00f3mez et al. 1991; Fontana et al. 1993; \u00c0vila, 1993). La posta est\u00e0 formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que cont\u00e9 uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de di\u00e0metre. El seu desenvolupament \u00e9s directe, sense fase de larva vel\u00edgera lliure (Gant\u00e9s, 1962).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nVillafranca<\/em>. Dedicat a la poblaci\u00f3 de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Mar\u00edtims, a la regi\u00f3 de Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava, seu d’una estaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcci\u00f3 del CNRS \u00e9s la seu de tres laboratoris d’investigacions cient\u00edfiques (oceanografia, geoci\u00e8ncies marines i biologia cel\u00b7lular), en els quals treballen prop de 150 persones.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimare villafranca<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie que es distribueix des de les costes atl\u00e0ntiques de la Bretanya francesa, les costes atl\u00e0ntiques del Marroc i per tota la Mediterr\u00e0nia, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears tamb\u00e9. La seva abs\u00e8ncia de les Can\u00e0ries, Madeira i les A\u00e7ores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larv\u00e0ria que pugui dispersar-se en vida planct\u00f2nica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, tamb\u00e9 a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).<\/div>\n
Descripci\u00f3\n<\/strong>Aquesta esp\u00e8cie\u00a0de cromod\u00f2rid pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 50 mm. El cos \u00e9s allargat, estilitzat i de color blau fosc, per\u00f2 el m\u00e9s caracter\u00edstic de l’esp\u00e8cie s\u00f3n les l\u00ednies grogues presents al dors i flancs del cos. Entre aquestes l\u00ednies grogues es troben una l\u00ednia submarginal que voreja a tot el dors, una l\u00ednia mig dorsal i 1-2 l\u00ednies laterals a banda i banda d’aquesta que poden ser cont\u00ednues, discont\u00ednues i unir-se o no entre elles. Les l\u00ednies central i laterals s’uneixen per davant dels rin\u00f2fors, envoltant tamb\u00e9 la base dels rin\u00f2fors i de la beina branquial. Ortea et al. (1995) han estudiat la variabilitat crom\u00e0tica d’aquesta esp\u00e8cie i indiquen que, a major talla de l’animal, m\u00e9s complicaci\u00f3 hi ha en el disseny de les l\u00ednies grogues. Alguns exemplars de talla apreciable poden tenir el cos una mica despigmentat i de color blau clar. Al dors tamb\u00e9 sol haver taques allargades alineades de color blau turquesa entre les l\u00ednies grogues submarginal i laterals. Els flancs del cos tenen tamb\u00e9 l\u00ednies longitudinals grogues o blanques i taques blau turquesa allargades, com en el dors. Els rin\u00f2fors s\u00f3n de color blau fosc i tenen entre 15-18 laminetes els animals m\u00e9s grans. Les l\u00e0mines dels rin\u00f2fors s’uneixen per la seva zona posterior formant una l\u00ednia en ziga-zaga de color blanc. La br\u00e0nquia est\u00e0 formada per 8-10 fulles branquials semitransparents i de color blau fosc per\u00f2 amb el raquis irisat de blanc. El peu \u00e9s estret, de color blau, una mica m\u00e9s clar en la vora anterior. La boca disposa de dos palps labials\u00a0curts.<\/p>\nBiologia\n<\/strong>Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie relativament freq\u00fcent durant gaireb\u00e9 tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; aix\u00ed mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. Tamb\u00e9 \u00e9s com\u00fa en praderies de Posidonia oceanica<\/em> (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis<\/em>, de la qual obt\u00e9 la longifolina, un furanosesquiterp\u00e8 que \u00e9s la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves gl\u00e0ndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rin\u00f2fors, com a la zona posterior de la br\u00e0nquia (Garc\u00eda-G\u00f3mez et al. 1991; Fontana et al. 1993; \u00c0vila, 1993). La posta est\u00e0 formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que cont\u00e9 uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de di\u00e0metre. El seu desenvolupament \u00e9s directe, sense fase de larva vel\u00edgera lliure (Gant\u00e9s, 1962).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nVillafranca<\/em>. Dedicat a la poblaci\u00f3 de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Mar\u00edtims, a la regi\u00f3 de Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava, seu d’una estaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcci\u00f3 del CNRS \u00e9s la seu de tres laboratoris d’investigacions cient\u00edfiques (oceanografia, geoci\u00e8ncies marines i biologia cel\u00b7lular), en els quals treballen prop de 150 persones.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimare villafranca<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie que es distribueix des de les costes atl\u00e0ntiques de la Bretanya francesa, les costes atl\u00e0ntiques del Marroc i per tota la Mediterr\u00e0nia, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears tamb\u00e9. La seva abs\u00e8ncia de les Can\u00e0ries, Madeira i les A\u00e7ores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larv\u00e0ria que pugui dispersar-se en vida planct\u00f2nica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, tamb\u00e9 a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).<\/div>\n
Biologia\n<\/strong>Aquesta \u00e9s una esp\u00e8cie relativament freq\u00fcent durant gaireb\u00e9 tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; aix\u00ed mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. Tamb\u00e9 \u00e9s com\u00fa en praderies de Posidonia oceanica<\/em> (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis<\/em>, de la qual obt\u00e9 la longifolina, un furanosesquiterp\u00e8 que \u00e9s la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves gl\u00e0ndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rin\u00f2fors, com a la zona posterior de la br\u00e0nquia (Garc\u00eda-G\u00f3mez et al. 1991; Fontana et al. 1993; \u00c0vila, 1993). La posta est\u00e0 formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que cont\u00e9 uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de di\u00e0metre. El seu desenvolupament \u00e9s directe, sense fase de larva vel\u00edgera lliure (Gant\u00e9s, 1962).<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nVillafranca<\/em>. Dedicat a la poblaci\u00f3 de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Mar\u00edtims, a la regi\u00f3 de Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava, seu d’una estaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcci\u00f3 del CNRS \u00e9s la seu de tres laboratoris d’investigacions cient\u00edfiques (oceanografia, geoci\u00e8ncies marines i biologia cel\u00b7lular), en els quals treballen prop de 150 persones.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimare villafranca<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie que es distribueix des de les costes atl\u00e0ntiques de la Bretanya francesa, les costes atl\u00e0ntiques del Marroc i per tota la Mediterr\u00e0nia, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears tamb\u00e9. La seva abs\u00e8ncia de les Can\u00e0ries, Madeira i les A\u00e7ores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larv\u00e0ria que pugui dispersar-se en vida planct\u00f2nica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, tamb\u00e9 a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).<\/div>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nVillafranca<\/em>. Dedicat a la poblaci\u00f3 de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Mar\u00edtims, a la regi\u00f3 de Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava, seu d’una estaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcci\u00f3 del CNRS \u00e9s la seu de tres laboratoris d’investigacions cient\u00edfiques (oceanografia, geoci\u00e8ncies marines i biologia cel\u00b7lular), en els quals treballen prop de 150 persones.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3\n<\/strong>Felimare villafranca<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie que es distribueix des de les costes atl\u00e0ntiques de la Bretanya francesa, les costes atl\u00e0ntiques del Marroc i per tota la Mediterr\u00e0nia, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears tamb\u00e9. La seva abs\u00e8ncia de les Can\u00e0ries, Madeira i les A\u00e7ores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larv\u00e0ria que pugui dispersar-se en vida planct\u00f2nica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, tamb\u00e9 a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).<\/div>\n
Distribuci\u00f3\n<\/strong>Felimare villafranca<\/em> \u00e9s una esp\u00e8cie que es distribueix des de les costes atl\u00e0ntiques de la Bretanya francesa, les costes atl\u00e0ntiques del Marroc i per tota la Mediterr\u00e0nia, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears tamb\u00e9. La seva abs\u00e8ncia de les Can\u00e0ries, Madeira i les A\u00e7ores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larv\u00e0ria que pugui dispersar-se en vida planct\u00f2nica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, tamb\u00e9 a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).<\/div>\n
![\"Felimare](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Felimare-villafranca-142.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>