<\/p>\n
<\/div>Tayuva maculosa @ Costa Brava<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span><\/p>Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>Nom acceptat actual: Tayuva maculosa<\/em> (Bergh, 1884)<\/strong><\/div>Classificaci\u00f3 actual<\/h4>Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>Order<\/th>Nudibranchia<\/a><\/td><\/tr>Suborder<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>Superfamily<\/th>Doridoidea<\/a><\/td><\/tr>Family<\/th>Discodorididae<\/a><\/td><\/tr>Genus<\/th>Tayuva<\/em><\/a><\/td><\/tr>Species<\/th>Tayuva maculosa<\/em> (Bergh, 1884)<\/a><\/td><\/tr><\/table>Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1791534<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: La revisi\u00f3 recent i profunda dels Discodor\u00eddids efectuada per Dayrat (2010), basada en car\u00e0cters morfol\u00f2gics i d’anatomia interna, va posar en evid\u00e8ncia l’exist\u00e8ncia d’esp\u00e8cies sin\u00f2nimes, procedents dels diferents mars del m\u00f3n, i va reduir el nombre d’esp\u00e8cies v\u00e0lides dins de la fam\u00edlia Discodorididae. Tal va ser el cas de Discodoris maculosa<\/em>, una esp\u00e8cie mediterr\u00e0nia ben coneguda i que va ser inclosa a l’esp\u00e8cie Tayuva lilacina<\/em>, una esp\u00e8cie de molt \u00e0mplia distribuci\u00f3 circumtropical i present en mars temperats com el Mediterrani. No obstant aix\u00f2, es donava la circumst\u00e0ncia que davant de nous estudis de filog\u00e8nia molecular es descobr\u00eds que Tayuva lilacina<\/em> fos m\u00e9s aviat un complex d’esp\u00e8cies diferents emmascarades amb una morfologia molt similar. Aquest punt ha estat demostrat pel treball recent de Fern\u00e1ndez-Vilert et al (2025) en qu\u00e8, despr\u00e9s d’analitzar gen\u00e8ticament diversos exemplars de Tayuva<\/em> procedents de diferents punts del m\u00f3n, van descobrir quatre grups diferents, proposant la transfer\u00e8ncia dels exemplars mediterranis, que es corresponen amb Discodoris maculosa<\/em> Bergh, 1884 a la nova combinaci\u00f3 Tayuva maculosa<\/em>, i els exemplars de l’Atl\u00e0ntic nord-oriental, que es corresponen amb Discodoris confusa<\/em> Ballesteros, Llera and Ortea, 1985 ressusciten com la nova combinaci\u00f3 Tayuva confusa<\/em>. Fern\u00e1ndez-Vilert et al (2025) comenten tamb\u00e9 que el g\u00e8nere Peltodoris<\/em> forma un clade molt proper a Tayuva<\/em>, documentant diversos casos de sinon\u00edmies pr\u00e8vies d’esp\u00e8cies inicialment classificades com a Peltodoris<\/em>, per la qual cosa proposen obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 gen\u00f2mica per estudiar aquests grups i la seva possible sinon\u00edmia.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nDiscodoris maculosa<\/em> Bergh, 1884<\/li>\nDiaulula hummelincki<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)<\/li>\nDiscodoris hummelincki<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)<\/li>\nDiscodoris ketos gila<\/em> (Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970)<\/li>\nPeltodoris hummelincki<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963<\/li>\nTayuva ketos gila<\/em> Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3<\/b>\nEs tracta d’un doridaci de grand\u00e0ria mitjana a gran els exemplars mediterranis de la qual poden arribar als 60 mm de longitud. El cos \u00e9s molt aplanat i de textura cori\u00e0cia. La coloraci\u00f3 general del dors \u00e9s marr\u00f3-grisenca amb abundants taques arrodonides marr\u00f3-verdoses de diferents grand\u00e0ries. Tot el dors est\u00e0 adornat amb nombrosos i petits tubercles c\u00f2nics col\u00b7locats molt atape\u00efdament. En alguns exemplars pot veure’s una esp\u00e8cie de l\u00ednia blanca discont\u00ednua migdorsal que va des de la zona branquial fins a la zona interrinof\u00f2rica, constitu\u00efda aquesta per l’alineaci\u00f3 de tubercles blancs. Tot el dors de l’animal, inclosos els tubercles, t\u00e9 una abundant espiculaci\u00f3 interna. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lleugerament groguencs, les laminetes marrons i l’\u00e0pex t\u00e9 forma de ma\u00e7a; la beina rinof\u00f2rica posseeix de 12 a 14 petits tubercles en el seu marge superior. Hi ha 6 fulles branquials tripinnades blanc-groguenques que envolten a la papil\u00b7la anal; la beina branquial \u00e9s poc elevada i t\u00e9 la vora superior lobulat. La cara inferior del mantell i els flancs del cos tenen abundants taques de color marr\u00f3-vermell\u00f3s de diferents grand\u00e0ries. El peu \u00e9s bastant ampli, de color blanquin\u00f3s per\u00f2 amb nombroses taques i puntuacions marr\u00f3-vermell\u00f3s. La boca disposa de dos palps orals curts de color blanc.<\/p>\nBiologia<\/b>\nAquesta esp\u00e8cie es sol localitzar a escassa profunditat sota pedres, des de tolls de marea fins a diversos metres de profunditat. En aquest h\u00e0bitat, per la seva coloraci\u00f3 i aspecte aplanat, els animals poden confondre’s i passar desapercebuts com a esponges incrustants, de les quals poden alimentar-se com succeeix amb altres discodor\u00eddids. La posta \u00e9s una espiral blanquinosa d’uns 20 mm de di\u00e0metre i amb ous d’unes 90 micres.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMaculosa.<\/em> Del llati “maculosa”, puntejat, amb taques.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3<\/strong>\nEls \u00faltims treballs gen\u00e8tics sobre aquesta esp\u00e8cie (Fern\u00e1ndez-Vilert et al., 2025) assignen el nom de Tayuva maculosa<\/em> als exemplars mediterranis d’aquesta esp\u00e8cie, per la qual cosa, a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica s’ha citada a l’estret de Gibraltar, a la costa mediterr\u00e0nia andalusa, a la costa llevantina i a Catalunya. A la costa catalana s’ha observat al nord de la Costa Brava (Sant Antoni i Es Caials a Cadaqu\u00e9s i Cap Falco a Roses), entre d’altres llocs. Els esp\u00e8cimens citats a l’Atl\u00e0ntic nord-oriental, concretament els de la costa cant\u00e0brica i les illes Can\u00e0ries, actualment es classificarien com a Tayuva confusa<\/em>. <\/div>\n
<\/p>
Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1791534<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica<\/strong>: La revisi\u00f3 recent i profunda dels Discodor\u00eddids efectuada per Dayrat (2010), basada en car\u00e0cters morfol\u00f2gics i d’anatomia interna, va posar en evid\u00e8ncia l’exist\u00e8ncia d’esp\u00e8cies sin\u00f2nimes, procedents dels diferents mars del m\u00f3n, i va reduir el nombre d’esp\u00e8cies v\u00e0lides dins de la fam\u00edlia Discodorididae. Tal va ser el cas de Discodoris maculosa<\/em>, una esp\u00e8cie mediterr\u00e0nia ben coneguda i que va ser inclosa a l’esp\u00e8cie Tayuva lilacina<\/em>, una esp\u00e8cie de molt \u00e0mplia distribuci\u00f3 circumtropical i present en mars temperats com el Mediterrani. No obstant aix\u00f2, es donava la circumst\u00e0ncia que davant de nous estudis de filog\u00e8nia molecular es descobr\u00eds que Tayuva lilacina<\/em> fos m\u00e9s aviat un complex d’esp\u00e8cies diferents emmascarades amb una morfologia molt similar. Aquest punt ha estat demostrat pel treball recent de Fern\u00e1ndez-Vilert et al (2025) en qu\u00e8, despr\u00e9s d’analitzar gen\u00e8ticament diversos exemplars de Tayuva<\/em> procedents de diferents punts del m\u00f3n, van descobrir quatre grups diferents, proposant la transfer\u00e8ncia dels exemplars mediterranis, que es corresponen amb Discodoris maculosa<\/em> Bergh, 1884 a la nova combinaci\u00f3 Tayuva maculosa<\/em>, i els exemplars de l’Atl\u00e0ntic nord-oriental, que es corresponen amb Discodoris confusa<\/em> Ballesteros, Llera and Ortea, 1985 ressusciten com la nova combinaci\u00f3 Tayuva confusa<\/em>. Fern\u00e1ndez-Vilert et al (2025) comenten tamb\u00e9 que el g\u00e8nere Peltodoris<\/em> forma un clade molt proper a Tayuva<\/em>, documentant diversos casos de sinon\u00edmies pr\u00e8vies d’esp\u00e8cies inicialment classificades com a Peltodoris<\/em>, per la qual cosa proposen obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 gen\u00f2mica per estudiar aquests grups i la seva possible sinon\u00edmia.<\/p>\nSin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nDiscodoris maculosa<\/em> Bergh, 1884<\/li>\nDiaulula hummelincki<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)<\/li>\nDiscodoris hummelincki<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)<\/li>\nDiscodoris ketos gila<\/em> (Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970)<\/li>\nPeltodoris hummelincki<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963<\/li>\nTayuva ketos gila<\/em> Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3<\/b>\nEs tracta d’un doridaci de grand\u00e0ria mitjana a gran els exemplars mediterranis de la qual poden arribar als 60 mm de longitud. El cos \u00e9s molt aplanat i de textura cori\u00e0cia. La coloraci\u00f3 general del dors \u00e9s marr\u00f3-grisenca amb abundants taques arrodonides marr\u00f3-verdoses de diferents grand\u00e0ries. Tot el dors est\u00e0 adornat amb nombrosos i petits tubercles c\u00f2nics col\u00b7locats molt atape\u00efdament. En alguns exemplars pot veure’s una esp\u00e8cie de l\u00ednia blanca discont\u00ednua migdorsal que va des de la zona branquial fins a la zona interrinof\u00f2rica, constitu\u00efda aquesta per l’alineaci\u00f3 de tubercles blancs. Tot el dors de l’animal, inclosos els tubercles, t\u00e9 una abundant espiculaci\u00f3 interna. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lleugerament groguencs, les laminetes marrons i l’\u00e0pex t\u00e9 forma de ma\u00e7a; la beina rinof\u00f2rica posseeix de 12 a 14 petits tubercles en el seu marge superior. Hi ha 6 fulles branquials tripinnades blanc-groguenques que envolten a la papil\u00b7la anal; la beina branquial \u00e9s poc elevada i t\u00e9 la vora superior lobulat. La cara inferior del mantell i els flancs del cos tenen abundants taques de color marr\u00f3-vermell\u00f3s de diferents grand\u00e0ries. El peu \u00e9s bastant ampli, de color blanquin\u00f3s per\u00f2 amb nombroses taques i puntuacions marr\u00f3-vermell\u00f3s. La boca disposa de dos palps orals curts de color blanc.<\/p>\nBiologia<\/b>\nAquesta esp\u00e8cie es sol localitzar a escassa profunditat sota pedres, des de tolls de marea fins a diversos metres de profunditat. En aquest h\u00e0bitat, per la seva coloraci\u00f3 i aspecte aplanat, els animals poden confondre’s i passar desapercebuts com a esponges incrustants, de les quals poden alimentar-se com succeeix amb altres discodor\u00eddids. La posta \u00e9s una espiral blanquinosa d’uns 20 mm de di\u00e0metre i amb ous d’unes 90 micres.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMaculosa.<\/em> Del llati “maculosa”, puntejat, amb taques.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3<\/strong>\nEls \u00faltims treballs gen\u00e8tics sobre aquesta esp\u00e8cie (Fern\u00e1ndez-Vilert et al., 2025) assignen el nom de Tayuva maculosa<\/em> als exemplars mediterranis d’aquesta esp\u00e8cie, per la qual cosa, a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica s’ha citada a l’estret de Gibraltar, a la costa mediterr\u00e0nia andalusa, a la costa llevantina i a Catalunya. A la costa catalana s’ha observat al nord de la Costa Brava (Sant Antoni i Es Caials a Cadaqu\u00e9s i Cap Falco a Roses), entre d’altres llocs. Els esp\u00e8cimens citats a l’Atl\u00e0ntic nord-oriental, concretament els de la costa cant\u00e0brica i les illes Can\u00e0ries, actualment es classificarien com a Tayuva confusa<\/em>. <\/div>\n
Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\nDiscodoris maculosa<\/em> Bergh, 1884<\/li>\nDiaulula hummelincki<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)<\/li>\nDiscodoris hummelincki<\/em> (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)<\/li>\nDiscodoris ketos gila<\/em> (Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970)<\/li>\nPeltodoris hummelincki<\/em> Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963<\/li>\nTayuva ketos gila<\/em> Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970<\/li>\n<\/ul>\nDescripci\u00f3<\/b>\nEs tracta d’un doridaci de grand\u00e0ria mitjana a gran els exemplars mediterranis de la qual poden arribar als 60 mm de longitud. El cos \u00e9s molt aplanat i de textura cori\u00e0cia. La coloraci\u00f3 general del dors \u00e9s marr\u00f3-grisenca amb abundants taques arrodonides marr\u00f3-verdoses de diferents grand\u00e0ries. Tot el dors est\u00e0 adornat amb nombrosos i petits tubercles c\u00f2nics col\u00b7locats molt atape\u00efdament. En alguns exemplars pot veure’s una esp\u00e8cie de l\u00ednia blanca discont\u00ednua migdorsal que va des de la zona branquial fins a la zona interrinof\u00f2rica, constitu\u00efda aquesta per l’alineaci\u00f3 de tubercles blancs. Tot el dors de l’animal, inclosos els tubercles, t\u00e9 una abundant espiculaci\u00f3 interna. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lleugerament groguencs, les laminetes marrons i l’\u00e0pex t\u00e9 forma de ma\u00e7a; la beina rinof\u00f2rica posseeix de 12 a 14 petits tubercles en el seu marge superior. Hi ha 6 fulles branquials tripinnades blanc-groguenques que envolten a la papil\u00b7la anal; la beina branquial \u00e9s poc elevada i t\u00e9 la vora superior lobulat. La cara inferior del mantell i els flancs del cos tenen abundants taques de color marr\u00f3-vermell\u00f3s de diferents grand\u00e0ries. El peu \u00e9s bastant ampli, de color blanquin\u00f3s per\u00f2 amb nombroses taques i puntuacions marr\u00f3-vermell\u00f3s. La boca disposa de dos palps orals curts de color blanc.<\/p>\nBiologia<\/b>\nAquesta esp\u00e8cie es sol localitzar a escassa profunditat sota pedres, des de tolls de marea fins a diversos metres de profunditat. En aquest h\u00e0bitat, per la seva coloraci\u00f3 i aspecte aplanat, els animals poden confondre’s i passar desapercebuts com a esponges incrustants, de les quals poden alimentar-se com succeeix amb altres discodor\u00eddids. La posta \u00e9s una espiral blanquinosa d’uns 20 mm de di\u00e0metre i amb ous d’unes 90 micres.<\/p>\nEtimologia<\/strong><\/p>\n\nMaculosa.<\/em> Del llati “maculosa”, puntejat, amb taques.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3<\/strong>\nEls \u00faltims treballs gen\u00e8tics sobre aquesta esp\u00e8cie (Fern\u00e1ndez-Vilert et al., 2025) assignen el nom de Tayuva maculosa<\/em> als exemplars mediterranis d’aquesta esp\u00e8cie, per la qual cosa, a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica s’ha citada a l’estret de Gibraltar, a la costa mediterr\u00e0nia andalusa, a la costa llevantina i a Catalunya. A la costa catalana s’ha observat al nord de la Costa Brava (Sant Antoni i Es Caials a Cadaqu\u00e9s i Cap Falco a Roses), entre d’altres llocs. Els esp\u00e8cimens citats a l’Atl\u00e0ntic nord-oriental, concretament els de la costa cant\u00e0brica i les illes Can\u00e0ries, actualment es classificarien com a Tayuva confusa<\/em>. <\/div>\n
Descripci\u00f3<\/b>\nEs tracta d’un doridaci de grand\u00e0ria mitjana a gran els exemplars mediterranis de la qual poden arribar als 60 mm de longitud. El cos \u00e9s molt aplanat i de textura cori\u00e0cia. La coloraci\u00f3 general del dors \u00e9s marr\u00f3-grisenca amb abundants taques arrodonides marr\u00f3-verdoses de diferents grand\u00e0ries. Tot el dors est\u00e0 adornat amb nombrosos i petits tubercles c\u00f2nics col\u00b7locats molt atape\u00efdament. En alguns exemplars pot veure’s una esp\u00e8cie de l\u00ednia blanca discont\u00ednua migdorsal que va des de la zona branquial fins a la zona interrinof\u00f2rica, constitu\u00efda aquesta per l’alineaci\u00f3 de tubercles blancs. Tot el dors de l’animal, inclosos els tubercles, t\u00e9 una abundant espiculaci\u00f3 interna. Els rin\u00f2fors s\u00f3n lleugerament groguencs, les laminetes marrons i l’\u00e0pex t\u00e9 forma de ma\u00e7a; la beina rinof\u00f2rica posseeix de 12 a 14 petits tubercles en el seu marge superior. Hi ha 6 fulles branquials tripinnades blanc-groguenques que envolten a la papil\u00b7la anal; la beina branquial \u00e9s poc elevada i t\u00e9 la vora superior lobulat. La cara inferior del mantell i els flancs del cos tenen abundants taques de color marr\u00f3-vermell\u00f3s de diferents grand\u00e0ries. El peu \u00e9s bastant ampli, de color blanquin\u00f3s per\u00f2 amb nombroses taques i puntuacions marr\u00f3-vermell\u00f3s. La boca disposa de dos palps orals curts de color blanc.<\/p>\n
Biologia<\/b>\nAquesta esp\u00e8cie es sol localitzar a escassa profunditat sota pedres, des de tolls de marea fins a diversos metres de profunditat. En aquest h\u00e0bitat, per la seva coloraci\u00f3 i aspecte aplanat, els animals poden confondre’s i passar desapercebuts com a esponges incrustants, de les quals poden alimentar-se com succeeix amb altres discodor\u00eddids. La posta \u00e9s una espiral blanquinosa d’uns 20 mm de di\u00e0metre i amb ous d’unes 90 micres.<\/p>\n
Etimologia<\/strong><\/p>\n\nMaculosa.<\/em> Del llati “maculosa”, puntejat, amb taques.<\/li>\n<\/ul>\nDistribuci\u00f3<\/strong>\nEls \u00faltims treballs gen\u00e8tics sobre aquesta esp\u00e8cie (Fern\u00e1ndez-Vilert et al., 2025) assignen el nom de Tayuva maculosa<\/em> als exemplars mediterranis d’aquesta esp\u00e8cie, per la qual cosa, a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica s’ha citada a l’estret de Gibraltar, a la costa mediterr\u00e0nia andalusa, a la costa llevantina i a Catalunya. A la costa catalana s’ha observat al nord de la Costa Brava (Sant Antoni i Es Caials a Cadaqu\u00e9s i Cap Falco a Roses), entre d’altres llocs. Els esp\u00e8cimens citats a l’Atl\u00e0ntic nord-oriental, concretament els de la costa cant\u00e0brica i les illes Can\u00e0ries, actualment es classificarien com a Tayuva confusa<\/em>. <\/div>\n
Distribuci\u00f3<\/strong>\nEls \u00faltims treballs gen\u00e8tics sobre aquesta esp\u00e8cie (Fern\u00e1ndez-Vilert et al., 2025) assignen el nom de Tayuva maculosa<\/em> als exemplars mediterranis d’aquesta esp\u00e8cie, per la qual cosa, a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica s’ha citada a l’estret de Gibraltar, a la costa mediterr\u00e0nia andalusa, a la costa llevantina i a Catalunya. A la costa catalana s’ha observat al nord de la Costa Brava (Sant Antoni i Es Caials a Cadaqu\u00e9s i Cap Falco a Roses), entre d’altres llocs. Els esp\u00e8cimens citats a l’Atl\u00e0ntic nord-oriental, concretament els de la costa cant\u00e0brica i les illes Can\u00e0ries, actualment es classificarien com a Tayuva confusa<\/em>. <\/div>\n
![\"Tayuva](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/Tayuva-lilacina-163.jpg?w=900&ssl=1\")
<\/div><\/div>