{"id":5793,"date":"2012-12-25T07:47:12","date_gmt":"2012-12-25T06:47:12","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/anatomia-dels-opistobranquisanatom%c3%ada-de-los-opistobranquiosanatomy-of-the-opisthobranchs"},"modified":"2026-10-18T13:06:20","modified_gmt":"2026-10-18T11:06:20","slug":"anatomia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/introduccio\/anatomia\/","title":{"rendered":"Anatomia dels llimacs de mar"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Els llimacs de mar presenten una gran diversitat de formes i adaptacions anat\u00f2miques, per\u00f2 comparteixen l’organitzaci\u00f3 corporal b\u00e0sica dels mol\u00b7luscs gaster\u00f2podes. El cos compr\u00e8n tres regions principals: el cap, el peu muscular i la massa visceral, que cont\u00e9 bona part dels \u00f2rgans interns. El mantell, un teixit que recobreix la massa visceral i delimita la cavitat pal\u00b7lial, tamb\u00e9 pot adquirir formes molt diverses i, segons el grup, estar associat a una closca externa, redu\u00efda o interna.<\/p>\n

Al llarg de l’evoluci\u00f3 dels gaster\u00f2podes marins, aquest pla corporal s’ha modificat considerablement. En alguns grups, el cos \u00e9s ample i aplanat i presenta un mantell molt desenvolupat; en d’altres, \u00e9s allargat i t\u00e9 nombroses prolongacions dorsals. Tamb\u00e9 varien la disposici\u00f3 de les br\u00e0nquies, la forma de la massa visceral i l’organitzaci\u00f3 dels \u00f2rgans interns. Aquestes difer\u00e8ncies s\u00f3n especialment evidents quan comparem els umbraculacis, els nudibranquis doridacis i els nudibranquis aeolidacis.<\/p>\n

Cal tenir present que el terme opistobranquis<\/em>, utilitzat tradicionalment per agrupar diversos gaster\u00f2podes marins, no correspon a un clade reconegut en la classificaci\u00f3 filogen\u00e8tica actual. Per aquest motiu, en aquest apartat es descriuen les caracter\u00edstiques anat\u00f2miques dels diferents llinatges sense considerar-los una \u00fanica agrupaci\u00f3 evolutiva.<\/p>\n

Torsi\u00f3 i detorsi\u00f3: una transformaci\u00f3 clau en l’evoluci\u00f3 dels gaster\u00f2podes<\/strong><\/h4>\n

Una de les transformacions anat\u00f2miques m\u00e9s importants en l’evoluci\u00f3 dels gaster\u00f2podes \u00e9s la torsi\u00f3, un proc\u00e9s del desenvolupament que modifica la posici\u00f3 relativa de la massa visceral, el mantell i la cavitat pal\u00b7lial respecte del cap i el peu. En el model cl\u00e0ssic, aquest proc\u00e9s es descriu com una rotaci\u00f3 d’aproximadament 180\u00b0 del complex visceropal\u00b7lial durant el desenvolupament larvari.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta reorganitzaci\u00f3, l’anus i la cavitat pal\u00b7lial, inicialment situats a la regi\u00f3 posterior del cos, passen a ocupar una posici\u00f3 m\u00e9s anterior, a prop del cap. La torsi\u00f3 tamb\u00e9 afecta la disposici\u00f3 d’altres \u00f2rgans interns i el recorregut de les connexions nervioses. El proc\u00e9s \u00e9s m\u00e9s complex que un simple gir mec\u00e0nic, i els estudis sobre el desenvolupament dels gaster\u00f2podes han revisat diversos aspectes del model cl\u00e0ssic.<\/p>\n

Al llarg de l’evoluci\u00f3, diferents llinatges han experimentat modificacions secund\u00e0ries d’aquesta organitzaci\u00f3. Una de les m\u00e9s conegudes \u00e9s la detorsi\u00f3<\/strong>, entesa com una reversi\u00f3 parcial o m\u00e9s extensa de determinats canvis anat\u00f2mics associats a la torsi\u00f3. Pot comportar una reorganitzaci\u00f3 de la cavitat pal\u00b7lial, l’anus i les estructures respirat\u00f2ries. No obstant aix\u00f2, no s’ha d’interpretar necess\u00e0riament com un gir invers exacte de 180\u00b0, ja que el desenvolupament i les transformacions anat\u00f2miques posteriors varien entre els llinatges.<\/p>\n

La torsi\u00f3 tamb\u00e9 va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies importants per a l’organitzaci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s. En alguns gaster\u00f2podes, les connexions nervioses que recorren la massa visceral presenten un encreuament, una disposici\u00f3 coneguda com a estreptone\u00faria<\/em>. En altres llinatges, aquestes connexions han experimentat una reorganitzaci\u00f3 que dona lloc a una disposici\u00f3 menys creuada, denominada eutin\u00e8uria<\/em>. Aquests patrons tamb\u00e9 depenen de la concentraci\u00f3, la fusi\u00f3 i el despla\u00e7ament dels ganglis nerviosos, i no exclusivament de la detorsi\u00f3.<\/p>\n

En les classificacions tradicionals s’utilitzaven les denominacions \u00abprosobranquis\u00bb i \u00abopistobranquis\u00bb per agrupar grans conjunts de gaster\u00f2podes d’acord amb determinats car\u00e0cters anat\u00f2mics. Actualment, tots dos termes es consideren hist\u00f2rics, ja que les agrupacions que designaven no reflecteixen adequadament les relacions evolutives. Per tant, no \u00e9s correcte assumir que tots els animals anomenats tradicionalment \u00abopistobranquis\u00bb hagin experimentat el mateix proc\u00e9s de detorsi\u00f3. La torsi\u00f3 i les seves modificacions posteriors s’han d’entendre com a processos del desenvolupament i de l’evoluci\u00f3 que han contribu\u00eft a la diversitat anat\u00f2mica actual dels gaster\u00f2podes.<\/p>\n

Difer\u00e8ncies anat\u00f2miques entre els principals grups<\/strong><\/h4>\n
Els umbraculacis<\/strong><\/h5>\n

Els umbraculacis (Umbraculida) presenten una organitzaci\u00f3 corporal caracter\u00edstica, en la qual destaca un mantell dorsal molt desenvolupat que cobreix bona part del cos. En els g\u00e8neres Umbraculum<\/em> i Tylodina<\/em> es conserva una closca externa relativament redu\u00efda, prima i poc calcificada, de forma aproximadament similar a un petit escut o caputx\u00f3. En algunes esp\u00e8cies tamb\u00e9 hi ha esp\u00edcules calc\u00e0ries microsc\u00f2piques al mantell.<\/p>\n

\"Anatomia<\/p>\n

El cap presenta un parell de rin\u00f2fors enrotllats i una regi\u00f3 anterior aplanada, semblant a un vel cef\u00e0lic, que pot mostrar tentacles orals curts. El peu \u00e9s ample i muscul\u00f3s, adaptat al despla\u00e7ament sobre el substrat.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s destacades del grup \u00e9s la pres\u00e8ncia d’una br\u00e0nquia voluminosa i bipinnada situada al costat dret del cos, entre el peu i el mantell dorsal. Aquesta br\u00e0nquia queda associada a la cavitat pal\u00b7lial i interv\u00e9 en l’intercanvi de gasos amb el medi. En Umbraculum umbraculum<\/em>, la br\u00e0nquia s’est\u00e9n al llarg d’una part considerable del costat dret del cos, i l’anus s’obre darrere seu.<\/p>\n

L’aparell bucal tamb\u00e9 presenta particularitats. La r\u00e0dula \u00e9s ben desenvolupada, per\u00f2 no t\u00e9 una dent central o raqu\u00eddia; les dents s\u00f3n laterals i es disposen en nombroses fileres. A m\u00e9s, el llavi de la massa bucal presenta elements de naturalesa c\u00f2rnia que intervenen en el processament de l’aliment.<\/p>\n

En conjunt, els umbraculacis combinen un mantell dorsal molt desenvolupat, una closca externa residual i una br\u00e0nquia lateral ben diferenciada. Aquesta combinaci\u00f3 de car\u00e0cters permet distingir-los dels nudibranquis, que presenten una organitzaci\u00f3 respirat\u00f2ria i una morfologia externa diferents.<\/p>\n

Els nudibranquis doridacis<\/strong><\/h5>\n

Els nudibranquis doridacis presenten generalment un cos ample, ovalat i relativament aplanat, amb un peu ventral ben desenvolupat i un mantell dorsal que s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 dels marges del peu. La superf\u00edcie del mantell pot ser llisa, granulosa o coberta de tubercles, segons l’esp\u00e8cie.<\/p>\n

\"Anatomia<\/p>\n

A la regi\u00f3 cef\u00e0lica hi ha un parell de rin\u00f2fors, que en moltes esp\u00e8cies poden retreure’s dins de beines o cavitats protectores. A la part posterior del dors, la majoria dels doridacis presenten una corona de br\u00e0nquies ramificades disposada al voltant de l’anus. Aquest plomall branquial dorsal \u00e9s un dels car\u00e0cters externs m\u00e9s caracter\u00edstics del grup.<\/p>\n

La disposici\u00f3 branquial, tanmateix, no \u00e9s universal. Els membres de la fam\u00edlia Phyllidiidae, per exemple, no presenten la corona branquial perianal externa t\u00edpica de molts altres doridacis i tenen una organitzaci\u00f3 respirat\u00f2ria diferent. Aquest cas mostra que, fins i tot dins d’un grup amb una morfologia general for\u00e7a recognoscible, poden existir modificacions anat\u00f2miques importants.<\/p>\n

La massa visceral i la gl\u00e0ndula digestiva se situen principalment sota el mantell. En comparaci\u00f3 amb els aeolidacis, els doridacis no presenten les nombroses prolongacions dorsals que contenen diverticles de la gl\u00e0ndula digestiva. La seva organitzaci\u00f3 interna \u00e9s, en general, m\u00e9s compacta, encara que la disposici\u00f3 concreta dels \u00f2rgans pot variar entre fam\u00edlies.<\/p>\n

En conjunt, el cos ample, el mantell ben desenvolupat i la corona branquial posterior permeten recon\u00e8ixer externament molts doridacis. No obstant aix\u00f2, aquestes caracter\u00edstiques no s\u00f3n suficients per identificar tots els llinatges del grup, i l’anatomia interna presenta difer\u00e8ncies que tamb\u00e9 s\u00f3n rellevants des del punt de vista taxon\u00f2mic.<\/p>\n

Els nudibranquis aeolidacis<\/strong><\/h5>\n

Els nudibranquis aeolidacis presenten habitualment un cos allargat, amb un parell de tentacles orals i dos rin\u00f2fors a la part anterior. La caracter\u00edstica externa m\u00e9s destacada \u00e9s la pres\u00e8ncia de nombroses prolongacions dorsals i laterals anomenades cerata<\/em>, distribu\u00efdes en fileres o agrupacions al llarg del cos.<\/p>\n

\"Anatomia<\/p>\n

Els cerata no s\u00f3n simples ap\u00e8ndixs superficials. A l’interior s’estenen els diverticles de la gl\u00e0ndula digestiva, de manera que el teixit digestiu penetra aquestes prolongacions i segueix, en gran mesura, la seva distribuci\u00f3 externa. Aquesta disposici\u00f3 permet distribuir parts de la gl\u00e0ndula digestiva per una superf\u00edcie corporal extensa i contribueix als intercanvis gasosos amb el medi.<\/p>\n

En la majoria dels aeolidacis, l’extrem dels cerata cont\u00e9 un sac especialitzat anomenat cnidosac<\/em>. Aquesta estructura pot emmagatzemar nematocists funcionals obtinguts de les preses cnid\u00e0ries de qu\u00e8 s’alimenta l’animal, com ara els hidrozous. Els nematocists s\u00f3n c\u00e0psules microsc\u00f2piques que contenen els mecanismes urticants caracter\u00edstics dels cnidaris. Despr\u00e9s de ser ingerits, alguns d’aquests nematocists poden ser seleccionats, transportats i emmagatzemats als cnidosacs, on contribueixen a la defensa de l’animal.<\/p>\n

La combinaci\u00f3 de cerata, diverticles de la gl\u00e0ndula digestiva i, en la majoria de les esp\u00e8cies, cnidosacs funcionals constitueix un dels trets anat\u00f2mics m\u00e9s caracter\u00edstics dels aeolidacis. Cal recordar, per\u00f2, que l’organitzaci\u00f3 i el desenvolupament d’aquestes estructures varien entre els diferents llinatges de nudibranquis i que no tots els nudibranquis presenten cerata.<\/p>\n

El sistema digestiu<\/strong><\/h4>\n

El sistema digestiu dels llimacs de mar compr\u00e8n els \u00f2rgans encarregats de captar l’aliment, processar-lo, digerir-lo, absorbir-ne els nutrients i eliminar-ne les restes no assimilades. La seva organitzaci\u00f3 general segueix el pla b\u00e0sic dels gaster\u00f2podes, per\u00f2 presenta variacions relacionades amb el tipus d’alimentaci\u00f3 i la hist\u00f2ria evolutiva de cada grup.<\/p>\n

\"Digestive

Sistema digestiu d’Aeolidia papillosa<\/em> per Hancock & Embleton (1845).<\/p><\/div>\n

La boca i la massa bucal<\/strong><\/h5>\n

La boca se situa a la part anterior del cos, habitualment a la regi\u00f3 ventral del cap. Comunica amb una massa bucal musculosa que cont\u00e9 els principals elements implicats en la captura i el processament de l’aliment.<\/p>\n

En moltes esp\u00e8cies, aquesta massa inclou la r\u00e0dula, una cinta flexible amb nombroses dents microsc\u00f2piques de quitina que es renoven a mesura que es desgasten. La r\u00e0dula es troba sostinguda per un aparell muscular i cartilagin\u00f3s que en facilita el moviment. Segons l’esp\u00e8cie, pot actuar com una estructura raspadora, tallant o perforadora, o b\u00e9 presentar dents especialitzades per retenir o fragmentar determinades preses.<\/p>\n

\"Radula

R\u00e0dula d’Aeolidia papillosa<\/em>. Font: Cooke, Shipley & Reed (1895), fig. 134<\/p><\/div>\n

La forma, la disposici\u00f3 i el nombre de dents radulars varien considerablement entre esp\u00e8cies. Aquestes difer\u00e8ncies estan relacionades amb el tipus d’alimentaci\u00f3 i constitueixen car\u00e0cters importants en els estudis anat\u00f2mics i taxon\u00f2mics. Alguns gaster\u00f2podes, tanmateix, han redu\u00eft o perdut la r\u00e0dula, fet que recorda que aquest model general no \u00e9s universal.<\/p>\n

Al voltant de la massa bucal, segons el grup, tamb\u00e9 poden existir mand\u00edbules o altres peces de naturalesa c\u00f2rnia que intervenen en la manipulaci\u00f3 de l’aliment. En els umbraculacis, per exemple, el llavi bucal presenta elements mastegadors independents, mentre que en altres llinatges aquestes estructures poden tenir una forma i un desenvolupament diferents.<\/p>\n

La massa bucal comunica amb l’es\u00f2fag i pot estar associada a gl\u00e0ndules salivals que secreten subst\u00e0ncies capaces de lubricar l’aliment i contribuir, segons el grup, a la digesti\u00f3. La forma i el desenvolupament d’aquestes gl\u00e0ndules no s\u00f3n id\u00e8ntics en tots els llimacs de mar.<\/p>\n

L’es\u00f2fag, l’est\u00f3mac i l’intest\u00ed<\/strong><\/h5>\n

Des de la massa bucal, l’aliment passa a l’es\u00f2fag, un conducte que el transporta cap a l’est\u00f3mac i les regions posteriors del tub digestiu. La longitud, el di\u00e0metre i l’organitzaci\u00f3 de l’es\u00f2fag poden variar segons l’esp\u00e8cie i el tipus d’aliment que consumeix. En alguns gaster\u00f2podes hi ha regions especialitzades en el processament de l’aliment, per\u00f2 no constitueixen una caracter\u00edstica general de tots els llimacs de mar.<\/p>\n

L’est\u00f3mac \u00e9s una de les regions principals del processament digestiu. La seva forma i la seva organitzaci\u00f3 varien segons el llinatge, i estan relacionades amb les caracter\u00edstiques del contingut alimentari i amb la funci\u00f3 de la gl\u00e0ndula digestiva. En aquesta regi\u00f3, l’aliment continua sent processat abans de passar a l’intest\u00ed.<\/p>\n

A l’intest\u00ed es completa bona part del recorregut del material digerit i es produeix l’absorci\u00f3 de nutrients. Les restes que no han estat assimilades avancen fins a l’anus, a trav\u00e9s del qual s\u00f3n eliminades. La posici\u00f3 de l’anus \u00e9s variable entre els diferents grups i est\u00e0 relacionada amb l’organitzaci\u00f3 de la cavitat pal\u00b7lial i amb les modificacions anat\u00f2miques pr\u00f2pies de cada llinatge.<\/p>\n

En molts doridacis, l’anus s’obre a la regi\u00f3 dorsal posterior, envoltat per la corona branquial. En els aeolidacis, en canvi, pot presentar posicions diferents al costat dret del cos, en relaci\u00f3 amb la distribuci\u00f3 dels diverticles de la gl\u00e0ndula digestiva. Per tant, la posici\u00f3 de l’anus no s’ha de generalitzar a tots els llimacs de mar.<\/p>\n

La gl\u00e0ndula digestiva<\/strong><\/h5>\n

La gl\u00e0ndula digestiva, denominada tamb\u00e9 hepatop\u00e0ncrees en part de la literatura zool\u00f2gica, \u00e9s un \u00f2rgan important en la digesti\u00f3 i el metabolisme dels gaster\u00f2podes. Participa en la secreci\u00f3 d’enzims digestius, el processament intracel\u00b7lular de l’aliment, l’absorci\u00f3 i l’emmagatzematge de nutrients i altres funcions metab\u00f2liques.<\/p>\n

La forma i la distribuci\u00f3 d’aquesta gl\u00e0ndula s\u00f3n especialment \u00fatils per entendre les difer\u00e8ncies anat\u00f2miques entre els grans grups de llimacs de mar. En molts doridacis, forma una massa relativament compacta, situada principalment a la regi\u00f3 visceral. En els aeolidacis, en canvi, est\u00e0 molt ramificada i els seus diverticles s’estenen per l’interior dels cerata.<\/p>\n

Aquesta ramificaci\u00f3 explica en part per qu\u00e8 els cerata dels aeolidacis poden presentar una coloraci\u00f3 interna caracter\u00edstica: els teixits i el contingut de les ramificacions de la gl\u00e0ndula digestiva poden ser visibles a trav\u00e9s de la paret corporal. A l’extrem de molts cerata tamb\u00e9 hi ha cnidosacs, per\u00f2 aquestes estructures tenen una funci\u00f3 diferent i no s’han de confondre amb els diverticles digestius.<\/p>\n

La distribuci\u00f3 de la gl\u00e0ndula digestiva constitueix un exemple clar de com un mateix sistema funcional pot adoptar organitzacions anat\u00f2miques diferents al llarg de l’evoluci\u00f3. El model dels aeolidacis \u00e9s especialment evident, per\u00f2 no es pot extrapolar a tots els llimacs de mar.<\/p>\n

El sistema circulatori<\/strong><\/h4>\n

Els llimacs de mar presenten un sistema circulatori obert o, en determinats grups, descrit com a semiobert. Aix\u00f2 significa que el l\u00edquid circulatori no es mant\u00e9 exclusivament dins d’una xarxa cont\u00ednua de vasos, sin\u00f3 que circula tamb\u00e9 per espais interns i sinus on entra en contacte amb els teixits. Per aix\u00f2, el l\u00edquid circulatori dels mol\u00b7luscs s’anomena hemolimfa<\/em> i no sang en el sentit estricte que s’utilitza habitualment per als vertebrats.<\/p>\n

\"Sistema

Sistema circulatori de Archidoris pseudoargus<\/em> (Rapp, 1827). Esquerra: vista general de les v\u00edsceres amb el sistema arterial injectat. Dreta: detall del cor i dels vasos associats. Font: Hancock i Embleton (1852), l\u00e0mina XII, figura 1, i l\u00e0mina XI, figura 4.<\/p><\/div>\n

L’hemolimfa transporta nutrients, productes del metabolisme i altres subst\u00e0ncies necess\u00e0ries per al funcionament de l’organisme. Tamb\u00e9 participa en els processos de defensa i, en moltes esp\u00e8cies, cont\u00e9 pigments respiratoris que contribueixen al transport de l’oxigen.<\/p>\n

El cor i la circulaci\u00f3 de l’hemolimfa<\/strong><\/h5>\n

El cor \u00e9s un \u00f2rgan muscular situat dins de la cavitat peric\u00e0rdica. En molts gaster\u00f2podes heterobranquis consta de dues cambres principals: l’aur\u00edcula, que rep l’hemolimfa procedent de les regions d’intercanvi gas\u00f3s, i el ventricle, que la impulsa cap als vasos arterials.<\/p>\n

Despr\u00e9s de sortir del cor, l’hemolimfa es distribueix pels vasos i els espais interns del cos, inclosos els sinus del sistema hemoc\u00e8lic, on banya directament els teixits. Posteriorment, retorna cap a les regions respirat\u00f2ries i d’aqu\u00ed al cor. Aquest recorregut no \u00e9s completament tancat i presenta variacions segons l’organitzaci\u00f3 anat\u00f2mica de cada llinatge.<\/p>\n

En moltes esp\u00e8cies, l’hemolimfa cont\u00e9 hemocianina, un pigment respiratori basat en el coure que transporta oxigen i que pot donar-li una tonalitat blavosa. No obstant aix\u00f2, la composici\u00f3 de l’hemolimfa i el paper dels pigments respiratoris poden variar entre els diferents grups.<\/p>\n

Relaci\u00f3 amb les estructures respirat\u00f2ries<\/strong><\/h5>\n

La circulaci\u00f3 est\u00e0 estretament relacionada amb les superf\u00edcies respirat\u00f2ries, ja que l’hemolimfa transporta els gasos respiratoris entre aquestes superf\u00edcies i els teixits.<\/p>\n

En els umbraculacis, la br\u00e0nquia bipinnada situada al costat dret del cos interv\u00e9 en l’intercanvi gas\u00f3s. En molts doridacis, aquesta funci\u00f3 correspon principalment a la corona branquial dorsal. En els aeolidacis, que no presenten aquest plomall branquial, els intercanvis gasosos tenen lloc a trav\u00e9s de la superf\u00edcie corporal, amb una contribuci\u00f3 dels cerata gr\u00e0cies a la seva superf\u00edcie extensa.<\/p>\n

Aquestes difer\u00e8ncies mostren que les estructures respirat\u00f2ries poden variar considerablement sense que canvi\u00ef el principi general del sistema circulatori: distribuir les subst\u00e0ncies necess\u00e0ries per al metabolisme i facilitar l’eliminaci\u00f3 dels productes de rebuig.<\/p>\n

El sistema nervi\u00f3s<\/strong><\/h4>\n

El sistema nervi\u00f3s dels llimacs de mar coordina el moviment, l’alimentaci\u00f3, les respostes davant dels est\u00edmuls ambientals i bona part de les funcions internes. Com en altres gaster\u00f2podes, est\u00e0 organitzat al voltant d’un conjunt de ganglis nerviosos connectats entre si mitjan\u00e7ant cordons, connectius i comissures.<\/p>\n

\"Sistema

Sistema nervi\u00f3s de Glaucus atlanticus<\/em> per Vayssi\u00e8re (1874), l\u00e0m.VIII, fig.4<\/p><\/div>\n

Els ganglis s\u00f3n agrupacions de cossos neuronals que processen i transmeten informaci\u00f3. En els gaster\u00f2podes, una part important del sistema nervi\u00f3s central es disposa al voltant de l’es\u00f2fag, formant un anell nervi\u00f3s circumoesof\u00e0gic. El grau de separaci\u00f3 o fusi\u00f3 dels ganglis, aix\u00ed com la longitud i la disposici\u00f3 de les seves connexions, varien entre els diferents llinatges.<\/p>\n

Els principals ganglis nerviosos<\/strong><\/h5>\n

Entre els components m\u00e9s importants hi ha els ganglis cerebrals, relacionats amb el processament de la informaci\u00f3 procedent del cap i amb la coordinaci\u00f3 de diverses funcions; els ganglis pedals, que innerven el peu i intervenen en el control dels moviments; i els ganglis pleurals, relacionats amb la paret corporal i el mantell. Els ganglis viscerals i parietals intervenen en el control i la innervaci\u00f3 dels \u00f2rgans interns, encara que la seva disposici\u00f3 i el seu grau de diferenciaci\u00f3 varien considerablement.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha ganglis bucals associats a la massa bucal i a les regions anteriors del sistema digestiu. Aquests ganglis participen en el control dels moviments implicats en la ingesti\u00f3 i el processament de l’aliment.<\/p>\n

Les connexions nervioses entre els diferents centres permeten integrar la informaci\u00f3 sensorial amb les respostes motores. Tot i que aquesta organitzaci\u00f3 general es conserva en nombrosos gaster\u00f2podes, no sempre es presenta com un conjunt de ganglis clarament diferenciats: en alguns llinatges, s’han fusionat parcialment, s’han concentrat a la regi\u00f3 anterior o han canviat de posici\u00f3 durant l’evoluci\u00f3.<\/p>\n

La torsi\u00f3 i les posteriors reorganitzacions anat\u00f2miques tamb\u00e9 han influ\u00eft en el recorregut dels connectius nerviosos viscerals. Tanmateix, la disposici\u00f3 final del sistema nervi\u00f3s no dep\u00e8n \u00fanicament de la torsi\u00f3 o la detorsi\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 de processos evolutius de concentraci\u00f3 i reorganitzaci\u00f3 dels ganglis.<\/p>\n

El sistema nervi\u00f3s i el comportament<\/strong><\/h5>\n

Els nervis perif\u00e8rics connecten els ganglis amb els m\u00fasculs, els \u00f2rgans interns i les estructures sensorials. D’aquesta manera, el sistema nervi\u00f3s regula el despla\u00e7ament, les respostes davant del contacte amb altres organismes i els moviments de l’aparell digestiu, entre altres funcions.<\/p>\n

Els llimacs de mar tamb\u00e9 han tingut un paper destacat en la investigaci\u00f3 neurobiol\u00f2gica. La llebre de mar Aplysia<\/em>, per exemple, s’ha utilitzat \u00e0mpliament en estudis sobre l’aprenentatge, la mem\u00f2ria i els mecanismes cel\u00b7lulars de la transmissi\u00f3 nerviosa. La mida relativament gran d’algunes neurones d’aquest animal i l’organitzaci\u00f3 accessible de determinats circuits nerviosos han facilitat la investigaci\u00f3 dels mecanismes b\u00e0sics del funcionament neuronal.<\/p>\n

En conjunt, el sistema nervi\u00f3s presenta una organitzaci\u00f3 relativament compacta, per\u00f2 amb una capacitat de coordinaci\u00f3 que permet als llimacs de mar controlar els moviments, integrar est\u00edmuls i adaptar les respostes a entorns molt diversos.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/h4>\n