La major part dels opistobranquis tenen una cinta de dents anomenada r\u00e0dula<\/em>. Consta d’una estructura molt caracter\u00edstica de dents quitinosos i \u00e9s extremadament important des dels punts de vista taxon\u00f2mic i ecol\u00f2gic.<\/p>\n R\u00e0dula de Rostanga rubra<\/em><\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n R\u00e0dula de Flabellina affinis<\/em><\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n Taxon\u00f2micament, les esp\u00e8cies amb r\u00e0dula mostren difer\u00e8ncies espec\u00edfiques quant al n\u00famero de fileres de dents que componen la cinta radular, aix\u00ed com en la forma concreta de cada dent. Aquestes caracter\u00edstiques, un cop quantificades, passen a ser la “empremta dactilar” de cada esp\u00e8cie individual i s’expressa amb la “f\u00f2rmula radular”.<\/p>\n Malhauradament, l’\u00fas de l’an\u00e0lisi radular no sempre \u00e9s conclusiva per a la identificaci\u00f3 d’esp\u00e8cies: Dintre d’un g\u00e8nere en particular, incl\u00fas dins d’una familia en particular,\u00a0 pot haver una gran variaci\u00f3 en el n\u00famero de dents i\/o en la morfologia de cada dent. Per aquest motiu l’an\u00e0lisi radular \u00e9s una ajuda taxon\u00f2mica molt important, per\u00f2 no s’ha de fer servir com a \u00fanica eina per a la identificaci\u00f3 d’esp\u00e8cies.<\/p>\n Ecol\u00f2gicament, la r\u00e0dula pot ser una eina esp\u00e8cie-espec\u00edfica adaptada a la presa preferida de l’animal. Excepte en els ordres Anaspidea<\/em>, Sacoglossa<\/em> i alguns Cephalaspidea<\/em>, tots els altres opistobranquis son carn\u00edvors rossegadors. Habitualment les seves prefer\u00e8ncies aliment\u00e0ries son molt concretes i la forma de la r\u00e0dula es correspon b\u00e9 amb aquests gustos. Molts opistobranquis disposen d’un parell de mand\u00edbules, anteriors a la r\u00e0dula, que els permeten capturar l’aliment que rosseguen.<\/p>\n Els nudibranquis doridacis tenen la zona radular ample, amb moltes dents, per poder rossegar i empassar-se els bocins d’esponges marines dels qu\u00e8 s’alimenten. Per contra, la r\u00e0dula dels doridacis fanerobranquis \u00e9s una mica m\u00e9s estreta degut a la natura filamentosa i articulada del seu aliment. Amb algunes excepcions, cap d\u00f2rid t\u00e9 unes mand\u00edbules fortes. Per contra, la majoria dels nudibranquis eolidacis i alguns dendronotacis s’alimenten d’hidrozous i briozous, aix\u00ed que tenen r\u00e0dules estretes per\u00f2 mand\u00edbules fortes. Dins qualsevol d’aquests grups hi ha amples variacions en les r\u00e0dules, generalment lligades a les prefer\u00e8ncies aliment\u00e0ries.<\/p>\n Els opistobranquis sense r\u00e0dula s’alimenten de formes diverses, alguns es mengen les seves preses senceres (com fa el g\u00e8nere Melibe<\/em>), altres en xuclen el contingut (com fan els g\u00e8neres Doriopsilla<\/em>, Dendrodoris<\/em> i Phyllidiopsis<\/em>) amb l’ajuda d’una mena de “bombes bucals” molt especialitzades.<\/p>\n Dins el subordre Sacoglossa<\/em>, les dents gastades i velles cauen i queden emmagatzemades dins un espai en forma de sac a la boca, origen del nom del grup. Encara no s’ha ent\u00e8s quin \u00e9s l’avantatge de guardar les dents velles. La r\u00e0dula d’aquest grup consisteix en una \u00fanica filera de dents que es situen en posici\u00f3 de “punxar” les c\u00e0psules d’ous d’altres opistobranquis o c\u00e8l\u00b7lules d’algues.<\/p>\n Per complementar la seva dieta, alguns sacoglosssos (com ara Elysia timida<\/em>) retenen els cloroplasts\u00a0 provinents de les algues de les qu\u00e8 s’alimenten (els cloroplasts son els org\u00e0nuls intracel\u00b7lulars responsables de la fotos\u00edntesi a les plantes) de forma que continuen funcionant durant un temps dins el seu aparell digestiu (que sol tenir la pell transparent) i produ\u00efnt sucres que son absorbits i consumits per l’animal. Alguns dendronotacis i eolidacis de zones tropicals poden tenir algues simbionts als seus teixits (com fan els coralls tropicals), amb una funci\u00f3 semblant a la dels cloroplasts.<\/p>\n Alguns Cephalaspidea<\/em> de la familia Aglajidae<\/em> no tenen r\u00e0dula, per\u00f2 en canvi disposen d’una massa bucal molt musculada que els permet atacar r\u00e0pidament les seves preses i empassar-se-les senceres.<\/p>\n Els Notaspidea<\/em> disposen de fortes mand\u00edbules i r\u00e0dules petites i fines, composades habitualment per unes 200 dents disposades en una sola filera. Se sap poc de quines s\u00f3n les seves preses preferides, per\u00f2 algunes esp\u00e8cies s’han trobat associades a determinats tunicats i esponges.<\/p>\n Els Anaspidea<\/em> tenen r\u00e0dules llargues i amples, aptes per pasturar les algues de les que s’alimenten.<\/p>\n Alguns g\u00e8neres d’opistobranquis i el seu aliment<\/strong><\/p>\n Citeu aquest article com: <\/strong><\/p> Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M.<\/b> (2025) \"Alimentaci\u00f3 i r\u00e0dula\"<\/em> a OPK-Opistobranquis<\/em>. Publicat: 25\/12\/2012. Accedit: 31\/07\/2026. Disponible a (https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/?p=5795<\/a>)<\/p> <\/p><\/div> <\/p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els mol\u00b7luscs opistobranquis s’alimenten d’una gran varietat d’organismes que, generalment, no constitueixen aliment per a altres animals. La majoria dels opistobranquis s\u00f3n depredadors, herv\u00edbors o carn\u00edvors, per\u00f2 altament especialitzats i que tenen un gust molt selectiu pels organismes que son la seva presa, que sovint es limita a un \u00fanic g\u00e8nere de planta o animal. Generalment, les esp\u00e8cies pertanyents a cada fam\u00edlia d’opistobranquis s’alimenten de tipus de preses similars. La\u2026<\/p>\n\n\n
\n \n ![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/rostanga-rubra1.jpg?resize=240%2C231&ssl=1\" "\\"rostanga-rubra1\\"")
\n \n ![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/flabellina-affinis5.jpg?resize=240%2C231&ssl=1\" "\\"flabellina-affinis5\\"")
\n