{"id":5795,"date":"2012-12-25T07:48:12","date_gmt":"2012-12-25T06:48:12","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/alimentaci%c3%b3-i-r%c3%a0dulaalimentaci%c3%b3n-y-r%c3%a0dulafeeding-and-radula"},"modified":"2026-10-18T16:47:37","modified_gmt":"2026-10-18T14:47:37","slug":"alimentacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/introduccio\/alimentacio\/","title":{"rendered":"Alimentaci\u00f3 i r\u00e0dula"},"content":{"rendered":"

Els llimacs de mar presenten una gran diversitat d’estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries. N’hi ha que s’alimenten d’algues, mentre que molts altres s\u00f3n depredadors que consumeixen esponges, hidrozous, anemones, briozous, ascidis o altres petits animals marins. Algunes esp\u00e8cies fins i tot s’alimenten dels ous d’altres mol\u00b7luscs. En molts casos, la dieta \u00e9s for\u00e7a especialitzada i l’animal dep\u00e8n d’un o de pocs tipus de preses, tot i que el grau d’especialitzaci\u00f3 varia considerablement entre esp\u00e8cies.<\/p>\n

Aquesta relaci\u00f3 amb l’aliment influeix en la seva ecologia i tamb\u00e9 en l’organitzaci\u00f3 de l’aparell bucal. La forma de la r\u00e0dula, les mand\u00edbules i altres estructures poden estar adaptades a la manera d’obtenir l’aliment i a les caracter\u00edstiques de les preses.<\/p>\n

La r\u00e0dula: una eina per alimentar-se<\/strong><\/h4>\n

La r\u00e0dula<\/strong> \u00e9s una estructura caracter\u00edstica de la majoria dels mol\u00b7luscs gaster\u00f2podes. Consisteix en una cinta flexible prove\u00efda de fileres de dents microsc\u00f2piques, situada a la massa bucal i sostinguda per un conjunt de teixits i estructures musculars conegut com a odont\u00f2for. La membrana radular \u00e9s rica en quitina, i les dents presenten una composici\u00f3 que pot variar entre grups, amb components org\u00e0nics i, en alguns casos, minerals.<\/p>\n\n\n\n
\n

\"\"

R\u00e0dula de Rostanga rubra<\/em><\/p><\/div><\/td>\n

\n

\"\"

R\u00e0dula de Flabellina affinis<\/em><\/p><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Durant l’alimentaci\u00f3, la r\u00e0dula es mou endavant i endarrere i permet raspar superf\u00edcies, fragmentar teixits o retenir parts de les preses. La forma, la mida i la disposici\u00f3 de les dents varien considerablement segons l’esp\u00e8cie i estan relacionades, en molts casos, amb el tipus d’aliment i la manera d’obtenir-lo. Les dents desgastades se substitueixen cont\u00ednuament gr\u00e0cies a la formaci\u00f3 de noves dents.<\/p>\n

L’estudi de la r\u00e0dula t\u00e9 un gran inter\u00e8s tant des del punt de vista ecol\u00f2gic com taxon\u00f2mic. El nombre i la disposici\u00f3 de les dents en cada filera es poden expressar mitjan\u00e7ant una f\u00f3rmula radular<\/strong>, mentre que la forma de cada dent proporciona informaci\u00f3 complement\u00e0ria. Aquests car\u00e0cters s\u00f3n \u00fatils per comparar esp\u00e8cies i estudiar les seves adaptacions aliment\u00e0ries, per\u00f2 no permeten identificar una esp\u00e8cie de manera infal\u00b7lible: cal interpretar-los conjuntament amb altres caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques, anat\u00f2miques i, quan cal, moleculars.<\/p>\n

Diferents dietes, diferents adaptacions<\/strong><\/h4>\n

Els nudibranquis doridacis s’alimenten principalment d’altres invertebrats, especialment d’esponges, tot i que tamb\u00e9 hi ha esp\u00e8cies que consumeixen briozous o altres preses. La morfologia de la r\u00e0dula varia notablement entre els diferents llinatges i pot estar relacionada amb la naturalesa dels organismes dels quals s’alimenten. En algunes fam\u00edlies, com els Dendrodorididae i els Phyllidiidae, la r\u00e0dula i les mand\u00edbules han desaparegut al llarg de l’evoluci\u00f3. Aquests animals disposen d’un aparell bucal especialitzat que els permet obtenir l’aliment sense utilitzar una r\u00e0dula.<\/p>\n

Molts nudibranquis aeolidacis s’alimenten de cnidaris, com ara hidrozous i anemones. Les caracter\u00edstiques de la massa bucal i de la r\u00e0dula varien segons les preses i les estrat\u00e8gies aliment\u00e0ries de cada esp\u00e8cie. En alguns casos, les mand\u00edbules tenen un paper important en la captura i el processament de l’aliment. Altres nudibranquis, com alguns dendronotacis, consumeixen hidrozous, coralls tous o gorg\u00f2nies.<\/p>\n

Els sacoglossos<\/strong> presenten una estrat\u00e8gia molt diferent: la majoria s’alimenten d’algues. La seva r\u00e0dula acostuma a tenir una sola filera de dents, sovint afilades, que permeten perforar les c\u00e8l\u00b7lules algals i extreure’n el contingut. Les dents es renoven cont\u00ednuament i, en moltes esp\u00e8cies, les dents desgastades poden acumular-se en un sac especialitzat associat a la massa bucal, anomenat ascus<\/em>.<\/p>\n

Altres grups tamb\u00e9 presenten adaptacions particulars. Les llebres de mar consumeixen principalment algues i disposen d’una r\u00e0dula adaptada a aquesta alimentaci\u00f3. Alguns cefalaspideus s\u00f3n depredadors que capturen altres invertebrats, i entre aquests n’hi ha que han perdut la r\u00e0dula i utilitzen una massa bucal molt musculosa. El g\u00e8nere Melibe<\/em>, per exemple, captura petites preses amb l’ajuda d’un vel oral expandible, sense dependre d’una r\u00e0dula per triturar-les.<\/p>\n

Exemples de relacions aliment\u00e0ries<\/strong><\/h4>\n

La diversitat de dietes es pot observar en les associacions entre determinats llimacs de mar i els organismes que consumeixen. Aquests exemples s\u00f3n orientatius, ja que la dieta pot variar entre esp\u00e8cies d’un mateix g\u00e8nere:<\/p>\n