{"id":5797,"date":"2012-12-25T07:49:28","date_gmt":"2012-12-25T06:49:28","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/%c3%b2rgans-sensorials-i-rin%c3%b2fors%c3%b3rganos-sensoriales-y-rin%c3%b3forossensory-organs-and-rhinophores"},"modified":"2026-10-18T16:41:20","modified_gmt":"2026-10-18T14:41:20","slug":"organs-sensorials","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/introduccio\/organs-sensorials\/","title":{"rendered":"\u00d2rgans sensorials i rin\u00f2fors"},"content":{"rendered":"

Els llimacs de mar viuen en un medi on els est\u00edmuls qu\u00edmics i el contacte tenen un paper fonamental per interpretar l\u2019entorn. Per localitzar l\u2019aliment, recon\u00e8ixer possibles parelles reproductores o detectar situacions de perill, disposen de diversos \u00f2rgans sensorials, especialment desenvolupats a la regi\u00f3 anterior del cos. La seva forma i disposici\u00f3 varien entre els diferents grups, d\u2019acord amb la seva biologia i manera de viure.<\/p>\n

\"AplysiaDetail of anaspidean (Aplysia punctata<\/em>) rhinophores
\nwith the shape of rabbit ears<\/h6>\n

Els rin\u00f2fors: el sentit de l\u2019olfacte sota l\u2019aigua<\/strong><\/h4>\n

Els rin\u00f2fors s\u00f3n dos ap\u00e8ndixs sensorials situats habitualment a la part dorsal del cap, darrere dels tentacles orals quan aquests s\u00f3n presents. S\u00f3n especialment visibles en els nudibranquis i constitueixen un dels trets m\u00e9s caracter\u00edstics d\u2019aquest grup. Malgrat el seu aspecte, no s\u00f3n \u00f2rgans respiratoris: intervenen principalment en la quimiorrecepci\u00f3, \u00e9s a dir, en la detecci\u00f3 de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques presents a l\u2019aigua.<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant els rin\u00f2fors, molts llimacs de mar poden detectar senyals qu\u00edmics relacionats amb l\u2019aliment i recon\u00e8ixer subst\u00e0ncies alliberades per altres individus, inclosos possibles companys reproductors. En determinades esp\u00e8cies, aquests senyals tamb\u00e9 els ajuden a localitzar organismes concrets dels quals s\u2019alimenten. Per exemple, s\u2019ha demostrat experimentalment que el nudibranqui tropical Phestilla sibogae utilitza est\u00edmuls qu\u00edmics per localitzar i recon\u00e8ixer els coralls del g\u00e8nere Porites, dels quals s\u2019alimenta.<\/p>\n

La forma dels rin\u00f2fors \u00e9s molt variable. Poden ser llisos, tenir petits tubercles o presentar plecs i l\u00e0mines transversals que augmenten la superf\u00edcie de l\u2019epiteli sensorial. En molts doridacis, aquesta part de l\u2019anatomia \u00e9s especialment evident i pot tenir una forma lamel\u00b7lada. En algunes esp\u00e8cies, els rin\u00f2fors es poden retreure dins d\u2019unes cavitats protectores, mentre que en d\u2019altres no disposen d\u2019aquest mecanisme. El nombre, la forma i la disposici\u00f3 de les l\u00e0mines, aix\u00ed com la pres\u00e8ncia de cavitats retractores, s\u00f3n car\u00e0cters \u00fatils per diferenciar esp\u00e8cies i grups taxon\u00f2mics.<\/p>\n

Els tentacles orals i el tacte<\/strong><\/h4>\n

Molts llimacs de mar tamb\u00e9 presenten un parell de tentacles orals a la part anterior del cap. A m\u00e9s d\u2019intervenir en la percepci\u00f3 del contacte, poden detectar est\u00edmuls qu\u00edmics a poca dist\u00e0ncia o directament sobre el substrat. En diverses esp\u00e8cies, els rin\u00f2fors i els tentacles orals tenen funcions sensorials complement\u00e0ries: els primers s\u00f3n especialment importants en la detecci\u00f3 de senyals qu\u00edmics a dist\u00e0ncia, mentre que els segons intervenen m\u00e9s en la percepci\u00f3 per contacte. Aquesta divisi\u00f3 funcional, per\u00f2, no \u00e9s id\u00e8ntica en tots els grups.<\/p>\n

Altres regions del cos tamb\u00e9 poden contenir c\u00e8l\u00b7lules sensorials capaces de detectar el contacte i els canvis de l\u2019entorn. Per tant, encara que els rin\u00f2fors siguin els \u00f2rgans m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019identificar, no s\u00f3n els \u00fanics que intervenen en la percepci\u00f3 sensorial.<\/p>\n

Els ulls i l\u2019orientaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n

Els ulls dels nudibranquis s\u00f3n petits i se situen generalment sota els teixits de la regi\u00f3 cef\u00e0lica, a prop dels centres nerviosos. La seva capacitat visual \u00e9s limitada en comparaci\u00f3 amb la d\u2019altres animals, per\u00f2 no necess\u00e0riament es redueix a distingir claror i foscor. Un estudi experimental amb Berghia stephanieae va demostrar que aquesta esp\u00e8cie pot respondre a est\u00edmuls visuals amb una certa informaci\u00f3 espacial i orientar els seus despla\u00e7aments en funci\u00f3 d\u2019aquests est\u00edmuls. La resposta, a m\u00e9s, varia segons l\u2019estat nutricional de l\u2019animal i la pres\u00e8ncia d\u2019olors relacionades amb l\u2019aliment. Encara cal investigar fins a quin punt aquestes capacitats s\u00f3n compartides per altres esp\u00e8cies.<\/p>\n

Com passa en altres mol\u00b7luscs, els estatocists s\u00f3n petits \u00f2rgans interns relacionats amb l\u2019equilibri i l\u2019orientaci\u00f3 del cos. Juntament amb els receptors t\u00e0ctils i qu\u00edmics, contribueixen a coordinar els moviments i a respondre a les condicions de l\u2019entorn.<\/p>\n

En conjunt, els \u00f2rgans sensorials dels llimacs de mar formen un sistema divers i especialitzat. L\u2019estudi de la seva anatomia permet entendre millor com es mouen, com localitzen l\u2019aliment i com interactuen amb altres organismes i amb el medi on viuen.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/h4>\n