Una de les estructures respirat\u00f2ries m\u00e9s caracter\u00edstiques dels nudibranquis doridacis \u00e9s el plomall branquial<\/strong>, situat a la part dorsal posterior del cos, habitualment al voltant de l’anus. Est\u00e0 format per prolongacions ramificades que augmenten la superf\u00edcie disponible per a l’intercanvi de gasos amb l’aigua.<\/p>\n Dendrodoris limbata<\/em> mostrant el plomall branquial<\/p><\/div>\n Les br\u00e0nquies poden presentar formes i graus de ramificaci\u00f3 diferents segons l’esp\u00e8cie. En alguns doridacis, el plomall branquial es pot retreure dins d’una cavitat protectora quan l’animal se sent amena\u00e7at; en d’altres, les br\u00e0nquies romanen exposades. Aquesta difer\u00e8ncia permet distingir tradicionalment els doridacis amb br\u00e0nquies retr\u00e0ctils, anomenats criptobranquis, dels que no les poden amagar completament, coneguts com a fanerobranquis.<\/p>\n Els fil\u00b7lidacis constitueixen una excepci\u00f3 destacable: no presenten el plomall branquial perianal t\u00edpic de molts altres doridacis i tenen estructures respirat\u00f2ries laterals especialitzades.<\/p>\n Els cerata<\/strong> s\u00f3n prolongacions del tegument que sobresurten del dors i, en molts casos, es disposen en fileres o grups als costats del cos. S\u00f3n especialment caracter\u00edstics dels nudibranquis aeolidacis, tot i que tamb\u00e9 apareixen en altres llinatges de llimacs de mar.<\/p>\n Nemesignis banyulensis<\/em> mostrant els cerata<\/p><\/div>\n En els aeolidacis, els cerata tenen un paper important en la respiraci\u00f3. La seva paret, relativament prima, i la gran superf\u00edcie que ofereixen faciliten la difusi\u00f3 de l’oxigen des de l’aigua cap a l’hemolimfa, el fluid circulatori dels mol\u00b7luscs, i l’eliminaci\u00f3 del di\u00f2xid de carboni. Per aquesta funci\u00f3, sovint es descriuen com a br\u00e0nquies secund\u00e0ries<\/strong>, encara que no siguin br\u00e0nquies en sentit anat\u00f2mic estricte.<\/p>\n Els cerata tamb\u00e9 participen en altres funcions. En molts aeolidacis, cadascun cont\u00e9 una prolongaci\u00f3 de la gl\u00e0ndula digestiva, relacionada amb el processament i la distribuci\u00f3 dels nutrients. En nombroses esp\u00e8cies, a m\u00e9s, l’extrem dels cerata presenta un cnidosac<\/strong>, una estructura especialitzada on s’acumulen nematocists procedents de les preses cnid\u00e0ries. Aquestes c\u00e0psules urticants poden conservar la seva funcionalitat i ser utilitzades com a mecanisme defensiu.<\/p>\n Alguns llimacs de mar poden desprendre’s volunt\u00e0riament de part dels cerata quan s\u00f3n molestats o atacats. Aquest fenomen, anomenat autotomia, pot actuar com una estrat\u00e8gia de distracci\u00f3 davant dels depredadors. Els cerata perduts es poden regenerar posteriorment.<\/p>\n No tots els llimacs de mar presenten un plomall branquial dorsal o cerata. En altres grups, les br\u00e0nquies poden estar situades dins la cavitat paleal, sota el mantell o al costat del cos. La seva disposici\u00f3 reflecteix la diversitat anat\u00f2mica dels diferents llinatges de gaster\u00f2podes marins.<\/p>\n Alguns sacoglossos, per exemple, tenen prolongacions laterals del cos anomenades parapodis. Aquestes estructures poden augmentar la superf\u00edcie exposada a l’aigua i contribuir a l’intercanvi gas\u00f3s. En altres esp\u00e8cies, la forma aplanada del cos i la superf\u00edcie tegument\u00e0ria tenen un paper important en la respiraci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, les br\u00e0nquies, els cerata, els parapodis i la superf\u00edcie corporal representen diferents solucions anat\u00f2miques que permeten als llimacs de mar obtenir l’oxigen dissolt a l’aigua. La seva diversitat \u00e9s un bon exemple de com l’anatomia d’aquests gaster\u00f2podes s’ha adaptat als diferents modes de vida marins.<\/p>\n Citeu aquest article com: <\/strong><\/p> Pontes, Miquel<\/b> (2025) \"Respiraci\u00f3, cerata i br\u00e0nquies\"<\/em> a OPK-Opistobranquis<\/em>. Publicat: 25\/12\/2012. Accedit: 21\/10\/2026. Disponible a (https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/?p=5799<\/a>)<\/p> <\/p><\/div> <\/p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els llimacs de mar respiren mitjan\u00e7ant estructures anat\u00f2miques diverses, que varien segons el grup al qual pertanyen. Com que viuen en un medi aqu\u00e0tic, obtenen l’oxigen dissolt a l’aigua i eliminen el di\u00f2xid de carboni a trav\u00e9s de superf\u00edcies adaptades per a l’intercanvi gas\u00f3s. En alguns grups, aquesta funci\u00f3 es duu a terme principalment mitjan\u00e7ant br\u00e0nquies especialitzades; en d’altres, hi intervenen els cerata o una part important de la superf\u00edcie\u2026<\/p>\n![\"Dendrodoris](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/MPG_8549-Dendrodoris-limbata.jpg?resize=900%2C598&ssl=1\")
Els cerata: respiraci\u00f3, digesti\u00f3 i defensa<\/strong><\/h4>\n
![\"Nemesignis](\"https:\/\/i0.wp.com\/opistobranquis.info\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Dondice-banyulensis-by-Miquel-Pontes-MPG_4610.jpg?resize=900%2C598&ssl=1\")
Altres formes de respiraci\u00f3<\/strong><\/h4>\n
Refer\u00e8ncies<\/strong><\/h4>\n
\n