{"id":5801,"date":"2012-12-25T07:52:36","date_gmt":"2012-12-25T06:52:36","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/reproducci%c3%b3reproducci%c3%b3nreproduction"},"modified":"2026-10-18T20:11:05","modified_gmt":"2026-10-18T18:11:05","slug":"reproduccio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/introduccio\/reproduccio\/","title":{"rendered":"Reproducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

La reproducci\u00f3 dels llimacs de mar presenta una gran diversitat de comportaments i estrat\u00e8gies, adaptats als diferents h\u00e0bitats i modes de vida d\u2019aquests gaster\u00f2podes. Encara que moltes esp\u00e8cies comparteixen caracter\u00edstiques reproductives, no existeix un \u00fanic model v\u00e0lid per a tots els grups.<\/p>\n

\"Felimare

Felimare tricolor<\/em> reprodu\u00efnt-se, per Miquel Pontes<\/p><\/div>\n

Hermafroditisme i aparellament<\/strong><\/h4>\n

La majoria dels nudibranquis s\u00f3n hermafrodites simultanis, \u00e9s a dir, cada individu disposa d’aparell reproductor mascul\u00ed i femen\u00ed funcionals. Aquesta caracter\u00edstica tamb\u00e9 \u00e9s habitual en altres grups de llimacs de mar. Tanmateix, tenir tots dos sexes no significa que es puguin reproduir necess\u00e0riament per autofecundaci\u00f3: en moltes esp\u00e8cies, la reproducci\u00f3 habitual implica l’intercanvi d’espermatozoides entre dos individus (Pola & Gonz\u00e1lez-Duarte, 2008; Taraporevala et al., 2022).<\/p>\n

Durant l’aparellament, els animals es col\u00b7loquen en una posici\u00f3 que permet transferir els espermatozoides a l’aparell reproductor de la parella. En molts nudibranquis, l’intercanvi \u00e9s rec\u00edproc, de manera que tots dos individus poden actuar simult\u00e0niament com a donants i receptors d’esperma. En altres grups, per\u00f2, s’han observat estrat\u00e8gies diferents, com la transfer\u00e8ncia unilateral d’esperma o la inseminaci\u00f3 hipod\u00e8rmica, en qu\u00e8 els espermatozoides s’introdueixen a trav\u00e9s de la paret corporal de la parella (Anthes & Michiels, 2007).<\/p>\n

La fecundaci\u00f3 \u00e9s generalment interna. Els espermatozoides poden quedar emmagatzemats dins del sistema reproductor i utilitzar-se posteriorment per fecundar els \u00f2vuls. Aix\u00f2 permet que la posta es produeixi despr\u00e9s de l’aparellament, sense necessitat que la parella continu\u00ef present.<\/p>\n

Les postes d’ous<\/strong><\/h4>\n

Despr\u00e9s de la fecundaci\u00f3, els ous es dipositen a l’exterior del cos, generalment envoltats de c\u00e0psules i incorporats a una matriu gelatinosa que contribueix a protegir els embrions. La forma i l’estructura de les postes varien considerablement entre esp\u00e8cies i poden ser \u00fatils per a la seva identificaci\u00f3.<\/p>\n

Molts nudibranquis ponen els ous en forma de cintes gelatinoses, sovint enrotllades en espiral i adherides al substrat. Aquestes cintes poden contenir nombroses c\u00e0psules, cadascuna amb un o diversos embrions, segons l’esp\u00e8cie. Les postes se solen trobar sobre roques, algues, organismes s\u00e8ssils o altres superf\u00edcies submergides.<\/p>\n

Altres llimacs de mar presenten postes diferents. Les llebres de mar, per exemple, poden dipositar llargues cordes gelatinoses que contenen milers d’ous. La mida de la posta, el nombre d’ous i la seva dimensi\u00f3 individual varien segons l’esp\u00e8cie i l’estrat\u00e8gia reproductiva. En general, les esp\u00e8cies que produeixen larves planct\u00f2niques aliment\u00e0ries tendeixen a invertir en un nombre elevat d’ous relativament petits, mentre que les que produeixen cries m\u00e9s desenvolupades solen destinar m\u00e9s recursos a cada embri\u00f3 (Krug et al., 2015).<\/p>\n

\"Berthellina <\/a>
Berthellina edwardsii egg masses by Myriam Laplace <\/div> <\/div> <\/div>
\"Peltodoris <\/a>
Peltodoris atromaculata egg mass by Miquel Pontes <\/div> <\/div>
\"Doto <\/a>
Doto koenneckeri egg mass on Aglaophenia, by Miquel Pontes <\/div> <\/div> <\/div> <\/div>
\"Platydoris <\/a>
Platydoris argo egg mass by Miquel Pontes <\/div> <\/div>
\"Pleurobranchus <\/a>
Pleurobranchus testudinarius egg mass by Lara Orselli <\/div> <\/div> <\/div>
\"Calma <\/a>
Calma glaucoides egg mass by Miquel Pontes <\/div> <\/div> <\/div> <\/div>
\"Tethys <\/a>
Tethys fimbria egg mass by Sylvain Le Bris <\/div> <\/div> <\/div>
\"Aplysia <\/a>
Aplysia punctata egg mass by Miquel Pontes <\/div> <\/div> <\/div> <\/div> <\/div>\n

Del desenvolupament embrionari a la larva<\/strong><\/h4>\n

Un cop dipositats, els embrions es desenvolupen dins de les c\u00e0psules. Durant aquest proc\u00e9s passen per diverses etapes del desenvolupament embrionari i, en moltes esp\u00e8cies, formen una larva vel\u00edgera abans de sortir de l’ou.<\/p>\n

La larva vel\u00edgera<\/strong> presenta una estructura ciliada anomenada vel, que li permet nedar i generar corrents d’aigua. En moltes esp\u00e8cies tamb\u00e9 conserva una petita conquilla larv\u00e0ria, que es perd durant la metamorfosi en els llinatges de llimacs que no tenen conquilla en l’edat adulta.<\/p>\n

En les esp\u00e8cies amb desenvolupament planctotr\u00f2fic<\/em>, les larves passen un per\u00edode al pl\u00e0ncton i s’alimenten de part\u00edcules o microorganismes, com ara microalgues. Durant aquesta fase poden ser transportades pels corrents marins, fet que afavoreix la dispersi\u00f3 i la colonitzaci\u00f3 de nous h\u00e0bitats.<\/p>\n

La durada de la fase planct\u00f2nica varia segons l’esp\u00e8cie i les condicions ambientals. Abans d’assentar-se al fons, algunes larves responen a est\u00edmuls qu\u00edmics relacionats amb el substrat o amb els organismes que constitueixen el seu futur aliment. L’assentament va seguit de la metamorfosi<\/em>, durant la qual la larva es transforma en un juvenil amb l’organitzaci\u00f3 corporal pr\u00f2pia de l’esp\u00e8cie adulta.<\/p>\n

Desenvolupament directe i altres estrat\u00e8gies<\/strong><\/h4>\n

No tots els llimacs de mar passen per una fase planct\u00f2nica lliure. En les esp\u00e8cies amb desenvolupament lecitotr\u00f2fic<\/em>, l’embri\u00f3 dep\u00e8n principalment de les reserves nutritives del rovell de l’ou i la fase larv\u00e0ria pot ser curta i no aliment\u00e0ria. En alguns casos, el desenvolupament i la metamorfosi es completen dins de la c\u00e0psula, de manera que de l’ou emergeix directament un juvenil, sense una etapa planct\u00f2nica lliure.<\/p>\n

Aquestes estrat\u00e8gies solen implicar difer\u00e8ncies en la dispersi\u00f3 potencial i en la inversi\u00f3 reproductiva. Les larves planctotr\u00f2fiques <\/em>poden dispersar-se \u00e0mpliament, mentre que el desenvolupament directe acostuma a limitar m\u00e9s la dispersi\u00f3 inicial de la descend\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, la relaci\u00f3 entre el tipus de desenvolupament i la dispersi\u00f3 efectiva dep\u00e8n tamb\u00e9 dels corrents marins, de l’ecologia de l’esp\u00e8cie i de les condicions de superviv\u00e8ncia (Krug et al., 2015).<\/p>\n

En alguns sacoglossos s’han documentat, a m\u00e9s, variacions en el tipus de desenvolupament larvari dins d’una mateixa esp\u00e8cie. Aquest fenomen, conegut com a poecil\u00b7logonia<\/em>, mostra que les estrat\u00e8gies reproductives poden ser m\u00e9s flexibles del que suggeriria un model \u00fanic de cicle vital.<\/p>\n

En conjunt, la reproducci\u00f3 dels llimacs de mar combina diferents sistemes d’aparellament, formes de posta i modalitats de desenvolupament embrionari i larvari. Aquesta diversitat influeix en la dispersi\u00f3, la colonitzaci\u00f3 de nous h\u00e0bitats i la superviv\u00e8ncia de les poblacions, i constitueix un dels aspectes m\u00e9s interessants de la biologia d’aquests gaster\u00f2podes.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/h4>\n