{"id":681,"date":"2012-05-17T16:21:56","date_gmt":"2012-05-17T14:21:56","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/onchidoris-pusillaonchidoris-pusillaonchidoris-pusilla"},"modified":"2025-02-26T22:42:45","modified_gmt":"2025-02-26T21:42:45","slug":"atalodoris-pusilla","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/doridida\/doridoidei\/onchidoridoidea\/atalodoris-pusilla\/","title":{"rendered":"Atalodoris pusilla"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Atalodoris pusilla <\/em>(Alder & Hancock, 1845)<\/h3>\n

\"Atalodoris<\/div>
Atalodoris pusilla @ U.K.<\/em> per Bernard Picton<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Atalodoris pusilla<\/em> (Alder & Hancock, 1845)<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Ringipleura<\/a><\/td><\/tr>
Superorder<\/th>Nudipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Doridida<\/a><\/td><\/tr>
Infraorder<\/th>Doridoidei<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Onchidoridoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Onchidorididae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Atalodoris<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Atalodoris pusilla<\/em> (Alder & Hancock, 1845)<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [1565333<\/a>]<\/p><\/div>Nota taxon\u00f2mica:<\/strong>\u00a0La fam\u00edlia Onchidorididae Gray, 1827 inclou 5 g\u00e8neres:\u00a0Acanthodoris<\/em>\u00a0Gray 1827;\u00a0Adalaria<\/em>\u00a0Bergh, 1878;\u00a0Atalodoris<\/em>\u00a0Iredale & Donoghue; 1923,\u00a0Onchidoris<\/em>\u00a0Blainville, 1816; i\u00a0Onchimira<\/em>\u00a0Martynov, Korshunova, N. Samayan & K. Samayan, 2009; i inclou un total de 56 esp\u00e8cies actualment acceptades (WoRMS, 2022). Excepte el g\u00e8nere\u00a0Acanthodoris<\/em>, que inclou 15 esp\u00e8cies acceptades i tres dubtoses (una\u00a0nomen dubium<\/em>\u00a0i dues\u00a0taxa inquirenda<\/em>) (WoRMS, 2022; Hallas et al., 2016), i el g\u00e8nere monoespec\u00edfic\u00a0Onchimira<\/em>\u00a0recentment descrit, representat per\u00a0Onchimira cavifera<\/em>\u00a0Martynov et al. (2009), la resta dels g\u00e8neres mostren una hist\u00f2ria sistem\u00e0tica problem\u00e0tica. De fet,\u00a0Adalaria<\/em>,\u00a0Atalodoris<\/em>\u00a0i\u00a0Onchidoris<\/em>\u00a0(que inclouen respectivament 7, 17 i 16 esp\u00e8cies actualment acceptades) han estat objete de nombroses revisions en els darrers anys, produ\u00efnt avaluacions sistem\u00e0tiques disimilars, segons les diferents opinions dels diferents autors (Hallas & Gosliner, 2015; Martynov et al., 2009). La validesa del g\u00e8nere\u00a0Adalaria<\/em>\u00a0\u00e9s actualment objecte de controversia; Hallas & Gosliner (2015) el van tractar com a sin\u00f2nim de\u00a0Onchidoris<\/em>\u00a0mentre que Martynov et al. (2009) el van considerar como un g\u00e8nere v\u00e0lid. A m\u00e9s, Hallas & Gosliner (2015) van establir el g\u00e8nere\u00a0Knoutsodonta<\/em>\u00a0per incloure tots els Onchidorididae sense una dent raqu\u00eddea, per\u00f2 aquest car\u00e0cter diagn\u00f2stic va ser pr\u00e8viament establert com la sinapomorf\u00eda del g\u00e8nere\u00a0Atalodoris<\/em>, descrit originalment per Iredale & Donoghue (1923) i, per aquesta ra\u00f3, va ser restablert recentment per Ortea (2021) i actualment es considerava v\u00e0lid.
\nAtalodoris albonigra<\/em> (Pruvot-Fol, 1951) va ser descrita al mar Mediterrani, per\u00f2 Furfaro et al. (2022) consideren que sempre ha estat confosa amb Atalodoris pusilla<\/em> perqu\u00e8 la seva descripci\u00f3 original \u00e9s totalment insuficient per diferenciar-les. A. albonigra<\/em> va ser redescrita per Schmekel basant-se en esp\u00e8cimens del golf de N\u00e0pols utilitzant el mateix enfocament general (Schmekel & Portmann, 1982), per\u00f2 algunes inconsist\u00e8ncies en la descripci\u00f3 recolzen la possible sinon\u00edmia amb A. pusilla<\/em>. Es suposa que va ser trobada novament per Perrone (1986) per\u00f2 la seva descripci\u00f3 corresponia realment a A. pictoni<\/em>, igual que altres troballes posteriors del mar de Lig\u00faria (Betti et al., 2017). Posteriorment A. albonigra<\/em> va ser trobada a Catalunya, Espanya (OPK, 2012), i aquests esp\u00e8cimens realment es corresponen amb A. pusilla<\/em> tant a l’an\u00e0lisi molecular com a la morfologia externa. Cal tenir en compte que, en exemplars tan petits (2,5 a 7,5 mm), la pigmentaci\u00f3 del mantell pot apar\u00e8ixer amb predomini de marr\u00f3\/negre, per\u00f2 amb taques fosques sobre fons blanc crem\u00f3s en aquells exemplars tres vegades m\u00e9s grans. A m\u00e9s, la coloraci\u00f3 i estructura de br\u00e0nquies i rin\u00f2fors coincideixen en tots dos t\u00e0xons. En base a aquestes consideracions i en qu\u00e8 no es disposa dels exemplars originals descrits per Pruvot-Fol (1951), Schmekel & Portmann (1982) i Perrone (1986), Furfaro et al (2022) considera A. albonigra<\/em> com a sin\u00f2nim j\u00fanior d’A. pusilla<\/em>, segons les normes de la ICZN.<\/p>\n

Sin\u00f2nims<\/strong><\/p>\n