{"id":7365,"date":"2013-04-16T18:18:56","date_gmt":"2013-04-16T17:18:56","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/runcinacea"},"modified":"2025-10-29T16:32:06","modified_gmt":"2025-10-29T15:32:06","slug":"runcinoidea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/runcinoidea\/","title":{"rendered":"Runcinida"},"content":{"rendered":"

Les esp\u00e8cies de Runcinids es diferencien dels Cefalaspideus perqu\u00e8 el mantell (o notum) no es troba dividit transversalment en dues regions, per la qual cosa no existeix una regi\u00f3 cef\u00e0lica diferenciada, manquen de cavitat paleal i el peu est\u00e0 sense dividir, sense extensions laterals o parapodis. No hi ha tentacles cef\u00e0lics i els tentacles orals solament estan presents en Ildica<\/em>. El mantell est\u00e0 ben separat del peu per un solc. El seu aspecte \u00e9s el d’un cuc grasonet quelcom deprimit dorsoventralment i la seva grand\u00e0ria no sol superar els 7-8 mm de longitud.<\/p>\n

\"Runcina<\/div>
Runcina coronata<\/em> per Luis \u00c1ngel D\u00edaz \u00c1lvarez<\/center><\/span>

<\/p><\/p>\n

La posici\u00f3 de l’anus \u00e9s terminal, estant situat darrere del mantell posterior i sovint lleugerament a la dreta de la l\u00ednia mitjana. Les br\u00e0nquies s\u00f3n petites, en nombre d’1 a 3 i estan situades entre el mantell i el peu, a la dreta de l’anus o b\u00e9 no existeixen. Pot existir una conquilla externa (com en el g\u00e8nere Ildica<\/em>), o b\u00e9 pot ser interna i rudiment\u00e0ria, o no existeix, com en els g\u00e8neres Runcina<\/em>, Runcinella<\/em>, Runcinida<\/em> i Ilbia<\/em>. Quan est\u00e0 present la conquilla interna \u00e9s del tipus haliotiforme, petita, molt fr\u00e0gil i est\u00e0 en posici\u00f3 terminal. Disposen d’armadura oral, la r\u00e0dula presenta una dent raqu\u00eddea central ample i una o dues dents laterals a cada costat (f\u00f3rmules radulars 2.1.2, 1.1.1). Les dents gastades s\u00f3n descartades i no es retenen en cap sac especial. La majoria dels g\u00e8neres, excepte Ilbia<\/em> i Pseudoilbia<\/em>, posseeixen 4 plaques endurides o plaques gesials iguals dins l’est\u00f3mac, amb funci\u00f3 trituradora.<\/p>\n

Biologia<\/strong>
\nS\u00f3n animals molt petits, pocs exemplars superen els 5mm, amb el dors llis i una coloraci\u00f3 generalment cr\u00edptica. S\u00f3n herb\u00edvors especialitzats i solen trobar-se entre les algues i les faner\u00f2games marines (especialment en els sistemes formats pels rizomes). Poden ser local i estacionalment molt abundants amb grans pics poblacionals de curta durada. En tractar-se d’opistobranquis tan petits i en estar tan ben mimetitzats en el substrat on viuen, per estudiar-los cal procedir a recol\u00b7lectar masses d’algues i de rizomes de Posid\u00f2nia oce\u00e0nica col\u00b7locar aquestes mostres en cubetes amb aigua de mar i esperar que remuntin a la superf\u00edcie de l’aigua per poder capturar-los.<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong>
\nEls Runcinidae s\u00f3n coneguts en aig\u00fces japoneses, d’Austr\u00e0lia de les illes Fiji, de les Gal\u00e1pagos, Nova Zelanda, A\u00e7ores, Arxip\u00e8lag de Cap Verd, costes d’Angola i Can\u00e0ries. En el Mar Mediterrani hi ha citades esp\u00e8cies tant en la conca oriental com en l’occidental. D’aquesta fam\u00edlia, tan sols el g\u00e8nere Runcina es troba present en el Mediterrani, on viuen el major nombre d’esp\u00e8cies descrites.<\/p>\n

Taxonomia
\n<\/strong>Dins dels opistobranquis els runc\u00ednids han estat considerats primer com un ordre diferent i posteriorment com un subordre pertanyent a l’ordre dels Cephalaspidea, com aix\u00ed constava al cat\u00e0leg dels opistobranquis ib\u00e8rics de (Cervera et al., 2004). Un an\u00e0lisi filogen\u00e8tic posterior de l’ordre Cephalaspidea (Malaquias et al., 2009) troba difer\u00e8ncies moleculars importants entre els runc\u00ednids i els altres grups de Cephalaspidea i proposa reinstaurar de nou l’ordre Runcinacea, amb la mateixa categoria i separats dels Architectibranchia i dels veritables Cephalaspidea. Van ser recuperats com un grup germ\u00e0 dels Anaspidea (ara Aplysiida) i els Pteropoda per J\u00f6rger et al (2010) i G\u00f6bbeler et Klussmann-Kolb (2011), confirmant aquesta posici\u00f3 el treball de Bouchet et al. (2017). Aquesta \u00e9s la posici\u00f3 taxon\u00f2mica que s’ha pres en la present web i que tamb\u00e9 est\u00e0 acceptada en el WoRMS.<\/p>\n

La taxonomia actual dels Runcinida \u00e9s:<\/p>\n

Runcinoidea H. Adams & A. Adams, 1854<\/strong><\/p>\n