{"id":7567,"date":"2013-08-14T14:40:09","date_gmt":"2013-08-14T12:40:09","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/runcina-bahiensis"},"modified":"2018-02-25T14:19:56","modified_gmt":"2018-02-25T13:19:56","slug":"runcina-bahiensis","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/runcinoidea\/runcina-bahiensis\/","title":{"rendered":"Runcina bahiensis"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Runcina bahiensis<\/em> (Cervera, Garc\u00eda-G\u00f3mez & Garc\u00eda, 1991)<\/h3>\n

\"Runcina<\/div>
Runcina bahiensis<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p>

Informaci\u00f3 taxon\u00f2mica WoRMS<\/h3>
Nom acceptat actual: Runcina bahiensis<\/em> Cervera, Garc\u00eda-G\u00f3mez & F. J. Garc\u00eda, 1991<\/strong><\/div>

Classificaci\u00f3 actual<\/h4>
Superdomain<\/th>Biota<\/a><\/td><\/tr>
Kingdom<\/th>Animalia<\/a><\/td><\/tr>
Phylum<\/th>Mollusca<\/a><\/td><\/tr>
Class<\/th>Gastropoda<\/a><\/td><\/tr>
Subclass<\/th>Heterobranchia<\/a><\/td><\/tr>
Infraclass<\/th>Euthyneura<\/a><\/td><\/tr>
Subterclass<\/th>Tectipleura<\/a><\/td><\/tr>
Order<\/th>Runcinida<\/a><\/td><\/tr>
Superfamily<\/th>Runcinoidea<\/a><\/td><\/tr>
Family<\/th>Runcinidae<\/a><\/td><\/tr>
Genus<\/th>Runcina<\/em><\/a><\/td><\/tr>
Species<\/th>Runcina bahiensis<\/em> Cervera, Garc\u00eda-G\u00f3mez & F. J. Garc\u00eda, 1991<\/a><\/td><\/tr><\/table>

Classificaci\u00f3 proporcionada pel World Register of Marine Species (WoRMS). [141408<\/a>]<\/p><\/div>Descripci\u00f3<\/strong>
\nAquesta esp\u00e8cie pot arribar a una mida d’uns 3 mm de longitud. La forma del cos \u00e9s caracter\u00edstica. El cap s’estreny cap endavant, amb les vores del peu sobresortint clarament als costats. Per darrere del cap, el cos mant\u00e9 la mateixa amplada fins arribar al final del notus, on aquest s’expandeix cap als costats de manera apreciable, acabant en una cua dorsal curta i ampla. El cos \u00e9s d’un color beix o amb tons verdosos. Es troba recobert de puntuacions blanques excepte dues \u00e0rees als costats del cap on es localitzen els ulls i als marges del cos, on el patr\u00f3 de puntuacions blanques forma una mena de crestes o ondulacions. Al dors apareixen dues \u00e0rees de major concentraci\u00f3 de punts blancs, una a la regi\u00f3 cef\u00e0lica des de la part m\u00e9s anterior fins al primer ter\u00e7 de la longitud de l’animal i una altra al final del notus, m\u00e9s estreta. Al peu les puntuacions blanques s\u00f3n molt menys abundants que al dors. A la cua la densitat de taques blanques tamb\u00e9 \u00e9s menor encara que bastant m\u00e9s gran que al peu. Sobre un fons clar i mitjan\u00e7ant la translucidesa del cos, es poden apreciar una s\u00e8rie de puntuacions fosques en els marges del notus. El peu sobresurt per darrere del notus en forma d’una cua curta i arrodonida, semitransparent i amb puntuacions blanques. Per sota de la part posterior dreta del notus i entre aquest i el peu es troben 4 petites fulles branquials.<\/p>\n

Biologia<\/strong>
\nD’aquesta esp\u00e8cie nom\u00e9s se sap que viu entre algues i en rizomes de Posidonia oceanica<\/em>.<\/p>\n

Etimologia<\/strong><\/p>\n