{"id":7852,"date":"2013-09-10T12:55:08","date_gmt":"2013-09-10T10:55:08","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/pleurobranchomorphapleurobranchomorphapleurobranchomorpha"},"modified":"2025-10-29T16:21:53","modified_gmt":"2025-10-29T15:21:53","slug":"pleurobranchida","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/pleurobranchida\/","title":{"rendered":"Pleurobranchida"},"content":{"rendered":"

Els Pleurobranquids tenen una organitzaci\u00f3 corporal bastant homog\u00e8nia en la qual destaca la pres\u00e8ncia d’una voluminosa br\u00e0nquia bipectinada situada a la dreta del cos, entre el peu i el mantell dorsal; a aix\u00f2 fa refer\u00e8ncia el nom (Pleurobranquids = br\u00e0nquia a un costat) pels quals s\u00f3n coneguts.<\/p>\n

\"Berthella<\/div>
Berthella aurantiaca<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p><\/h5>\n

S\u00f3n animals de talla mitjana a gran on el cap dels quals t\u00e9 un parell de rin\u00f2fors enrotllats i un vel frontal aplanat que sol mostrar curts tentacles orals. El mantell dorsal est\u00e0 molt desenvolupat i cobreix totalment al cos, podent ser llis o amb tubercles. En les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Berthella <\/em>i Pleurobranchus <\/em>la conquilla \u00e9s interna ja que est\u00e0 coberta pel mantell, mentre que en Pleurobranchaea <\/em>no existeix conquilla. En algunes esp\u00e8cies hi ha esp\u00edcules calc\u00e0ries microsc\u00f2piques en el mantell. El bulb bucal t\u00e9 un llavi amb elements mastegadors independents i la r\u00e0dula sempre present no existint dent raqu\u00eddia o mitjana. La cavitat paleal \u00e9s una esp\u00e8cie de solc estret entre el mantell i el peu situat a la dreta del cos i on s’allotja la br\u00e0nquia. El peu \u00e9s molt ampli, permetent la nataci\u00f3 a algunes esp\u00e8cies com Pleurobranchus membranaceus<\/em>, i sol tenir en la part posterior una aparent gl\u00e0ndula metapodial secretora de mucus.<\/p>\n

Biologia<\/strong>
\nAlgunes esp\u00e8cies de pleurobranquids s\u00f3n de talla gran (gaireb\u00e9 20 cm en els majors exemplars de Bathyberthella antarctica<\/em> i Pleurobranchus testudinarius<\/em>) i molt visibles en els fons litorals en qu\u00e8 viuen. Generalment s\u00f3n molt sedentaris i molts, com les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Berthella <\/em>viuen en el medi infralapid\u00edcola, sota pedres, fins i tot a molt poca profunditat. Algunes esp\u00e8cies de la fam\u00edlia Pleurobranchidae s\u00f3n capaces de nedar gr\u00e0cies als moviments ondulants de la vora del mantell i del peu. S\u00f3n hermafrodites, tenen fecundaci\u00f3 interna i les seves c\u00f2pules s\u00f3n rec\u00edproques. Poc despr\u00e9s de la c\u00f2pula, els animals efectuen postes en forma de cinta enrotllada en espiral o de cord\u00f3 amb c\u00e0psules ov\u00edgeres que contenen des d’1 a 30 ous segons les esp\u00e8cies. Les larves vel\u00edgeres que eclosionen dels ous s\u00f3n planct\u00f2niques i planctotr\u00f2fiques. S\u00f3n d’h\u00e0bits carn\u00edvors, podent alimentar-se d’esponges, tunicats colonials o solitaris i altres invertebrats. Pleurobranchaea meckeli <\/em>s’ha observat en el laboratori que pot engolir exemplars m\u00e9s petits de la seva mateixa esp\u00e8cie. Moltes esp\u00e8cies s\u00f3n capaces d’alliberar subst\u00e0ncies \u00e0cides a partir de gl\u00e0ndules del mantell quan s\u00f3n molestades per algun possible depredador o en condicions experimentals.<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong>
\nLa majoria d’esp\u00e8cies viuen en aig\u00fces temperades i tropicals de tots els oceans. Les esp\u00e8cies conegudes (4) del g\u00e8nere Bathyberthella <\/em>viuen a gran profunditat en les aig\u00fces fredes dels mars de l’hemisferi sud i de l’Ant\u00e0rtida. En aig\u00fces europees s’han citat diverses esp\u00e8cies, gaireb\u00e9 totes presents en aig\u00fces ib\u00e8riques.<\/p>\n

Classificaci\u00f3
\n<\/strong>Anteriorment conegut com Pleurobranchomorpha, aquest grup pertanyia, fins fa poc, a l’ordre tradicional dels Notaspideus dins dels Opisthobranchia, que ja no \u00e9s acceptat. Aix\u00f2 es deu al fet que, com s’ha demostrat recentment mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis morfol\u00f2giques comparatius i estudis moleculars, les dues fam\u00edlies incloses (Pleurobranchidae i Umbraculidae) representaven dos llinatges diferents que poden no compartir avantpassats comuns. Les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques realitzades en els darrers anys tendeixen a situar Pleurobranchida com a grup germ\u00e0 dels Nudibranchia, formant amb ells un grup amb la categoria de Superordre anomenat Nudipleura.<\/p>\n

La taxonomia d’aquest grup segons Bouchet et al. (2017) i publicat a Worms \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

Pleurobranchida<\/strong><\/p>\n