{"id":7853,"date":"2013-09-10T13:01:38","date_gmt":"2013-09-10T11:01:38","guid":{"rendered":"https:\/\/opistobranquis.info\/umbraculidaumbraculidaumbraculida"},"modified":"2025-10-29T16:37:10","modified_gmt":"2025-10-29T15:37:10","slug":"umbraculida","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/opistobranquis.info\/ca\/guia\/umbraculida\/","title":{"rendered":"Umbraculida"},"content":{"rendered":"

Els umbrac\u00falids tenen una organitzaci\u00f3 corporal bastant homog\u00e8nia en la qual destaca la pres\u00e8ncia d’una voluminosa br\u00e0nquia bipectinada situada a la dreta del cos entre el peu i el mantell dorsal.<\/p>\n

\"Umbraculum<\/div>
Umbraculum umbraculum<\/em> per Enric Madrenas<\/center><\/span>

<\/p><\/h5>\n

S\u00f3n animals de grand\u00e0ria mitjana a gran el cap dels quals t\u00e9 un parell de rin\u00f2fors enrotllats i un vel frontal aplanat que sol mostrar uns curts tentacles orals. El mantell dorsal est\u00e0 molt desenvolupat i cobreix totalment al cos, podent ser llis o amb tubercles. En els g\u00e8neres Umbraculum i Tylodina existeix una conquilla externa, poc calcificada i de tipus pateliforme que no arriba a cobrir tot l’animal. En algunes esp\u00e8cies hi ha esp\u00edcules calc\u00e0ries microsc\u00f2piques en el mantell. El bulb bucal t\u00e9 un llavi amb elements mastegadors independents i la r\u00e0dula sempre present, no existint dent raqu\u00eddia o mitjana. La cavitat paleal \u00e9s una esp\u00e8cie de solc estret entre el mantell i el peu situat a la dreta del cos i on s’allotja la br\u00e0nquia. El peu \u00e9s molt ampli i sol tenir en la part posterior d’una aparent gl\u00e0ndula metapodial secretora de mucus.<\/p>\n

Biologia<\/strong>
\nAlgunes esp\u00e8cies de Umbrac\u00falids s\u00f3n de talla gran (gaireb\u00e9 20 cm en els majors exemplars de Umbraculum umbraculum) i bastant visibles en els fons litorals en qu\u00e8 viuen. Generalment s\u00f3n molt sedentaris. Els Umbrac\u00falids, com els altres opistobranquis, s\u00f3n hermafrodites, tenen fecundaci\u00f3 interna i les seves c\u00f2pules s\u00f3n rec\u00edproques. Poc despr\u00e9s de la c\u00f2pula, els animals efectuen postes en forma de cinta irregular. Les larves vel\u00edgeres que eclosionen dels ous s\u00f3n planct\u00f2niques i planctotr\u00f3fiques. S\u00f3n, en principi, carn\u00edvors, podent alimentar-se d’esponges, tunicats colonials o solitaris i altres invertebrats, per\u00f2 en el cas de Tylodina perversa sembla que pugui alimentar-se de les algues cianof\u00edcies que viuen en els teixits de l’esponja de la qual aparentment s’alimenta, encara que tamb\u00e9 se sap que t\u00e9 la capacitat d’incorporar els pigments de l’esponja a la qual depreden i d’aquesta manera tenir homocromia sobre el substrat.<\/p>\n

Distribuci\u00f3<\/strong>
\nLa majoria d’esp\u00e8cies d\u2019umbrac\u00falids viuen en aig\u00fces temperades i tropicals de tots els oceans. Totes les fam\u00edlies tenen representants en aig\u00fces europees.<\/p>\n

Classificaci\u00f3<\/strong>
\nAquest grup pertanyia, fins fa poc, al grup dels Notaspideus, considerat com un Ordre dins dels tradicionals Opistobranquis, que ja no \u00e9s acceptat. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 des de fa poc s’ha comprovat, gr\u00e0cies a an\u00e0lisis comparatives de la seva morfologia i a recents estudis moleculars, que les dues fam\u00edlies que comprenien, els Umbraculidae i els Pleurobranchidae, representen a dos llinatges diferents i que possiblement no comparteixin avantpassats comuns. Les diverses an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques que s’han realitzat en els \u00faltims anys tendeixen a col\u00b7locar als Umbraculidae en un clade (denominat Euopisthobranchia <\/em>en el treball de J\u00f6rger et al., 2010) en el qual tamb\u00e9 es troben els Runcinacea<\/em>, els Anaspidea <\/em>i els Cephalaspidea <\/em>s.s., entre uns altres.<\/p>\n

La taxonomia del grup segons el WoRMS \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

Umbraculida Odhner, 1939<\/strong><\/p>\n