Calmella gaditana

Calmella gaditana (Cervera, García-Gómez, & García, 1987)

Calmella gaditana per José Carlos García Gómez

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Calmella  

 

Species

Calmella gaditana  (Cervera, García-Gómez & F. J. García, 1987)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1048800).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Calmella gaditana va ser descrita originàriament a la costa de Càdiz (Espanya) com a Piseinotecus gaditanus (Cervera et al., 1987) degut principalment a la seva ràdula uniseriada, encara que els autors de la descripció ja indicaven la seva gran similitud morfològica amb Calmella cavolini, de ràdula triseriada. Amb posterioritat es va descriure una nova espècie, Flabellina confusa González-Duarte, Cervera & Poddubetskaia, 2008 gràcies a exemplars recol·lectats a la Badia d’Arcachon, a la costa atlàntica francesa. F. confusa era de morfologia i coloració gairebé idèntica a P. gaditanus però tenia una ràdula triseriada, de manera que els autors que la van descriure la van considerar com una espècie críptica amb P. gaditanus. Furfaro et al (2018, on line setembre de 2017), en estudiar les espècies de la família Flabellinidae de la Mediterrània i àrees pròximes comproven mitjançant microscòpia òptica i electrònica que Piseinotecus gaditanus tenia en realitat una ràdula triseriada, amb unes dents laterals que els autors que la van descriure no van ser capaços d’observar; a més també comproven mitjançant anàlisis moleculars que P. gaditanus i F. confusa tenen una distància genètica de només 0,82%, que entra dins del que es considera variabilitat intraespecífica i per tant sinonimitzen F. confusa amb P. gaditanus i situen a aquesta darrera espècie dins del gènere Flabellina com a F. gaditana (Cervera, García-Gómez & García, 1987). La història del vaivé taxonòmic de l’espècie fa un tomb amb el treball de Korshunova et al. (2017) que, analitzant morfològica i molecularment nombroses espècies atribuïdes a la família Flabellinidae, passen l’espècie gaditana al gènere Calmella com a C. gaditana (Cervera, García-Gómez & García, 1987). Furfaro et al. (2021) revisen de nou l’adscripció de les espècies del gènere Calmella i conclouen que pertanyen al gènere Flabellina, demostrant que el patró cromàtic entre Flabellina cavolini i Flabellina gaditana no és un caràcter diagnòstic vàlid i que només es poden distingir molecularment. Karmeinski et al (2021) retornen aquesta espècie al gènere Calma.

Sinònims

  • Flabellina confusa Gonzalez-Duarte, Cervera & Poddubetskaia, 2008
  • Flabellina gaditana (Cervera, García-Gómez & García, 1987)
  • Piseinotecus gaditanus Cervera, García-Gómez & García, 1987 (original)

Descripció
La longitud màxima reportada d’aquesta espècie és d’11 mm, tot i que en general els exemplars mesuren entre 5 i 8 mm de longitud. El cos és allargat i estret, de color blanc hialí amb dues àrees vermelloses molt aparents al cap que corresponen amb les mandíbules vistes per transparència. Tentacles orals i rinòfors també blancs hialins però poden tenir algunes taques blanques opaques prop del seu extrem. Els rinòfors són llisos. Hi ha de 5 a 7 grups de cerata a cada costat del cos, que contenen fins a 17 cerata en el grup més anterior dels exemplars més grans, en els altres grups el nombre de cerata va disminuint cap a la cua. Els cerata de cada grup surten d’un peduncle basal comú i són relativament curts i una mica fusiformes, al seu interior la glàndula digestiva de color vermellós o marró fosc; segons la descripció original en els cerata hi ha nombroses taques blanques opaques i irregulars que formen una mica de relleu sobre la superfície del cerata. L’àpex dels cerata és blanc hialí. Els tentacles propodials són curts i ganxuts.

Biologia
Els exemplars de Cadis (Espanya) viuen sota pedres a la zona intermareal mentre que els d’Arcachon (França) es van recol·lectar a l’infralitoral, fins a 14 m de profunditat. A Catalunya es troba en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues i hidrozous. La posta és un cordó ondulat d’uns 5 mm de longitud i 0,15 mm d’amplada amb ous blancs dins de càpsules ovalades (Cervera et al., 1986), que generalment és dipositada sobre colònies d’hidraris com ara Eudendrium (González-Duarte et al. 2008).

Etimologia

  • Calmella petita Calma.
  • Gaditana. Del Llatí “Gades”, colònia romana que es va convertir en l’actual ciutat de Cadis. El primer exemplar de l’espècie va ser descrit en les costes de Cadis.

Distribució
Aquesta espècie es coneix de les costes de Cadis (Espanya), Portugal, Canàries (Cervera et al. 2004) les Balears, la Badia de Arcachon (González-Duarte et al. 2008) i en l’Arxipèlag de Cap Verd (Ortea et al., 1993). Les úniques cites per al Mar Mediterrani corresponen a les observacions realitzades en diferents localitats de la Costa Brava catalana, on és relativament abundant (Ballesteros et al., 2016), a les illes Balears, a Sardenya i al mar Adriàtic. Degut a la seva semblança amb C. cavolini les cites existents haurien de ser revisades.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Calmella gaditana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Calmella cavolini, és molt semblant. Només es poden disntigir mitjançant una anàlisi molecular.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Calmella gaditana basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, García-Gómez JC, García FJ. 1986. Una nueva especie de Piseinotecus Marcus, 1955 (Gastropoda: Nudibranchia) del litoral ibérico. Bollettino Malacologico 22 (9-12): 215-222.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Furfaro G, Salvi D, Trainito E, et al. 2021. When morphology does not match phylogeny: The puzzling case of two sibling nudibranchs (Gastropoda). Zoologica Scripta. 50(4):439–454. https://doi.org/10.1111/zsc.12484.
    Furfaro G, Salvi D, Mancini E, et al. 2018. A multilocus view on Mediterranean aeolid nudibranchs (Mollusca): Systematics and cryptic diversity of Flabellinidae and Piseinotecidae. Molecular Phylogenetics and Evolution. 118:13–22. https://doi.org/10.1016/j.ympev.2017.09.001.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    González-Duarte MM, Cervera JL, Poddubetskaia M. 2008. Description of a new Northeastern Atlantic Aeolid of the genus Flabellina (Mollusca, Nudibranchia). Bulletin of Marine Science 82(1): 33-39.
    Korshunova TA, Martynov AV, Bakken T, et al. 2017. Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys 717: 1-139. https://doi.org/https://doi.org/10.3897/zookeys.717.21885.
    Korshunova TA, Martynov AV, Bakken T, et al. 2017. Corrigenda: Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). https://doi.org/10.3897/zookeys.717.21885. ZooKeys 725: 139–141. https://doi.org/https://doi. org/10.3897/zookeys.725.23022.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus Ev d. BR. 1987. Selected recollections from my life. American Malacological Bulletin 5(2):183-184.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ortea JA, Quero A, Rodriguez G, et al. 1993. Presencia de Piseinotecus gaditanus (Gastropoda: Nudibranchia) en las Islas de Cabo Verde. Courier Forschungisinstitut Senckenberg 159:221-224.
    Ortea J, L. Moro MC, Bacallado JJ. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ortigosa D, Pola M, Carmona L, et al. 2014. Redescription of Felimida elegantula (Philippi, 1844) and a preliminary phylogeny of the european species of Felimida (Cromodorididae). Journal of Molluscan Studies. 1-10. doi:10.1093/mollus/eyu041. [20 June 2014].
    Parera A, Pontes M, Salvador X, et al. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Perrone AS. 1990. Recenti acquisizioni faunistiche relative agli Opistobranchi (Aplysiomorpha, Pleurobrancomorpha, Sacoglossa, Nudibranchia) del Mediterraneo. Lavori (Soc. Ven. Sc. Nat) 15:21- 27.
    Pontes M, Salvador X, Parera A, et al. 2021. Biodiversity in anthropized marinas. The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural). 68 p.
    Sabelli B, Gianuzzi-Savelli R, Bedulli D. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Silva JP. 2008 2014. Piseinotecus gaditanus accessed through: Hypselodoris, Lesmas do Mar on 2014-12-21. Available from http://hypselodoris.blogspot.pt/2011/05/piseinotecus-gaditanus-cervera-garcia.html.
    Templado J, Baratech L, Aparicio MT, et al. 1993a. Los “ejemplares tipo” de las colecciones malacológicas del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC). Madrid: 328 pp.
    Trainito E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Trezzano sul Naviglio (Milano): Il Castello.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Calmella gaditana" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 29/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=641)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.