Runcina africana

Runcina africana (Pruvot-Fol, 1953)

Runcina africana (Costa Brava) by Manuel Ballesteros per Manuel Ballesteros

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Runcinida  

 

Superfamily

Runcinoidea  

 

Family

Runcinidae  

 

Genus

Runcina  

 

Species

Runcina africana  Pruvot-Fol, 1953

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141406).
Descripció
Els exemplars solen mesurar entre 3 i 3,5 mm de longitud. El color general del cos és marró molt fosc, gairebé negre, en el qual destaquen dues línies irregulars blanc-cremoses que travessen transversalment la regió anterior i posterior del dors, la primera delimitant anteriorment el cap. En aquest es poden distingir dos petits i arrodonits lòbuls cefàlics en la seva vora anterior. Els exemplars més grans poden presentar nombroses petites puntuacions blanques disperses pel dors. Aquest és lleugerament més ample que el peu, però per davant i a l’altura del cap sobresurten dos petits lòbuls pedals. Al dors del cap hi ha dues taques clares ovalades on es poden apreciar els ulls. En vista lateral es poden apreciar unes lleugeres irisacions fosques en la vora lateral del mantell i al peu. En vista ventral, el peu és de color marró negrós homogeni, una mica més clar que el dors, encara les vores laterals del peu són una mica més clares que la resta del peu; també pot presentar una coloració lleugerament ataronjada al centre. La cua és curta i ampla i té un color de fons blanc-cremós però està pigmentada dorsalment per grans taques irregulars. Entre la regió posterior del dors i la cua sobresurten 3 fulles branquials superposades i molt apretades del mateix color que el cos, la fulla central és la més gran i disposa d’unes 4 laminetes curtes.

Biologia
D’aquesta espècie hi ha molt poques dades de la seva presència, per la qual cosa es coneix molt poc de la seva biologia. Com en altres espècies del mateix gènere i per la seva petita grandària, és molt críptica sobre el substrat i només sol aparèixer quan es recullen algues del infralitoral i s’estudien al laboratori. Així s’ha citat entre algues coralinàcies i Jania rubens (Cervera et al. 1991) i entre algues com Codium vermilara, Halopteris sp., algues rodofícies de tal·lus tou i algues calcàries (Correa, 2012).

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Africana, d’África, origen dels exemplars tipus de l’espècie, recol·lectats a la costa atlàntica del Marroc

Distribució
Runcina africana va ser descrita per Pruvot-Fol el 1953 basant-se exemplars capturats a la zona intermareal de Temara, a la costa atlàntica del Marroc (Pruvot-Fol 1953). Des de llavors només ha estat recollida a la localitat de Punta Carnero, a la zona intermareal de l’Estret de Gibraltar (Cervera et al. 1991), a Canàries (Ortea & Moro, 1999) i, més recentment, Schmekel & Capellato (2002) l’han recollit a Banyuls sur Mer (Costa Brava francesa). A les costes catalanes ha estat observada al litoral del Cap de Creus, Cala Margarida (Palamós) i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina africana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Runcina africana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Araujo AK, Pola M, Malaquías MAE, et al. 2022. Molecular phylogeny of European Runcinida (Gastropoda,  Heterobranchia): the discover of an unexpected pool of complex species, with special reference to the case of Runcina coronata. Zoological Journal of the Linnean Society. XX:1–28. https://doi.org/10.1093/zoolinnean/zlab041.
    Bacallado JJ, Ortea J, Moro L, et al. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación.:1–32. Available from https://www.canariasconservacion.org/LA%20MARINA/DOC-16-Inventario%20de%20los%20moluscos%20de%20la%20marina%20de%20arrecife%202008.pdf.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Cervera JL, García-Gómez JC, García FJ. 1991. The genus Runcina Forbes & Hanley, 1851 (Opisthobranchia, Cephalaspidea) in the Strait of Gibraltar, with de description of a new species from the Bay of Algeciras. Journal of Molluscan Studies. 57:199–208. Available from ://WOS:A1991GX37100019.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Correa M, Madrenas E, Riesgo A, et al. 2015. First molecular approach to the study of Mediterranean Runcina Forbes [in Forbes & Hanley], 1851 (Heterobranchia: Runcinacea).
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias MAE, Mackenzie-Dodds J, Bouchet P, et al. 2009. A molecular phylogeny of the Cephalaspidea sensu lato (Gastropoda: Euthyneura): Architectibranchia redefined and Runcinacea reinstated. Zoologica Scripta 38(1): 23-41. https://doi.org/10.1111/j.1463-6409.2008.00354.x.
    Malaquias M, Calado G, Padula V, et al. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2:e38.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Bacallado JJ, Ortea JA. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias. https://doi.org/10.13140/RG.2.1.1168.2009.
    Moro L, Ocaña O, Bacallado JJ, et al. 2017. Nota sobre tres babosas marinas (Nudibranchia y Sacoglossa) colectadas en las costas atlánticas de África (Cabo Espartel, Agadir y Dakhla), con un listado de especies acompañantes. Vieraea 45: 205-214.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Ortea J, Moro L, Espinosa J. 2007. Descripción de dos especies nuevas del género Runcina Forbes y Hanley, 1853 (Gastropoda: Opisthobranchia: Cephalaspidea) de la isla de Cuba. Revista de la Academia Canaria de Ciencias, 18(3-4): 27-32.
    Oskars TR, Bouchet P, Malaquias MAE. 2015. A new phylogeny of the Cephalaspidea (Gastropoda: Heterobranchia)based on expanded taxon sampling and gene markers. Molecular Phylogenetics and Evolution 89 (2015) 130–150. Available from http://dx.doi.org/10.1016/j.ympev.2015.04.011.
    Parera A, Pontes M, Salvador X, et al. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Pontes M, Salvador X, Parera A, et al. 2021. Biodiversity in anthropized marinas. The case of the Barcelona Forum bathing area (Spain). Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Monografies de la Societat Catalana d’Història Natural). 68 p.
    Pruvot-Fol A. 1953. Etude de quelques Opisthobranches de la côte Atlantique du Maroc et du Senegal. Travaux de l’Institut Scientifique Chérifien 5: 1-105.
    Schmekel L, Cappellato D. 2002. Contributions to the Runcinidae. II. Three new species and comparative studies on five established species of Runcina (Opisthobranchia Cephalaspidea) in the Mediterranean. Vie et Milieu 52 (2-3): 86-102.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Runcina africana" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/08/2013. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=7565)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.