Elysia timida

Elysia timida (Risso, 1818)

Elysia timida per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Elysia  

 

Species

Elysia timida  (Risso, 1818)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139684).
Sinònims

  • Elysia viridis var. lactea Bergh, 1880
  • Notarchus timidus Risso, 1818 (original)

Descripció
El cos pot arribar fins els 20 mm de longitud. El cap és allargat i presenta rinòfors enrotllats llargs i fins, en la base dels quals es troben els ulls, concretament en el costat extern. Els parapodis son triangulars. La zona cardíaca fa una lleugera prominència en el dors anterior, just en la zona on s’originen els parapodis. En el dors s’aprecien fines venes que convergeixen vers la zona posterior de l’àrea cardíaca. El peu és solcat i bilobulat anteriorment. El color de fons del cos és blanquinós amb abundants puntuacions de color vermell en el cap i en la cara externa dels parapodis. La cara interna dels parapodis és de color verd fosc i del mateix color és una franja que recorre cada costat del cos per sota de la inserció dels parapodis i el terç basal extern de cada rinòfor.

Biologia
Aquest ascoglos viu en fons rocosos soms amb abundància d’algues fotòfiles com Padina pavonica, Acetabularia acetabulum, Halopteris i Corallina. En aquestes comunitats els exemplars es solen observar molt actius i quan es desplacen ho fan de forma molt característica, movent rítmicament els rinòfors i els parapodis cap endavant i cap endarrere. S’alimenta de la clorofícia unicel·lular Acetabularia acetabulum (Acetabularia crenulata al Carib) de la que reté els seus cloroplasts de manera funcional, obtenint d’aquesta forma l’animal una important font de nutrients orgànics via fotosintètics. Malgrat tot i degut a la abundància d’exemplars que s’observen en les costes catalanes durant l’hivern (en ocasions més de 100 exemplars durant una immersió), període en que els tal·lus de A. acetabulum es troben reduïts a estirps de resistència, és possible que també s’alimenti d’alguna altre espècie d’alga. E.timida té un desenvolupament directe, mancat de fase larvària pelàgica. En el cos d’E. timida s’han trobat substàncies del grup dels polipropionats d’activitat ictiotòxica, que probablement sintetitza el propi animal (Gavagning et al. 1994).

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
  • Timida. Del llatí “timidus” significa timid.

Distribució
Tradicionalment considerada una espècie endèmica del Mediterrani, on ha estat citada en la pràctica totalitat de les seves costes, des de les més orientals com Turquia, Israel o Grècia, fins les més occidentals com Itàlia i Espanya. Elysia timida està present a l’Atlàntic Occidental tropical (ha estat trobada a Cuba i Florida), per la qual cosa té distribució anfi-Atlàntica, però possiblement es degui a una introducció recent de caràcter antròpic (vegeu Carmona et al., 2011).  També s’ha trobat a São Tomé (Wirtz & Anker, 2009) i a Cap Verd (Rolán, 2005). En la Península ibèrica s’ha observat i recol·lectat en les costes de Granada, en la cosa del Llevant des d’Almeria fins a la Mar Menor i en el litoral català i balear. A les costes catalanes es troba molt estesa per totes les localitats on es trobi la seva espècie aliment, l’alga unicel·lular Acetabularia acetabulum.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia timida
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★★☆
    Mediterrània oriental: ★★★★☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Elysia timida basada en els nostres propis registres.

Vídeo

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado Jiménez F. 2000. Relaciones depredador-presa en organismos marinos: Aposematismo en Moluscos Opistobranquios. Tesis doctoral. Universidad de Murcia. Murcia, Spain: 160 pp. (Unpublished.).
    Ballesteros M. 1979. Bosellia mimetica Trinchese, 1891 y Elysia timida Risso, 1818, dos ascoglosos nuevos para la fauna ibérica. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 4: 13-17.
    Ballesteros M. 1980. Nueva aportacion al conocimiento de los Sacoglosos y Nudibranquios de las costas Mediterraneas espanolas. II Congreso Nacional de Malacologia, Sociedad Espana de Malacologia, Barcelona, 1 pg.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Bouchet P. 1984. Les Elysiidae de Méditterranée (Gastropoda, Opisthobranchiata). Annales de l’Institut Oceanographic (Paris) 60 (1): 19-28.
    Calvín Calvo JC. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Carmona L, Malaquias MAE, Gosliner TM, et al. 2011. Amphi-atlantic distributions and cryptic species in sacoglossan sea slugs. Journal of Molluscan Studies 77: 401–412. https://doi.org/10.1093/mollus/eyr036.
    Casalduero FG, Muniain C. 2008. The role of kleptoplasts in the survival rates of Elysia timida (Risso, 1818): (Sacoglossa : Opisthobranchia) during periods of food shortage. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 357(2):181–187. https://doi.org/10.1016/j.jembe.2008.01.020.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Costa J, Giménez-Casalduero F, Melo R, et al. 2012. Colour morphotypes of Elysia timida (Sacoglossa, Gastropoda) are determined by light acclimation in food algae. Aquatic Biology 17: 81–89. https://doi.org/10.3354/ab00446.
    Crocetta F, Bitar G, Zibrowius H, et al. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96(1):1–22. https://doi.org/10.5343/bms.2019.0012.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Domènech A, Avila C, Ballesteros M. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Evertsen J, Burghardt I, Johnsen G, et al. 2007. Retention of functional chloroplasts in some sacoglossans from the Indo–Pacific and Mediterranean. Marine Biology, 151: 2159–2166.
    Furfaro G, Modica MV, Oliverio M, et al. 2014. Phenotypic diversity of Thuridilla hopei (Vérany, 1853) (Gastropoda, Heterobranchia, Sacoglossa). A DNA-barcoding approach. Biodiversity Journal, 5 (2): 117–130.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    Garrote-Moreno A. 2007. Estudio de la ovipostura del sacogloso Elysia timida (Risso, 1818) en la laguna del Mar Menor. Memoria de DEA, Universidad de Alicante.
    Gavagnin M, Spinella A, Castelluccio F, et al. 1994. Polypropionates from the Mediterranean mollusk Elysia timida. J Nat Prod 57(2): 298-304.
    Gimenez F. 1999. Comparative study in different populations of Elysia timida Risso, 1818 (Gastropoda, Opisthobranchia, Sacoglossa) in open sea and lagoon environment. Iberus 17(1):137-146.
    Gimenez F, Muniain C. 2001. Feeding deterrence of the Mediterranean sacoglossan Elysia timida (Risso, 1818) (Opisthobranchia, Gastropoda) against Thalassoma pavo. Abstracts World Congress of Malacology 2001, Vienna, Austria. Unitas Malacologica, 2001 p.119.
    Giménez Casalduero MF. 1999. Estudio comparativo en diferentes poblaciones de Elysia timida Risso, 1818 (Gasteropoda, Opisthobranchia, Sacoglossa) en mar abierto y ambiente lagunar. Iberus 17 (1): 137-146.
    Giménez Casalduero MF. 1997. Relaciones y estrategias tróficas de los Opistobranquios: aposematismo, defensa química y retención de cloroplastos. Tesis doctoral. Universidad de Murcia. Murcia, Spain: 233 pp.
    Giménez-Casalduero F. 1997. Diferencias entre dos poblaciones de Elysia timida (Risso, 1818) de Mar Menor (Murcia, SE de España). Actas del Segundo Congreso de la Naturaleza de la Región de Murcia: 79–86.
    Gimenez-Casalduero F, Muniain C. 2006. Photosynthetic activity of the solar-powered lagoon mollusc Elysia timida (Risso, 1818) (Opisthobranchia : Sacoglossa). Symbiosis. 41(3):151–158. Available from ://WOS:000242276700006.
    Giménez-Casalduero F, Muniain C, González-Wangüemert M, et al. 2011. Elysia timida (Risso, 1818), three decades of research. Animal Biodiversity and Conservation.(34):217–227.
    Gimenez-Casalduero F, Muniain C, Garcia-Charton JA. 2002. Elysia timida (Risso, 1818) (Gastropods, Opisthobranchia): relationship and feeding deterrence to a potential predator on the south-western Mediterranean coast. Marine Biology. 141(6):1051–1057. https://doi.org/10.1007/s00227-002-0909-3.
    González–Wangüemert M, Giménez-Casalduero F, Pérez Ruzafa Á. 2006. Genetic differentiation of Elysia timida (Risso, 1818) populations in the Southwest Mediterranean and Mar Menor coastal lagoon. Biochemical Systematics and Ecology, 34: 514–527.
    González–Wangüemert M, Cánovas F, Marcos C, et al. 2009. Phospoglucose isomerase variability of Cerastoderma glaucum as a model for testing the influence of environmental conditions and dispersal patterns through quantitative ecology approaches. Biochemical Systematics and Ecology, 37: 325–333.
    Göthel H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. 320 p.
    Greene RW. 1970. Symbiosis in sacoglossan opisthobranchs: symbiosis with algal chloroplasts. Malacologia (2):357-368.
    Greene RW, Muscatine L. 1972. Symbiosis in sacoglossan opisthobranchs: photosynthetic products of animal-chloroplast associations. Mar Biol 14(3): 253-259.
    Hagerman L. 1970. The Influence Of Low Salinity On Survival And Spawning Of Elysia viridis (Montagu) Opistobranchia Sacoglossa. Sarsia (42):1-6; 3 figs.
    Händeler K, Grzymbowski C, Krug PJ, et al. 2009. Functional chloroplasts in metazoan cells –a unique evolutionary strategy in animal life. Frontiers in Zoology, 6: 28.
    Händeler K, Wägele H, Wahrmund U, et al. 2010. Slugs’ last meals: Molecular identification of sequestered chloroplasts from different algal origins in Sacoglossa (Opisthobranchia, Gastropoda). Molecular Ecology Research, 10: 968–978.
    Huelin MF, Ros J. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Jensen KR. 1993. Sacoglossa (Mollusca: Opisthobranchia) - specialist herbivores and partial predators: integrating ecological, physiological and morphological data - pp 437-458 in: The Marine Biology of the South China Sea. Proceedings of the First International Conference on the Marine Biology of Hong Kong and the South China Sea. Hong Kong, 28 Oct. - 3 nov 1990 (B. Morton, ed), Hong Kong University Press.
    Jensen KR. 1990. Sacoglossa (=Ascoglossa) (Mollusca: Opisthobranchia) from Southern Western Australia, In: Wells, F.E., et al (ed ). The Marine Flora and Fauna of Albany, Western Australia, Vols 1 & 2; Third International Marine Biological Workshop, Quaranup, Western Australia, Australia, January 11-28, 1988. x+473p. (vol 1); iv+284p. (vol 2) Western Australian Museum, Perth, Western Australia, Australia. Illus., maps.
    Jesus B, Ventura P, Calado G. 2010. Behaviour and functional xanthophyll cycle enhance photoregulation mechanisms in the solar–powered sea slug Elysia timida (Risso, 1818). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 395: 98–105.
    Laetz EMJ, Rühr PT, Bartolomaeus T, et al. 2016. Examining the retention of functional kleptoplasts and digestive activity in sacoglossan sea slugs. Organisms Diversity & Evolution (2016) pp 1-13. https://doi.org/10.1007/s13127-016-0308-0.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marín A. 1988. Moluscos gasterópodos del sudeste español. Faunística, ecología y estudio de la simbiosis con algas. Tesis Doctoral. Universidad de Murcia. Universidad de Murcia.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Elysia timida" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=260)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.