Elysia timida

Elysia timida (Risso, 1818)

Elysia timida per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Superorder

Sacoglossa  

 

Superfamily

Plakobranchoidea  

 

Family

Plakobranchidae  

 

Genus

Elysia  

 

Species

Elysia timida  (Risso, 1818)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139684).
Sinònims

  • Elysia viridis var. lactea Bergh, 1880
  • Notarchus timidus Risso, 1818 (original)

Descripció
El cos pot arribar fins els 20 mm de longitud. El cap és allargat i presenta rinòfors enrotllats llargs i fins, en la base dels quals es troben els ulls, concretament en el costat extern. Els parapodis son triangulars. La zona cardíaca fa una lleugera prominència en el dors anterior, just en la zona on s’originen els parapodis. En el dors s’aprecien fines venes que convergeixen vers la zona posterior de l’àrea cardíaca. El peu és solcat i bilobulat anteriorment. El color de fons del cos és blanquinós amb abundants puntuacions de color vermell en el cap i en la cara externa dels parapodis. La cara interna dels parapodis és de color verd fosc i del mateix color és una franja que recorre cada costat del cos per sota de la inserció dels parapodis i el terç basal extern de cada rinòfor.

Biologia
Aquest ascoglos viu en fons rocosos soms amb abundància d’algues fotòfiles com Padina pavonica, Acetabularia acetabulum, Halopteris i Corallina. En aquestes comunitats els exemplars es solen observar molt actius i quan es desplacen ho fan de forma molt característica, movent rítmicament els rinòfors i els parapodis cap endavant i cap endarrere. S’alimenta de la clorofícia unicel·lular Acetabularia acetabulum (Acetabularia crenulata al Carib) de la que reté els seus cloroplasts de manera funcional, obtenint d’aquesta forma l’animal una important font de nutrients orgànics via fotosintètics. Malgrat tot i degut a la abundància d’exemplars que s’observen en les costes catalanes durant l’hivern (en ocasions més de 100 exemplars durant una immersió), període en que els tal·lus de A. acetabulum es troben reduïts a estirps de resistència, és possible que també s’alimenti d’alguna altre espècie d’alga. E.timida té un desenvolupament directe, mancat de fase larvària pelàgica. En el cos d’E. timida s’han trobat substàncies del grup dels polipropionats d’activitat ictiotòxica, que probablement sintetitza el propi animal (Gavagning et al. 1994).

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
  • Timida. Del llatí “timidus” significa timid.

Distribució
Tradicionalment considerada una espècie endèmica del Mediterrani, on ha estat citada en la pràctica totalitat de les seves costes, des de les més orientals com Turquia, Israel o Grècia, fins les més occidentals com Itàlia i Espanya. Elysia timida està present a l’Atlàntic Occidental tropical (ha estat trobada a Cuba i Florida), per la qual cosa té distribució anfi-Atlàntica, però possiblement es degui a una introducció recent de caràcter antròpic (vegeu Carmona et al., 2011).  També s’ha trobat a São Tomé (Wirtz & Anker, 2009) i a Cap Verd (Rolán, 2005). En la Península ibèrica s’ha observat i recol·lectat en les costes de Granada, en la cosa del Llevant des d’Almeria fins a la Mar Menor i en el litoral català i balear. A les costes catalanes es troba molt estesa per totes les localitats on es trobi la seva espècie aliment, l’alga unicel·lular Acetabularia acetabulum.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia timida
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Vídeo

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Elysia timida" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 14/11/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/bwUbf)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.