Doridoidea

Els Doridoidea són un dels principals grups de nudibranquis, mol·luscs gastròpodes heterobranquis marins de cos tou i sense conquilla externa en l’estadi adult. Són un grup molt divers, conegut per la gran varietat de formes, colors i patrons que presenten les seves espècies. Molts dels nudibranquis més coneguts pels bussejadors pertanyen a aquest grup, que inclou nombroses espècies presents en aigües costaneres de tot el món.

Rostanga rubra @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Rostanga rubra @ Costa Brava, Spain per Pontes, Miquel

Els Doridoidea habiten principalment en ambients bentònics marins, des de zones molt somes fins a profunditats considerables. Es poden trobar sobre fons rocosos, entre algues, sobre esponges i altres organismes sèssils, o directament sobre el sediment. El grup té una distribució molt àmplia i és present en mars tropicals, subtropicals, temperats i polars. La majoria de les espècies són de vida bentònica i passen bona part del seu cicle vital associades al substrat o als organismes sobre els quals viuen.

Una de les característiques més distintives dels Doridoidea és la presència d’un mantell dorsal ben desenvolupat, que pot presentar tubercles, papil·les, carenes o altres estructures. A la part posterior del cos se situa una corona branquial al voltant de l’anus, formada per brànquies que poden ser retràctils. Al cap presenten dos rinòfors, estructures sensorials especialment importants per detectar estímuls químics i altres senyals de l’entorn. La combinació de la forma del cos, les estructures del mantell, els rinòfors i la corona branquial permet diferenciar moltes de les espècies del grup.

Els Doridoidea són principalment carnívors i presenten una gran diversitat d’estratègies alimentàries. Moltes espècies s’alimenten d’esponges, però també n’hi ha que consumeixen briozous, ascidis, cnidaris o altres organismes sèssils. La ràdula està especialitzada per a l’alimentació i la seva estructura varia entre els diferents llinatges. En moltes espècies existeix una estreta relació entre el nudibranqui i l’organisme del qual s’alimenta, fins al punt que la presència d’una determinada presa pot condicionar la distribució de l’espècie.

La coloració i la morfologia dels Doridoidea són extraordinàriament diverses. Algunes espècies presenten colors molt vius i patrons contrastats, mentre que d’altres tenen una coloració críptica que les ajuda a passar desapercebudes sobre les esponges, algues o altres substrats. Aquestes coloracions poden tenir funcions de camuflatge o d’aposematisme i, en alguns casos, poden estar relacionades amb compostos químics obtinguts de les preses. La capacitat d’emmagatzemar o utilitzar aquests compostos constitueix una de les formes de defensa que han desenvolupat diferents nudibranquis.

La reproducció dels Doridoidea també presenta característiques pròpies dels nudibranquis. Són animals hermafrodites simultanis i, durant la còpula, els dos individus poden intercanviar esperma. Després de la fecundació, les postes consisteixen habitualment en masses d’ous disposades en cintes o estructures gelatinosa adherides al substrat. El desenvolupament larvari varia entre les espècies i pot incloure una fase planctònica que contribueix a la dispersió dels animals.

Des d’un punt de vista evolutiu, els Doridoidea constitueixen un grup especialment important per comprendre la diversificació dels nudibranquis. Els estudis anatòmics i moleculars han permès revisar les relacions entre les diferents famílies i llinatges i han modificat considerablement algunes classificacions tradicionals. La combinació de diferents morfologies, dietes, estratègies defensives i associacions amb organismes bentònics reflecteix la gran diversificació evolutiva que ha tingut lloc dins d’aquest grup.

Els Doridoidea formen, per tant, una part molt important de la diversitat dels llimacs marins i constitueixen un dels grups de nudibranquis més coneguts i estudiats. La seva extraordinària varietat de formes i colors, juntament amb les seves complexes relacions amb les preses i els hàbitats bentònics, els converteix en un grup d’un gran interès taxonòmic, ecològic i evolutiu. L’observació detallada durant les immersions continua essent una eina molt valuosa per detectar espècies críptiques i ampliar el coneixement sobre la seva distribució i diversitat.

La taxonomia dels Doridoidea segons WoRMS és:

Espècies de Doridoidea registrades a la Mediterrània o a la península Ibèrica: