Els Polyceroidea són una superfamília de nudibranquis marins, mol·luscs gastròpodes heterobranquis de cos tou i sense conquilla externa en l’estadi adult. Inclouen diferents llinatges de nudibranquis doridoïdeus, entre els quals es troben les famílies Aegiridae i Polyceridae. Són animals generalment de mida petita o mitjana, tot i que algunes espècies poden assolir dimensions considerables, i presenten una notable diversitat de formes, colors i estructures dorsals.

Els Polyceroidea habiten principalment en ambients bentònics marins, des d’aigües molt somes fins a profunditats considerables. Es poden trobar sobre substrats rocosos, entre algues, sobre esponges i altres organismes sèssils, o associats a colònies de briozous, ascidis i altres organismes que formen part del seu hàbitat o de la seva alimentació. El grup té una distribució molt àmplia i és present en mars tropicals, subtropicals, temperats i freds. A la Mediterrània i a la península Ibèrica hi ha diverses espècies de Polyceroidea, especialment de la família Polyceridae.
La morfologia dels Polyceroidea varia considerablement entre els diferents llinatges. Els Aegiridae, com Aegires, solen tenir el cos relativament compacte i el dors cobert de tubercles, papil·les o altres estructures, amb els rinòfors ben desenvolupats i una corona branquial situada a la part posterior. Els Polyceridae presenten una diversitat encara més gran: alguns, com Polycera, tenen un cos allargat i apèndixs dorsals característics; els Nembrothinae, com Nembrotha, Tambja o Roboastra, poden presentar formes més robustes i coloracions molt contrastades; i els Triophinae, com Crimora, Limacia, Kaloplocamus o Plocamopherus, tenen sovint apèndixs dorsals ramificats o especialitzats. Aquestes estructures, juntament amb els rinòfors i les brànquies, tenen un paper important en la identificació dels diferents grups.
Una característica especialment variable dins dels Polyceroidea és la disposició de les estructures respiratòries i sensorials. La corona branquial se situa habitualment a la regió posterior del cos, al voltant de l’anus, però la seva forma, mida i grau de desenvolupament varien entre els diferents llinatges. En alguns Polyceridae, les estructures dorsals poden ser molt desenvolupades i adoptar formes ramificades o foliàcies, mentre que en altres són més discretes. Els rinòfors, situats a la part anterior del cos, són òrgans sensorials importants i poden estar protegits parcialment per beines o envoltats d’altres estructures en alguns grups.
La majoria dels Polyceroidea són carnívors i s’alimenten d’altres organismes bentònics. Els briozous constitueixen una part important de la dieta de nombroses espècies, especialment entre els Polycerinae i Triophinae. Altres Polyceridae poden alimentar-se d’ascidis, esponges o altres invertebrats sèssils, mentre que alguns Nembrothinae són depredadors d’altres organismes colonials. Les relacions entre els nudibranquis i les seves preses poden ser molt estretes i, en alguns casos, la presència d’un determinat organisme alimentari pot condicionar fortament la distribució de l’espècie.
La coloració dels Polyceroidea és molt variable. Algunes espècies presenten patrons discrets que afavoreixen el camuflatge sobre el substrat o sobre els organismes dels quals s’alimenten, mentre que d’altres mostren colors molt vius i contrastats. En diversos Polyceridae, els patrons de coloració poden ser importants per al reconeixement entre espècies i, possiblement, també poden actuar com a senyals d’advertència. La presència d’apèndixs dorsals, tubercles, carenes i altres estructures pot contribuir igualment a trencar la silueta de l’animal o a facilitar-ne el camuflatge.
La reproducció dels Polyceroidea segueix el patró general dels nudibranquis. Són animals hermafrodites simultanis i poden intercanviar esperma durant la còpula. Després de la fecundació, dipositen les postes sobre el substrat, habitualment en forma de cintes o masses gelatinoses d’ous. El desenvolupament larvari varia segons l’espècie i pot incloure una fase planctònica abans de l’assentament dels juvenils. En espècies estretament associades a determinades preses, la proximitat entre les postes i els organismes que serveixen d’aliment pot tenir una importància ecològica considerable.
Des d’un punt de vista evolutiu, els Polyceroidea són un grup especialment interessant per comprendre la diversificació dels nudibranquis doridoïdeus. La gran variabilitat de les estructures dorsals, les diferents formes de les brànquies i dels rinòfors i la diversificació de les estratègies alimentàries mostren l’evolució de múltiples adaptacions dins del grup. Els estudis anatòmics i moleculars han contribuït a revisar les relacions entre les diferents famílies i subfamílies i han modificat alguns conceptes tradicionals sobre la classificació dels Polyceroidea.
Els Polyceroidea formen, per tant, un grup molt divers de nudibranquis, especialment interessant per la varietat de formes corporals, estructures dorsals, coloracions i estratègies alimentàries que presenta. La seva estreta relació amb briozous, esponges, ascidis i altres organismes sèssils fa que l’observació del substrat i dels organismes associats sigui fonamental per localitzar-los. A la Mediterrània i a les aigües ibèriques hi ha una diversitat considerable de Polyceridae i Aegiridae, incloent-hi espècies petites i críptiques que poden passar fàcilment desapercebudes durant les immersions.
La taxonomia dels Polyceroidea segons WoRMS és:
Espècies de Polyceroidea registrades a la Mediterrània o a la península Ibèrica:
Crimora papillata
Kaloplocamus ramosus
Limacia clavigera
Limacia iberica
Limacia inesae
Martadoris mediterranea
Palio dubia
Palio nothus
Plocamopherus maderae
Plocamopherus ocellatus
Plocamopherus tilesii
Polycera aurantiomarginata
Polycera elegans
Polycera faeroensis
Polycera hedgpethi
Polycera kernowensis
Polycera norvegica
Polycera quadrilineata
Polycerella emertoni
Tambja ceutae
Tambja marbellensis
Thecacera pennigera
Tyrannodoris europaea
Bibliografia